XIV TROBADA NACIONAL DE CONFRARIES A PONFERRADA

Divendres 21 de setembre, a la mateixa hora en que la ciutat es despertava amb el toc de les gralles, em disposava a abandonar la ciutat i les festes de la nostra patrona Santa Tecla. El motiu fou representar la Germandat i la nostra Setmana Santa a la Trobada Nacional de Confraries que s'havia de celebrar a Ponferrada.

Ponència al Teatro Bergidum. Foto Dani Pallejà

Acompanyat pel president de l'Agrupació, en Josep Ignasi Boada, i després de recórrer 700 quilòmetres, vam arribar a la capital del Bierzo. Teníem dues hores per descansar del llarg viatge abans de dirigir-nos al Teatro Bergidum, lloc on se celebrarien totes les ponències d'aquest encontre. Fou llavors quan es va fer la presentació i la primera ponència. Aquesta anava a cárrec de D. Manuel Román Silva, president del Consejo General de Hermandades y Cofradias de Sevilla, en la qual va destacar els nous reptes que han de tenir les confraries i germandats en aquest tercer mil·lenni del Cristianisme, insistint que la pròpia evolució de les confraries ha d'anar lligada als nous temps, juntament amb les noves necessitats, i tot això s'ha d'aconseguir respectant la tradició. Acabada aquesta conferencia ens dirigíem al sopar, on aprofitaríem per establir noves amistats amb confraries foranes i per reforçar les ja establertes l'any anterior a Valencia.

Dissabte 22, vigília de Santa Tecla, ens vam despertar amb un cel amenaçador que semblava que volia aigualir-nos la trobada. Començarem el dia amb una missa al convent de les Madres Concepcionistas Franciscanas, i tot seguit la primera ponència sobre la Setmana Santa a Ponferrada. Aquesta va anar a càrrec de D. Antolín de Cela, rector de la Basílica de la Encina, on es va parlar també d'altres localitats de la comarca.

A continuació, una xerrada d'actualitat que va donar molt de si, i és que D. Emilio Díaz Núñez, que és assessor jurídic i secretari tècnic de la Federación Española de Religiosos de la Enseñanza de Madrid, ens dissertà sobre la Llei de protecció de dades personals. Des d'un principi va avisar que la seva intervenció posaria en alerta les confraries per tal que aquestes tinguessin consciencia de la importància d'adaptar-se a la llei, ja que les multes són molt elevades, i el tràmit és senzill de fer. Es tracta bàsicament d'identificar aquells fitxers que tinguin dades personals i declarar-los a l'Agencia de Protecció de Dades. Un cop declarats vindria el tema de la seguretat i utilització d'aquestes dades. Molt important va ser l'explicació en la qual deia que encara que les nostres dades fossin personals (nom, adreça, telèfon i compte bancari), la pròpia naturalesa del fitxer els converteix en el que l'Agencia anomena dades especialment protegides (ideologia, creences, religió, origen racial, salut, vida sexual ...). Va quedar clar que un fitxer de germans declara que la seva religió és catòlica i només per aquesta dada ja entrem als fitxers anomenats d'informació confidencial.

Tot seguit vam assistir al debat "estrella" de les últimes trobades: els joves i les confraries. Aquest any, el Sr. Víctor R. Cortizo Rodríguez, secretari del Departament de Pastoral de la Joventut de la Comisión Episcopal del Apostolado Seglar, dins de la Conferencia Episcopal, va destacar la importància que ha de tenir dins les nostres organitzacions tot allò que pensem com a una activitat de cara als joves, basant-se en una pastoral específica que sàpiga dinamitzar i motivar els joves a pertànyer a l'entitat. Per aquest motiu és important que els joves no vegin les germandats com unes organitzacions tancades en les quals només es pot treballar després de molts anys d'ingrés. Els joves són, al capdavall, el futur de la germandat, i aquesta ha de tenir un bon pla de formació per animar-los.

Un cop finalitzat aquest debat vam anar a dinar.

Ara sí que els núvols no pogueren aguantar més i descarregaren amb fúria tota l'aigua que havien acumulat. Sort que després de l’àpat ja no quedava cap gota per caure i vam poder fer la visita al centre historic de la ciutat: en primer lloc, al castell templari que s’alça a la part més alta de Ponferrada, i tot seguit a l'església de San Andrés. Allí eren exposats diferents passos de la Setmana Santa de Ponferrada, quasi tots propietat de la Hermandad de Jesús Nazareno (organitzadora d'aquesta trobada).

Pas de la Flagel·lació, de la Hermandad Jesús Nazareno. Foto Dani Pallejà

Més tard vam anar a la Ermita de San Antonio, on també hi havia més imatges, una de les quals (la Santa Cena), va ser la més comentada entre els assistents. El seu particular disseny, les dimensions de les imatges i la qualitat artística trenquen amb la línia dels altres passos. Per una altra banda, I’exposició de cartells, fotografies i vestes recollia petites mostres de les diferents confraries foranes que assistien a l'encontre. La nostra vesta de la Germandat i un plafó amb fotografies dels nostres passos i cartells de l'Agrupació fou l'exposició més admirada pels assistents ja que era la que ocupava més espai i la més completa de les allí exposades.

Exposició a l'ermita de San Antonio. Panell de Tarragona i vesta dels Natzarens. Foto Dani Pallejà

Després de la visita, retornarem al teatre on se celebraria l'última ponència del dia, la que dona títol a la trobada: Cofrade en la Iglesia. Cristiano en el Mundo, a càrrec de D. Francisco Armenteros Montiel, delegat diocesà de confraries i de mitjans de comunicació social de la diòcesi de Getafe. Es reclama un compromís més gran en la tasca evangelitzadora de les confraries, tant a dins com a fora.

Mentre a través del mòbil ens assabentàvem que a Tarragona s'havia suspès la cercavila de Santa Tecla i el partit del Nàstic a causa de la pluja, l’organització de la trobada ens oferia una concentració de bandes de cometes i tambors, vingudes de diferents punts de la província. La més destacada va ser la banda de la Cofradía del Dulce Nombre de Jesús Nazareno de la ciutat de Lleó, que ens va delectar amb la famosa Saeta de Joan Manel Serrat. Junt amb les bandes ens vam dirigir a la Basílica de Nuestra Señora de la Encina, patrona de la ciutat, a qui es va presentar una ofrena. Finalment, el sopar de germandat serví per tenir un tracte més personal amb confrares vinguts d'altres localitats.

Diumenge 23 de setembre, Santa Tecla. L'últim dia de la nostra estada a la ciutat. Es va començar amb la lectura de les conclusions que s'elaboraren a partir de les diferents ponències. A continuació es va escollir la seu de la trobada per al 2002. Les ciutats d'Alzira i Calahorra foren presentades com a candidates, i després de la votació que es va realitzar (un únic vot per cada localitat assistent), Calahorra va ser la guanyadora per 40 a 17. La fidelitat de Calahorra, present en tots els encontres celebrats fins a la data, i la popularitat del seu representant van ser factors determinants per obtenir la nominació. Hauríem de prendre'n nota per aspirar, en un futur no gaire llunyà, a organitzar la trobada a la nostra ciutat.

D. Fermín Labarga ens va fer un breu resum de la reunió dels delegats diocesans de confraries de diferents diòcesis de l'Estat, on el més destacat va ser la voluntat de crear en la Conferencia Episcopal una comissió de confraries i germandats. Acabada la breu dissertació, es va presentar el Congrés Nacional de Confraries que se celebra cada cinc anys. Enguany s'ha fet a la ciutat de Salamanca del 14 al17 de febrer, aprofitant que és la capital europea de la cultura.

Després de l'Eucaristia de clausura a la Basílica de la Encina, presidida pel bisbe d'Astorga, D. Camilo Lorenzo Iglesias (el qual vam tenir el goig de conèixer personalment un cop acabat l'acte), i del dinar de comiat, empreníem el viatge de retorn cap a la nostra estimada Tàrraco. Vam arribar just en el moment en que el cel tarragoní era decorat amb una espectacular pluja d'estels. Es tractava del castell de focs de Santa Tecla.

Ara és el torn de Salamanca i Calahorra, on si Déu vol, nosaltres també hi serem.

Daniel Pallejà i Blay 2002

Article publicat a l'opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè 2002