Passa al contingut principal

1920, FA CENT ANYS

El 1920, Tarragona tenia un cens de 27.883 habitants. L’arquebisbe Dr. Francesc d’Assís Vidal i Barraquer va fundar l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT), lloc on s’hi guardarien tots els documents històrics i manuals antics de l’Arxiu de la Província Tarraconense, de la Taula Arquebisbal, de la Secretaria de Cambra, de la Cúria Eclesiàstica i dels arxius parroquials de tota l’arxidiòcesi. Es va habilitar una sala a la planta baixa del Palau Arquebisbal. Es tractava d’una cambra gran, la que hi havia entre la muralla i l’hort, a sota mateix de la capella, la mateixa que avui ha esdevingut sala de reunions. A la Rambla Nova es va inaugurar el Cine Palace Ateneo, on tenia la seu l’Ateneo Tarraconense de la Clase Obrera. També a la Rambla,  el Sr. Baldomero Cuadras va fundar la Xarcuteria Cuadras. S'ubicava al número 65, un petit local on servia queviures als tarragonins. A finals del passat any 2019, a punt de celebrar el seu centenari, l’establiment baixava les seves portes per jubilació. En quant als esports, aquell any es va recuperar -desprès d’un parèntesi de vuit anys a causa de la Primera Guerra Mundial- la celebració dels Jocs Olímpics a la ciutat d’Anvers.  A Tarragona El Club Gimnàstic no va poder jugar la lliga regional de futbol per falta de camp, ja que el propietari dels terrenys on jugava, el va posar a la venda. El club que no disposava dels diners necessaris per adquirir-lo, va comprar els terrenys de l’Avinguda Catalunya. El Nàstic va crear també la secció d’atletisme, secció que organitzaria a l’octubre una olimpíada catalana on hi van participar nombrosos clubs d’atletisme del territori català. També va ser una gran notícia d’aquell 1920 la inauguració del nou edifici social del Reial Club Nàutic de Tarragona, a l’entrada del barri del Serrallo, edifici actualment desaparegut.

En quant a la premsa local, aquell any va néixer una nova capçalera, el Tarragona, que s’edità fins l’any 1926 i que s’afegia als habituals Diario de Tarragona i Diario Católico La Cruz

Pas de la Flagel·lació de Josep Campeny a la plaça del Rei | Arxiu Dani Pallejà

I parlant de premsa, entrem ja al que realment ens interessa i que és objecte d’aquest article, les notícies sobre la Setmana Santa tarragonina i especialment sobre la Congregació. Comencem amb el breu publicat el 13 de gener al Diario de Tarragona, i que ens anuncia unes misses en honor al qui fou prefecte de la Congregació entre 1897 i 1905, Mn. Pablo Ayala López: «Las misas que se celebrarán en la iglesia de Nazareth a las ocho de mañana miércoles, el jueves y el viernes, serán en sufragio del alma del que fue, prefecto de la Congregación de la Purísima Sangre Dr. D. Pablo Ayala»[1].

El diumenge 1 de febrer va tenir lloc la Junta General Ordinària de la Congregació, durant la qual es va procedir a la renovació dels càrrecs següents: Sr. Antoni Elias Buixadé, majoral segon; Mn. Josep Maria Figuerola, vocal eclesiàstic segon; Sr. Joaquim de Querol Rius, vocal seglar segon; Sr. Josep Gil Sabaté, vocal seglar cinquè i Sr. Rafael Miracle Vallés, vicesecretari[2]. La resta de components que continuaven a la Junta Directiva de la Congregació eren els següents: Mn. Hermógenes Malo, prefecte; Sr. Ferran de Querol, sotsprefecte; Sr. Juan Ripoll, majoral primer; Sr. Josep Punsoda, majoral tercer; Mn. Lluís Güerri Esteve, prior; Sr. Ignasi Cornadó, vocal seglar primer; Sr. Antoni Quintana, vocal seglar tercer; Sr. Juan Moles Sabaté, vocal seglar quart; Sr. Jaume Fuster Pomar, vocal seglar sisè i Josep Reyes Mestres, secretari.

El dia 12 de febrer es fa públic les funcions quaresmals que organitzaria La Sang a l’església de Natzaret: «La Real y Venerable Congregación de la Purísima Sangre, de acuerdo con la Congregación de señoras bajo la misma advocación y Virgen de la Soledad, celebrará este año las funciones que marcan sus Estatutos durante el periodo cuaresmal, con los siguientes cultos, en la Iglesia de Nazareth: El miércoles de Ceniza, a las seis de la tarde, se expondrá S.D.M., cantándose el Trisagio, siguiendo la meditación, sermón por el Dr. D. Miguel Juliá, canto del salo ‘credidi’ y del himno ‘Pangelingua’, y terminando con la bendición y reserva. En todos los lunes de Cuaresma y el Domingo de Ramos, a las seis de la tarde, se rezarán los misterios de la Purísima Sangre, seguirá la meditación correspondiente, sermón, por el mismo orador y canto del salmó ‘miserere’. El lunes de Semana Santa se consagrará a la memoria de la Santísima Virgen en su soledad, rezándose a las seis de la tarde la Corona dolorosa, siguiendo la meditación, sermón y terminando con el canto del ‘Stabat Mater’. En la función del Domingo de Ramos tendrá lugar el patético acto de la adoración del Crucificado; y el jueves Santo durante los oficios de la mañana, que comenzaran a las siete, habrá Comunión general, y en los del viernes se adorará el Lignum Crucis, a cuyos religiosos actos se invita a todos los fieles y especialmente a los señores congregantes de ambos sexos, debiendo asistir los caballeros con vesta y golilla. El Excmo. e Ilmo. Sr. Arzobispo concederá 100 días de indulgencias a todos y cada uno de los fieles que, con las debidas disposiciones, asistan a cada uno de los actos que celebre la Congregación»[3]. 

Recent entrat al període quaresmal, s’anuncia que la Congregació farà el sorteig d’una vaixella de porcellana: «La vajilla de porcelana con que este año la Real y Venerable Congregación de la Purísima Sangre de N. S. J. obsequia a los que deseen contribuir a sufragar los gastos del culto de Semana Santa, está expuesta en el escaparate de la ferretería de D. Bernabé Martí, y dentro de unos días lo estará en los de casa D. Vicente Brell y en los de casa Calixto Boldú y C., pudiéndose adquirir billetes en cada una de las citadas casas»[4]. El sorteig d’objectes, figures, quadres i vaixelles era habitual en les confraries amb l’objectiu de recaptar fons per afrontar les despeses que suposava l’organització dels actes de quaresma i la participació de les entitats a la Processó del Divendres Sant. 

El 4 de març, la Congregació va fer la visita protocol·lària a les autoritats: «Los Sres. D. Fernando de Querol y D. Juan Ripoll, en representación de la Congregación de la P. S., visitaron ayer a los señores Arzobispo, gobernador militar y gobernador civil para invitarles a la Procesión del Viernes Santo»[5].

Cap més notícia, tret de les funcions dels dilluns de Quaresma apuntades anteriorment, fins el dia 23 de març, dia en que es publica al Diario de Tarragona el següent breu: «Se están haciendo gestiones para que a la solemne procesión de Viernes Santo concurra una sección de soldados romanos (Armats) a caballo»[6].  No hem trobat cap mes notícia al respecte sobre aquesta iniciativa, la qual finalment no es va dur a terme.

Tres anys després que el Rei Alfons XIII concedís el títol de Reial a la Congregació, aquesta va decidir nombrar-lo Congregant Major. Aquesta notícia apareix publicada el 27 de març: «S. M. el Rey D. Alfonso XIII ha aceptado el nombramiento de hermano mayor de la Congregación de la Purísima Sangre de esta ciudad»[7].

El Rei Alfons XIII, Congregant d'Honor 1920 | Arxiu Dani Pallejà

Al dia següent, es publica a la mateixa capçalera que «la escolanía de la Catedral asistirá a la procesión del Viernes Santo acompañando a los aspirantes de la Congregación de la P. S. con el paso de la Flagelación», i continua la notícia «Dícese que este año no concurrirán los pasos de los labradores ancianos, el de los labradores jóvenes ni el de los pescadores. Sentimos se confirme semejante resolución, mucho más por estar fundada en la falta de recursos de los respectivos Gremios. De hoy a mañana se decidirá, esperando se logrará una resolución satisfactoria»[8]. Com veurem més endavant, al final es va resoldre la situació i ambdós gremis hi van participar amb els respectius misteris.

