Passa al contingut principal

Índex d'articles


Entrades populars d'aquest blog

TRESORS DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA (XII): CONGREGACIÓ DE SENYORES SOTA LA INVOCACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST I DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT

Suplement col·leccionable de Setmana Santa amb el número 12, publicat al Diari de Tarragona el 17 d'abril de 2014 Portada del suplement | Arxiu Dani Pallejà EL PATRIMONI La Soledat: resignació i serenitat dins del dolor En la junta celebrada el 20 de novembre de 1962, presidida per la priora Maria Antònia de Canals, es decidí la substitució de la imatge de Camps i Arnau –la segona de l’entitat– per una altra de nova, que li fou encarregada a l’artista de Barcelona, Josep Viladomat. L’artista només cisella el cap i unes mans per tal d’adaptar el nou mantell. L’arquitecte Josep M. Monravà va projectar la peanya, que realitzà la fusteria Reverté. Els treballs de serralleria van anar a càrrec de Ramon Magarolas i la decoració del misteri fou realitzada per Ferran de Castellarnau. Imatge de la Mare de Déu de La Soledat 1963 | Foto Fer-Vi | Arxiu La Soledat La nova imatge va ser beneïda a l’església de Natzaret l’11 d’abril de 1963, Dimecres Sant, essent els padrins la Sra. Alícia de

EL PAS DE JESÚS NATZARÈ. CENT ANYS (1907-2007)

Antecedents històrics anteriors a l'any 1907 El pas de Jesús Natzarè, també conegut popularment com La Verònica , té una arrelada presència a la Setmana Santa de Tarragona. Ja se'n parla el 1698, any en què el Gremi de Corders demanà poder treure la imatge en la processó que en aquells temps es feia el Dijous Sant. Lamentablement la imatge fou destruïda l'any 1811 durant la Guerra del Francès, com a conseqüència de l'entrada de les tropes napoleòniques a la nostra ciutat. Fins aleshores la imatge era venerada a l'antic convent de Santa Clara. Misteri de Jesús Natzarè. Anys 20 | Foto Arxiu Dani Pallejà L'any 1815 es torna a tenir constància d'una imatge del Natzarè realitzada amb cabell natural i que vestia túnica brodada. Es guardava als Pares Franciscans, actualment l'església de Sant Francesc d'Assís, d'on la mare de Ramon Salas, Tecla Ricomà i Rufí, va agafar la imatge del Natzarè per amagar-la a casa seva, evitant així les dramàtiq

RELÍQUIES DE LA PASSIÓ (II). EL SUDARI D'OVIEDO

“Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador (1) que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué.” (Jn 20,3-8) Sudari d'Oviedo | Foto CES Seguint la sèrie iniciada l'any passat en què vaig tractar el Llençol Sant de Torí , aquesta vegada faré el mateix sobre una relíquia que, com veureu més avall, es complementaria amb el Llençol de Torí. Es tracta del Sudari, que des del segle IX es conserva a la Cambra Santa de la Catedral d'Oviedo. Aquesta peça és una tela de lli, blanca d'origen, de forma rect