La Congregació de Senyores
sota la invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare
de Déu de la Soledat va ser fundada l’any 1876 –any en què van ser aprovats els
seus estatuts- essent la primera priora la Sra. Bàrbara de Otto Crespo i
president el prefecte de la Puríssima Sang Mn. Josep Sayol. En aquests primers
estatuts, el segon article indica:
«La Congregación se compone de
Señoras de todas las clases y condiciones, con tal que sean de buena fama, de
costumbres cristianas y que hayan hecho la primera comunión».
 |
| Títol d'ingrés a la Congregació del 1929 | Arxiu La Soledat |
Tanmateix, també diu en
l’article setè:
«Toda congregante es hábil
para obtener los cargos de la Congregación, con tal sea mayor de 20 años y haya
transcurrido un año desde su inscripción».
Per tant, cap nena podia ser
inscrita a la Congregació fins als 7 anys, que era en aquella època l’edat en
què es solia rebre la primera comunió i entrava llavors com a congregant, tot i
haver-se d’esperar fins als 20 per poder tenir algun càrrec dins la Junta.
L’any 1897 el canonge Pablo
Ayala López és nomenat nou prefecte de la Congregació de la Sang i president de
la Congregació de la Soledat en substitució de Mn. Joan Ródenas.
Ayala reorganitza, amb la
priora Sra. Bàrbara de Otto, la Congregació de Senyores de la Soledat i el 1899
impulsa la creació de la secció de “señoritas”. És el 17 de març quan
s’instaura per primer cop, i organitzat per la Congregació de Senyores de la
Soledat, l’acte d’ingrés de 24 noies. Les noies van rebre un diploma acreditatiu
i la nova medalla de la Congregació, que
el mateix president Pablo Ayala havia dissenyat l’any anterior.
El Diario de Tarragona del 18
de març del 1899 publica la notícia de l’acte:
«En la sala de Juntas de la
Iglesia de Nazaret, ha tenido lugar el acto de ingresar en la Congregación de
señoras de la Purísima Sangre, veinte y cuatro señoritas que recibieron de
manos del M. I. señor prefecto de la misma los títulos y escudos que han de
acreditarlas como a tales congregantas.
El mencionado señor prefecto
les dirigió una sentida plática, explicándoles los deberes que contraían como
congregantas de la Purísima Sangre y la devoción que habían de tener a nuestro
amado Redentor crucificado que derramó su sangre para abrirnos las puertas del
Cielo, como también a la Stma. Virgen en su soledad para que las protegiese en
todos los días de su vida. Al acto concurrieron, a más de la Junta directiva,
otras señoras, y todas salieron complacidas de tal reunión que en verdad fue
muy agradable y conmovedora.
El incremento que va tomando
la Congregación de señoras, que sin contar con la sección de señoritas, reúne
ya el número de ciento treinta congregantas, hace esperar que aquella
asociación será pronto lo que fue en otros tiempos, porque vemos el entusiasmo que
reina entre las congregantas dispuestas a tributar, a más de los afectos de su
corazón los más solemnes cultos para propagar la devoción a la Madre del
Salvador en su Soledad».
«La Congregación de señoras de la
Purísima Sangre y Virgen de la Soledad acordó en Junta general que para honrar
a su patrona se reunieran las asociadas una hora en los terceros viernes de
cada mes en su iglesia de Nazareth, en la que tendrán lugar los ejercicios
siguientes: Corona dolorosa, un punto de meditación, plática, una estrofa del
Stabat Mater y oración.
La Junta directiva ha
determinado llevar a efecto el acuerdo y el viernes 19 del presente mes
empezarán los ejercicios, desde las cuatro y media de la tarde hasta las cinco
y media. Cada media hora velarán dos señoras congregantas por turno de
secciones». És a dir, una mitja hora vetllaven dues
senyores congregants i l’altra dues “señoritas”.
Hem d’entendre que aquesta
nova secció creada el 1899 estava formada per noies que tenien entre 7 i 20
anys, a diferència de l’actual secció d’aspirants, integrada per nenes fins als
catorze.
Tot i això, en la reforma
estatutària aprovada l’any 1920 per l’arquebisbe Francesc d’Assís Vidal i
Barraquer, no s’inclou cap apartat sobre aquesta secció i es mantenen
inalterables els articles segon i setè sobre l’edat d’ingrés a la Congregació i
l’edat en què poden començar a exercir càrrecs directius.
 |
| Nenes aspirants el Dissabte Sant del 1968 | Foto Vallvé | Arxiu La Soledat |
Malauradament, aquests són els
únics documents apareguts sobre la secció creada el 1899, ja que en la premsa
de l’època no se’n parla més i la nit del 21 de juliol de l’any 1936 tot
l’arxiu de la Congregació de Senyores de la Soledat i l’arxiu de la Sang van
ser cremats juntament amb totes les imatges i misteris que estaven dipositats a
l’església de Natzaret i a la Casa de la Sang.
Ja l’any 1939 es reorganitza
la Congregació sota el mandat de la priora Isabel de Orovio, començant des de
zero ja que no hi ha arxius ni llista d’associades. La Junta, durant els
primers anys, ha de dedicar tots els seus esforços a refer-se i buscar donatius
per adquirir una nova imatge titular.
No és fins al 25 de febrer de
1958, essent la priora la Sra. Matilde de Balle, que en sessió ordinària de
junta es proposa i s’aprova l’organització de la secció d’aspirants. El 4 de
març es planteja a les associades en junta general anual i es ratifica l’acord
amb una gran acollida per part de les assistents. Al dia següent el Diario
Español informa d’aquesta sessió de junta general de la Congregació dient:
«...asimismo se acordó que,
por vez primera, puedan concurrir las señoras ataviadas con vesta a la
Procesión del Sábado Santo y crear la sección de aspirantes femeninas a fin de
incrementar las listas de la Congregación con la aportación de las jóvenes».
Un mes després, en la junta
del 27 de març, s’aprova imprimir sol·licituds d’ingrés i repartir-les el
Dissabte Sant tal com indica l’acta d’aquell dia:
«Como en la junta general tuvo
muy buena acogida la formación de la sección de aspirantes, se propone y se
acuerda hacer imprimir propuestas semejantes a las de las señoras para
solicitar el ingreso y repartirlas entre las Sras. al pasar a besar la Santa
Imagen después de la procesión».
«se habla de la nueva sección
de aspirantes, acordando que sea la número uno, la señorita Ana M. Boada Valls,
por ser su tío el primero que promovió el crear esta sección. Se habla de cómo
pueden ir vestidos a la procesión y queda en estudiar la forma, color, etc. de
la vesta y escudo. Quedan encargadas de resolverlo y estudiarlo las Sras.
Mayoralas Bertrán y Caballé. (...) También se proponen las primeras aspirantes
siendo aceptadas».
Com veiem, les majorals Sra.
Rosa Caballé i la que va ser priora entre els anys 1981 i 2005, Sra. Maria
Luisa Bertrán, van ser les encarregades de treballar en l’estudi de la nova
secció.
 |
| Nenes aspirants el Dissabte Sant del 1968 | Foto Vallvé | Arxiu La Soledat |
Les dues treballaren amb el
disseny i colors de la vesta junt amb la recentment nomenada vocal Sra. Maria
Carbó de Malé, àvia de l’exalcalde Joan Miquel Nadal i que pertanyia a la
nissaga de Casa Malé del carrer Portalet.
El 10 de febrer, en sessió de
junta ordinària:
«se pasa a estudiar el modelo
para las vestas y escudo para las aspirantes y después de varias opiniones se
acuerda sea, túnica blanca y azul, encargándose del modelo la Casa Malé y el
escudo, el mismo de las señoras pero reducido.
También se discute hasta que
edad pueden pertenecer a esta sección, acordándose hasta los 14 años cumplidos».
La vesta presentada i aprovada
aquell dia era exactament com l’actual, túnica blanca amb botons folrats de
blau marí, faixí blau i capa-estola blava cordada al tercer botó de la vesta,
gorgera blanca amb cinta blava i guants blancs. L’escut era brodat amb fil
vermell sobre fons blanc i cosit a la vesta.
El 28 de febrer el Diario
Español de F.E.T. y de las J.O.N.S. anuncia la recent creació de la secció amb
un text parcialment erroni, ja que el redactor de la notícia anomena “secció” a
la Congregació de Senyores i “subsecció” a la de les aspirants:
«La sección de señoras de la
Congregación de la Sangre, integradas en la Soledad han creado la subsección de
aspirantes, que formaran por vez primera en la procesión del Sábado Santo. En
los escaparates de Casa Malé, ha sido expuesto un pequeño maniquí con la vesta
para las aspirantes del color blanco con franjas azul celeste y golilla».
El mateix rotatiu del dia 4 de
març informa de la propera celebració de la processó de la Soledat del Dissabte
Sant i diu que «por vez primera asistirán a la procesión citada aspirantes
de la Soledad con sus nuevas vestas».
El 16 de març es celebra una
nova junta ordinària de la Congregació i en aquesta reunió «se proponen a 36
aspirantes, siendo un éxito esta nueva sección, por el interés con qué las Sras.
Congregantes y demás personas la han acogido».
Tot i això, el 19 de març de
1959, Dissabte Sant, a causa del mal temps i del perill de pluja, només vuit
nenes aspirants desfilen per primera vegada a la processó de la Soledat i
acompanyen la imatge de la Mare de Déu des de Natzaret fins a la Catedral.
