Passa al contingut principal

Índex d'articles


Entrades populars d'aquest blog

1922, FA CENT ANYS

L’any 1922, la ciutat de Tarragona tenia 24.100 habitants i 11.700 electors. Al dic de llevant del port s’hi instal·là un peculiar rellotge (restaurat el 2021), que substituïa els tocs de trompeta per indicar l’hora d’inici de treball i de fi de la jornada laboral. S’aprovà el “tercer plan de ensanche”, que va regir el creixement de la ciutat al voltant d’una plaça (Imperial Tàrraco) i l’ampliació cap al nord-est (actual avinguda de Catalunya). Es millorà l’enllumenat públic de la Rambla. El 7 d’abril s’estrenà al Saló Modern la pel·lícula “Heroísmos”, rodada íntegrament a Tarragona per la Creu Roja, amb l’objectiu de recaptar diners per construir l’Hospital de Sang de la ciutat. La botiga de Conrado Miquel venia els primers discos parladors de ceràmica, que es podien escoltar en un gramòfon i que valien 10 pessetes. Se celebrà la II edició de la Cursa Armangué, que portà a la ciutat més de 15.000 espectadors. El Nàstic es convertí en la primera entitat provincial que superava el miler

JOSEP CAMPENY I SANTAMARIA. AUTOR DEL PAS DE LA FLAGEL·LACIÓ DEL 1914

Aquesta Setmana Santa del 2014 es compleixen 100 anys de la realització i benedicció de l’antic pas de la Flagel·lació propietat de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang , pas que malauradament desaparegué entre les flames a la plaça del Rei la nit del 21 de juliol de l’any 1936 com a conseqüència de la fúria iconoclasta que es va desfermar als inicis de la Guerra Civil. Tanmateix, l’objectiu d’aquest article no és la història del pas sinó del seu autor, Josep Campeny i Santamaria, escultor oblidat en les últimes dècades. El poc interès que ha suscitat aquest artista entre els crítics i historiadors d’ençà de la seva mort contrasta amb el reconeixement i la fama de què va gaudir en el seu temps, i que podem constatar gràcies a les crítiques i fotografies publicades en revistes i diaris de l’època, especialment en la revista gràfica La Ilustración Artística , de Barcelona, durant l’últim terç del segle XIX i començaments del segle XX.    Josep Campeny i Santamaria |

EL SANT CRIST DE LA SANG

Va passar fa més de dos mil anys. La memòria d'allò que succeí es transmeté de boca en boca primer i a través de manuscrits després.  Sabem què va passar, és clar, però el relat que tot seguit llegireu està envoltat per la intrigant boira de la llegenda, del misteriós, del prodigi. El Sant Crist de la Sang de Tarragona 1617-1936. Foto Arxiu Dani Pallejà  Una turbamulta de fanàtics envoltaven un ésser que en aquestes alçades no era més que una despulla humana, sagnant, brut i humit de suor. Aquell home indefens devia la poca vida que li quedava a uns soldats romans que vetllaven perquè els seus últims passos cap al cadafal s'ajustessin a la llei de Roma. Les mans escapaven de la multitud que insultava i vexava qui només feia una setmana havia estat aclamat com al seu rei. De cop i volta la multitud deixà pas perquè aparegués un gran travesser de fusta de pi, era el Patibulum de la creu, que hauria de carregar aquell presoner. Quan algú el carregà sobre aquella escarran