Daniel Pallejà i Blay

NOTA  INTRODUCTÒRIA Tot i que l'article publicat a l'opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè de l'any 2005 no es va signar, com a vocal de publicacions i responsable de l'opuscle vaig tenir el goig d'entrevistar i de conèixer un dels homes més estimats de Tarragona i de la Setmana Santa tarragonina. Natzarè de tota la vida, l'Andreu serà recordat per la seva destresa amb les mans. Lles reproduccions dels passos de la Setmana Santa i d'altres motius tarragonins són avui una peça de col·leccionisme d'indubtable valor. Una tarda de gener el vaig visitar a la seva casa taller on vaig poder gaudir conversant amb ell i contemplant com treballava realitzant aquestes petites grans joies. L'Andreu va traspassar el 19 de maig del 2015. En homenatge a l'Andreu queda reproduït en aquest bloc l'entrevista amb noves fotografies que no vaig poder incloure en l'opuscle.  Dani Pallejà 2020 _________ ANDREU XIMENIS I MORRÓN. GERMÀ NATZA...

Va passar fa més de dos mil anys. La memòria d'allò que succeí es transmeté de boca en boca primer i a través de manuscrits després.  Sabem què va passar, és clar, però el relat que tot seguit llegireu està envoltat per la intrigant boira de la llegenda, del misteriós, del prodigi. El Sant Crist de la Sang de Tarragona 1617-1936. Foto Arxiu Dani Pallejà  Una turbamulta de fanàtics envoltaven un ésser que en aquestes alçades no era més que una despulla humana, sagnant, brut i humit de suor. Aquell home indefens devia la poca vida que li quedava a uns soldats romans que vetllaven perquè els seus últims passos cap al cadafal s'ajustessin a la llei de Roma. Les mans escapaven de la multitud que insultava i vexava qui només feia una setmana havia estat aclamat com al seu rei. De cop i volta la multitud deixà pas perquè aparegués un gran travesser de fusta de pi, era el Patibulum de la creu, que hauria de carregar aquell presoner. Quan algú el carregà sobre aquella escarra...

Dins de l'ampli ventall existent de confraries, gremis i germandats, així com també dels seus passos de Setmana Santa, no només de l'Estat espanyol sinó m'atreviria a dir que de tot el món, ens trobem només amb tres úniques confraries que desfilen els dies sants amb una còpia del Llençol Sant venerat a Torí. Dijous Sant. Confraria El Sant Sudari, El Llençol Sant de Sóller (Mallorca). Foto Arxiu Dani Pallejà  Aquestes confraries són:   Agrupación del Santo Sudario de Cristo. Cofradía Marraja de Cartagena Durant els anys 1977 i 1978 la confraria Marraja es plantejà la nova idea de treure en processó no la clàssica imatge de la passió de Crist i/o la figura de Maria, sinó alguna cosa que fins a la data no havia sortit des de feia segles, segons les notícies de què disposaven. D'aquesta manera sorgí la Agrupación del Santo Sudario de Cristo. L'any 1980 van treure al carrer per primer cop una reproducció facsímil realitzada per la NASA de la Santa Síndone d...

“Josep d'Arimatea va comprar un llençol, va baixar Jesús de la Creu, l'embolcallà amb el llençol i el va dipositar en un sepulcre que havia estat tallat a la roca. Després va fer rodolar una pedra davant l'entrada del sepulcre.” (Mc 15,46) El Llençol Sant de Torí, anomenat també Síndone [1] , és un llenç d'espiga de lli, teixit a la manera de sarga o “cua de peix” de 441,5cm de llarg per 113,7cm d'ample. Era una tela molt emprada a la Judea del segle I. Sobre una cara ha quedat impresa d'una forma misteriosa i excepcional una empremta frontal i dorsal d'un home amb rigor mortis. Una antiga tradició identifica aquest llençol amb el que fan referència els evangelis, però ¿és la imatge que apareix, la de Jesús de Natzaret?. Positiu i negatiu del Llençol Sant de Torí. Foto CES Una mica d'història La primera referència de l'existència de la tela la trobem en els quatre evangelis, els quals ens diuen que Josep d'Arimatea va com...