La crònica del mateix Diario
el dia següent deia així: «...figuraron por primera vez ocho niñas
aspirantes, vistiendo el hábito gris con ribetes azules, establecido para dicha
sección de la Congregación». Un altre cop, el redactor de la notícia torna
a errar confonent la vesta blanca de les aspirants per una de grisa.
 |
| Aspirants l'any 1985 | Foto Chinchilla | Arxiu La Soledat |
En la sessió de junta del 28
d’abril es comenta «el éxito de la procesión que a pesar del tiempo inseguro
la asistencia fue de 150 señoras y 8 aspirantes. Se designa a las Sras. Maria
Carbó y Magdalena Ferrer encargarse de la sección de aspirantes».
Si bé l’any 1979 la
Congregació de Senyores obté el permís per participar a la processó del Sant
Enterrament del Divendres Sant anant només amb vesta i tapades amb cucurulla,
no serà fins l’any 1982 que ho podran fer les aspirants. Aquell any, en
commemoració dels 25 anys de la Processó de La Soledat de Dissabte Sant,
s’acorda confeccionar un penó per a les aspirants. Aquest penó, confeccionat
per la Sra. Castañon, va ser beneït el 26 de març. La crònica del Diario
Español del dia 28 deia així:
«Como preludio de los actos
propios de la Semana Santa, en la iglesia de Nazaret se celebró la bendición
del pendón que ha bordado la Srta. Castañon con destino a las aspirantes de la
Congregación de la Soledad de Maria. Celebró una misa el Prefecto, Dr. Batlle
Huguet, ocupando la presidencia la Junta encabezada por la Priora señora
Bertrán de Andreu y los miembros directivos de la Congregación de la Sangre. En
la homilía, el sacerdote oficiante, glosó el significado del estandarte que
agrupa a las congregantes en el mantenimiento de la fe heredada de sus mayores
y como esta fe y religiosidad debe ser defendida para transmitirla integra a
las futuras generaciones. Seguidamente procedió a la bendición del pendón
actuando de madrina de la ceremonia la niña Olivia Merelo de Barberá y Roig».
Aquell any per primera vegada
el penó i les aspirants obrien la desfilada de la Congregació de la Soledat a
la Processó de Divendres Sant, i també va ser el primer any en què una
representació de la Junta de senyores encapçalada per la priora tancava
l’acompanyament del pas de la Mare de Déu.
 |
| Imposició dels escapularis a les aspirants el 1998 | Foto Chinchilla |Arxiu La Soledat |
Pocs anys després, dues nenes
aspirants també acompanyaren per primera vegada el Sant Crist de la Sang a la
processó, portant el coixí.
El 4 d’abril de 1998 es
celebren dos actes molt importants pel que fa a la secció. Per una banda es
beneeix la bandera de les aspirants i per primera i única vegada –fins al dia
d’avui- es beneeixen i s’imposen els escapularis a les nenes aspirants.
L’acte va ser presidit per
l’Excm. i Rvdm. Dr. Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Tarragona, i pel
president de la Soledat i prefecte de la Sang M. I. Dr. Florenci Giralt. També
una nombrosa representació d’autoritats civils, les juntes de la Sang i la
Soledat, membres de diferents confraries i fidels ompliren aquell dia
l’església de Natzaret. En primer lloc es va procedir a beneir la bandera,
actuant com a madrina la priora Sra. Maria Luisa Bertrán. Seguidament, el
president M. I. Dr. Florenci Giralt va beneir i imposar els escapularis a 27
nenes aspirants. Cal dir que en el mateix acte també es van posar els
escapularis a 17 aspirants de la Congregació de la Sang, que a diferència de
les aspirants de la Soledat, ja ho havien celebrat l’any 1986, recuperant així
una vella tradició perduda en el temps.
Actualment, la secció
d’aspirants la formen més d’un centenar de nenes que, a més, des de l’any 1991
participen activament dins la Banda del Pas de La Soledat.
 |
| Aspirants a la sortida de la Processó | Foto Ruth Marqués | Arxiu La Soledat |
Per acabar aquest article,
recordarem unes paraules pronunciades per la nostra estimada i recordada priora
Maria Luisa Bertrán l’any 2001, sobre les aspirants de la Mare de Déu de la
Soledat:
«Les aspirants de la Verge
de la Soledat són el puntal que aporta la força a la tasca quotidiana per
continuar amb la nostra responsabilitat vers el seu futur, per a nosaltres són
el tresor més valuós de la Congregació. A elles, amb molta estima dedico el
poema de l’escriptor Climent Forner que diu així:
L’infant només coneixia
les verges que havia vist:
i cadascuna tenia
sobre els braços Jesucrist.
I ara en veure que venia
amb aquell aire tan trist
una altra vegada verge Maria
sense Jesús d’imprevist.
Li diu amb veueta clara:
em voldríeu, dolça Mare
en comptes del fill absent?
L’infant espera contesta...
la verge inclina la testa
i obre els braços somrient.»
Daniel Pallejà i Blay, 2014
Fonts consultades:
- Arxiu i llibres d’actes de la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat
- Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada