Salta al contingut principal

EL PAS DE JESÚS NATZARÈ CELEBRA EL SEU CENTENARI

Publicat a la revista "Entitats" número 26, abril de 2007
Pàgina de l'article publicat | Arxiu Dani Pallejà
Enguany la Reial Germandat de Jesús Natzarè celebra el centenari del seu pas fundacional, i un dels més emblemàtics de la Setmana Santa tarragonina: el pas de Jesús Natzarè, conegut també com La Verònica.
La Reial Germandat de Jesús Natzarè va ser fundada el 1903 per tal d'acompanyar en processó el pas de Jesús Natzarè, que datava del segle XIX. Aquest pas, que constava només d'una sola imatge, necessitava una restauració urgent i ja l'any 1906 es cregué oportú realitzar una peanya nova i ampliar el pas amb tres imatges més. El projecte fou elaborat pel fundador de la Germandat, Sr. Ramon Salas i Ricomà, mentre que en la seva realització hi col·laborarien diferents artesans i industrials de la ciutat. L'autor de les tres imatges (la Mare de Déu, Maria Salomé i la Verònica) fou l'escultor barceloní Josep Rius. El pas va ser estrenat per la Setmana Santa de l'any 1907 i tingué molt bones crítiques per part de la societat civil tarragonina.

Malauradament, la Guerra Civil va provocar la destrucció de la imatge principal del pas, el Natzarè, que era venerat a l'església de Natzaret, però afortunadament no ocorregué el mateix amb les tres imatges noves guardades al local social de la casa Salas i la peanya, que estava amagada  juntament amb el Cirineu, als baixos de la casa del Degà, al carrer Escrivanies Velles. Després de la guerra, s'encarregà una nova figura del Natzarè a l'escultor canongí Salvador Martorell. Aquesta nova imatge fou estrenada l'any 1940. 

El pas de Jesús Natzarè ha estat l'únic pas de la Setmana Santa tarragonina que sempre ha estat dut a espatlles malgrat les fortes pressions que es reberen per posar-li rodes als anys quaranta.

Com a novetat, enguany la imatge del Natzarè estrenarà una nova túnica que és similar a la que portava el 1914. Aquesta propera Setmana Santa, també es celebraran els 25 anys de treure el misteri a espatlles per germans natzarens. Cal recordar que anteriorment el pas era dut a espatlles per portants que cada any contractava la Germandat, fins que l'any 1983 un grup de natzarens voluntaris s'uní per portar el pas, evitant així una despesa innecessària per a la Germandat. Per una altra banda, la Secció de Maries del Calvari celebrarà el 50è aniversari de la seva creació, que data de l'any 1957.

Daniel Pallejà i Blay, 2007
__________________

Extracte de l’article: El pas de Jesús Natzarè. Cent anys (1907-2007) - Daniel Pallejà i Blay i Jordi Espigó Sàez . Opuscle de la RGJN 2007.


Portada de la revista Entitats | Arxiu Dani Pallejà

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL PAS DE JESÚS NATZARÈ. CENT ANYS (1907-2007)

Antecedents històrics anteriors a l'any 1907 El pas de Jesús Natzarè, també conegut popularment com La Verònica , té una arrelada presència a la Setmana Santa de Tarragona. Ja se'n parla el 1698, any en què el Gremi de Corders demanà poder treure la imatge en la processó que en aquells temps es feia el Dijous Sant. Lamentablement la imatge fou destruïda l'any 1811 durant la Guerra del Francès, com a conseqüència de l'entrada de les tropes napoleòniques a la nostra ciutat. Fins aleshores la imatge era venerada a l'antic convent de Santa Clara. Misteri de Jesús Natzarè. Anys 20 | Foto Arxiu Dani Pallejà L'any 1815 es torna a tenir constància d'una imatge del Natzarè realitzada amb cabell natural i que vestia túnica brodada. Es guardava als Pares Franciscans, actualment l'església de Sant Francesc d'Assís, d'on la mare de Ramon Salas, Tecla Ricomà i Rufí, va agafar la imatge del Natzarè per amagar-la a casa seva, evitant així les dramàtiq...

TRESORS DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA (XII): CONGREGACIÓ DE SENYORES SOTA LA INVOCACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST I DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT

Suplement col·leccionable de Setmana Santa amb el número 12, publicat al Diari de Tarragona el 17 d'abril de 2014 Portada del suplement | Arxiu Dani Pallejà EL PATRIMONI La Soledat: resignació i serenitat dins del dolor En la junta celebrada el 20 de novembre de 1962, presidida per la priora Maria Antònia de Canals, es decidí la substitució de la imatge de Camps i Arnau –la segona de l’entitat– per una altra de nova, que li fou encarregada a l’artista de Barcelona, Josep Viladomat. L’artista només cisella el cap i unes mans per tal d’adaptar el nou mantell. L’arquitecte Josep M. Monravà va projectar la peanya, que realitzà la fusteria Reverté. Els treballs de serralleria van anar a càrrec de Ramon Magarolas i la decoració del misteri fou realitzada per Ferran de Castellarnau. Imatge de la Mare de Déu de La Soledat 1963 | Foto Fer-Vi | Arxiu La Soledat La nova imatge va ser beneïda a l’església de Natzaret l’11 d’abril de 1963, Dimecres Sant, essent els padrins la Sra. Alícia de...

FRANCESC CÀNOVAS, AUTOR DE LA REMODELACIÓ I AMPLIACIÓ ESCULTÒRICA DEL PAS DE LA PIETAT EL 1910

A inicis del segle XX la Setmana Santa tarragonina va iniciar un impuls per tal de millorar l’estètica escultòrica de la Processó del Sant Enterrament. La Congregació de la Sang i la de Senyores de la Soledat milloren el pas de la Mare de Déu de la Soledat amb la confecció d’un nou mantell i vestit per a la imatge (1901), i la realització d’una nova i artística peanya (1905); es restauren els cascs dels Armats (1902) dotant-los d’uns nous i més vistosos plomalls; confeccionen una nova tovallola o sudari brodat pel Crist del pas de La Flagel·lació (1905), i construeixen una nova peanya per al mateix grup escultòric (1906). El Gremi de Marejants restaura el pas del Sant Enterrament dotant-lo de nous fanals d’il·luminació a gas (1902) i la confecció d’un nou mantell de seda de color blau cel per a la imatge de Santa Maria Magdalena (1904). La Reial Germandat de Jesús Natzarè, un cop fundada el 1903 fa millores a la peanya del Natzarè fins el 1907, any en que construeix una artística p...