Daniel Pallejà i Blay

Les primeres notícies que trobem sobre aquesta germandat daten del 8 d'abril de 1770, segons el llibre d'actes més antic que es conserva, encara que alguns estudiosos creuen que fou fundada molts anys enrere.  A finals del segle XVIII, la Hermandad de Jesús Nazareno organitza per primer cop la processó coneguda amb el nom de El Encuentro i que es realitza el Divendres Sant. En aquesta processó, la Hermandad porta el seu Natzarè, acompanyat per un trompetero, des de la Ermita del Carmen fins a la Plaza de la Encina, on es produeix l'encontre amb Sant Joan i la Soledat. Jesús Nazareno A començaments del segle XIX, la Hermandad pateix una de les crisis més greus, ja que la invasió francesa que dona lloc a la Guerra de la Independència va destruir la major part del patrimoni artístic de la confraria. El 1814 comença un període de lenta recuperació fins als anys cinquanta, època de màxima esplendor de la germandat en que recuperaren el Natzarè i la Soledat i referen

Divendres 21 de setembre, a la mateixa hora en que la ciutat es despertava amb el toc de les gralles, em disposava a abandonar la ciutat i les festes de la nostra patrona Santa Tecla. El motiu fou representar la Germandat i la nostra Setmana Santa a la Trobada Nacional de Confraries que s'havia de celebrar a Ponferrada. Ponència al Teatro Bergidum. Foto Dani Pallejà Acompanyat pel president de l'Agrupació, en Josep Ignasi Boada, i després de recórrer 700 quilòmetres, vam arribar a la capital del Bierzo. Teníem dues hores per descansar del llarg viatge abans de dirigir-nos al Teatro Bergidum , lloc on se celebrarien totes les ponències d'aquest encontre. Fou llavors quan es va fer la presentació i la primera ponència. Aquesta anava a cárrec de D. Manuel Román Silva, president del Consejo General de Hermandades y Cofradias de Sevilla , en la qual va destacar els nous reptes que han de tenir les confraries i germandats en aquest tercer mil·lenni del Cristianisme, insi

Col·laboració dins l'edició del setmanari Catalunya Cristiana núm. 1170 del 21 de febrer de 2002 Pàgina del Catalunya Cristiana amb l'article | Arxiu Dani Pallejà La Setmana Santa de Tarragona per a mi ha estat sempre la festa gran de la ciutat. És una setmana que sempre espero durant tot l'any. Recordo, de la meva infantesa, com anava amb els pares a veure els armats en la recollida de passos, i la popular pujada cap a la plaça del Rei. Veure l'esforç dels portants, els confrares i els penitents acompanyant Jesús en silenci en els diferents misteris va colpir el meu cor per sempre més. Per tradició? Per creença? Aquesta és la qüestió que sempre em faig. Però la resposta és clara: no hi hauria tradició si no creguéssim en el fet que Jesús va patir el sofriment de la Passió per tots nosaltres. El cert és que només fa sis anys —i en tinc 29— que vaig entrar a la Reial Germandat, de Jesús Natzarè, però ja en feia uns quants que desfilava a la processó del Divendr

A Tarragona, després de la restauració cristiana, van sorgir entre els segles XIII i XVII gremis i confraries que aplegaven els diferents oficis i professions de la ciutat. Aquestes eren institucions amb   reglaments propis, i que van adoptar el nom d'un sant patró tutelar per a cada ofici. Aquests gremis, en conformitat amb les condicions imposades per l'autoritat municipal, ha vien d'acompanyar-la en tots els seus actes públics i solemnes, i assistir amb la seva bandera i els seus representants a les funcions populars religioses o civils sempre que també hi participés la bandera de la ciutat. Altar de la Capella dels Sastres. Catedral de Tarragona Entre les diferents confraries es troba documentada el 1514 la Confraria de Nostra Senyora de la Encarnació y lo Arcángel Sant Gabriel de mestres sastres, calçaters, passamaners y altres officis de la Ciutat de Tarragona, (1)  erigida a la capella dels Sastres de la Catedral de Tarragona i que es reunia al refetor del C

Vivamos la Pasión  va ser el lema triat per la  Junta Mayor de la Semana Santa Marinera de València  per a celebrar els dies 15, 16 i 17 de setembre el XIII ENCUENTRO NACIONAL DE COFRADIAS PENITENCIALES. Cartell del Encuentro Nacional de València. Arxiu Daniel Pallejà Prop de quatre-cents germans i confrares de tot l'Estat ens vam reunir durant tot el cap de setmana al Palau de Congressos de València en una trobada l'objectiu de la qual va ser compartir i intercanviar experiències així com resoldre problemes comuns a totes les confraries i germandats d'arreu de l'Estat. La trobada va iniciar-se divendres a les 5 de la tarda amb l'acte d'inauguració presidit per l’arquebisbe de València Dr. Agustín García-Gasco, l’alcaldessa Rita Barberà i el conseller d'economia d’aquella comunitat autònoma. Tot seguit l’ Ateneo Musical del Puerto  va fer l’estrena oficial de la marxa processional  XIII Encuentro  del mestre D. Vicente R. Andreu Sanjuan, i es va p

Situada a orillas del Mediterráneo, Tarragona es una ciudad privilegiada donde conviven los vestigios de la que fue la antigua urbe romana Tarraco con modernas avenidas y edificios de estilo futurista. Es una obligación para el visitante entrar en la Catedral Metropolitana y Primada, excepcional joya de transición románico-gótica, y pasear por los jardines del Paseo Arqueológico, antiguo refuerzo de las murallas romanas. Saliendo de este histórico paseo y bajando por el de San Antonio, se observa la perfecta simbiosis de la estructura urbana actual con la muralla, donde balcones incrustados en la piedra milenaria se convierten en verdaderos retales de vida cotidiana que se adivinan detrás de las persianas. Justo al iniciar la pendiente del paseo nos encontramos con el Museo Arqueológico, junto al Palacio de Augusto también conocido en la ciudad como Palacio de Pilatos, incorporado después de ser prisión al mismo Museo y desde donde se pueden contemplar, a vista de pájaro, los dos edifi