Publicat al Diari de Tarragona el 2 d'abril de 2007
 |
| Article al Diari de Tarragona (2-04-2007) |
El pas de Jesús Natzarè, també conegut popularment com La
Verònica, té una arrelada presència a la Setmana Santa de Tarragona. Ja se'n
parla el 1698, any en què el Gremi de Corders demanà poder treure la imatge en
la processó que en aquells temps es feia el Dijous Sant.
Lamentablement la imatge fou destruïda l'any 1811 durant la
Guerra del Francès, com a conseqüència de l'entrada de les tropes napoleòniques
a la nostra ciutat. Fins aleshores la imatge era venerada a l'antic convent de
Santa Clara.
L'any 1815 es torna a tenir constància d'una imatge del
Natzarè realitzada amb cabell natural i que vestia túnica brodada. Es guardava
als Pares Franciscans, actualment l'església de Sant Francesc d'Assís, d'on la
mare de Ramon Salas, Tecla Ricomà i Rufí, va agafar la imatge del Natzarè per
amagar-la a casa seva, evitant així les dramàtiques conseqüències de la
desamortització de Mendizabal l'any 1835.
Des de l'any 1870 fins a l'any 1902 la imatge no té un
acompanyament fix i va passant de mà en mà per diferents entitats o gremis: els
Joves del Gremi de Boters (1870), el Col·legi de Tarragona (1877), industrials
i artesans (1885).
L'any 1903 l'arquitecte Ramon Salas i Ricomà, juntament amb
altres tarragonins, decideix fundar la Reial Germandat de Jesús Natzarè, la
qual aquell mateix any ja acompanya en processó la venerada imatge del Natzarè. Després de diverses reformes i condicionament del pas, en
Junta General de l'1 d'abril de 1906 s'acorda realitzar un projecte d'ampliació
del pas fundacional, el disseny del qual aniria a càrrec del president Ramon
Salas i Ricomà. Aquest projecte consistia a construir una nova peanya i tres
noves imatges que acompanyarien el Natzarè.
El 19 de març de 1907, en Ramon Salas i Ricomà presentà a
la Junta l'esbós i disseny del misteri i la nova peanya.
Les tres imatges (la Mare de Déu, Maria Salomé i la
Verònica) van ser encomanades a l'escultor barceloní Josep Rius, mentre que la
cara de Jesús pintada al llenç de la Verònica s'encarregaria al tarragoní
Francesc Carbó i Olivé. Pel que fa als brodats dels velluts i dels mantells de
les tres Maries, se'n farien càrrec les religioses de la Casa Provincial de
Beneficència. Pel que fa a la nova peanya, aquesta fou realitzada per
l'escultor i tallista de Tarragona, Sr. Francisco Casanovas, segons el projecte
que va dissenyar el nostre fundador. La decoració de la mateixa va anar a
càrrec del senyor Manel Ferreté, mentre que els vuit canelobres de ferro van
ser forjats a la casa Viuda de Baró.
El cost total de l'ampliació del pas de Jesús Natzarè fou
de 2.284 pessetes de l'època. Per fer front a aquesta despesa s'expediren 600
obligacions amortitzables de 4 pessetes cada una, que foren adquirides per
germans natzarens. També es féu un sorteig d'una petita reproducció de la
imatge de Jesús Natzarè, i es reberen alguns donatius per part d'il·lustres
personatges tarragonins. Ja no fou fins l'any 1909 en què es produeixen novetats en
el pas, ja que la imatge del Natzarè i la de la Mare de Déu estrenen una nova
corona de brillants i robins.
Restauració
A començaments de l'any 1914, la imatge de Jesús Natzarè
fou enviada a Barcelona, concretament al Taller de Josep Rius (escultor de les
tres Maries), per tal que fos restaurada. L'escultor, a més, li va refer els
peus i braços i donà a aquests una nova posició per portar la creu. El cost
d'aquesta intervenció fou de 310 pessetes. Aquella mateixa Setmana Santa el
Natzarè va estrenar una nova túnica gràcies a la donació anònima d'un confrare.
Actualment aquesta túnica encara es conserva a les dependències del carrer
Girona. Tres anys més tard el Sr. Ramón Moratal va realitzar noves
peces de subjecció per mantenir l'estabilitat de les imatges. El cimbreig
constant d'aquestes a les desfilades processionals malmetia i feia perillar la seva integritat.
L'any 1923 es confeccionen nous vestits per a les imatges
de les Maries. L'import pujà a 870 pessetes, segons se'n té constància en una
factura amb data 2 d'abril de 1923 dirigida a Ramon Salas i Ricomà, i emesa per
la senyora Maria Dolores Ramos Caballero, que tenia el seu taller al carrer
Major de Tarragona, número 21.
Malauradament la imatge del Natzarè, que es guardava a
l'església de Natzaret des de l'any 1868 per ordre de l'arquebisbe Dr. Francesc
Fleix Solanes, fou cremada el 21 de juliol de 1936 a causa de la revolta i
fúria iconoclasta produïda per l'esclat de la Guerra Civil. La imatge fou
engolida per les flames a la plaça del Rei juntament amb els altars i altres
passos que hi havia a l'església. Sortosament es van poder salvar les imatges
femenines del pas, ja que estaven guardades al local social, i la peanya, que
juntament amb el pas del Cirineu fou resguardada i tapiada en uns baixos del
carrer Escrivanies Velles.
