L'any 1917 va ser l'any decisiu per al desenllaç final de la Primera
Guerra Mundial. Aquell any va esclatar una crisi militar, política i social que
va incidir decisivament en la descomposició del sistema de la Restauració. De
fet, va ser la conseqüència d'una situació inestable que es gestava des de
1913, provocada pel desprestigi dels partits dinàstics, i que es va
intensificar amb l'impacte de la Primera Guerra Mundial.
 |
| Recollida del pas de l'Oració de l'Hort | Arxiu Dani Pallejà |
Aquell any els bombarders alemanys van atacar Londres amb bombes tipus
Gotha. L'atac va causar uns 500 morts. Els Estats Units va declarar la guerra a
Alemanya i van decidir participar en la Gran Guerra com aliat de la 'Entente'.
A Rússia s'inicià la Revolució d'Octubre, els Boltxevics es van fer amb el poder
polític i Lenin va pujar al poder. El govern d'Hèlsinki declarà la seva
independència de Rússia, ja que l'antic principat rus de Finlàndia va aprofitar
els disturbis revolucionaris que tenien lloc al destronat imperi dels zars.
Aquell any va morir a França l'escultor Auguste Rodin, autor de l'escultura
neoclàssica El Pensador i es van
produir les primeres aparicions de la Mare de Déu a Fàtima. Durant el mes
d'agost Espanya va patir una vaga general que causà 71 morts, 37 dels quals a
Catalunya. El periodista i polític catalanista Enric Prat de la Riba morí a
Castellterçol.
A Tarragona la fesomia de la ciutat seguia canviant. Les restes del baluard de Sant Joan, a la Rambla Nova, eren enderrocades i començava la construcció de l'edifici de les Teresianes. El col·legi del Sagrat Cor es traslladà al centre de la ciutat, concretament al carrer August número 17. Aquell mateix any el Nàstic es va inscriure a la federació catalana de futbol per poder disputar la competició de lliga, i va estrenar l'escut actual. Un dels projectes mai acabats fins al dia d'avui va néixer aquell llunyà 1917, quan es va proposar unir el Balcó del Mediterrani amb els jardins del Passeig marítim a través d'un ascensor. Ho proposà l'enginyer industrial barceloní Tomàs Brull Sabater, però la iniciativa no va tenir el ressò necessari perquè es pogués fer realitat. Amb tot, dos fets van ser destacats aquell any a Tarragona, la gran nevada de febrer, que deixà tota la ciutat emblanquinada, i l'estrena de La vida de Cristóbal Colón y el descubrimiento de América, una superproducció espanyola amb escenes filmades al Port i al barri del Serrallo, i que es projectà al Saló Modern durant el mes de juliol.
 |
| Projecte de l'ascensor al Balcó del Mediterrani | Arxiu Dani Pallejà |
La Setmana Santa tarragonina estava canviant. Durant els últims anys
experimentava un procés de renovació constant, nous passos, noves imatges i
noves confraries. Una renovació que aportaria qualitat i prestigi a la Processó
del Sant Enterrament, considerada com una de les millors de l'Estat abans de la
fatídica Guerra Civil.
L'any 1917 la Congregació de la Sang era la segona entitat local en
número de membres associats, 510, per darrere del Club Gimnàstic, que en tenia
525[1]. Seguint
la Congregació a través de la premsa local de l'any 1917, única font
d'informació que ens queda d'aquells anys abans de la Guerra Civil, ens trobem
amb la Junta General Ordinària que es va celebrar el diumenge 4 de febrer a les
quatre de la tarda, durant la qual es van fer les renovacions dels càrrecs d'una
part dels membres de la Junta. Pel càrrec de majoral segon va ser elegit el Sr.
Vicens Brell Pàmies; vocal eclesiàstic Mn. Josep Figuerola; vocal seglar segon
el Sr. Manel Guasch Monravà; vocal cinquè Sr. Pere Tomàs Farret i de
sotssecretari el Sr. José Reyes Mestres[2]. Amb l'ajuda de la premsa dels anys anteriors
podem completar la resta de membres que componien la Junta de Govern de la
Congregació aquell any de 1917: prefecte M. I. Hermógenes Malo; sotsprefecte
Sr. Ferran de Querol i de Bofarull (autor de l'obra Hereu i Cabalé)[3];
majoral primer Sr. Francesc Ixart de Moragas; majoral tercer Sr. Joan Olivé;
prior Mn. Joaquim Aubanell Vidal; vocals eclesiàstics Mn. Josep Miró i Mn. J.
Cunillera; vocal seglar tercer Sr. Josep Ventura; vocal seglar quart Josep
Rigau; vocal seglar sisè Sr. Pere Llaurador i el secretari Sr. Celestí Salvadó
Gras.
El dia següent, dilluns 5 de febrer, se celebrà a l'església de
Natzaret a les 19h, 19.30h i les 20h les tres misses reglamentàries en honor al
congregant difunt Sr. Josep Vilar Tomàs[4].
 |
| Els Armats i el Pas de Jesús Natzaré al carrer Sant Agustí | Foto: Montserrat Amigó | Arxiu Dani Pallejà |
Al Diario de Tarragona del
dimecres 14 de febrer[5] es va
publicar la reunió del Sindicato de Iniciativa, en què demanava a la
Congregació una «ligera modificación del curso de dicha procesión en el
sentido de bajar por la calle del Hospital y torcer por la calle Augusto para
continuar por la calle de San Francisco hasta la Rambla de San Juan, a fin de
darle mayor visualidad y sobre todo con vistas a la colocación de tribunas de
dicho paseo». En
la mateixa nota es demanava al consistori la col·locació de les cadires a la
Rambla i es feia ressò la seva indignació envers l’Ajuntament tarragoní per no
acceptar la petició per part del sindicat d’oficialitzar les festes de Setmana
Santa i Pasqua. Hem de puntualitzar que fins l’any 1928, any de la fundació de
l’actual Agrupació d’Associacions de Setmana Santa, era el Sindicato de
Iniciativa qui s’encarregava d’organitzar el programa d’actes, donar impuls a
la Setmana Santa i vetllar per la seva qualitat. Veurem que dies més tard la
mateixa entitat també demanava al «Gremio de Labradores para que al Santo Sepulcro, en la
procesión de Viernes Santo, acompañe de nuevo los típicos violines i flautín en
vez de banda de música»[6].
L’Ajuntament acordà posar el preu de les cadires a 20 cèntims, els quals serien
destinats a la «Cantina escolar»[7].
El primer dijous de quaresma començaren a Natzaret «a las seis
de la tarde las piadosas funciones de todos los años durante la Cuaresma,
estando encargado de los sermones el canónigo Dr. D. Isidro Gomá»[8].
El diumenge 25 de febrer, primer diumenge de Quaresma, s’iniciaren
setmanalment a Natzaret la sèrie de pregàries relacionades amb els «misterios
de la Purísima Sangre, seguirá la meditación correspondiente, sermón por el
doctor D. Isidro Gomá sobre el asunto ‘Oración en el Huerto’ terminando con el
canto del Stábat Mater»[9].
Durant la primera setmana de març la Congregació va oferir al
comerciant Sr. Agustí Virgili Vidiella ser banderer principal de la Processó
del Sant Enterrament. El Sr. Virgili va acceptar l'oferiment i va anunciar que els
seus acompanyants serien l’enginyer Sr. Diego Gómez i l’exalcalde de Tarragona
Sr. Josep Prat[10].
El 18 de març es va celebrar una Junta General Extraordinària demanada
per un congregant en la qual es va desestimar la «proposición de D. Agustín Soler para que se
celebraran las fiestas del domingo de Ramos en San Francisco, trasladándose
procesionalmente a aquella iglesia la imagen del Crucificado»[11]. Es
desconeix realment el motiu d’aquesta proposta, tot i que podríem suposar que
tindria a veure amb la capacitat de l’església de Natzaret per acollir els
actes d'aquell dia.
Aquell any la Congregació va adquirir «un precioso terno que lo estrenará en las
funciones de Semana Santa»[12]. Aquest va estar exposat el Diumenge de Rams en
els aparadors de la Sastreria del Sr. Vicens Brell, membre de la Junta de la
Congregació. La premsa va publicar que la peça era «de terciopelo
negro, bordado en oro fino, destacando en la casulla y capa el escudo de la
Congregación de la P. S., bordado en plata. El trabajo fué muy admirado,
habiéndolo encargado la Congregación a D. Vicente Brell, quien confió la
ejecución al taller de la señora Viuda de Pedro Gusi, de Barcelona, de la que
es representante. Con tal motivo el Sr. Brell recibió felicitaciones, siendo la
primera del Sr. Arzobispo, quien quiso contemplar tan precioso trabajo,
visitando aquel establecimiento después de asistir a la solemne función
religiosa que se celebraba en el templo de Nazaret»[13]. La
funció religiosa de Diumenge de Rams, que el Sr. Soler havia demanat
infructuosament traslladar de Natzaret a Sant Francesc, era la següent: «a las seis de la tarde, se rezaran los misterios de la Purísima
Sangre, seguirá la meditación correspondiente, sermón por el Dr. D. Isidro
Gomá, terminando con el canto del Stábat Mater»[14]. Res
extraordinari, era el mateix que es feia setmanalment cada dijous i diumenge de
quaresma. Dilluns Sant es repetiria la mateixa funció[15].
 |
| Imatge de l'Ecce Homo de S. Gurri | Arxiu Dani Pallejà |
El Dimecres i Dijous Sant a Natzaret es va celebrar a les set del matí
un «oficio soleme, comunión con plática y
procesión»[16]. El
Divendres es van celebrar els oficis del dia i adoració al Lignum Crucis[17].
Aquell Dijous Sant, aparegueren a la premsa local les prescripcions
dirigides als congregants: «Esta ilustre y venerable Congregación,
cumpliendo con lo dispuesto en sus estatutos, pone de manifiesto las siguientes
prescripciones:
1ª.
Se recuerda a los señores congregantes la obligación reglamentaria de asistir a
las funciones de Jueves y Viernes Santo, que con toda solemnidad se celebrarán
en la iglesia de la Congregación a las siete de la mañana de cada uno de dichos
días.
2ª.
Se encarga a los congregantes la puntual asistencia a la procesión general de
la Congregación, y en caso de no poder asistir personalmente, hacerse
sustituir, a fin de que la asociación cumpla religiosamente uno de los fines
para que fué instituida y viene practicando desde remotos tiempos, a cuyo
efecto observarán las siguientes observaciones:
1ª.
Los congregantes concurrirán con la debida anticipación a la iglesia para que
en el acto de ser llamados por su número reciban el hacha y se coloquen en el
sitio que les corresponda, debiendo volver el hacha sobrante y la papeleta en
el acto de entrar la procesión en la iglesia o lo más tarde al día siguiente
antes del medio día, y de no verificarlo así, la Junta procederá a lo que haya
lugar.
2ª.
No se admitirá ninguna persona a la procesión del Viernes Santo con vesta y
capuz que no sea congregante o substituya a uno de éstos, a cuyo fin deben usar
el escudo cuyo modo tiene adoptado la Asociación, exceptuando los individuos
que lleven improperios.
3ª.
Al entrar en la iglesia, todos los congregantes o substitutos se quitarán el
capuz y permanecerán descubiertos hasta el momento de ocupar el puesto que les
corresponda en la procesión.
4ª.
Al salir ésta y durante el curso de la misma, observarán todo el recogimiento
debido a tan religioso acto, y para dar mayor respetabilidad al mismo, si el
tiempo lo permite, llevarán suelta y extendida la cola de la vesta, de cuyo
cumplimiento cuidarán los arregladores nombrados al efecto.
5ª.
Con el fin de no interceptar la puerta de entrada en la iglesia mientras
ingresa la procesión, los señores congregantes, a medida que vayan entrando por
la puerta de la plaza del Rey, se servirán salir por la puerta de la calle de
Nazareth, después de entregado el cartón y el resto del hacha.
6ª.
Siempre que por alguna circunstancia, durante el curso de la procesión, fuese
necesario, a juicio de los arregladores, revisar alguna papeleta de las hachas
de los señores congregantes, vendrán éstos obligados a facilitarla sin que
medie en ello protesta alguna por parte del interesado.
7ª.
Los señores arregladores darán conocimiento en la primera sesión que celebre la
Junta directiva, de las faltas que se hayan cometido, para proceder a lo que
haya lugar.
Tarragona
4 de abril de 1917.-Por acuerdo de la Junta directiva, el secretario, Celestino
Salvadó»[18].
No hem trobat cap nota a la premsa sobre la recollida dels passos. La
Processó va sortir puntualment a les sis
de la tarda. El Diario de Tarragona i
el Diario Católico La Cruz recollien
el Dissabte Sant la crònica de la processó. Transcrivim tot seguit la del Diario de Tarragona per ser la més
concisa: «Suntuosa y espléndida resultó la procesión de anoche que
desde antiquísimos tiempos organiza la Ilustre Congregación de la Purísima
Sangre, asistiendo todos los pasos, y llevando cada uno de ellos nutrida
comitiva. Hacía el despejo una sección de la guardia civil montada, a la que
seguía la cohorte romana con sus rítmicos tambores, capitán y corneta; las
tradicionales matracas precedían a la bandera de la Purísima Sangre; seguían 124[19] alumnos
del colegio del Sagrado Corazón con cirios, acompañando el paso Oración en el
huerto; 80 aspirantes de la Congregación con vesta blanca precedían al hermoso
paso de la Flagelación; la Hermandad del Ecce-Homo con 47 luces y capilla de
cantores; seguía la Real Hermandad de Jesús Nazareno en número de 136
acompañantes, llevando la bandera principal el diputado D. Antonio de Veciana
acompañado del catedrático Sr. Holguera y del farmacéutico Sr. Güell, con el
magnífico paso del Nazareno y banda de Almansa, a la que seguían la
Congregación de la P. Sangre con 128 luces y 83 improperios, nutrida capilla de
cantores, llevando la hermosa imagen de Cristo en la cruz los Sres. Ixart,
Brell y Rull. Cincuenta y siete acompañantes precedían al paso La Piedad;
setenta y dos acompañaban al paso de los Mareantes, con banda de música; la
hermandad de los payeses en número de treinta precedían al Santo Sepulcro, al
que daba guardia de honor la escuadra de gastadores con las armas a la
funerala; el cortejo que acompañaba a la Soledad lo formaban 68 luces, llevando
la bandera de la Congregación el concejal D. Agustín Virgili, acompañado de los
Sres. Gómez y Prats; seminaristas, Cabildo presidido por el Excmo. e Iltro. Sr.
Arzobispo, junto de la Congregación y terno; representantes del Municipio Sres.
Armengol, Martorell y Sugrañes; sección de guardia urbana, banda de cornetas y
tambores, música y piquete. El religioso acto fué presenciado en todas las
calles del curso por millares de personas, viéndose muchos forasteros»[20].
És d'agrair per a la història de la processó que el cronista detallés
la quantitat de participants, ja que d'aquesta manera podem determinar el
nombre de participants que vindrien a ser els comptabilitzats a la crònica, 773
confrares, al quals sumats als armats, banderers, músics etc. vindrien a ser
aproximadament uns 1.300 participants[21].
 |
| Detall del Crist dels Assots | Arxiu Dani Pallejà |
No sabem si es va atendre la petició del Sindicato de Iniciativa de
modificar finalment el recorregut, però sí que sabem que la Reial Germandat de
Jesús Natzarè va lluir per primera vegada la medalla actual dissenyada pel seu
fundador i arquitecte Sr. Ramon Salas i Ricomà. Segons el diari La Cruz la processó va finalitzar a les
10 de la nit[22].
El que sí que va recollir la premsa local va ser el fatal desenllaç
d'una persona que va patir una indisposició mentre contemplava la processó al
pla de Palau. Aquesta va ser ràpidament atesa per personal mèdic als baixos de
la casa del canonge Boada i morí durant el trasllat a casa seva[23].
El diumenge 21 d'abril a l'església de Natzaret «a
expensas de varios devotos del paso de la Flagelación del Señor, se celebrará a
las diez y media, un solemne oficio con orquesta y sermón a cargo del Rdo. D.
Juan Ros, capellán de las Hermanitas, siendo celebrante el Muy Iltre. señor
prefecto de la Congregación»[24].
També es continuaren fent les funcions habituals, entre les quals
podem destacar la de les 40 hores durant el mes de juliol, la del dia de
difunts l'1 de novembre i les dels diferents sufragis pels congregants
traspassats. Cal dir que durant l'any, la Reial Germandat de Jesús Natzarè també
celebrava a Natzaret les seves funcions i sufragis pels seus difunts, ja que
tenia una capella amb l'altar del Natzarè.
El diumenge 1 de juliol la Congregació va celebrar la Festa de la
Puríssima Sang, tal com detalla la premsa: «A las siete y media de la mañana, misa de
comunión, siendo celebrante el Dr. Isidro Gomá. Tarde, a las seis, exposición
de S. D. M., Trisagio cantado por la capilla del S. Gols, sermón por el citado
orador, bendición y reserva. Se suplica la asistencia a dichos actos a los señores
congregantes»[25].
Aquell any el rei Alfons XIII va atorgar, a petició del prefecte M. I.
Hermógenes Malo, el títol de Reial a la Congregació. No se sap exactament la data en què es va
cursar la petició ni el dia de la concessió, però la premsa local se'n feu
ressò el dia 28 d'agost: «El Sr. Prefecto de la Congregación de la Purísima Sangre
de Nuestro Señor Jesucristo ha recibido una carta de la Mayordomía mayor de
Palacio, participando haber sido otorgado el título de real a la citada
Congregación»[26].
Si el 1914 la Congregació havia renovat completament l'equipació dels
Armats i substituït el pas de la Flagel·lació per la gran obra de Josep Campeny[27],
tres anys després es marcà com a objectiu renovar el pas de l'Ecce-Homo. La
imatge de l'Ecce-Homo que es venerava a l'església de Natzaret i que acompanyava
en processó la germandat del mateix nom, era de l'escultor barceloní Salvador
Gurri, cisellada l'any 1804. Aquesta imatge, propietat de l'arquebisbat, era
una figura de vestir amb gran cabellera natural, que durant la processó estava
acompanyada per quatre petits querubins situats a les cantonades de la peanya,
la qual era portada a coll.
 |
| Trompeter dels Armats | Arxiu Dani Pallejà |
El 18 d'octubre es publica al Diario
de Tarragona la primícia de la renovació de la imatge en els termes següents:
«Una
comisión de congregantes de la P. Sangre, deseosos de fomentar el esplendor de
la procesión del Viernes Santo, cada vez más hermosa, cada año más admirada, se
han propuesto dotarla de un paso del Ecce-Homo que sustituya al actual. En
pocos años se han construido los de Jesús Nazareno y la Flagelación, los dos a cuál
más suntuosos, y va a aumentarse el santo entierro con un nuevo paso que ha de
ser una nueva manifestación de arte y religiosidad. El admirable pensamiento de
aquellos buenos ciudadanos será una realidad en la próxima Cuaresma. Está
trazado ya el boceto: es un grupo escultórico de Jesús en el momento de ser
presentado al pueblo por Pilatos, acompañado de un soldado de la cohorte. La
ampliación del proyecto, con las figuras a tamaño natural y la carroza, han
sido confiados a la casa Rius de Barcelona representados en esta ciudad por los
Sres. Brell, siendo esto una garantía de que la obra estará terminada en Marzo
de 1918, fecha de la procesión»[28].
Per fer aquest nou grup escultòric i poder-lo sufragar es van obrir
llistes de donatius pels congregants i públic en general. L'arquebisbe Antolín
López Peláez va encapçalar aquesta subscripció amb un donatiu de 300 pessetes[29]. El
que no sabia el Sr. Arquebisbe era que amb l'execució d'aquest nou pas, s'obria
un llarg conflicte entre dues entitats: la Reial i Venerable Congregació de la
Puríssima Sang, impulsora del projecte, i la Germandat de l'Ecce-Homo, que
acompanyava el pas des del 1870. Això però, ho veurem a partir de la propera
revista.
Daniel Pallejà i Blay, 2017
[1]
ENRIC PUJOL I CAYUELAS: Nàstic Cent anys
d'història. Edicions Tàrraco, 1987 i
Nàsticflaix, 100x100 història.
Tarragona Ràdio, 2016.
[2]
Diario de Tarragona, 6 de febrer de
1917, pàgina 2
[3]
Veure article "Ferran de Querol i el Sant Enterrament de Tarragona"
de Jordi Bertran Luengo. Revista La Sang
33. Any 2016
[4]
Diario de Tarragona, 4 de febrer de
1917, pàgina 1
[5]
Diario de Tarragona, 14 de febrer de
1917, pàgina 1
[6]
Diario de Tarragona, 9 de març de
1917, pàgina 1
[7]
Diario de Tarragona, 27 de març de
1917, pàgina 1
[8]
Diario de Tarragona, 22 de febrer de
1917, pàgina 2
[9]
Diario de Tarragona, 25 de febrer de
1917, pàgina 3
[10]
Diario de Tarragona, 17 de març de
1917, pàgina 2
[11]
Diario de Tarragona, 20 de març de
1917, pàgina 1
[12]
Diario de Tarragona, 1 d'abril de
1917, pàgina 2
[13]
Diario de Tarragona, 3 d'abril de
1917, pàgina 2
[14]
Diario de Tarragona, 1 d'abril de
1917, pàgina 3
[15]
Ibídem
[16]
Diario de Tarragona, 4 d'abril i 5
d'abril de 1917, pàgina 3
[17]
Diario de Tarragona, 5 d'abril de
1917, pàgina 3
[18]
"Congregación de la Purísima Sangre
de Nuestro Señor Jesucristo". Diario
de Tarragona, 5 d'abril de 1917, pàgina 1
[19]
Diario de Tarragona, 8 d'abril de
1917, pàgina 2
[20]
Diario de Tarragona, 7 d'abril de
1917, pàgina 1
[21]
JOSEP IGNASI BOADA GASULLA: "Setmana Santa. Tarragona 1915-1917". Opuscle Agrupació, 2013
[22]
Diario Católico La Cruz, 7 d'abril de
1917, pàgina 1
[23]
Diario de Tarragona, 7 d'abril de
1917, pàgina 2
[24]
Diario de Tarragona, 21 d'abril de
1917, pàgina 3
[25]
Diario de Tarragona, 1 de juliol de
1917, pàgina 3
[26]
Diario Católico La Cruz, 28 d'agost
de 1917, pàgina 2; i Diario de Tarragona
28 d'agost, pàgina 1
[27]
DANIEL PALLEJÀ BLAY. "El pas de la Flagel·lació de Josep Campeny,
1914-1936". Revista La Sang 31,
2014
[28]
Diario de Tarragona. "El paso
del Ecce-Homo". 18 d'octubre de 1917, pàgina 2
[29]
Diario de Tarragona, 30 de desembre
de 1917, pàgina 2
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada