LA CONFRARIA DE JESÚS NATZARÈ (1872-1892)

Una de les imatges devocionals més populars i arrelades a la història de la Setmana Santa tarragonina és la de Jesús Natzarè. A través del Llibre d’Actes del Consell de la Ciutat, sabem que aquesta devoció arrenca l’any 1698, quan la Confraria de Santa Llúcia de mestres corders construeix el pas de Jesús amb la creu a coll, més conegut aleshores com el Porta Creu, i sol·licita poder treure’l en públic a la processó de Dijous Sant.

La imatge de Jesús Natzarè | Arxiu Dani Pallejà

També coneixem, a través de diversos articles històrics publicats en els diversos programes i opuscles de les confraries de la nostra ciutat, que l’acompanyament de la imatge de Jesús Natzarè pels carrers de Tarragona ha estat molt divers, des de la Confraria de Santa Llúcia, passant pel gremi dels boters, menestrals i artesans, i fins als alumnes del Col·legi Tarragona. Finalment, l’any 1903 es funda la Reial Germandat de Jesús Natzarè, germandat que fins avui dia s’encarrega d’acompanyar la dita imatge.

El pas de Jesús Natzarè ha anat variant al llarg dels anys, ja que l’inicial Porta Creu, que era venerat a l’antic convent de Santa Clara i al qual, quan sortia en processó, se li incorporava també la figura de la Verònica, va ser destruït l’any 1811 durant l’assalt napoleònic a la nostra ciutat.

Posteriorment s’aconseguí que un Natzarè que veneraven els pares franciscans al seu convent de la Rambla Vella fos cedit per poder treure’l al carrer i acompanyar-lo a les nostres processons passionals. Aquesta segona imatge del Natzarè, coneguda popularment pels tarragonins com el Jaiet, també patí la mateixa sort que el primer, ja que l’any 1936 va ser cremat juntament amb totes les imatges que es conservaven dins l’església de Natzaret. L’actual, obra de Salvador Martorell i cisellat l’any 1940, va ser incorporat al conjunt escultòric de Josep Rius, que es realitzà l’any 1907 i que sortosament es va salvar de ser destruït en els mateixos fets.

En aquest article, però, em vull fer ressò d’una entitat que acompanyà també aquesta imatge a l’últim terç del segle XIX: la Confraria de Jesús Natzarè.

Malauradament, el 21 de juliol del 1936 no només es perderen les imatges processionals de les nostres confraries, gremis, congregacions i germandats sinó que foren destruïts també tots els arxius que es custodiaven a les seves seus i locals, assaltats aquella fatídica tarda-vespre. Per tant, avui dia existeixen poques fonts documentals o arxius d’abans del 1936 que puguin ser consultats i que ens ajudin a poder descobrir noves dades històriques i potser encara desconegudes de la història de la nostra Setmana Santa.

En aquest sentit, la premsa tarragonina pot ser una bona font d’investigació. La digitalització de les capçaleres de la premsa tarragonina, que ens ofereixen les dues hemeroteques existents a la ciutat, ens ajuda a trobar petites notes perdudes en el temps que, talment com un trencaclosques, ens permeten completar aquesta història.

Anem al tema en qüestió, objectiu d’aquest article. Entre aquestes petites notes de la premsa, en trobem una publicada al Diario de Tarragona del 25 de març del 1875 en què se’ns diu:

“hasta ahora no han podido vencerse las dificultades que impiden la asistencia a la procesión del Viernes Santo de los pasos del Ecce-Homo y el de Jesús Nazareno, continuando sin embargo la junta directiva de la Congregación de la Purísima Sangre practicando vivas gestiones para conseguir que asista a lo menos una de dichas imágenes, en cuya empresa creemos que saldrá airosa, aunque los obstáculos con que tropieza son algo difíciles de vencer, pues consisten en la disolución de las cofradías que tenían a su cargo aquellos pasos”.

Sabem que, després de l’exclaustració dels ordes religiosos i els convents del 1835, la imatge del Natzarè va passar a ser venerada a la catedral juntament amb la talla de l’Ecce-Homo. Més tard, concretament l’any 1863, aquesta imatge va tornar a la renovada església parroquial de Sant Francesc, i quatre anys més tard es traslladà a Natzaret per ordre de l’arquebisbe Fleix i Solans i a petició de la Congregació de la Sang –tenint en compte que la imatge no tenia acompanyament estable i alguns anys fins i tot no arribà a desfilar. L’església de Natzaret és el lloc on es va venerar fins al 1936.

Imatge de Jesús Natzarè, anys 30 | Arxiu Dani Pallejà

La nota no és gaire precisa, però deixa entreveure que existeix una confraria que fins aleshores acompanyava el Natzarè, igualment com fa referència a la de l’Ecce-Homo, confraria de la qual sí que es té constància documental. Però davant de certs dubtes de si era una confraria o un gremi el que l’acompanyava, sis dies després i en el mateix Diario de Tarragona es publica una nota que diu que:

“se nos ruega hagamos constar que no es exacto lo que se nos dijo de no poder asistir a la procesión del Viernes Santo los pasos del Ecce-Homo y de Jesús Nazareno, en razón de estar disueltas las cofradías a que aquellos pertenecen, pues dichas cofradías existen, animadas del mismo espíritu de devoción que en sus primeros días, y si últimamente no han concurrido al expresado acto, ha sido porque en los tres años últimos no se habían realizado las cuotas mensuales para hacer frente a los cuantiosos gastos de su asistencia a la procesión”.

Conclusions que podem extreure d’aquesta nota: primer se’ns diu que en ambdues confraries feia tres anys que els seus membres no pagaven les quotes. Per tant, la suposada confraria de Jesús Natzarè la podríem datar almenys tres anys enrere, això és, el 1872. Podria ser ben bé que la seva data de fundació fos encara més antiga, una data compresa entre els anys 1867 i 1871, però això no ho podem confirmar, de moment.

Anys 10. Recollida dels passos. Pas de Jesús Natzarè | Arxiu Dani Pallejà 

El que sí que sabem és que els primers anys de la dècada dels 70 del segle XIX van ser molt difícils. L’any 1873 es va proclamar la Primera República Espanyola, i el 1874 va tenir lloc l’aiguat de Santa Tecla, que va deixar molta misèria a la ciutat. En aquests dos anys no es va celebrar la processó del Divendres Sant, i possiblement per aquest motiu els membres de les confraries de l’Ecce-Homo i del Natzarè no pagaren les seves quotes.

En segon lloc, podem concloure que la nota ha estat publicada per desig exprés de les confraries implicades en veure anunciada la seva desaparició. Per tant, si la confraria que acompanyava el Natzarè fos un gremi, com per exemple el d’artesans, boters o menestrals, aquesta nota també ho hauria aclarit.

A la premsa ja no trobem cap més referència o nota que ens aporti més llum al tema fins al 1876. El 31 de març apareix una nota publicada també al Diario de Tarragona que ens informa:

“según nuestras noticias la procesión del próximo Viernes Santo promete estar muy lucida. Los pasos que están a cargo de los gremios de labradores y mareantes, así como las hermandades del Ecce-Homo y Nazareno concurrirán a dicho acto”.

Aquí ja veiem clarament com es diferencien els gremis de les hermandades; per tant, ja podem dir que existia una confraria que es feia càrrec del pas de Jesús Natzarè, tot i que no tenim clar el seu nom, ni si era hermandad, cofradía…

La següent notícia periodística que trobem és del 23 d’abril del 1882, publicada al diari La Opinión:

“Hoy, a las diez y media, en la iglesia de Nazareth, la Cofradía de Jesús Nazareno, junto con el Colegio de Tarragona, costeará un oficio cantado, predicando el muy Iltre. Sr. Dr. D. Juan Bautista Grau, Canónigo y Vicario general del Arzobispado”.

Ara sí que ja trobem definitivament confirmada l’existència de la Confraria de Jesús Natzarè. Cal indicar també que el Col·legi de Tarragona, junt amb membres de la Confraria, acompanyà aquells anys el pas de Jesús Natzarè a la processó. Segurament la Confraria de Jesús Natzarè tenia pocs membres associats i decidí convidar el Col·legi per tal de donar el màxim esplendor possible a l’acompanyament de la imatge. Cal remarcar i recordar que un dels professors del Col·legi de Tarragona que participava i acompanyava la imatge era Ramon Salas i Ricomà, fundador de l’actual Reial Germandat de Jesús Natzarè. La seva gran devoció per la imatge del Natzarè estava molt arrelada a la família gràcies a la seva mare, aquella nena de nou anys que l’any 1835 salvà la imatge de la seva segura destrucció. Convidat, doncs, el Col·legi de Tarragona per la Confraria de Jesús Natzarè, Ramon Salas es bolcà plenament a donar lluïment i esplendor a l’acompanyament de la imatge per part de l’alumnat i el professorat de la institució escolar. Ja la premsa de l’any 1877 destacava que la comitiva que acompanyava el pas de Jesús Natzarè havia sigut una de les més concorregudes. Tots els alumnes de primera i segona ensenyança anaven amb túnica de vellut i gorgera. S’hi van comptar fins a vuitanta participants, entre alumnes, membres de la Confraria de Jesús Natzarè, pendonistes, majorals i representants.

A La Opinión del 22 de març del 1883 hi llegim:

“A la procesión del Viernes Santo asistirá también este año el «Colegio de Tarragona» acompañando el paso del «Nazareno» en unión con la hermandad que tiene por protector a la expresada imagen, tres de cuyos individuos don José Arts, don Francisco Cabré y don Ramon Pelegri serán mayorales, y los pendones correrán a cargo de los alumnos del indicado colegio, llevando el de segunda enseñanza los señores don Juan Mani y Ferrer, don José Llevat y Mariné y don Jacinto Pamies Espinós; y el de primera enseñanza los señoritos don Juan Monté y Cots, don Roque Montagut y Pijoan y don Manuel Corbella y Ginovart; representantes del pendón de segunda enseñanza don José Solá y Rovira y don Manuel Roig Guasch y del de primera don José Masvidal Guinovar y don Ramon Garcia Molas”.

Les últimes notícies que fan referència a la Confraria de Jesús Natzarè surten publicades al Diario de Tarragona. La primera, el 20 de maig de 1883, una petita nota que ens informa:

“Con objeto de renovar la junta de gobierno, la Cofradía de «Jesús Nazareno» celebrará hoy, a las tres y media de la tarde, junta general ordinaria en uno de los salones de las Casas Consistoriales”.

I l’última és del 29 de març de 1892:

“En la Junta general que celebró anteayer la Cofradía de Jesús Nazareno se acordó concurrir este año con dicho paso a la procesión del Viernes Santo, á cuyo fin procedióse después al nombramiento de pendonistas, mayorales y administradores, siendo elegidos los señores siguientes:

Pendonistas. — D. Juan Pelegrí, D. Carlos Espinach y D. Rosendo Ros.

Mayorales. — D. Ramon Altés, D. Tomás Clivillé y D. Sebastián Solé.

Administradores. — D. Vicente Balcells, don Juan Vidal, D. Antonio Albareda y D. José Ros.”

Arribaren moments difícils per a la Confraria de Jesús Natzarè. Segurament entre els anys 1893 i 1894 la confraria es dissolgué, ja que l’any 1894 el pas desfilà entre les fileres dels penitents amb improperis de La Sang, que recordem que era la propietària de la imatge des de l’any 1867. El 1895, en junta general de la Congregació de la Puríssima Sang, s’aprova la confecció d’una nova túnica per a la imatge.

1918. La imatge de Jesús Natzarè a la fornícula de la seva capella de l'església de Natzaret, darrera l'EcceHomo | Arxiu Dani Pallejà

Un apunt final: Ramon Salas i Ricomà, veient que la imatge de Jesús Natzarè tornava a passar problemes d’acompanyament, decidí fundar l’any 1903 la Germandat de Jesús Natzarè. Però no ho féu com una refundació de l’antiga Confraria de Jesús Natzarè, ja que en els estatuts que presenta a l’Arquebisbat perquè l’aprovi titula la nova entitat com a “Hermandad de devotos del Santo Nazareno”. El mateix arquebisbe recomana canviar aquest nom pel d’“Hermandad de Jesús Nazareno”, perquè segons l’escrit d’aprovació final dels estatuts, “el título de Santo Nazareno no es muy común en el lenguaje cristiano”.

Amb aquest petit article he volgut donar a conèixer l’existència, en l’últim terç del segle XIX, de la Confraria de Jesús Natzarè, predecessora de l’actual Reial Germandat de Jesús Natzarè. Aquest escrit ens confirma que encara avui dia hi ha certs aspectes històrics de la nostra Setmana Santa que estan per descobrir.

Daniel Pallejà i Blay | 2015

 

Fonts consultades:

• ARXIU DE PREMSA: Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona; Hemeroteca Tarragona Fundació Catalunya - La Pedrera; consulta de les capçaleres següents: Diario de Tarragona i La Opinión, del 1870 al 1903.
• GIBERT I FORTUNY, Josep Maria. 1903, fundació de la Germandat. La denominació proposada i l’aprovada. Opuscle Reial Germandat de Jesús Natzarè. Setmana Santa, Tarragona, 2003.
• SALVAT BOVÉ, Juan. La Real Hermandad de Jesús Nazareno (1903-1953). Opuscle Reial Germandat de Jesús Natzarè. Setmana Santa, Tarragona, 1953.

Article publicat a l'opuscle de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona, any 2015