Arribem al Dijous Sant, i a la premsa local es publica la nota enviada per la Congregació amb la normativa a complir pels congregants que assisteixin a la Processó[9]. Al Diario de Tarragona del mateix dia s’anuncia que el banderer de la Processó serà l’alcalde de la ciutat, Sr. Manuel de Orovio.

Divendres Sant 2 d’abril, «Desde las dos de la tarde reinó extraordinaria animación en nuestras calles, atrayendo muchos forasteros para presenciar la organización de la procesión llamada del Viernes Santo.  Los armats iban acompañando los distintos pasos a la plaza del Rey para organizar la procesión, la cual salió a las seis y media. La cohorte romana abría marcha, seguida de la bandera de la Congregación organizadora. Los alumnos de las escuelas de la Doctrina cristiana, en número de 200, con 23 arrengladores, pendón, dos banderas estandarte de la Asociación de la Guardia de Honor, acompañaban al paso ‘La oración en el huerto’. Vistiendo vesta blanca y roja, seguían los 30 aspirantes a la Congregación de la Purísima Sangre, con nutrida escolanía y capilla de música de la Basílica, acompañando al hermoso paso de ‘La Flagelación’. El nuevo paso del ‘Ecce-Homo’ iba acompañado por 36 seminaristas. La Real Hermandad de Jesús Nazareno, de año en año se presenta más nutrida y disciplinada, acompañando más de 100 luces al suntuoso paso ‘Jesús Nazareno’, llevando el pendón principal el doctor D. Luis Soler, acompañado de los Sres. Cereceda y Roca, seguidos de la banda de música del Regimiento de Luchana con tambores y cornetas. Presidia la comitiva el capellán Rdo. D. José Martí, acompañado por el presidente fundador de la Real Hermandad D. Ramón Salas y de don Martín Güell. La Congregación de la Purísima Sangre, organizadora de la procesión, presentaba severo e imponente aspecto, por el orden y seriedad con que concurrían al acto unos 130 congregantes con vesta y capuz, llevando luces, y unos 77 que eran portadores de los diversos atributos que representan la Pasión y muerte del Redentor. La hermosísima imagen de ‘Cristo crucificado’ era llevada por los congregantes Sres. Elías, Ripoll y Brell. La capilla del maestro Gols entonaba escogidos cantos. El paso de ‘la Virgen al pie de la Cruz’ iba acompañado por la Hermandad de los labradores, con más de 70 luces. El Gremio de pescadores, con más de 100 luces, estandartes y bandera, precedían al paso del ‘Santo Entierro’, que acompañaba el cura párroco de San Pedro, los individuos de la Junta directiva y una banda de música. El ‘santo Sepulcro’, escoltado por la escuadra de gastadores de Almansa y acompañado de 50 luces y una banda de música, precedían a una nutrida comisión de distinguidas personalidades y representaciones de los diversos Cuerpos de esta guarnición, acompañando al pendonista principal, nuestro alcalde D. Manuel de Orovio, llevando las borlas los Sres. Pons Icart y Vilar Orovio, a quienes seguían los alumnos de la Universidad pontificia con su escolanía, que precedían al paso ‘La Soledad’. Seguían el terno, prelado, representación del Ayuntamiento, con los tenientes de alcalde señores Alonso y Sugrañes, el coronel de la Zona Sr. Echevarría y el señor gobernador civil. Cerraba la comitiva la Guardia urbana y un piquete del Regimiento de Almansa, con bandas de música, cornetas y tambores. Unas cuatro horas tardó la procesión en recorrer el curso señalado»[10].

Ens aturem aquí per fer un petit i ràpid anàlisi, ja que si l’any 1919 no teníem xifres d’assistència, aquest 1920 sí que en tornem a tenir, igual que els anys 1917 i 1918.

El 1917 parlàvem d’un total de 773 confrares, que afegint-hi armats, bandes, banderers, portants, músics, presidències i autoritats ens resultava un número aproximat de 1300 participants. El 1918 la suma totalitzava 1450, i en aquesta crònica del 1920 ens resulta ser uns 1343 participants. En definitiva, una quarantena de participants més que el 1917, però gairebé un centenar menys que el 1918.

Aquest 1920 es va mantenir l’horari de la recollida de passos, a les 14h, i s’avança mitja hora l’inici de la Processó -a les 18.30h- respecte l’any anterior.

També constatem que un any més el pas de l’Ecce-Homo no va anar acompanyat per la Germandat del Sant Ecce-Homo. Van ser els seminaristes, convidats per la Congregació, qui acompanyaren el misteri. Continuaven doncs, les desavinences entre la Germandat i la Congregació.

Pas de l'Ecce Homo amb l'escut de la Sang als faldons del pas | Arxiu Dani Pallejà

Continuant el repàs de la premsa trobem l’anual festa en honor al pas de la Flagel·lació: «El próximo domingo, a las once de la mañana, se celebrará en la iglesia de Nazareth el solemne oficio que los devotos del ‘Paso de la Flagelación’ le dedican todos los años, siendo el celebrante el Dr. D. Hermógenes Malo, Prefecto de la Real Congregación de la Purísima Sangre de N. S. J., predicando el doctor D. Sebastián de la Calle. Se suplica la asistencia de todos los congregantes de la Purísima Sangre y la de las señoras de la Virgen de la Soledad»[11]. Enguany, no hem trobat cap referencia a la festa en honor al pas de l’Ecce-Homo, festa que sí es celebrà a finals de juny del 1919. 

El 20 d’abril la Congregació va rifar la vaixella de porcellana: «A beneficio de la Real Congregación de la P. S. se celebró ayer la rifa de una vajilla, habiendo resultado premiado el número 4.284»[12].

El 2 de juny es va celebrar la processó del Corpus Christi pels carrers de la ciutat i com és habitual la Congregació també hi va participar.

El diumenge 4 de juliol la Congregació va celebrar la Diada o Festa de La Sang. Llegim que «a las siete y media de la mañana, misa de comunión con plática preparatoria por el doctor D. Miguel Juliá. Por la tarde, a las seis, exposición, trisagio cantado por la capilla del Sr. Gols, seguirá el sermón predicando el Dr. D. Sebastián Lacalle, y reserva solemne con asistencia de la Junta directiva»[13].

Arribem a la vigília de Santa Marina: «a las siete de la tarde, Completas de Santa Marina»[14], i al dia següent 18 de juliol festivitat de la patrona de la Congregació: «a las siete y a las ocho, misas rezadas. A las once, oficio solemne. Por la tarde, a las seis, Rosario cantado y gozos de Santa Marina»[15].

Timbaler dels Armats | Arxiu Dani Pallejà

La última noticia que trobem aquest 1920 sobre la Congregació la trobem al Diario de Tarragona del 29 d’octubre: «Empieza en la iglesia de Nazareth la Oración de Cuarenta Horas, siendo las horas de manifiesto, por la mañana, de ocho a once, y por la tarde, de tres y tres cuartos a siete y media»[16].

Cal deixar també constància la publicació de diverses informacions sobre les celebracions de sufragis a difunts i difuntes congregants, i també de germans natzarens, ja que dins l’església era custodiada la imatge titular de la Reial Germandat de Jesús Natzarè.  

Fins aquí, la crònica dels actes, fets i celebracions de la Congregació, basada en les notícies publicades a la premsa local durant l’any 1920, any en que la Congregació celebrava els seus 375 anys de la seva fundació, i que com hem pogut comprovar, no hem trobat constància que es realitzés cap acte especial de commemoració.

Daniel Pallejà i Blay, 2020



[2] Diario la Cruz, 4 de febrer de 1920, p. 1

[3] Diario de Tarragona, 12 de febrer de 1920, p. 3

[4] Diario de Tarragona, 4 de març de 1920, p. 1

[5] Diario de Tarragona, 5 de març de 1920, p. 2

[6] Diario de Tarragona, 23 de març de 1920, p. 1

[7] Diario de Tarragona, 27 de març de 1920, p. 1

[8] Diario de Tarragona, 28 de març de 1920, p. 2

[9] Diario de Tarragona, 1 d’abril de 1920, p. 2. És la mateixa nota que ja vam publicar detalladament a l’article de l’any passat corresponent al 1919.  

[10] Diario de Tarragona, 3 d’abril de 1920, p. 1.

[11] Diario de Tarragona, 16 d’abril de 1920, p. 1.

[12] Diario de Tarragona, 21 d’abril de 1920, p. 2.

[13] Diario de Tarragona, 3 de juliol de 1920, p. 2.

[14] Diario de Tarragona, 17 de juliol de 1920, p. 2.

[15] Diario de Tarragona, 18 de juliol de 1920, p. 2.

[16] Diario de Tarragona, 29 d’octubre de 1920, p. 2.


Article publicat a la revista La Sang de l'any 2020




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

TRESORS DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA (XII): CONGREGACIÓ DE SENYORES SOTA LA INVOCACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST I DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT

Suplement col·leccionable de Setmana Santa amb el número 12, publicat al Diari de Tarragona el 17 d'abril de 2014 Portada del suplement | Arxiu Dani Pallejà EL PATRIMONI La Soledat: resignació i serenitat dins del dolor En la junta celebrada el 20 de novembre de 1962, presidida per la priora Maria Antònia de Canals, es decidí la substitució de la imatge de Camps i Arnau –la segona de l’entitat– per una altra de nova, que li fou encarregada a l’artista de Barcelona, Josep Viladomat. L’artista només cisella el cap i unes mans per tal d’adaptar el nou mantell. L’arquitecte Josep M. Monravà va projectar la peanya, que realitzà la fusteria Reverté. Els treballs de serralleria van anar a càrrec de Ramon Magarolas i la decoració del misteri fou realitzada per Ferran de Castellarnau. Imatge de la Mare de Déu de La Soledat 1963 | Foto Fer-Vi | Arxiu La Soledat La nova imatge va ser beneïda a l’església de Natzaret l’11 d’abril de 1963, Dimecres Sant, essent els padrins la Sra. Alícia de

EL PAS DE JESÚS NATZARÈ. CENT ANYS (1907-2007)

Antecedents històrics anteriors a l'any 1907 El pas de Jesús Natzarè, també conegut popularment com La Verònica , té una arrelada presència a la Setmana Santa de Tarragona. Ja se'n parla el 1698, any en què el Gremi de Corders demanà poder treure la imatge en la processó que en aquells temps es feia el Dijous Sant. Lamentablement la imatge fou destruïda l'any 1811 durant la Guerra del Francès, com a conseqüència de l'entrada de les tropes napoleòniques a la nostra ciutat. Fins aleshores la imatge era venerada a l'antic convent de Santa Clara. Misteri de Jesús Natzarè. Anys 20 | Foto Arxiu Dani Pallejà L'any 1815 es torna a tenir constància d'una imatge del Natzarè realitzada amb cabell natural i que vestia túnica brodada. Es guardava als Pares Franciscans, actualment l'església de Sant Francesc d'Assís, d'on la mare de Ramon Salas, Tecla Ricomà i Rufí, va agafar la imatge del Natzarè per amagar-la a casa seva, evitant així les dramàtiq

1922, FA CENT ANYS

L’any 1922, la ciutat de Tarragona tenia 24.100 habitants i 11.700 electors. Al dic de llevant del port s’hi instal·là un peculiar rellotge (restaurat el 2021), que substituïa els tocs de trompeta per indicar l’hora d’inici de treball i de fi de la jornada laboral. S’aprovà el “tercer plan de ensanche”, que va regir el creixement de la ciutat al voltant d’una plaça (Imperial Tàrraco) i l’ampliació cap al nord-est (actual avinguda de Catalunya). Es millorà l’enllumenat públic de la Rambla. El 7 d’abril s’estrenà al Saló Modern la pel·lícula “Heroísmos”, rodada íntegrament a Tarragona per la Creu Roja, amb l’objectiu de recaptar diners per construir l’Hospital de Sang de la ciutat. La botiga de Conrado Miquel venia els primers discos parladors de ceràmica, que es podien escoltar en un gramòfon i que valien 10 pessetes. Se celebrà la II edició de la Cursa Armangué, que portà a la ciutat més de 15.000 espectadors. El Nàstic es convertí en la primera entitat provincial que superava el miler