Daniel Pallejà i Blay

Una de les imatges devocionals més populars i arrelades a la història de la Setmana Santa tarragonina és la de Jesús Natzarè. A través del Llibre d’Actes del Consell de la Ciutat, sabem que aquesta devoció arrenca l’any 1698, quan la Confraria de Santa Llúcia de mestres corders construeix el pas de Jesús amb la creu a coll, més conegut aleshores com el Porta Creu, i sol·licita poder treure’l en públic a la processó de Dijous Sant. La imatge de Jesús Natzarè | Arxiu Dani Pallejà També coneixem, a través de diversos articles històrics publicats en els diversos programes i opuscles de les confraries de la nostra ciutat, que l’acompanyament de la imatge de Jesús Natzarè pels carrers de Tarragona ha estat molt divers, des de la Confraria de Santa Llúcia, passant pel gremi dels boters, menestrals i artesans, i fins als alumnes del Col·legi Tarragona. Finalment, l’any 1903 es funda la Reial Germandat de Jesús Natzarè, germandat que fins avui dia s’encarrega d’acompanyar la dita imatge. El p

Publicat al Diari de Tarragona el 31 de març de 2015 Una de les imatges devocionals més populars i arrelades a la història de la Setmana Santa tarragonina és la de Jesús Natzarè. A través del Llibre d’Actes del Consell de la Ciutat, sabem que aquesta devoció arrenca l’any 1698, quan la Confraria de Santa Llúcia de mestres corders construeix el pas de Jesús amb la creu a coll, més conegut aleshores com el Porta Creu i sol·licita poder treure’l a la Processó de Dijous Sant. L’acompanyament de la imatge de Jesús Natzarè pels carrers  de Tarragona ha estat molt divers. A l’últim terç del segle XIX  el va acompanyar la Confraria de Jesús Natzarè. El 21 de juliol del 1936 no només es perderen les imatges processionals de les nostres confraries, gremis, congregacions i germandats sinó que foren destruïts també tots els arxius que es custodiaven en les seves seus i locals assaltats aquella fatídica tarda-vespre. Per tant, avui dia existeixen poques fonts documentals o arxius d’abans del 19

La Congregació de Senyores sota la invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat va ser fundada l’any 1876 –any en què van ser aprovats els seus estatuts- essent la primera priora la Sra. Bàrbara de Otto Crespo i president el prefecte de la Puríssima Sang Mn. Josep Sayol. En aquests primers estatuts, el segon article indica: «La Congregación se compone de Señoras de todas las clases y condiciones, con tal que sean de buena fama, de costumbres cristianas y que hayan hecho la primera comunión». Títol d'ingrés a la Congregació del 1929 | Arxiu La Soledat Tanmateix, també diu en l’article setè:  «Toda congregante es hábil para obtener los cargos de la Congregación, con tal sea mayor de 20 años y haya transcurrido un año desde su inscripción» . Per tant, cap nena podia ser inscrita a la Congregació fins als 7 anys, que era en aquella època l’edat en què es solia rebre la primera comunió i entrava llavors com a congregant, tot i have

Suplement col·leccionable de Setmana Santa amb el número 12, publicat al Diari de Tarragona el 17 d'abril de 2014 Portada del suplement | Arxiu Dani Pallejà EL PATRIMONI La Soledat: resignació i serenitat dins del dolor En la junta celebrada el 20 de novembre de 1962, presidida per la priora Maria Antònia de Canals, es decidí la substitució de la imatge de Camps i Arnau –la segona de l’entitat– per una altra de nova, que li fou encarregada a l’artista de Barcelona, Josep Viladomat. L’artista només cisella el cap i unes mans per tal d’adaptar el nou mantell. L’arquitecte Josep M. Monravà va projectar la peanya, que realitzà la fusteria Reverté. Els treballs de serralleria van anar a càrrec de Ramon Magarolas i la decoració del misteri fou realitzada per Ferran de Castellarnau. Imatge de la Mare de Déu de La Soledat 1963 | Foto Fer-Vi | Arxiu La Soledat La nova imatge va ser beneïda a l’església de Natzaret l’11 d’abril de 1963, Dimecres Sant, essent els padrins la Sra. Alícia de