Les alces de preus una vegada finalitzada la Primera Guerra
Mundial va provocar que els sindicats demanessin millores socials, fet que
comportà nombroses vagues. El 4 de febrer del 1919
va començar a Barcelona la vaga de la Canadenca, l’empresa que produïa i
subministrava el 70% de l’electricitat que consumia Catalunya. El 26 de febrer
s’afegien a la vaga els treballadors de totes les companyies d’electricitat,
gas i aigua. El 13 de març es va declarar la suspensió de les garanties
constitucionals i l’estat de guerra i el 25 de març Barcelona era ocupada
militarment. Fins i tot Cambó va sortir amb el fusell de sometent a
l’esquena.
Tarragona tenia un cens aproximat de 22 mil habitants. Aquell
any, la ciutat va plorar la mort de l’escultor Julio Antonio, autor del
monument als Herois de 1811, popularment conegut com “Els Despullats” i que
l’autor no va poder veure mai col·locat a la Rambla ja que la moralitat de
l’època no permeté la seva instal·lació pública fins el 1931.
L’alcalde Manuel de Orovio Romeu dictà un ban en què obligava
els comerços, tot i que ell era del gremi, a tancar des de les dotze de la nit
de dissabte fins a les dotze de la nit de diumenge, exceptuant-ne els cafès i
bars.
El Gimnàstic va guanyar el Campionat de Catalunya i el 2 de
febrer va guanyar al camp d’esports de Reus per 1 a 5. El Nàstic tenia un
pressupost de 2.400 pessetes i 650 socis.
L’any passat vam
finalitzar l’article del 1918[1] amb la notícia de la mort, el 22 de
desembre, de l’Arquebisbe Antolín López Peláez, i del funeral celebrat a
Tarragona cinc dies després. Per tant, Tarragona passava a ser seu vacant fins
que no es nomenés a un nou Prelat.
La primera notícia del 1919 sobre la nostra Congregació
apareix el 4 de gener. Aquell dia es va celebrar a l’església de Natzaret un funeral
en memòria del difunt Arquebisbe[2]. Aquell mateix mes el Diario de Tarragona es feia ressò de la
mort, el dia 26, a l’edat de 37 anys, de Josep Maria Brell Pàmies. Havia estat
vocal de la junta directiva de la Congregació des del 1914 fins el 1916 i era germà
del sastre Vicens Brell Pàmies, que ocupava llavors el càrrec de majoral segon.
La notícia[3] dona fe del funeral que es va
celebrar a l’església de Natzaret i de la comitiva que l’acompanyà fins al
cementiri, encapçalats per la junta de la Congregació.
 |
| Pas de l'Ecce Homo a la Plaça del Rei el Divendres Sant | Arxiu Dani Pallejà |
El diumenge 16 de febrer va tenir lloc la Junta General
Ordinària de la Congregació[4], durant la qual es va procedir a la
renovació dels càrrecs següents: Sr. Joan Ripoll, majoral primer; Mn. Josep
Miró, vocal eclesiàstic primer; Sr. Ignasi Cornadó, vocal seglar primer; Sr.
Joan Moles Sabaté, vocal seglar quart; Sr. Josep Reyes, secretari i Sr. Rafael
Miracle Vallvé, vicesecretari interí. La resta de components que continuaven a
la Junta Directiva de la Congregació eren els següents: Mn. Hermógenes Malo,
prefecte; Sr. Ferran de Querol, sotsprefecte; Sr. Vicens Brell Pàmies, majoral
segon; Sr. Josep Punsoda, majoral tercer; Mn. Joaquim Aubanell Vidal, prior;
Mn. Josep Figuerola, vocal eclesiàstic segon; Sr. Manel Guasch Monravá, vocal
seglar segon; Sr. Antoni Quintana, vocal seglar tercer; Sr. Pere Tomàs Farret,
vocal seglar cinquè; Sr. Jaume Fuster Pomar, vocal seglar sisè.
El Diario de Tarragona
del 18 de febrer va publicar un extens escrit amb el títol de «Al Excmo. Ayuntamiento de esta ciudad;
al elemento militar, eclesiástico, civil, industrial, artístico, recreativo,
sportivo, etc., etc.; en una palabra: a las fuerzas vivas de la capital»[5]. Aquest escrit era una pluja d’idees
per revitalitzar la ciutat en totes les seves vessants desprès que, segons diu
el text, amb l’inici de la Primera Guerra Mundial es paralitzessin les
comissions de festes de l’Ajuntament i d’altres entitats ciutadanes que fins
aleshores s’havien preocupat per organitzar activitats que atreien als
tarragonins i turistes. Una de les propostes va dirigida a la Congregació amb
els següents termes: «La Real
Congregación de la Purísima Sangre debería organizar con mayor solemnidad el
traslado de los pasos desde las cofradías a Nazareth en horas y días diferentes».
El 25 de febrer apareix la notícia del nomenament de Mn.
Lluís Güerri Esteve com a nou prior de la Congregació en substitució de Mn.
Joaquim Aubanell Vidal[6].
Ja dins el temps quaresmal, la Congregació celebra tots els
dilluns a les sis de la tarda, les pregaries relacionades amb els misteris de
la Puríssima Sang, meditació, sermó i cant del Miserere[7].
 |
| Recollida del pas de Jesús Natzarè | Arxiu Dani Pallejà |
El 19 de març la Gaceta
de Madrid publica el decret del Rei Alfons XIII, signat el 27 de febrer, en
que nomena a Francesc Vidal i Barraquer nou arquebisbe de Tarragona[8]. El nou prelat, però, no entrarà a
Tarragona fins al mes de desembre.
Tres dies desprès, concretament el 22 de març, l’Ajuntament
va celebrar sessió de Consell Plenari. En un dels punts s’aprova la «petición de la Congregación de la Sangre de N. S. J, para levantar 35
centímetros el dintel de la Puerta de la Iglesia de Nazareth»[9]. Recordem que en l’article del 1918 fèiem
referència a la reunió de Junta Directiva del 20 de desembre, on s’encarregà un
informe al congregant i arquitecte Sr. Ramón Salas Ricomà[10] sobre l’ampliació de la porta de
l’església. El motiu era per causa de
l’alçada del nou pas de l’Ecce-Homo, ja que no entrava sense haver de
desmuntar el capitell de la columna. Els 35 centímetres d’ampliació permesos, encara
no eren suficients per tal de que el pas entrés a l’interior de l’església amb
la columna sencera. Tanmateix, per alçada tampoc entrava a la capella reservada
per a la seva exposició i culte, fet que la Congregació va decidir reformar també
el pas reduint l’alçada de l’escalinata on eren recolzades les figures i la
columna.
Entrant ja al mes d’abril trobem la notícia de les gestions econòmiques
que es van fer per tal de que el pas del Sant Enterrament del Gremi de
Marejants pogués participar a la processó[11]. Eren anys en que el Gremi tenia
serioses dificultats per assumir el cost que suposava treure el pas a la desfilada.
Tornant a les obres d’ampliació a la porta de Natzaret, el
dia 6 trobem la referència al Diario de
Tarragona: «en la Puerta de
la Iglesia de Nazaret que da a la plaza del Rey, se están practicando obres de
ensanche que permitan la entrada cómoda a los pasos de la procesión del Viernes
Santo»[12].
Dos dies desprès s’anuncia que «la Congregación de la Purísima Sangre de N. S. Jesucristo ha nombrado
pendonista para la procesión del Santo Entierro a nuestro paisano el reputado
comerciante D. Javier de Muller»[13].
 |
| Pas de la Flagel·lació a la Plaça del Rei | Arxiu Dani Pallejà |
Entrem
ja a la Setmana Santa. Diumenge de Rams es va celebrar la Junta General de la
Secció d’Aspirants de la Congregació, de la que el Diario de Tarragona publicà una crònica en l’exemplar del Dijous
Sant. Deia el següent: «En Junta general de la Sección de
aspirantes de la Real Congregación de la Purísima Sangre de N. S. Jesucristo
fue nombrada en votación el Domingo de Ramos la Junta directiva de este año,
quedando constituida en la siguiente forma:
Presidente.
D. José M. Corbella; vicepresidente, D. Antonio Quintana Marín; secretario-contador,
D. Alfonso Gay Vila; capilleros: D. Jaime Francés Marqués y D. José Aguadé Gras;
arrengladores: don Ramón Olivé Alegret y D. Pablo Vidal Gras.
Además,
para llevar el estandarte de la Sección en la procesión del viernes santo fue
designado el aspirante D. José Vidal Grau.
Se recuerda
a todos los individuos de la Sección el deber que tienen de asistir con vesta y
golilla a los divinos oficios, especialmente a la misa de Comunión que a las
siete se dirá el jueves santo en la iglesia de Nazaret.
Además se previene a los
aspirantes, que antes de la salida de la procesión deberán hallarse reunidos en
la entrada de la casa rectoral de la Santísima Trinidad, donde recibirán la
oportuna tarjeta que les dará derecho al blandón»[14].
El
Dijous Sant el Diario de Tarragona
publicava la nota enviada per la Congregació amb la normativa a complir pels
congregants que assisteixin a la processó: «Esta Real y
venerable Congregación, cumpliendo con lo dispuesto en sus estatutos, pone de
manifiesto las siguientes prescripciones:
1a. Se
recuerda a los señores congregantes la obligación reglamentaria de asistir a
las funciones de Jueves y Viernes Santo, que con toda solemnidad se celebraran en
la iglesia de la Congregación, a las siete de la mañana de cada uno de dichos
días.
2a. Se
encarga a los congregantes la puntual asistencia a la procesión general de la
Congregación, y en caso de que no puedan asistir personalmente, hacerse
sustituir, a fin de que la Asociación cumpla religiosamente uno de los fines
para que fue instituida y viene practicando desde remotos tiempos, a cuyo
efecto observaran las siguientes disposiciones:
1a. Los
congregantes concurrirán con la debida anticipación a la iglesia para que en el
acto de ser llamados por su número, reciban el hacha y se coloquen en el puesto
que les corresponda, debiendo volver el hacha sobrante y la papeleta en el acto
de entrar la procesión en la iglesia, pues de no verificarlo así, la falta de
entrega de los trazos sobrantes, irroga a la Congregación, por la que todos
debemos velar, perjuicios que se evitan cumpliendo lo recomendado.
2a. No será
admitida ninguna persona a la procesión del Viernes Santo con vesta y capuz,
que no sea congregante o sustituya uno de éstos, a cuyo fin deberán usar el
escudo, cuyo modelo tiene adoptado la Asociación, exceptuando solamente los
individuos que llevan improperios.
3a. Al
entrar en la iglesia, todos los congregantes o sustitutos se quitarán el capuz
y permanecerán descubiertos hasta el momento de ocupar el puesto que les corresponda
en la procesión.
4a. Al salir
ésta y durante el curso de la misma, observarán todo el recogimiento debido a
tan religioso acto, y para dar más respetabilidad al mismo, si el tiempo lo permite,
llevarán suelta la cola de la vesta, de cuyo cumplimiento cuidarán los
arrengladores nombrados al efecto.
Los señores
arrengladores darán conocimiento en la primera sesión que celebre la Junta directiva,
de las faltas que se hayan cometido, para proceder a lo que haya lugar.
Tarragona 16 de Abril de 1919.
—P. A. de la J. D.—El secretario, José
Reyes.»[15]
En la mateixa publicació apareix també la nota on ens informa
que «la procesión saldrá a las siete, de
la Iglesia de Nazareth». Cap notícia de la recollida del passos.
On
si es dona una mínima referència sobre la recollida es al exemplar de La Vanguardia del Dissabte Sant. Aquesta
nota publicada pel rotatiu barceloní va ser escrita el matí del Divendres Sant:
«Se observa la presencia de muchos
forasteros, atraídos por el renombre de nuestras fiestas de Semana Santa. Como
hay sede vacante, estuvo ayer en Barcelona el reverendo don José Martí,
portador de tres ánforas de aceite que consagró el señor obispo de esa diócesis,
doctor Reig, cuyos santos óleos se han entregado a los sacerdotes delegados que
han venido de las parroquias.
Todos los
demás actos religiosos han sido presididos por el deán, doctor don Alejo Gamón,
quien lavó los pies a doce pobres.
Esta tarde se
celebra la suntuosa procesión llamada del Viernes Santo. A las dos de la tarde
sale ya la cohorte romana (armats), que van conduciendo a la iglesia de
Nazareth los «pasos», que han de constituir el Santo Entierro.
Es pendonista de la Real
Congregación de la Preciosa Sangre de Nuestro Señor Jesucristo, el comerciante
don Javier de Muller, y de la Real Hermandad de Jesús Nazareno, el ingeniero
jefe de Obras públicas, don José Cabestany.»[16]
 |
| Pas de Jesús Natzarè | Arxiu Dani Pallejà |
Arribem
a la crònica de la Processó, concretament ens fixem a la més complerta que és
la que ens proporciona el Diario de
Tarragona, publicada el Diumenge de Resurrecció sota el títol «La procesión del Viernes Santo». Ens explica que «se celebró con el esplendor de todos los
años, siendo la concurrencia tan numerosa, que su paso por la Rambla de San Juan
duro tres cuartos de hora.
La guardia
civil montada hacía el despejo, siguiendo la cohorte romana.
El primer
paso era el de «Jesús en el huerto», al que acompañaba el Colegio del Sagrado
Corazón.
El paso de la
«Flagelación», acompañado por los jóvenes aspirantes a congregantes.
Paso del
«Ecce-Homo», precedido de los seminaristas y música.
Real Hermandad
de «Jesús Nazareno», con la música y bandas de cornetas y tambores del
Regimiento de Almansa llevando el pendón principal el ingeniero jefe de Obras
públicas Sr. Cabestany y sosteniendo los cordones D. Diego Gómez y D. José M.
Pujol.
La Real
Congregación de la Purísima Sangre con la imagen del Crucificado y escolanía.
Paso
llamado de la «Piedad», perteneciente al Gremio de labradores, y música.
Paso del
«Santo Entierro», acompañado del Gremio de pescadores.
El «Santo
Sepulcro», al que daba escolta la escuadra de gastadores, y música.
El pendón principal,
que era llevado por D. Javier de Muller, siendo cordonistas el comerciante D.
Enrique Gorbella y el señor marqués de Vallgornera.
Congregantes
con vesta y golilIa; alumnos del Seminario; el paso de la Virgen de la
Soledad»; la Junta de la Congregación con el prefecto Dr. D. Hermógenes Malo.
La
presidencia, formada por el primer teniente alcalde Sr. Salvadó, el coronel de
la Zona y los concejales Sres. Martorell, Vallhonrat, Sugrañes y Cadiach.
Cerraba la
marcha una sección de la guardia urbana y una compañía de Luchana con banda y
música.
La procesión regresó a las 10,30
al templo de Nazareth, de donde había salido a las 7,15 de la tarde»[17].
Ja no tenim les
cròniques detallades amb el numero de participants que vam tenir els dos
darrers anys. El que sí podem destacar es l’endarreriment de l’horari de la
processó, que l’any 1917 arrencà a les 18h, el 1918 a les 18.30h i en aquest
1919 a les 19.15h, quan estava programada per a les 19h.També hi ha diferència
en la recollida dels passos, però en aquest cas un avançament en l’hora de
sortida dels armats, si el 1918 sortiren a les 15h aquest 1919 va ser a les
14h.
 |
| Monument i vetlla del Dijous Sant a l'església de Natzaret | Arxiu Dani Pallejà |
Un altre aspecte a
destacar és l’acompanyament del pas de l’Ecce-Homo. Recordem l’article de l’any
passat on vam seguir el litigi obert entre les dues congregacions, de la Sang i
Ecce-Homo, per la propietat i custòdia del nou pas de Josep Rius. Aquest any no
hem trobat cap nota periodística que ens pugui permetre treure una conclusió exacta
de com es va resoldre finalment el cas. Veiem en la crònica publicada al Diario de Tarragona, que és gairebé
idèntica a la publicada al diari catòlic La
Cruz, que no esmenta la participació de la ‘Hermandad del Santo Ecce Homo’.
Les dues cròniques diuen que el pas va anar acompanyat de seminaristes i
música.
Probablement,
l’arquebisbe Antolín López Pelàez no va resoldre abans de la seva mort les
al·legacions que va fer la Germandat en contra de la resolució adoptada pel
prelat. Aquesta resolució indicava que el propietari del pas era la Mitra (tal
i com demanava la Germandat), però que la custòdia i culte anava a càrrec de la
Congregació de la Sang. La Germandat només tenia el dret a acompanyar-lo i a assumir-ne
els costos en la seva sortida a la Processó.
Tot sembla indicar que
un cop la seu tarragonina va ser seu vacant, les dues congregacions no arribaren
a cap acord i la Germandat resolgué no participar a la processó fins que el nou
arquebisbe resolgués definitivament aquestes desavinences. La documentació que
hem pogut consultar d’anys posteriors ens confirma aquesta decisió presa per la
Germandat del Sant Ecce-Homo, almenys fins el 1922. Però això ja ho anirem
veient els propers anys. El que sí queda clar, es que la Congregació hagué de
buscar acompanyament per tal de que el pas tornés a sortir, assumint-ne tots
els costos de llum, portants i banda musical.
Retornant a la crònica
del 1919, el 4 de maig la Congregació va celebrar a Natzaret «la fiesta que todos los años viene dedicando al misterio
de la Flagelación del Señor. A las once se cantará un oficio en el que será celebrante
el Prefecto de la Congregación, D. Hermógenes Malo, y ocupará la sagrada cátedra
el canónigo D. Esteban Canadell»[18].
El 6 de juny apareix
una nota de la Congregació fent una crida als seus congregants a assistir a la
Processó de Corpus: «En la imposibilidad de
avisar personalmente a todos los señores congregantes, interesándoles asistan a
la solemne procesión del Santísimo Corpus Christi, que saldrá de la santa
Iglesia Catedral Basílica el día 19, a las seis de la tarde, se les participa
por el presente aviso, que el punto de reunión será en la capilla de la Purísima
Concepción, donde se les facilitará vela; rogándoles a la vez no dejen de
asistir a tan edificante acto ostentando el escudo de esta Real y venerable
Congregación»[19].
Tornem per uns instants al cas Ecce-Homo, ja que la
Congregació decidí instaurar una festa anual dedicada al nou pas. Trobem la
notícia al Diario de Tarragona que ho
notifica així: «La Real y Venerable Congregación
de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo ha instituido una fiesta
anual en honor del nuevo paso del Ecce-Homo, adquirido por donación de la
Comisión que se formó a este fin. Por vez primera, se celebrará este año y tendrá
lugar mañana domingo, en la iglesia de Nazareth. A las once, se cantará un solemne
oficio bajo la batuta del maestro Gols, con sermón por el canónigo Dr. Gomá.
Son en gran número los congregantesque se proponen asistir
a dicha solemnidad religiosa»[20]. La institució de la festa i el redactat de la nota,
deixa ben clara quina era la situació, almenys per part de la Congregació.
 |
| Pas del Sant Enterrament | Arxiu Dani Pallejà |
No havent trobat cap
nota referent a la festa o diada de la Sang, que s’hauria celebrat a principis
del mes de juliol, ni cap altre notícia posterior, tret dels habituals oficis
que es celebraven a Natzaret, fem un salt de sis mesos i ens aturem a les
portes del Nadal, concretament en l’esperada entrada del nou Arquebisbe Dr.
Francesc d’Assís Vidal i Barraquer el dia 21 de desembre. El dia abans de
l’entrada, apareixia una nota de la Congregació publicada a la premsa local: «El prefecto y la Junta directiva de la Real y Venerable
Congregación de la Purísima Sangre de N, S. J., deseando contribuir al mayor
esplendor de la llegada del señor Arzobispo, ruega a todos los congregantes se
sirvan acudir a las dos y media de la tarde al Paseo de Santa Clara»[21].
La processó d’entrada
del nou arquebisbe va començar sobre les 16h a la Rambla Vella a l’alçada del
Convent de Santa Clara (ara Casino de Tarragona), lloc on hi havia un gran arc
amb un altar per fer la cerimònia de Jurament del nou prelat. La comitiva es
dirigí cap al carrer Portalet, Baixada de Misericórdia, carrers Major i
Merceria, Baixada del Patriarca i Plà de la Seu. Al arribar a la Catedral es va
cantar el Te Deum, dirigint-se la
processó a l’altar Major.
La comitiva va estar encapcalava per la Guardia Urbana
seguida dels gegants, entitats cíviques i religioses, la Congregació de la Sang
i la Reial Germandat de Jesús Natzarè, particulars i estaments civils, militars
i eclesiàstiques[22]. El Tàlem va ser portat pels «representants dels Col·legis d’Advocats, Procuradors i Notaris de les
Associacions Adoració Nocturna, Puríssima Sang, Sant Vicens de Paül i Centre
Catòlic Obrer»[23].
Aquesta ha estat la crònica del que va succeir al voltant de la nostra Congregació i de la Setmana Santa ara fa cent anys. La sèrie d’articles que anem realitzant des de l’any 2017, a través del que s’ha escrit a la premsa tarragonina i en alguns casos de premsa nacional, serveix per a conèixer no només la nostra història com a Congregació, sinó que ens aporta també una part de la història de la nostra Ciutat.
Per a la Congregació,
és molt important poder recuperar any rere any aquestes memòries, ja que la
tarda del dimarts 21 de juliol del 1936, el foc de la follia humana ens va
manllevar tot el gran patrimoni artístic i l’arxiu històric acumulat durant quatre
centúries.
Serveixi aquestes
línies per recuperar-ho.
Daniel Pallejà i Blay, 2019
[1]DANIEL
PALLEJÀ I BLAY. “1918. Fa cent anys”. Revista La Sang 35, 2018. P. 32-39
[2]Diario de Tarragona, 4 de gener de 1919,
p. 1
[3]Diario de Tarragona, 28 de gener de
1919, p. 2
[4]Diario de Tarragona, 19 de febrer de
1919, p. 2
[5]Diario de Tarragona, 18 de febrer de
1919, p. 1
[6]Diario de Tarragona, 25 de febrer de
1919, p. 2
[7]Diario de Tarragona, 9 de març de 1919,
p. 2
[8]Gaceta
de Madrid, 19 de març de 1919, p. 4
[9]Diario de Tarragona, 22 de març de 1919,
p. 1
[10]El
Sr. Salas també era el president i fundador de la Reial Germandat de Jesús
Natzarè
[11]Diario de Tarragona, 3 d’abril de 1919,
p. 2
[12]Diario de Tarragona, 6 d’abril de 1919,
p. 1
[13]Diario de Tarragona, 8 d’abril de 1919,
p. 1
[14]Diario de Tarragona, 17 d’abril de 1919,
p. 2
[16]La Vanguardia, 19 d’abril de 1919, p. 11
[17]Diario de Tarragona, 20 d’abril de 1919,
p. 1
[18]Diario de Tarragona, 3 de maig de 1919,
p. 3
[19]Diario de Tarragona, 18 de juny de 1919,
p. 3
[20]Diario de Tarragona, 21 de juny de 1919,
p. 3
[23]La Veu de Tarragona, 21 de desembre de
1919, p. 3
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada