Passa al contingut principal

EL SANT CRIST DE L'AGONIA I JESÚS NATZARÈ, DUES IMATGES DESAPAREGUDES L'ANY 1936

Tarragona 21 de juliol de 1936. Als voltants del migdia, arribaren camions amb gent armada provinent de Barcelona i de barris de les rodalies. Entraren a la ciutat per la Via Augusta, amb el propòsit d'estendre l'ona anticlerical que sacsejava el país pertot arreu. Això suposava destruir tots els temples i imatges religioses de la nostra ciutat. Començaren amb el convent de Santa Clara, que fou totalment destruït pel foc després d'evacuar les religioses del seu interior. La mateixa sort va patir el convent de les Carmelites Descalces. La resta de temples foren conservats en la seva estructura per establir-hi magatzems i cooperatives, ja que cremaren les imatges i material litúrgic al carrer, davant de les mateixes esglésies.

Ens aturarem en els dos temples on la Reial Germandat de Jesús Natzarè conservava dues imatges per  ser  venerades durant la resta de l'any, Sant Francesc i Natzaret. Aquestes imatges desaparegudes per la fúria iconoclasta foren:

El Sant Crist de l'Agonia
Talla anònima del segle XVIII molt reverenciada i estimada pel poble fidel. Presidia la capella de l'Evangeli a l'església de Sant Francesc i el Viacrucis del Dimarts Sant, que anava fins a l'ermita de la Salut. Les cròniques de l'època la descrivien de la manera següent:

“Es una bella y conmovedora imagen, en la que destaca la faz afligida del Señor moribundo, impregnada de una divina resignación”.


Sant Crist de l'Agonia de la Parròquia de Sant Francesc. Detall. Arxiu Dani Pallejà 

El Sant Crist va ser cremat durant la tarda del 21 de juliol de 1936 juntament amb el mobiliari litúrgic, l'altar i d'altres imatges  que  foren  amuntegades  al carrer, davant de les escales d'accés a l'església.


Sant Crist de l'Agonia de la Parròquia de Sant Francesc. Arxiu Dani Pallejà

Jesús Natzarè
Talla de vestir de l'any 1815, de mida més petita del normal, molt vistosa i amb cabell natural. Es guardava al convent dels P.P. Franciscans, actual parròquia de Sant Francesc, fins al 1868, any en què fou traslladada per ordre de l'arquebisbe, Dr. Francesc Fleix i Solans, i a instància de la Congregació de la Sang, a l'església de Natzaret.


Imatge de Jesús Natzarè (1815-1936). Arxiu Dani Pallejà

La imatge va ser acompanyada per diferents gremis (de Boters, d'Artesans, d'Industrials), i pels escolars de primera i segona ensenyança del Col·legi de Tarragona fins al 1903, any en què se'n va fer càrrec la Germandat de Jesús Natzarè.

El 1914 l'escultor Josep Rius va fer-li una profunda restauració a causa del mal estat en què es trobava la imatge, i a més, se li va confeccionar una nova i molt valuosa túnica, feta amb vellut de seda brodada d'or.

Pas de Jesús Natzarè (1907-1936). Foto Arxiu Dani Pallejà

Com hem dit anteriorment, aquesta imatge es venerava en una de les capelles laterals de l'església de Natzaret i va ser cremada en la foguera que s'encengué al bell mig de la Plaça del Rei amb tots els elements i passos que es custodiaven en el seu interior. Actualment només es conserva la preciosa túnica que portava a les desfilades processionals, gràcies al fet que a Natzaret en duia una de menys valor.

Daniel Pallejà i Blay 2003

Article publicat a l'opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè 2003

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

TRESORS DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA (XII): CONGREGACIÓ DE SENYORES SOTA LA INVOCACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST I DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT

Suplement col·leccionable de Setmana Santa amb el número 12, publicat al Diari de Tarragona el 17 d'abril de 2014 Portada del suplement | Arxiu Dani Pallejà EL PATRIMONI La Soledat: resignació i serenitat dins del dolor En la junta celebrada el 20 de novembre de 1962, presidida per la priora Maria Antònia de Canals, es decidí la substitució de la imatge de Camps i Arnau –la segona de l’entitat– per una altra de nova, que li fou encarregada a l’artista de Barcelona, Josep Viladomat. L’artista només cisella el cap i unes mans per tal d’adaptar el nou mantell. L’arquitecte Josep M. Monravà va projectar la peanya, que realitzà la fusteria Reverté. Els treballs de serralleria van anar a càrrec de Ramon Magarolas i la decoració del misteri fou realitzada per Ferran de Castellarnau. Imatge de la Mare de Déu de La Soledat 1963 | Foto Fer-Vi | Arxiu La Soledat La nova imatge va ser beneïda a l’església de Natzaret l’11 d’abril de 1963, Dimecres Sant, essent els padrins la Sra. Alícia de

1922, FA CENT ANYS

L’any 1922, la ciutat de Tarragona tenia 24.100 habitants i 11.700 electors. Al dic de llevant del port s’hi instal·là un peculiar rellotge (restaurat el 2021), que substituïa els tocs de trompeta per indicar l’hora d’inici de treball i de fi de la jornada laboral. S’aprovà el “tercer plan de ensanche”, que va regir el creixement de la ciutat al voltant d’una plaça (Imperial Tàrraco) i l’ampliació cap al nord-est (actual avinguda de Catalunya). Es millorà l’enllumenat públic de la Rambla. El 7 d’abril s’estrenà al Saló Modern la pel·lícula “Heroísmos”, rodada íntegrament a Tarragona per la Creu Roja, amb l’objectiu de recaptar diners per construir l’Hospital de Sang de la ciutat. La botiga de Conrado Miquel venia els primers discos parladors de ceràmica, que es podien escoltar en un gramòfon i que valien 10 pessetes. Se celebrà la II edició de la Cursa Armangué, que portà a la ciutat més de 15.000 espectadors. El Nàstic es convertí en la primera entitat provincial que superava el miler

EL PAS DE JESÚS NATZARÈ. CENT ANYS (1907-2007)

Antecedents històrics anteriors a l'any 1907 El pas de Jesús Natzarè, també conegut popularment com La Verònica , té una arrelada presència a la Setmana Santa de Tarragona. Ja se'n parla el 1698, any en què el Gremi de Corders demanà poder treure la imatge en la processó que en aquells temps es feia el Dijous Sant. Lamentablement la imatge fou destruïda l'any 1811 durant la Guerra del Francès, com a conseqüència de l'entrada de les tropes napoleòniques a la nostra ciutat. Fins aleshores la imatge era venerada a l'antic convent de Santa Clara. Misteri de Jesús Natzarè. Anys 20 | Foto Arxiu Dani Pallejà L'any 1815 es torna a tenir constància d'una imatge del Natzarè realitzada amb cabell natural i que vestia túnica brodada. Es guardava als Pares Franciscans, actualment l'església de Sant Francesc d'Assís, d'on la mare de Ramon Salas, Tecla Ricomà i Rufí, va agafar la imatge del Natzarè per amagar-la a casa seva, evitant així les dramàtiq