Després de la Guerra Civil
Un cop finalitzà la Guerra Civil, calia refer el pas i
s'aprovà que fos l'escultor canongí Salvador Martorell i Ollé qui fes la nova
figura del Natzarè. La Setmana Santa de l'any 1939 s'acostava i Salvador
Martorell, que també estava treballant la recuperació d'altres imatges perdudes
en el conflicte civil, no tenia temps material per completar l'obra.
No obstant
això, el pas sortiria igualment amb el model en guix del cap, el qual fou
policromat per l'escultor i beneït posteriorment el 4 d'abril de 1939. Aquest
cap de guix és el que actualment es conserva a Sant Miquel del Pla gràcies a la
donació que ens féu l'any 2004 Mossèn Salvador Ramon i Vinyes i que podem
contemplar dins d'una vitrina en tots els actes que realitza la Germandat.
La imatge definitiva en fusta de Flandes la lliurà
l'escultor un any més tard, concretament el 25 d'abril de 1940. A partir
d'aquell mateix any la Junta Directiva es plantejà la restauració de la peanya
ja que l'estat de la mateixa ho requeria, però les dificultats econòmiques de
l'època no ho permetien. No obstant això, l'any 1948 es féu un esforç econòmic
important i es va substituir l'antiga il·luminació de cera per l'elèctrica.
L'any 1956, la Germandat va obrir una subscripció per fer
front als costos de la restauració, ara sí, de la peanya. Amb un cost de 18.250
pessetes, la peanya va ser restaurada per la casa Salvador Iglesias. També el mateix any el germà Sr. Marcelino
Garcia Llauradó va assumir el cost dels nous velluts de les Maries, que van ser
confeccionats a la Casa Malé, mentre que el Sr. Pere Pons Güell assumí la
despesa de la reparació de les corones.
Nova Túnica
L'any 1965 es va
realitzar una nova túnica per al Natzarè amb brodats d'or, còpia idèntica de la
que portava des de l'any 1914.
Aquesta nova túnica feta a la Casa Medina de
Barcelona va ser exposada els dies previs a la Setmana Santa a la Sastreria Mas
de Tarragona, i el Dimarts Sant d'aquest mateix any va ser beneïda a l'altar
major de l'església de Sant Francesc.
Arribats en aquest punt hem de destacar que el pas de Jesús
Natzarè ha estat l'únic misteri de la Setmana Santa tarragonina que sempre ha
estat dut a espatlles. Al llarg de la història s'ha intentat que les rodes
substituïssin el dur treball dels portants. L'argument que es donava era el
següent: els portants, que eren llogats, cobraven molts diners i suposaven una
important despesa econòmica per a la Germandat. Aquest problema va quedar
solucionat el 1983, quan els portants ja van ser germans voluntaris. Es van tancar
així dues polèmiques: la iniciativa de posar rodes al misteri i el problema
dels portants.
Un altre fet molt important és la creació de la Banda de
Cornetes i Timbals de la pròpia Germandat, que surt per primer cop l'any 1985.
El pas de Jesús Natzarè antigament havia portat l'acompanyament musical del
Regiment d'Infanteria Badajoz núm. 26, el Regiment d'Almansa, el Regiment de
Luchana, la Banda de la Creu Roja de Barcelona i la Banda de la policia armada
de Barcelona.
L'any 1986 les figures del pas necessitaven una profunda
intervenció ja que amb els anys s'havia anat perdent part de la policromia de
les figures. Aquestes van ser restaurades per Eustaqui Vallés i Delmàs,
deixeble de l'escultor Salvador Martorell.
L'any 1990 la Junta Directiva de la Secció de Maries del
Calvari va confeccionar unes noves túniques per a les talles de les Maries.
Inicialment es va demanar pressupost a la Casa Medina de Barcelona, però
l'elevat cost va fer que al final el treball el duguessin a terme entre
diverses congregants de la Secció. Per una altra banda, aquell mateix any
l'artista tarragoní Eustaqui Vallés Delmàs restauraria de forma també
desinteressada el drap de la Verònica.
Últims retocs
La peanya del pas també necessitava certes millores, cosa
que explica que el 1993 s'iniciés un procés de consolidació i restauració, que
duraria bastants anys. Aquell mateix any es col·locaren a l'interior de la
peanya noves travesses de fusta, ofertes desinteressadament pel germà Sr. Joan
Fortuny, amb la finalitat de minimitzar els efectes dels moviments bruscs del
misteri que poguessin danyar les talles de les imatges. L'any 1999 es va canviar
l'estructura de fusta de la peanya per una de ferro. Aquesta nova estructura va
ser construïda per la casa Tot Serrallers del carrer Sant Miquel. L'antiga
estructura centenària es conserva actualment al cor de l'església de Sant
Miquel del Pla.
A principis del 2002 es va fer la renovació de tota la
instal·lació elèctrica, és a dir, la substitució de tot el cablejat i altres
elements elèctrics de la peanya. El germà Sr. Ramon Marcó Nieves va realitzar
aquesta tasca, a més de canviar les bombetes per unes de baix consum, cosa que
permetia reduir el nombre de bateries, i alhora el pes, i donar una major
lluminositat al conjunt del pas. Aquesta Setmana Santa, la imatge de Jesús Natzarè lluirà
una nova túnica realitzada als Tallers Ciriaco Ruiz de València. Aquesta nova
túnica es d’un color morat mes semblant a la que duia el Natzarè l’any 1914.
__________________
Extracte de l’article: El pas de Jesús Natzarè. Cent anys (1907-2007) - Daniel Pallejà i Blay i Jordi Espigó Sàez
. Opuscle de la RGJN 2007.
 |
| Portada de l'extra del Diari de Tarragona de l'any 2007 |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada