La
Congregació ha recuperat recentment la que fins avui és, sense cap mena de
dubte, la fotografia més antiga, no només de la Congregació, sinó de la Setmana
Santa tarragonina.
 |
| Sant Crist de la Sang de Tarragona, 1894 | Foto Torres | Arxiu Congregació de la Sang |
És una
fotografia del Sant Crist de la Sang de Benet Baró, de 27x18cm. La tècnica
utilitzada en el revelat és l’anomenada “platinotípia”, això és, un positivat
per contacte del paper amb un negatiu generalment de vidre, exposat a la llum
solar. La imatge es fixava seguidament al paper per l’acció d’un bany amb sal
de platí i, per finalitzar, aquest paper es col·locava en un suport de
cartolina.
La instantània,
signada per “Torres Fotografia” tal com apareix a la part inferior dreta, va
ser realitzada a principis de l’any 1894 per encàrrec de la Junta Directiva de
la Congregació, amb la finalitat de ser sortejada entre els fidels que
aportessin donacions econòmiques per sufragar les despeses que ocasionaven els
actes quaresmals que s’organitzaven a l’església de Natzaret. D’aquesta manera
apareix la notícia al diari La Opinión:
“En el
escaparate del antiguo y acreditado comercio del señor Jordà, Portalet, 4,
hemos tenido ocasión de ver una magnífica fotografía al platino, obra que honra
en gran manera al reputado artista señor Torres, del Santo Cristo que venera la
Congregación de la Purísima Sangre en la iglesia de Nazareth, de cuya obra,
orlada con marco dorado, se entrega un billete con su correspondiente número a
las personas que contribuyan con la limosna de diez céntimos, destinándose la
cantidad que se recauda a sufragar los gastos de las funciones que se celebran
durante la actual cuaresma en la citada iglesia por la referida congregación”[1]. D’aquesta
notícia se’n feren ressò també altres capçaleres locals com el Diario de Tarragona i El Correo de la provincia[2].
Aquesta
fotografia va passar a exposar-se tres dies després als aparadors de la
Sastreria de Vicens Brell[3]
a la Rambla Nova, 57. El Sr. Brell era llavors majoral primer de la Congregació,
i en el seu comerç es tramitava la reserva dels improperis que havien de sortir
a la processó.
La instantània,
groguenca i amb signes de patir foxing[4],
ens mostra la totalitat de la talla del Sant Crist de la Sang realitzada l’any
1617 per l’escultor Benet Baró, i destruïda[5]
en els fatídics fets ocorreguts a la tarda del 21 de juliol de 1936, en què la
fúria iconoclasta s’abatí sobre la ciutat de Tarragona.
Aquesta
venerada talla va ser restaurada profundament per l’artista Francesc Boxó l’any
1870, any en què també va estrenar una nova creu realitzada per
l’escultor-tallista Antonio Miró[6].
La fotografia ens mostra l’antic rètol INRI i la corona del Sant Crist, ambdós
elements de plata estrenats l’any 1742, i s’observen també, però molt dèbilment, els remats platejats de
la creu datats del 1862[7].
L’element que
hem de destacar de la fotografia, ja que és la primera vegada que el podem
veure, és l’antic sudari o tovallola que porta el Sant Crist. En canvi, en les diferents
fotografies posteriors que ja coneixem d’aquesta talla porta un sudari blanc
amb un artístic dibuix brodat amb fil d’or que data de 1908[8]. En la
fotografia objecte d’aquest article, porta l’anterior sudari de glacé blanc amb
serrells d’or realitzat l’any 1867 per l’artista passamaner de la ciutat Josep
Maria Hernández[9].
 |
| Anunci de Foografia Torres, 1893. Diari de Tarragona | Arxiu Dani Pallejà |
L’autor
d’aquesta primigènia instantània fotogràfica és Julio Ginés Torres Vivancos.
Nascut a Cartagena l’any 1847, va arribar a Tarragona el mes de març de 1879,[10]
quan la premsa tarragonina es va fer ressò de l’obertura de la seva primera
galeria fotogràfica a la ciutat, situada al tercer pis del número 24 de la
plaça de la Font. Torres va ser deixeble del conegut fotògraf francès Julio
Planchard Thuille amb qui va residir uns mesos a Alacant abans d’arribar a la
nostra ciutat. L’agost de 1881 es va traslladar al primer pis del número 21 del
carrer de la Unió,[11]
i quatre anys més tard al tercer pis del número 5 del carrer Portalet[12].
Finalment l’any 1890, i després de ser premiat amb la medalla de plata en les
Exposicions Universals de Barcelona (1888)[13] i a la de París
(1889)[14],
va traslladar el seu estudi fotogràfic a l’entresol del número 36 de la Rambla
de Sant Joan, lloc on el va batejar amb el nom de “Fotografia Universal Torres”.
Va mantenir aquest estudi obert fins a la seva mort, el 1906. A partir d’aquest
any en va agafar el relleu el seu fill Ernest Torres Tabart[15].
Daniel Pallejà i Blay, 2019
[1]La Opinión, 25de febrer de 1894, p. 2
[2]Diario de Tarragona, 24 i 25 de febrer
de 1894, p. 2; El Correo de la Provincia,
25 de febrer de 1894, p. 2
[3]La Opinión, 28 de febrer de 1894, p. 2
[4]
Presència de múltiples taques fosques que es formen per oxidació, acidificació
i debilitament de la cel·lulosa del paper i del seu suport. Afectat segurament
també per causa del clima tarragoní, la humitat i l’evident pas del temps, ja
que té 125 anys .
[5]
Només resta del Crist un fragment de la cara, que es conserva a la Sala de
Juntes de la Casa de Natzaret.
[6]El Tarraconense, 14 d’abril de 1870, p.
3
[7]Diario de Tarragona, 25 de març de 1864,
p. 2
[8]Diario de Tarragona, 14 d’abril de 1908,
p. 2
[9]Diario de Tarragona,
17 d’abril de 1867, p. 3
[10]Diario de Tarragona, 4 de març de 1879,
p. 2
[11]Diario de Tarragona, 23 d’agost de 1881,
p. 4
[12]Diario de Tarragona, 9 de maig de 1885,
p. 2
[13]Diario de Tarragona, 18 de novembre de
1888, p. 1
[14]Diario de Tarragona, 29 de setembre de
1889, p. 2
[15]MARTÍ,
Jep. Rozada (1859-1938) Fotògraf –
escenògraf - periodista. Valls: Edicions Cossetània, 2017
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada