ANDREU XIMENIS I MORRÓN. GERMÀ NATZARÈ 2005

NOTA INTRODUCTÒRIA

Tot i que l'article publicat a l'opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè de l'any 2005 no es va signar, com a vocal de publicacions i responsable de l'opuscle vaig tenir el goig d'entrevistar i de conèixer un dels homes més estimats de Tarragona i de la Setmana Santa tarragonina.

Natzarè de tota la vida, l'Andreu serà recordat per la seva destresa amb les mans. Lles reproduccions dels passos de la Setmana Santa i d'altres motius tarragonins són avui una peça de col·leccionisme d'indubtable valor.

Una tarda de gener el vaig visitar a la seva casa taller on vaig poder gaudir conversant amb ell i contemplant com treballava realitzant aquestes petites grans joies.

L'Andreu va traspassar el 19 de maig del 2015. En homenatge a l'Andreu queda reproduït en aquest bloc l'entrevista amb noves fotografies que no vaig poder incloure en l'opuscle. Dani Pallejà 2020
_________

ANDREU XIMENIS I MORRÓN. GERMÀ NATZARÈ 2005

El germà natzarè Andreu Ximenis i Morrón fou l'homenatjat durant la Diada de la Germandat de l'any 2005. Forma part de la Germandat des de l'any 1948, però, no obstant això, la seva faceta més coneguda consisteix en l'elaboració de reproduccions en miniatura dels passos de la nostra Setmana Santa. La majoria d'aquests passos es poden contemplar, durant els dies sants, en alguns aparadors d'establiments de la Part Alta.

Per tal de conèixer una mica més el Sr. Andreu Ximenis, el vam visitar al seu taller situat a la plaça dels Sedassos, on amablement ens va concedir aquesta entrevista.

L'Andreu treballant en la miniatura del pas Retorn del Calvari | Foto Dani Pallejà

Com va ser que vareu entrar a la família natzarena?

Els meus pares sempre havien format part d'aquesta Germandat i tenien molta devoció al Jesús Natzarè. Aquesta devoció ens la van passar als fills. El meu germà Salvador va estar uns anys a la Junta de la Germandat i el meu fill ha estat portant i capatàs del pas del Natzarè.

Com veieu la Setmana Santa actual envers la d'anys passats?

Ha canviat molt. Actualment hi ha més participació, sobretot de la joventut, que ha fet que es recuperés la tradició de portar els passos a espatlles i ha organitzat bandes de tambors. Però també s'ha perdut l'austeritat que abans hi havia a les desfilades, on predominaven les cucurulles i les bandes de música.

Una bona mostra dels passos que va realitzar l'Andreu Ximenis. Petites obres d'art | Foto Dani Pallejà

Com va ser que vareu iniciar una col·lecció en miniatura dels passos de Setmana Santa?

Tot va començar com un hobby. Jo soc mecànic dentista, però sempre m’ha agradat la feina de joier, i d'aquí va venir la meva afició a fer miniatures.

Primer vaig fer el pas del Natzarè, que era el que portava el meu fill. Aquest pas sempre em provoca una emoció i un gran respecte. Veure com la roba es belluga al pas dels portants dona una gran sensació, li dona vida. El meu fill m'encoratjà a fer aquest pas i després vaig continuar la col·lecció amb els altres passos de la Setmana Santa tarragonina.

Quantes hores dediqueu a la confecció d'una reproducció d'un misteri?

Aproximadament estic un mes prenent mides i reproduint el pas a escala petita. Després, per fer els motlles en resina, reproduir a mà els llums, confeccionar els faldons del pas i pintar, m'hi estic uns dos mesos. És un procés molt laboriós: en primer lloc, per fer les figures es prepara un model que es fa amb silicona i s'omple de resina. Un cop està sec, es treuen els motlles de silicona i queda la figura de resina a punt per ser pintada. Abans les pintava jo mateix, però ara les pinta una noia especialista a pintar figures de pessebre. Per acabar, s'han de col·locar els faldons de vellut a la peanya. La confecció de la roba abans la feia una monja, però ara la fa la meva senyora.

Model en resina del Sant Crist de la Sang | Foto Dani Pallejà

Model acabat del Sant Crist de la Sang | Foto Dani Pallejà

Teniu alguna anècdota que vulgueu explicar?

Sí, es clar, moltes, però la que recordo ara i en relació amb els natzarens va passar fa uns anys quan vaig anar a l'església de Sant Miquel del Pla a prendre mides per reproduir el pas del Cirineu. Resulta que el pas estava damunt d'uns cavallets perquè estaven arreglant el xassís fora de l'església, i la roba dels faldons tapava la visió d'aquests cavallets. Llavors jo, com que confiava que hi havia el xassís i que era segur, em vaig enfilar dalt la peanya per prendre les mides de les figures amb tan mala sort que es va desequilibrar el pas i es tombà fins a quedar tocant la paret, que sortosament va frenar la caiguda total del pas. Només vam haver de lamentar el trencament de dos dits, un de meu que va quedar ajupit i un del romà, que s'hagué de reparar.

El Descendiment de la Creu | Foto Dani Pallejà

Quants passos us queden per fer?

Només me'n queden quatre. Ara estic fent el pas del Retorn del Calvari de la Confraria dels Maginets, i em queden el pas del Crist de la Humiliació, el Sant Sopar i el pas del Cristo del Buen Amor dels andalusos.

També puc dir que, a més dels passos actuals de la Setmana Santa, també he fet el de Nostre Pare Jesús de la Passió de Coscolla, pas que es va cremar l'any 1973, i el pas del Sant Sepulcre amb l'urna de Jujol de l'any 1930.

També feu reproduccions d'altres motius de Tarragona, oi?

Bé, també he fet reproduccions dels gegants de Tarragona, de castells, la nina d'ivori, etc. L'últim que he fet ha estat el del pas de Sant Magí del Portal del Carro.

Daniel Pallejà i Blay 2006

El pas del Sant Sepulcre de 1930. Una autèntica joia, propietat de la família Amenós Basora | foto cedida Museu Bíblic de Tarragona

Sant Magí | Foto Dani Pallejà

Article publicat a l'opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè 2006