Passa al contingut principal

Entrades

1921, FA CENT ANYS

El Cardenal Vidal i Barraquer a Roma. 1921 | Cedida AMCAM. Fons Família Vidal-Barraquer Aquest any, a Alemanya, Adolf Hitler es convertia en líder del Partit Nacionalsocialista. Fritz Lang i Charles Chaplin estrenaren les seves primeres pel·lícules, mentre que, a Espanya, el president del govern, Eduardo Dato, va ser assassinat davant de la Puerta de Alcalá, a Madrid. S’establí l’assegurança obligatòria per a tots els treballadors i es va crear el Partit Comunista d’Espanya. La derrota sagnant de l’exercit espanyol, el 22 de juliol a l’Annual, va incrementar el desànim general de la població espanyola que ja patia durant mesos els revessos militars al nord del Marroc, al Riff, davant els rifenys d’Abd el-Krim. La desfeta va impactar encara més perquè la majoria dels milers de soldats espanyols no eren professionals, sinó poble ras, allistat en lleves forçoses. La dissort va trastocar la celebració de moltes festes majors d’aquell any que en senyal de dol s’anaren suspenent. A casa nos
Entrades recents

FRANCESC CÀNOVAS, AUTOR DE LA REMODELACIÓ I AMPLIACIÓ ESCULTÒRICA DEL PAS DE LA PIETAT EL 1910

A inicis del segle XX la Setmana Santa tarragonina va iniciar un impuls per tal de millorar l’estètica escultòrica de la Processó del Sant Enterrament. La Congregació de la Sang i la de Senyores de la Soledat milloren el pas de la Mare de Déu de la Soledat amb la confecció d’un nou mantell i vestit per a la imatge (1901), i la realització d’una nova i artística peanya (1905); es restauren els cascs dels Armats (1902) dotant-los d’uns nous i més vistosos plomalls; confeccionen una nova tovallola o sudari brodat pel Crist del pas de La Flagel·lació (1905), i construeixen una nova peanya per al mateix grup escultòric (1906). El Gremi de Marejants restaura el pas del Sant Enterrament dotant-lo de nous fanals d’il·luminació a gas (1902) i la confecció d’un nou mantell de seda de color blau cel per a la imatge de Santa Maria Magdalena (1904). La Reial Germandat de Jesús Natzarè, un cop fundada el 1903 fa millores a la peanya del Natzarè fins el 1907, any en que construeix una artística p