Passa al contingut principal

EL PAS DE JESÚS NATZARÈ CELEBRA EL SEU CENTENARI

Publicat a la revista "Entitats" número 26, abril de 2007
Pàgina de l'article publicat | Arxiu Dani Pallejà
Enguany la Reial Germandat de Jesús Natzarè celebra el centenari del seu pas fundacional, i un dels més emblemàtics de la Setmana Santa tarragonina: el pas de Jesús Natzarè, conegut també com La Verònica.
La Reial Germandat de Jesús Natzarè va ser fundada el 1903 per tal d'acompanyar en processó el pas de Jesús Natzarè, que datava del segle XIX. Aquest pas, que constava només d'una sola imatge, necessitava una restauració urgent i ja l'any 1906 es cregué oportú realitzar una peanya nova i ampliar el pas amb tres imatges més. El projecte fou elaborat pel fundador de la Germandat, Sr. Ramon Salas i Ricomà, mentre que en la seva realització hi col·laborarien diferents artesans i industrials de la ciutat. L'autor de les tres imatges (la Mare de Déu, Maria Salomé i la Verònica) fou l'escultor barceloní Josep Rius. El pas va ser estrenat per la Setmana Santa de l'any 1907 i tingué molt bones crítiques per part de la societat civil tarragonina.

Malauradament, la Guerra Civil va provocar la destrucció de la imatge principal del pas, el Natzarè, que era venerat a l'església de Natzaret, però afortunadament no ocorregué el mateix amb les tres imatges noves guardades al local social de la casa Salas i la peanya, que estava amagada  juntament amb el Cirineu, als baixos de la casa del Degà, al carrer Escrivanies Velles. Després de la guerra, s'encarregà una nova figura del Natzarè a l'escultor canongí Salvador Martorell. Aquesta nova imatge fou estrenada l'any 1940. 

El pas de Jesús Natzarè ha estat l'únic pas de la Setmana Santa tarragonina que sempre ha estat dut a espatlles malgrat les fortes pressions que es reberen per posar-li rodes als anys quaranta.

Com a novetat, enguany la imatge del Natzarè estrenarà una nova túnica que és similar a la que portava el 1914. Aquesta propera Setmana Santa, també es celebraran els 25 anys de treure el misteri a espatlles per germans natzarens. Cal recordar que anteriorment el pas era dut a espatlles per portants que cada any contractava la Germandat, fins que l'any 1983 un grup de natzarens voluntaris s'uní per portar el pas, evitant així una despesa innecessària per a la Germandat. Per una altra banda, la Secció de Maries del Calvari celebrarà el 50è aniversari de la seva creació, que data de l'any 1957.

Daniel Pallejà i Blay, 2007
__________________

Extracte de l’article: El pas de Jesús Natzarè. Cent anys (1907-2007) - Daniel Pallejà i Blay i Jordi Espigó Sàez . Opuscle de la RGJN 2007.


Portada de la revista Entitats | Arxiu Dani Pallejà

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL PAS DE JESÚS NATZARÈ. CENT ANYS (1907-2007)

Antecedents històrics anteriors a l'any 1907 El pas de Jesús Natzarè, també conegut popularment com La Verònica , té una arrelada presència a la Setmana Santa de Tarragona. Ja se'n parla el 1698, any en què el Gremi de Corders demanà poder treure la imatge en la processó que en aquells temps es feia el Dijous Sant. Lamentablement la imatge fou destruïda l'any 1811 durant la Guerra del Francès, com a conseqüència de l'entrada de les tropes napoleòniques a la nostra ciutat. Fins aleshores la imatge era venerada a l'antic convent de Santa Clara. Misteri de Jesús Natzarè. Anys 20 | Foto Arxiu Dani Pallejà L'any 1815 es torna a tenir constància d'una imatge del Natzarè realitzada amb cabell natural i que vestia túnica brodada. Es guardava als Pares Franciscans, actualment l'església de Sant Francesc d'Assís, d'on la mare de Ramon Salas, Tecla Ricomà i Rufí, va agafar la imatge del Natzarè per amagar-la a casa seva, evitant així les dramàtiq...

ANDREU XIMENIS I MORRÓN. GERMÀ NATZARÈ 2005

NOTA  INTRODUCTÒRIA Tot i que l'article publicat a l'opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè de l'any 2005 no es va signar, com a vocal de publicacions i responsable de l'opuscle vaig tenir el goig d'entrevistar i de conèixer un dels homes més estimats de Tarragona i de la Setmana Santa tarragonina. Natzarè de tota la vida, l'Andreu serà recordat per la seva destresa amb les mans. Lles reproduccions dels passos de la Setmana Santa i d'altres motius tarragonins són avui una peça de col·leccionisme d'indubtable valor. Una tarda de gener el vaig visitar a la seva casa taller on vaig poder gaudir conversant amb ell i contemplant com treballava realitzant aquestes petites grans joies. L'Andreu va traspassar el 19 de maig del 2015. En homenatge a l'Andreu queda reproduït en aquest bloc l'entrevista amb noves fotografies que no vaig poder incloure en l'opuscle.  Dani Pallejà 2020 _________ ANDREU XIMENIS I MORRÓN. GERMÀ NATZA...

1923, FA CENT ANYS

A inicis de l’any 1923, concretament el 21 de gener, festivitat de Sant Fructuós, el cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer feia donació a la Catedral de les relíquies dels sants màrtirs, Fructuós, Auguri i Eulogi. Una de les activitats que donava feina a més tarragonins eren les drassanes, que podien fabricar vaixells de fins a dotze mil tones i setanta-cinc metres d’eslora. Hi treballaven unes dues-centes cinquanta persones. La ciutat disposava aquell any de tres diaris: Diari de Tarragona , La Cruz i Tarragona . El Parc de Bombers es traslladaria a la baixada de la Pescateria amb carrer Cós del Bou (actual local de la Colla Jove). Es van iniciar les obres del Teatre Tarragona, situat a la Rambla Nova. Norbert Calabuig seria el primer jugador professional en firmar pel Nàstic. El 25 d’abril va arribar a l’Ajuntament l’estàtua dels despullats, estàtua que no seria instal·lada a l’actual emplaçament de la Rambla Nova fins a l’adveniment de la segona república. L’1 de juliol se ce...