NOTA
Com va ser que vareu entrar a la família
natzarena?
Com va ser que vareu iniciar una col·lecció en
miniatura dels passos de Setmana Santa?
Teniu alguna anècdota que vulgueu explicar?
Quants passos us queden per fer?
Bé, també he fet reproduccions dels gegants de Tarragona,
de castells, la nina d'ivori, etc. L'últim que he fet ha estat el del pas de Sant
Magí del Portal del Carro.
Tot i que l'article publicat a l'opuscle de la
Reial Germandat de Jesús Natzarè de l'any 2005 no es va signar, com a vocal de
publicacions i responsable de l'opuscle vaig tenir el goig d'entrevistar i de conèixer
un dels homes més estimats de Tarragona i de la Setmana Santa tarragonina.
Natzarè de tota la vida, l'Andreu serà recordat
per la seva destresa amb les mans. Lles reproduccions dels passos de la Setmana
Santa i d'altres motius tarragonins són avui una peça de col·leccionisme d'indubtable
valor.
Una tarda de gener el vaig visitar a la seva
casa taller on vaig poder gaudir conversant amb ell i contemplant com treballava
realitzant aquestes petites grans joies.
L'Andreu va traspassar el 19 de maig del 2015. En
homenatge a l'Andreu queda reproduït en aquest bloc l'entrevista amb noves
fotografies que no vaig poder incloure en l'opuscle. Dani Pallejà 2020
_________
_________
ANDREU XIMENIS I MORRÓN. GERMÀ NATZARÈ 2005
El germà natzarè Andreu Ximenis i Morrón fou l'homenatjat
durant la Diada de la Germandat de l'any 2005. Forma part de la Germandat des
de l'any 1948, però, no obstant això, la seva faceta més coneguda consisteix en
l'elaboració de reproduccions en miniatura dels passos de la nostra Setmana
Santa. La majoria d'aquests passos es poden contemplar, durant els dies sants,
en alguns aparadors d'establiments de la Part Alta.
Per tal de conèixer una mica més el Sr. Andreu Ximenis, el
vam visitar al seu taller situat a la plaça dels Sedassos, on amablement ens va
concedir aquesta entrevista.
 |
| L'Andreu treballant en la miniatura del pas Retorn del Calvari | Foto Dani Pallejà |
Els meus pares sempre havien format part d'aquesta
Germandat i tenien molta devoció al Jesús Natzarè. Aquesta devoció ens la van
passar als fills. El meu germà Salvador va estar uns anys a la Junta de la
Germandat i el meu fill ha estat portant i capatàs del pas del Natzarè.
Com veieu la Setmana Santa actual envers la
d'anys passats?
Ha canviat molt. Actualment hi ha més participació,
sobretot de la joventut, que ha fet que es recuperés la tradició de portar els
passos a espatlles i ha organitzat bandes de tambors. Però també s'ha perdut
l'austeritat que abans hi havia a les desfilades, on predominaven les cucurulles
i les bandes de música.
 |
| Una bona mostra dels passos que va realitzar l'Andreu Ximenis. Petites obres d'art | Foto Dani Pallejà |
Tot va començar com un hobby. Jo soc mecànic dentista, però
sempre m’ha agradat la feina de joier, i d'aquí va venir la meva afició a fer
miniatures.
Primer vaig fer el pas del Natzarè, que era el que portava
el meu fill. Aquest pas sempre em provoca una emoció i un gran respecte. Veure
com la roba es belluga al pas dels portants dona una gran sensació, li dona
vida. El meu fill m'encoratjà a fer aquest pas i després vaig continuar la
col·lecció amb els altres passos de la Setmana Santa tarragonina.
Quantes hores dediqueu a la confecció d'una
reproducció d'un misteri?
Aproximadament estic un mes prenent mides i reproduint el
pas a escala petita. Després, per fer els motlles en resina, reproduir a mà els
llums, confeccionar els faldons del pas i pintar, m'hi estic uns dos mesos. És
un procés molt laboriós: en primer lloc, per fer les figures es prepara un
model que es fa amb silicona i s'omple de resina. Un cop està sec, es treuen
els motlles de silicona i queda la figura de resina a punt per ser pintada.
Abans les pintava jo mateix, però ara les pinta una noia especialista a pintar
figures de pessebre. Per acabar, s'han de col·locar els faldons de vellut a la peanya.
La confecció de la roba abans la feia una monja, però ara la fa la meva
senyora.
 |
| Model en resina del Sant Crist de la Sang | Foto Dani Pallejà |
 |
| Model acabat del Sant Crist de la Sang | Foto Dani Pallejà |
Sí, es clar, moltes, però la que recordo ara i en relació
amb els natzarens va passar fa uns anys quan vaig anar a l'església de Sant
Miquel del Pla a prendre mides per reproduir el pas del Cirineu. Resulta que el
pas estava damunt d'uns cavallets perquè estaven arreglant el xassís fora de
l'església, i la roba dels faldons tapava la visió d'aquests cavallets. Llavors
jo, com que confiava que hi havia el xassís i que era segur, em vaig enfilar
dalt la peanya per prendre les mides de les figures amb tan mala sort que es va
desequilibrar el pas i es tombà fins a quedar tocant la paret, que sortosament
va frenar la caiguda total del pas. Només vam haver de lamentar el trencament
de dos dits, un de meu que va quedar ajupit i un del romà, que s'hagué de
reparar.
 |
| El Descendiment de la Creu | Foto Dani Pallejà |
Només me'n queden quatre. Ara estic fent el pas del Retorn
del Calvari de la Confraria dels Maginets, i em queden el pas del Crist
de la Humiliació, el Sant Sopar i el pas del Cristo del Buen Amor
dels andalusos.
També puc dir que, a més dels passos actuals de la Setmana
Santa, també he fet el de Nostre Pare Jesús de la Passió de Coscolla,
pas que es va cremar l'any 1973, i el pas del Sant Sepulcre amb l'urna
de Jujol de l'any 1930.
També feu reproduccions d'altres motius de
Tarragona, oi?
Daniel Pallejà i Blay 2006
Article publicat a l'opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè 2006
 |
| El pas del Sant Sepulcre de 1930. Una autèntica joia, propietat de la família Amenós Basora | foto cedida Museu Bíblic de Tarragona |
 |
| Sant Magí | Foto Dani Pallejà |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada