A inicis del segle XX la Setmana
Santa tarragonina va iniciar un impuls per tal de millorar l’estètica
escultòrica de la Processó del Sant Enterrament. La Congregació de la Sang i la
de Senyores de la Soledat milloren el pas de la Mare de Déu de la Soledat
amb la confecció d’un nou mantell i vestit per a la imatge (1901), i la
realització d’una nova i artística peanya (1905); es restauren els cascs dels
Armats (1902) dotant-los d’uns nous i més vistosos plomalls; confeccionen una
nova tovallola o sudari brodat pel Crist del pas de La Flagel·lació
(1905), i construeixen una nova peanya per al mateix grup escultòric (1906). El
Gremi de Marejants restaura el pas del Sant Enterrament dotant-lo de
nous fanals d’il·luminació a gas (1902) i la confecció d’un nou mantell de seda
de color blau cel per a la imatge de Santa Maria Magdalena (1904). La Reial
Germandat de Jesús Natzarè, un cop fundada el 1903 fa millores a la peanya del Natzarè
fins el 1907, any en que construeix una artística peanya i amplia el pas amb les
tres maries realitzades per l’escultor Josep Rius.
Aquest nou impuls artístic de
renovació que va durar gairebé tres dècades i que malauradament es va
interrompre l’any 1936, no va ser aliè pel Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i
Sant Isidre.
El Gremi, l’any 1903 inicia una sèrie
de restauracions i millores als seus dos passos començant pel pas de La
Pietat[1] del qual desconeixem les
accions efectuades. En canvi si que trobem referenciades les millores realitzades
al Sant Sepulcre: restauració de la peanya, renovació dels seus velluts
confeccionats per les religioses Oblates i nous fanals d’il·luminació[2]. El 1904 continuen les obres
de restauració i millores dels dos passos segons informen les notes
periodístiques d’aquell any, però sense indicar els detalls[3].
Sobre les millores efectuades al pas
de La Pietat durant aquests dos anys, podem contemplar-ne els resultats
finals en la fotografia que acompanya aquest text. Aquesta instantània d’autor
desconegut, forma part d’una sèrie de tres fotografies en les que recull tres
instants de la recollida del pas per part dels Armats de la Sang i la posterior
desfilada pel carrer de Sant Llorenç. La datació d’aquestes fotografies és
difícil d’assegurar el cent per cent, però per diverses informacions i
investigacions realitzades he arribat a la conclusió que aquestes van ser
preses el Divendres Sant 29 de març de l’any 1907.
 |
| Sèrie de les tres fotografies de la recollida dels passos dels pagesos, 1907 | Arxiu Dani Pallejà |
El conjunt del pas de La Pietat
era d’autor anònim i fins al dia d’avui es desconeix amb certesa la data de
realització tot i que l’historiador tarragoní Juan Baptista Aulèstia i Vinyes
indica en un article de l’any 1863 que el conjunt escultòric era del segle XVII[4]. En la fotografia podem
observar dos àngels querubins als peus de la Mare de Déu. Sobre àngels
querubins als grups escultòrics de la Setmana Santa tarragonina tenim també documentats
els quatre que acompanyaven l’antic Eccehomo de Salvador Gurri situats a
les quatre cantonades de la peanya. No descartem que al darrera de la peanya de
la pietat també en figuressin un parell. També es destacable les petites
baranes artístiques que envoltaven el conjunt escultòric en els dos laterals. El pas era dut a coll per vuit homes[5].
Arribats a l’any 1910, ara en fa 110
anys, el Gremi decideix reformar el pas, tal com ens descriu la premsa local: «El Gremio de labradores ha dispuesto que sea reformado
notablemente el paso llamado de La Piedad, al cual se añadirán tres santas
imágenes más que han sido encargadas a un excelente escultor de Barcelona.
También será objeto de mejoras la Carroza de dicho paso»[6]. De fet, només se’n van
afegir dues figures i no tres, fet que o va ser un error de l’autor de la nota,
o que l’economia del Gremi no podia permetre una tercera. Personalment em
decantaria per la primera hipòtesi ja que vist el resultat de l’ampliació del
pas veig molt difícil l’encaix d’una tercera figura. Sorprèn però que la
notícia no confirmés el nom de l’autor de les noves imatges. D’escultors a
Barcelona n’hi havien uns quants amb un bon bagatge d’obres i amb un bon nom
com podrien ser el de Josep Rius, autor de les tres maries del pas del Natzarè
realitzades el 1907 i del conjunt del Ecce-Homo del 1918; el de Lluís
Argullol, autor entre els anys 1911 i 1912 del nou pas de l’Oració a l’Hort propietat
dels Germans de les Escoles Cristianes (La Salle); o també el de Josep Campeny
autor del pas de La Flagel·lació del 1914.
No es va publicar cap més comunicat
sobre la realització o remodelació del pas fins que el conjunt arribà a la
nostra ciutat el 17 de març. Al dia
següent el Diario de Tarragona va informar de l’arribada en una petita
nota[7] i, un cop més, sense indicar
el nom de l’autor.
Sense més noticies del pas arribaren
els dies sants. A la tarda del dia 25 de març, Divendres Sant, els Armats de La
Sang es van dirigir al carrer de Sant Llorenç a recollir els dos passos del
Gremi per acompanyar-los en direcció a la Plaça del Rei, lloc d’on sortiria
unes hores més tard la Processó del Sant Enterrament. La sensació que va
produir la desfilada del nou pas de La Pietat pels carrers de Tarragona
va ser molt comentada pels presents i per les cròniques dels diaris locals. El Diario
de Tarragona va informar que «desfiló el Hermoso
paso de la Virgen al pie de la Cruz, transformado este año por completo
presentando al monte Calvario. La cruz que es nueva, aparece levantada entre
las rocas, sobre estas véase la corona de espinas y esparcidos los clavos. La
Virgen dolorosa tiene en sus brazos a Jesús crucificado, ante cuya imagen se
halla postrada María Magdalena besando una de las manos del Redentor, y al otro
lado presentase con rostro compungido la figura de San Juan Evangelista, cuyo
grupo va iluminado con artísticos candelabros y cubierta la carroza, que
también es nueva, con paños negros y morados, adornos con flecos y borlas de
oro»[8]. Una bona descripció del nou conjunt, però seguim
sense saber-ne res de l’autor.
 |
| Pas ja remodelat de la Pietat | Arxiu Dani Pallejà |
La reforma i ampliació de la
peanya va ser realitzada pel fuster tarragoní Domingo Pinet Nolla que tenia el
seu taller al carrer Cuirateries. L’ampliació va suposar que es necessitessin
15 portants der dur-la a espatlles pels carrers de la ciutat[9].
La peanya es resguardava
durant la resta de l’any al carrer de la Destral número 4, propietat de la
família Abadessa i les imatges restaven a l’interior de l’església posades a
sobre d’un túmul d’obra, a la capella on actualment es col·locat el Sant
Sepulcre. En aquest túmul restava fixe l’antiga creu artística del pas de la
pietat d’abans de la reforma[10].
Si llegim la crònica de La Cruz,
l’autor de la ressenya ens comenta que «En la procesión de anoche llamó poderosamente la atención del público
el paso llamado de la Piedad, completamente nuevo. Junto a la Virgen al pie de
la cruz con el cadáver de su santísimo hijo en brazos, veíanse las imágenes, de
tamaño casi natural, obras verdaderamente artísticas. Este interesante grupo
aparece colocado sobre pronunciada colina muy bien simulada. La carroza
adornada con molduras y paños bordados de gran valor lo propio que los aparatos
de la iluminación daban magnífico realce al conjunto»[11]. I segueix
la nota en la que finalment, ara sí, ens indica l’autor de la remodelació i
execució de les dues noves imatges: «Felicitamos
al gremio de labradores por la nueva prueba de piedad y devoción que acaban de
dar y al autor del grupo, el escultor tarraconense D. Francisco Cánovas».
 |
| Pas de la Pietat, anys 30 | Arxiu CEC - Fons Galobardes | Arxiu Dani Pallejà |
Qui va ser Francesc Cànovas? No hem
pogut trobar massa informació sobre aquest escultor nascut a Tarragona. Sabem
que es va formar a la llotja de Barcelona i que tenia el taller al carrer
Casanovas, 25.[12]
Repassant la hemeroteca del Diario
de Tarragona i La Vanguardia hem pogut esbrinar que Cànovas va
formar part durant molts anys de la Junta Directiva d’una entitat sociocultural
barcelonina anomenada “Centro de Naturales de Tarragona”, es a dir, de
tarragonins que residien a la ciutat comtal.
Curiosament el mateix any 1910
apareix una nota periodística en que el centre celebra durant dos dies la festa
de Sant Magí. Davant el seu local, situat al carrer Nou de Sant Francesc, actuaren
els Xiquets de Valls i es van celebrar passacarrers. A l’interior del local, en
un gran pati i jardí interior, jocs populars i ball amb orquestra, i que «lo que más llamó la atención fue la cueva que a uso
del país, imitando la que existe en los montes de Brufaganya, construyó al
efecto el distinguido escultor señor Cánovas, y en la que figuraban dos joyas
artísticas de gran valor, cedidas por la antiquísima Cofradía de San Magín de
esta capital»[13]. Aquestes joies
eren dues imatges del Sant propietat de la Confraria, la primera era la imatge
titular del segle XVIII i la segona una ofrena de plata amb la imatge del Sant
ermità. Al balcó del centre va onejar durant aquelles jornades la antiga
bandera gremial del 1742 propietat de la Confraria de Sant Magí de Barcelona.
De l’obra escultòrica de Cànovas no
hem pogut trobat cap relació, actualment només coneixem i encara es conserva a
Tarragona la placa commemorativa situada a la Muntanya de l’Oliva en honor als
defensors del fortí en el setge de Tarragona de 1811. Aquesta placa va ser
regalada pel Centre de Naturals de Tarragona durant les festes del centenari
del setge celebrats el 1911. El Diari de Tarragona en fa referència dient: «Rendido tan triste tributo, la comitiva trasladóse al
monte Olivo, procediéndose a descubrir la artística lápida fundida en hierro y
obra del notable artista tarraconense D. Francisco Cánovas, noble tributo con
que nuestros paisanos de Barcelona tratan de perpetuar la gloriosa memoria de
héroes defensores del fuerte del Olivo en 1811»[14].
 |
| Placa i detall de la placa de Francesc Cànovas al Fortí de l'Oliva, 1911 | Arxiu Dani Pallejà |
Aprofitant que parlem en aquest
article del Centre de Naturals voldria deixar constància d’un fet curiós, i es
que una nota publicada a la premsa tarragonina de l’any 1929 es va informar que
el Centre de Naturals de Tarragona engegava un projecte per formar una
confraria i poder participar a la Processó de Tarragona amb un pas propi que es
guardaria en una església tarragonina[15]. Segurament,
la inestabilitat política que s’inicià en aquells anys i la posterior Guerra
Civil, truncà aquest anhel fins l’any 1941, any en que l’actual Il·lustre
Confraria de Sant Magí Màrtir, de Barcelona hereva d’aquell Centre de Naturals
desfilà per primer cop a la nostra Processó.
Tornem al Gremi, i seguint una mica
per la història del pas de la Pietat, apuntarem que l’any 1929, Jujol va
dissenyar un nou mantell per la Verge. Brodat per Emília i Joaquima Gibert
Mosella va ser realitzat amb fil d’or i vellut negre sobre seda blava. La
signatura de Jujol i la data d’execució es trobaven a la part inferior
esquerra, gairebé confoses entre les línies sinuoses del disseny genuïnament
jujolià.
Malauradament, el pas fou devorat per les flames en la revolució iconoclasta desfermada a la ciutat durant les jornades del 21 i 22 de juliol del 1936. Sortosament però, de l’antic pas es van poder salvar dos elements: l’antic Mantell jujolià de la Verge que només lluïa durant els dies sants i la testa del Crist. Rosa Clanxet, una veïna que vivia al Portal del Carro, va poder recuperar a primeres hores del matí del dia 22 el cap del Crist que restava decapitat amuntegat a la pira que s’encendria poc després davant de l’església de l’ensenyança. Actualment, aquesta relíquia la podem contemplar a l’interior de l’església de Sant Llorenç, situada a la capella de la Mare de Déu dels Àngels.
 |
| Reliquia del cap del Crist de la Pietat, destruïda el 1936 | Arxiu Gremi de Pagesos |
El mantell de la Verge va ser salvat per Plàcid Segura i portat a Ca l’Abadessa. A la zona expositiva Espai Jujol, a l’interior de la Casa del Gremi podem observar els antics brodats del mantell restaurats a principis dels anys 90 del segle passat i traspassats sobre una nova tela idèntica a la del 29.
 |
| Mantell del pas de la Pietat salvat i restaurat de la destrucció del 1936 | Arxiu Gremi de Pagesos |
Daniel Pallejà i Blay, 2020
[1]
La Opinion, 18 de febrer de 1903. Pàg. 2
[2]
Diario de Tarragona, 3 d’abril de 1903. Pàg. 2
[3]
Diario de Tarragona, 13 de març de 1904. Pàg. 2
[4]
Diario de Tarragona, 3 d’abril de 1863. Pàg. 2
[5]
SEGURA ROCA, Joan: “Memòries de Josep Segura Roca. Del
Gremi de Sant Llorenç i Sant Isidre (1930-1950)” a opuscle del Gremi de
Pagesos, 2012. Pàg. 49-57
[6]
La Cruz, 12 de febrer de 1910. Pàg. 2. Idèntica
nota la trobem al dia següent al Diario de Tarragona
[7]
Diario de Tarragona, 18 de març de 1910. Pàg. 1
[8]
Diario de Tarragona, 26 de març de 1910. Pàg. 1
[9]
SEGURA ROCA, Joan: “Memòries de Josep Segura Roca. Del Gremi de Sant Llorenç i
Sant Isidre (1930-1950)” a opuscle del Gremi de Pagesos, 2012. Pàg.
49-57
[10]
Aquest detall l’hem pogut veure en una fotografia antiga d’autor desconegut, on
es veu l’antic Sant Sepulcre en primer pla a l’interior de Sant Llorenç, i al
fons a la capella apareix el túmul amb la antiga creu.
[11]
La Cruz, 26 de març de 1910. Pàg. 1
[12]
“Anuario del Comercio, de la industria, de la magistratura y de la
administración” i “Anuario-Riera” 1896, 1901 I 1906
[13]
La Vanguardia, 23 d’agost de 1910. Pàg. 3
[14]
Diario de Tarragona, 1 de juliol de 1911. Pàg. 1
[15]
Diario La Tarde, 20 d’abril del 1929. Pàg. 2
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada