Passa al contingut principal

CENTENARI DEL PAS 'JESÚS NATZARÈ'

Publicat al Diari de Tarragona el 2 d'abril de 2007
Article al Diari de Tarragona (2-04-2007)
El pas de Jesús Natzarè, també conegut popularment com La Verònica, té una arrelada presència a la Setmana Santa de Tarragona. Ja se'n parla el 1698, any en què el Gremi de Corders demanà poder treure la imatge en la processó que en aquells temps es feia el Dijous Sant.
Lamentablement la imatge fou destruïda l'any 1811 durant la Guerra del Francès, com a conseqüència de l'entrada de les tropes napoleòniques a la nostra ciutat. Fins aleshores la imatge era venerada a l'antic convent de Santa Clara.

L'any 1815 es torna a tenir constància d'una imatge del Natzarè realitzada amb cabell natural i que vestia túnica brodada. Es guardava als Pares Franciscans, actualment l'església de Sant Francesc d'Assís, d'on la mare de Ramon Salas, Tecla Ricomà i Rufí, va agafar la imatge del Natzarè per amagar-la a casa seva, evitant així les dramàtiques conseqüències de la desamortització de Mendizabal l'any 1835.
Des de l'any 1870 fins a l'any 1902 la imatge no té un acompanyament fix i va passant de mà en mà per diferents entitats o gremis: els Joves del Gremi de Boters (1870), el Col·legi de Tarragona (1877), industrials i artesans (1885).

L'any 1903 l'arquitecte Ramon Salas i Ricomà, juntament amb altres tarragonins, decideix fundar la Reial Germandat de Jesús Natzarè, la qual aquell mateix any ja acompanya en processó la venerada imatge del Natzarè. Després de diverses reformes i condicionament del pas, en Junta General de l'1 d'abril de 1906 s'acorda realitzar un projecte d'ampliació del pas fundacional, el disseny del qual aniria a càrrec del president Ramon Salas i Ricomà. Aquest projecte consistia a construir una nova peanya i tres noves imatges que acompanyarien el Natzarè.
El 19 de març de 1907, en Ramon Salas i Ricomà presentà a la Junta l'esbós i disseny del misteri i la nova peanya.

Les tres imatges (la Mare de Déu, Maria Salomé i la Verònica) van ser encomanades a l'escultor barceloní Josep Rius, mentre que la cara de Jesús pintada al llenç de la Verònica s'encarregaria al tarragoní Francesc Carbó i Olivé. Pel que fa als brodats dels velluts i dels mantells de les tres Maries, se'n farien càrrec les religioses de la Casa Provincial de Beneficència. Pel que fa a la nova peanya, aquesta fou realitzada per l'escultor i tallista de Tarragona, Sr. Francisco Casanovas, segons el projecte que va dissenyar el nostre fundador. La decoració de la mateixa va anar a càrrec del senyor Manel Ferreté, mentre que els vuit canelobres de ferro van ser forjats a la casa Viuda de Baró.

El cost total de l'ampliació del pas de Jesús Natzarè fou de 2.284 pessetes de l'època. Per fer front a aquesta despesa s'expediren 600 obligacions amortitzables de 4 pessetes cada una, que foren adquirides per germans natzarens. També es féu un sorteig d'una petita reproducció de la imatge de Jesús Natzarè, i es reberen alguns donatius per part d'il·lustres personatges tarragonins. Ja no fou fins l'any 1909 en què es produeixen novetats en el pas, ja que la imatge del Natzarè i la de la Mare de Déu estrenen una nova corona de brillants i robins.

Restauració
A començaments de l'any 1914, la imatge de Jesús Natzarè fou enviada a Barcelona, concretament al Taller de Josep Rius (escultor de les tres Maries), per tal que fos restaurada. L'escultor, a més, li va refer els peus i braços i donà a aquests una nova posició per portar la creu. El cost d'aquesta intervenció fou de 310 pessetes. Aquella mateixa Setmana Santa el Natzarè va estrenar una nova túnica gràcies a la donació anònima d'un confrare. Actualment aquesta túnica encara es conserva a les dependències del carrer Girona. Tres anys més tard el Sr. Ramón Moratal va realitzar noves peces de subjecció per mantenir l'estabilitat de les imatges. El cimbreig constant d'aquestes a les desfilades processionals malmetia i feia perillar la seva integritat.

L'any 1923 es confeccionen nous vestits per a les imatges de les Maries. L'import pujà a 870 pessetes, segons se'n té constància en una factura amb data 2 d'abril de 1923 dirigida a Ramon Salas i Ricomà, i emesa per la senyora Maria Dolores Ramos Caballero, que tenia el seu taller al carrer Major de Tarragona, número 21.

Malauradament la imatge del Natzarè, que es guardava a l'església de Natzaret des de l'any 1868 per ordre de l'arquebisbe Dr. Francesc Fleix Solanes, fou cremada el 21 de juliol de 1936 a causa de la revolta i fúria iconoclasta produïda per l'esclat de la Guerra Civil. La imatge fou engolida per les flames a la plaça del Rei juntament amb els altars i altres passos que hi havia a l'església. Sortosament es van poder salvar les imatges femenines del pas, ja que estaven guardades al local social, i la peanya, que juntament amb el pas del Cirineu fou resguardada i tapiada en uns baixos del carrer Escrivanies Velles.

Després de la Guerra Civil
Un cop finalitzà la Guerra Civil, calia refer el pas i s'aprovà que fos l'escultor canongí Salvador Martorell i Ollé qui fes la nova figura del Natzarè. La Setmana Santa de l'any 1939 s'acostava i Salvador Martorell, que també estava treballant la recuperació d'altres imatges perdudes en el conflicte civil, no tenia temps material per completar l'obra. 

No obstant això, el pas sortiria igualment amb el model en guix del cap, el qual fou policromat per l'escultor i beneït posteriorment el 4 d'abril de 1939. Aquest cap de guix és el que actualment es conserva a Sant Miquel del Pla gràcies a la donació que ens féu l'any 2004 Mossèn Salvador Ramon i Vinyes i que podem contemplar dins d'una vitrina en tots els actes que realitza la Germandat.

La imatge definitiva en fusta de Flandes la lliurà l'escultor un any més tard, concretament el 25 d'abril de 1940. A partir d'aquell mateix any la Junta Directiva es plantejà la restauració de la peanya ja que l'estat de la mateixa ho requeria, però les dificultats econòmiques de l'època no ho permetien. No obstant això, l'any 1948 es féu un esforç econòmic important i es va substituir l'antiga il·luminació de cera per l'elèctrica.  

L'any 1956, la Germandat va obrir una subscripció per fer front als costos de la restauració, ara sí, de la peanya. Amb un cost de 18.250 pessetes, la peanya va ser restaurada per la casa Salvador Iglesias. També el mateix any el germà Sr. Marcelino Garcia Llauradó va assumir el cost dels nous velluts de les Maries, que van ser confeccionats a la Casa Malé, mentre que el Sr. Pere Pons Güell assumí la despesa de la reparació de les corones.

Nova Túnica
L'any 1965 es va realitzar una nova túnica per al Natzarè amb brodats d'or, còpia idèntica de la que portava des de l'any 1914. 

Aquesta nova túnica feta a la Casa Medina de Barcelona va ser exposada els dies previs a la Setmana Santa a la Sastreria Mas de Tarragona, i el Dimarts Sant d'aquest mateix any va ser beneïda a l'altar major de l'església de Sant Francesc.

Arribats en aquest punt hem de destacar que el pas de Jesús Natzarè ha estat l'únic misteri de la Setmana Santa tarragonina que sempre ha estat dut a espatlles. Al llarg de la història s'ha intentat que les rodes substituïssin el dur treball dels portants. L'argument que es donava era el següent: els portants, que eren llogats, cobraven molts diners i suposaven una important despesa econòmica per a la Germandat. Aquest problema va quedar solucionat el 1983, quan els portants ja van ser germans voluntaris. Es van tancar així dues polèmiques: la iniciativa de posar rodes al misteri i el problema dels portants.

Un altre fet molt important és la creació de la Banda de Cornetes i Timbals de la pròpia Germandat, que surt per primer cop l'any 1985. El pas de Jesús Natzarè antigament havia portat l'acompanyament musical del Regiment d'Infanteria Badajoz núm. 26, el Regiment d'Almansa, el Regiment de Luchana, la Banda de la Creu Roja de Barcelona i la Banda de la policia armada de Barcelona.

L'any 1986 les figures del pas necessitaven una profunda intervenció ja que amb els anys s'havia anat perdent part de la policromia de les figures. Aquestes van ser restaurades per Eustaqui Vallés i Delmàs, deixeble de l'escultor Salvador Martorell.

L'any 1990 la Junta Directiva de la Secció de Maries del Calvari va confeccionar unes noves túniques per a les talles de les Maries. Inicialment es va demanar pressupost a la Casa Medina de Barcelona, però l'elevat cost va fer que al final el treball el duguessin a terme entre diverses congregants de la Secció. Per una altra banda, aquell mateix any l'artista tarragoní Eustaqui Vallés Delmàs restauraria de forma també desinteressada el drap de la Verònica.

Últims retocs
La peanya del pas també necessitava certes millores, cosa que explica que el 1993 s'iniciés un procés de consolidació i restauració, que duraria bastants anys. Aquell mateix any es col·locaren a l'interior de la peanya noves travesses de fusta, ofertes desinteressadament pel germà Sr. Joan Fortuny, amb la finalitat de minimitzar els efectes dels moviments bruscs del misteri que poguessin danyar les talles de les imatges. L'any 1999 es va canviar l'estructura de fusta de la peanya per una de ferro. Aquesta nova estructura va ser construïda per la casa Tot Serrallers del carrer Sant Miquel. L'antiga estructura centenària es conserva actualment al cor de l'església de Sant Miquel del Pla.
A principis del 2002 es va fer la renovació de tota la instal·lació elèctrica, és a dir, la substitució de tot el cablejat i altres elements elèctrics de la peanya. El germà Sr. Ramon Marcó Nieves va realitzar aquesta tasca, a més de canviar les bombetes per unes de baix consum, cosa que permetia reduir el nombre de bateries, i alhora el pes, i donar una major lluminositat al conjunt del pas. Aquesta Setmana Santa, la imatge de Jesús Natzarè lluirà una nova túnica realitzada als Tallers Ciriaco Ruiz de València. Aquesta nova túnica es d’un color morat mes semblant a la que duia el Natzarè l’any 1914.
__________________

Extracte de l’article: El pas de Jesús Natzarè. Cent anys (1907-2007) - Daniel Pallejà i Blay i Jordi Espigó Sàez . Opuscle de la RGJN 2007.


Portada de l'extra del Diari de Tarragona de l'any 2007

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

TRESORS DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA (XII): CONGREGACIÓ DE SENYORES SOTA LA INVOCACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST I DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT

Suplement col·leccionable de Setmana Santa amb el número 12, publicat al Diari de Tarragona el 17 d'abril de 2014 Portada del suplement | Arxiu Dani Pallejà EL PATRIMONI La Soledat: resignació i serenitat dins del dolor En la junta celebrada el 20 de novembre de 1962, presidida per la priora Maria Antònia de Canals, es decidí la substitució de la imatge de Camps i Arnau –la segona de l’entitat– per una altra de nova, que li fou encarregada a l’artista de Barcelona, Josep Viladomat. L’artista només cisella el cap i unes mans per tal d’adaptar el nou mantell. L’arquitecte Josep M. Monravà va projectar la peanya, que realitzà la fusteria Reverté. Els treballs de serralleria van anar a càrrec de Ramon Magarolas i la decoració del misteri fou realitzada per Ferran de Castellarnau. Imatge de la Mare de Déu de La Soledat 1963 | Foto Fer-Vi | Arxiu La Soledat La nova imatge va ser beneïda a l’església de Natzaret l’11 d’abril de 1963, Dimecres Sant, essent els padrins la Sra. Alícia de

EL PAS DE JESÚS NATZARÈ. CENT ANYS (1907-2007)

Antecedents històrics anteriors a l'any 1907 El pas de Jesús Natzarè, també conegut popularment com La Verònica , té una arrelada presència a la Setmana Santa de Tarragona. Ja se'n parla el 1698, any en què el Gremi de Corders demanà poder treure la imatge en la processó que en aquells temps es feia el Dijous Sant. Lamentablement la imatge fou destruïda l'any 1811 durant la Guerra del Francès, com a conseqüència de l'entrada de les tropes napoleòniques a la nostra ciutat. Fins aleshores la imatge era venerada a l'antic convent de Santa Clara. Misteri de Jesús Natzarè. Anys 20 | Foto Arxiu Dani Pallejà L'any 1815 es torna a tenir constància d'una imatge del Natzarè realitzada amb cabell natural i que vestia túnica brodada. Es guardava als Pares Franciscans, actualment l'església de Sant Francesc d'Assís, d'on la mare de Ramon Salas, Tecla Ricomà i Rufí, va agafar la imatge del Natzarè per amagar-la a casa seva, evitant així les dramàtiq

1922, FA CENT ANYS

L’any 1922, la ciutat de Tarragona tenia 24.100 habitants i 11.700 electors. Al dic de llevant del port s’hi instal·là un peculiar rellotge (restaurat el 2021), que substituïa els tocs de trompeta per indicar l’hora d’inici de treball i de fi de la jornada laboral. S’aprovà el “tercer plan de ensanche”, que va regir el creixement de la ciutat al voltant d’una plaça (Imperial Tàrraco) i l’ampliació cap al nord-est (actual avinguda de Catalunya). Es millorà l’enllumenat públic de la Rambla. El 7 d’abril s’estrenà al Saló Modern la pel·lícula “Heroísmos”, rodada íntegrament a Tarragona per la Creu Roja, amb l’objectiu de recaptar diners per construir l’Hospital de Sang de la ciutat. La botiga de Conrado Miquel venia els primers discos parladors de ceràmica, que es podien escoltar en un gramòfon i que valien 10 pessetes. Se celebrà la II edició de la Cursa Armangué, que portà a la ciutat més de 15.000 espectadors. El Nàstic es convertí en la primera entitat provincial que superava el miler