Passa al contingut principal

1923, FA CENT ANYS

A inicis de l’any 1923, concretament el 21 de gener, festivitat de Sant Fructuós, el cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer feia donació a la Catedral de les relíquies dels sants màrtirs, Fructuós, Auguri i Eulogi. Una de les activitats que donava feina a més tarragonins eren les drassanes, que podien fabricar vaixells de fins a dotze mil tones i setanta-cinc metres d’eslora. Hi treballaven unes dues-centes cinquanta persones. La ciutat disposava aquell any de tres diaris: Diari de Tarragona, La Cruz i Tarragona. El Parc de Bombers es traslladaria a la baixada de la Pescateria amb carrer Cós del Bou (actual local de la Colla Jove). Es van iniciar les obres del Teatre Tarragona, situat a la Rambla Nova. Norbert Calabuig seria el primer jugador professional en firmar pel Nàstic. El 25 d’abril va arribar a l’Ajuntament l’estàtua dels despullats, estàtua que no seria instal·lada a l’actual emplaçament de la Rambla Nova fins a l’adveniment de la segona república. L’1 de juliol se celebrà la col·locació de la primera pedra de la Tabacalera i dos dies després, a l’iniciar les obres, s’aturaren en quedar al descobert l’actual necròpolis paleocristiana, la qual cosa comportà el desplaçament cap al sud de la fàbrica. Arribats al mes de setembre el nou col·legi i convent de les Teresianes, a la Rambla Nova, era inaugurat alhora que el governador militar, el general Emilio Barrera, en nom de Primo de Rivera, declarava l’estat de guerra a la ciutat, suprimint les garanties constitucionals i, pel decret contra el separatisme, prohibia la senyera i l’ensenyança en català. A l’octubre, l’ajuntament fou dissolt pel governador militar i substituït per un altre d’imposat que tenia al seu davant Ferran de Querol Bofarull (aleshores sotsprefecte de la Congregació). El seu mandat va durar poc més d’un mes a causa de la seva dimissió. 

Després del breu repàs a què passà fa cent anys a la nostra ciutat, iniciem el redactat objecte d’aquest article, que és la recuperació de la memòria perduda de la Congregació corresponent a l’any 1923.

Segons consta en el llibre de secretaria, la Congregació tenia 330 membres. La quota anual era de 5 pessetes, repartides en dues remeses de 2,50. Una medalla valia 6 pessetes; un exemplar dels estatuts 1,50; el cartó per una atxa es cobrava a 4 i el lloguer de la vesta a 5.

El diumenge 28 de gener tingué lloc l’assemblea ordinària de congregants sota la presidència del prefecte Mn. Hermógenes Malo. Es va renovar part de la Junta Directiva, essent elegits: Sr. Manuel de Orovio, majoral segon; Sr. Josep Maria Banús Vidal, vocal seglar segon i Sr. Vidal, vocal seglar cinquè. Es nomenà també al Sr. Lluis Mezquida Estil·les com a secretari de la Germandat de la Santa Creu (Monte pius de la Congregació).  

La resta de components que continuaven a la Junta Directiva de la Congregació eren els següents: Sr. Ferran de Querol Bofarull, sotsprefecte; Mn. Lluís Güerri Esteve, prior; Pascual Monravà Cortadellas, majoral primer; Sr. Francesc Rigau, majoral tercer; Mn. Josep Miró Gabriel, Mn. Josep Figuerola Sanromà i Mn. Joan Ros Arnau, vocals eclesiàstics; Sr. Salvador Martí Güell, vocal seglar primer; Sr. Josep M. Vives Raventós, vocal seglar tercer; Sr. Lluís Arola Cugat, vocal seglar quart; Sr. Joan Rosset Abelló, vocal seglar sisè i Sr. Josep Reyes Mestres, secretari.

Al mes de febrer la premsa local es feia ressò del següent anunci pel congregant que volgués portar un improperi a la Professó:

Los señores congregantes que por voto o promesa deseen llevar personalmente algún improperio en la procesión de Viernes Santo, se servirán manifestarlo, por todo el domingo anterior al Miércoles de Ceniza, al señor prefecto de la Congregación, plaza de Palacio, 5.

P. A. de la J . D,—El secretario, José Reyes. [1]

A partir del Dimecres de Cendra els improperis quedarien exposats a l’establiment “Casa Brell” a la Rambla Nova.[2]

Aquell mateix dia se celebrà l’ofici de cendra a Natzaret “cantándose el trisagio, siguiendo la meditación, sermón por el Muy Iltre. Sr. Dr. D. Salvador Rial, canónigo penitenciario de la Santa Catedral Basílica; canto del salmo «Credidi» y del himno «Pange lingua», y terminando con la bendición y reserva”.[3]

Com era costum cada any, durant la Quaresma, tots els dilluns a les sis de la tarda es resaven a Natzaret els “Misteris de la Puríssima Sang”, amb la meditació corresponent, sermó per part d’un prevere i cant del salm miserere.[4] 

El 15 de febrer a dos quarts d’onze del matí es va celebrar a l’església de Natzaret, conjuntament amb la Congregació de Senyores de la Soledat, l’anual missa en sufragi dels congregants i congregantes difunts durant l’any anterior.[5]

El 12 de març, en sessió plenària de l’Ajuntament es va tractar una instància feta per la Congregació en què es demanava una subvenció municipal de 500 pessetes per a l’organització de la Processó. Aquesta petició va resultar ser, com els últims anys, molt discutida pels diferents partits polítics representats al consistori. La premsa local va transcriure en la seva crònica municipal, fil per randa, les discussions entre els regidors de la instància demanada. Pel seu interès i per poder entendre com estava el pati municipal pocs mesos abans del cop d’estat, transcric literalment:

Festejos. -Se lee un informe relativo a la instancia de la Real y Venerable Congregación de la Purísima Sangre, concediéndole una subvención de 500 pesetas para la procesión del Viernes Santo y a continuación un voto particular del Sr, Masdéu en que se opone a que se conceda dicha subvención y en caso de concederse que se distribuya entre todas las asociaciones religiosas que tomen parte en dicho acto.

El Sr. Masdéu apoya brevemente su voto particular alegando la crítica situación del erario municipal.

El Sr. Duran opina que debe concederse la subvención, pero repartiéndola, como propone el Sr. Masdéu en la segunda parte de su voto particular, entre todas las asociaciones que concurran a la procesión.

El Sr. Masdéu rectifica diciendo que la Congregación de la Purísima Sangre es rica y hace de la procesión un negocio.

El Sr. Segura manifiesta que no debe fiscalizarse la situación económica de la Congregación, concretándose la Corporación a conceder o denegar la subvención, haciendo resaltar que se han subvencionado toda clase de deportes con el pretexto de la atracción de forasteros y, por lo tanto, de ser consecuentes, justo es que se subvencione ahora a la Congregación.

El Sr. Lliteras dice que parece que hay empeño por parte de algún concejal en que se conceda la subvención.

El Sr. Cabré elogia la importancia de la procesión y el renombre que da a Tarragona considerando mezquina la subvención de 500 pesetas.

El Sr. Lomba tercia en el debate defendiendo la subvención y el Sr. Salvadó, juzgándose aludido por el Sr. Lliteras, contesta a éste y dice que dista mucho de ser lisonjera la situación económica de la Congregación.

El Sr. Tapias opina que debe concederse la subvención.

El Sr. Prats en frases vibrantes dice que esperaba oír otros argumentos de labios de los ediles que son católicos, que ellos, los republicanos federales protestan de toda manifestación religiosa en la vía pública y añade: «Nosotros que no somos hipócritas...» (Fuertes protestas por parte de algunos ediles, alboroto en el público, campanillazos de la presidencia).

A instancia del Sr. Prats la presidencia declara que aquél no ha pronunciado frases ofensivas para nadie y que, tolerante como el que más, opina que todo edil está en el derecho de hacer las manifestaciones que su conciencia le dicte. (Ovación en el público).

El Sr. Segura protesta enérgicamente contra las frases del Sr. Prats y dice que pueden hacerse las manifestaciones que se quieran, pero lo que no se puede hacer es atacar la dignidad de ningún edil.

El Sr. Prats dice que da por retiradas las frases que puedan envolver un ataque a la dignidad de cualquier compañero de Consistorio.

El Sr. Lomba contesta enérgicamente al señor Prats y pronuncia frases que provocan airadas protestas de los republicanos, menudean las increpaciones, los apostrofes, el escándalo es monumental y, por fin, logra imponerse la presidencia, manifestando que no puede consentir tal debate y anuncia que va a procederse a la votación del voto particular del Sr. Masdéu.

Se efectúa por partes: 1ª por 13 votos contra 6 se desecha el que no se conceda la subvención, 2ª por 12 votos contra 6 se acuerda que no se reparta la subvención entre las asociaciones religiosas.

Queda, por tanto, aprobado el dictamen concediendo 500 pesetas a la Congregación de la Purísima Sangre para contribuir a los gastos de la procesión del Viernes Santo.

El Sr. Duran, que ha votado con los republicanos la 2ª parte del voto particular, explica su voto.[6]  

Segons el setmanari regionalista La Veu de Tarragona, portaveu de la Lliga Autonomista Republicana de Tarragona, “la instància va donar lloc a una vivíssima discussió que la Presidència no devia permetre pel bon nom de la Ciutat i per ésser antireglamentària ... El Sr. Arana estigué fora del Saló de Sessions tot el temps que durà dita discussió.”[7] Déu n’hi do!

El 13 de març es va fer públic que el diputat provincial, Sr. Josep Prat Prats seria el banderer principal de la Processó del Sant Enterrament. El Sr. Prat va designar que l’acompanyessin com a cordoners els Srs. Josep Ixart de Moragues i Manel Guasch Monravà.

Entrant ja als dies sants, el Diumenge de Rams, a les nou del matí es va celebrar a la Catedral la benedicció de les palmes i rams per part del cardenal Vidal i Barraquer. Acabada la benedicció sortí la processó i en retornar a la Catedral es va celebrar l’ofici solemne amb el cant del “Passio”.

A Natzaret, a dos quarts d’una es va celebrar una missa resada. A les sis de la tarda es va celebrar també a l’interior de Natzaret l’ofici dedicat a la Passió del Senyor, amb sermó del prevere i canònic Dr. Rial, cant del miserere i adoració al Sant Crist de la Sang.[8]

El mateix Diumenge de Rams es va celebrar la Junta general de la Asociación de jóvenes aspirantes de la Congregación de la Purísima Sangre, quedando constituida la Junta directiva en la forma siguiente:

Presidente, D. Salvador Ripoll,

Vicepresidente, D. Juan Forcadell.

Capillero 1º, D. Jaime Francés.

Capillero 2º, D. Luis Colet.

Arreglador 1º, D. Francisco Bové.

Arreglador 2º, D. José M.ª Satué.

Vocal 1º, D. Leandro Ripoll.

Vocal 2º, D. Juan Oliva.

Secretario, D. Alfonso Gay.

Vicesecretario, D, José M.ª Lliteras.

Abanderado en la procesión del Viernes Santo, D. Ignacio Cornado.[9]

El Dimecres Sant la Congregació publicà a la premsa local les normes que els congregants havien de seguir per a la bona organització de la Processó del Sant Enterrament. Aquestes normes eren les mateixes que l’any anterior.[10] També trobem anunciat el viacrucis que la Congregació, per tercer any, organitzaria al matí del Divendres Sant:

El próximo Viernes Santo, a las cinco y media de la mañana, saldrá de la Iglesia de Nazareth una solemne procesión que rezando y meditando las estaciones del Vía-Crucis recorrerá las calles de Plaza del Rey, Bajada Pescadería, calle Cas del Bou, Bajada Misericordia, Mayor, Mercería, Santa

Teresa, Santa Ana, Plaza del Rey y regreso a Nazareth.

Se invita a este solemne y religioso acto a cuantos devotos deseen asistir.

A les set del matí del Dijous Sant van començar a Natzaret els oficis amb comunió general, i a la tarda es va instal·lar l’artístic monument.

Divendres Sant a les set del matí, un cop acabat el viacrucis, es va celebrar a Natzaret el primer dels oficis propis del dia amb comunió general. Pel que fa a la recollida de misteris cap rotatiu en fa referència.

El Tarragona anunciava així la processó del Sant Enterrament en la seva edició del Divendres Sant:


A las seis y media de esta tarde saldrá de la iglesia de Nazareth la tradicional procesión de Viernes Santo en la siguiente forma:

Abrirá la marcha una sección de la guardia civil a caballo; cohorte romana; primer Paso, «Jesús en el huerto de los olivos», acompañado por el colegio de los Hermanos de la Doctrina cristiana; Paso de «La Flagelación», acompañado de los aspirantes de la Purísima Sangre; escolanía de la Catedral; Paso del «Ecce-Homo»; Real Hermandad de Jesús Nazareno, cuyo pendón llevará el señor marqués de Muller siendo cordonistas D. Enrique Mir y D. Antonio Musolas; capilla de música del Sr. Roig; bandas de corneta, tambores y música del regimiento de Almansa; Paso de «La Verónica»; improperios, capilla del señor Gols; Real Congregación de la Purísima Sangre,

con la imagen de Jesús crucificado; gremio de labradores, con el Paso de «La Piedad»; gremio de pescadores con el Paso de «El Santo Entierro»; «Santo Sepulcro», al que dará guardia de honor la escuadra de gastadores del regimiento de Luchana; Paso de «La Soledad»; comisiones del ejército con el coronel de Almansa; pendón principal, llevado por el diputado provincial excelentísimo Sr. D. José Prat y Prats y acompañándole como pendonistas los Sres. D. José Ixart y don Manuel Guasch Monravá; presidencia formada por Emmo. señor cardenal; comisión del Ayuntamiento; Cabildo metropolitano; guardia urbana, y piquete del regimiento de Luchana, compuesto de una compañía con bandas de cornetas, tambores y música.[11]

Al Diario de Tarragona no apareix cap crònica de la Processó. En canvi, al Tarragona sí que publica, molt abreujat, el seu desenvolupament:


A la hora anunciada, salió de Nazareth la solemne procesión del Santo Entierro, que resultó solemnísima por todos conceptos y fue presenciada por la ciudad en masa y millares de forasteros.

Concurrieron todos los pasos, con sus respectivos acompañamientos, Escolanías y músicas. La Real Hermandad de Jesús Nazareno se presentó nutrida y brillante, llevando el pendón principal el Sr. Marqués de Muller y sosteniendo los cordones D. Antonio Musolas y D. Enrique Mir. Seguían las bandas de cornetas y tambores y la música de Almansa.

La Real Congregación de la P. S. de N. S. J. hizo también alarde de religiosidad, asistiendo todos sus individuos con vesta y capuz. Figuraban más de veinte penitentes llevando grandes cruces a hombros.

Del pendón principal estuvo encargado el diputado provincial don José Prat y Prats, sosteniendo los cordones los señores D. José Yxart y D. Manuel Guasch Monravá.

En la presidencia del paso del Gremio de pescadores iban el cura del barrio de San Pedro, el ayudante de Marina, el cabo de mar de la Capitanía, con la Junta.

Precediendo al paso de la Virgen en su Soledad, iban Las comisiones militares.

El Sr. Cardenal se agregó a la comitiva al pasar por frente de su palacio, desde

donde presenció la procesión, acompañado del Gobernador civil Sr. Feliu. Este señor se agregó también a la presidencia de autoridades, que estaba formada por el Coronel de Almansa, el alcalde y la comisión de concejales constituida por los señores Segura, Salvadó, López, Artal y Alonso.

Daba el piquete de honor una compañía de Luchana con bandas y música.

El desfile por las ramblas resulto de un efecto imponderable, mezclándose los cánticos de las cinco Escolanías con las notas de las siete músicas que figuraban en la religiosa comitiva.

Los incalculables forasteros que efectuaron el viaje exclusivamente para ver la procesión, se manifestaban unánimemente sorprendidos y admirados de tanta riqueza y suntuosidad, así como del contingente enorme de concurrentes.

Sin ningún incidente desagradable, el último paso regresó a las diez.

Merecen las felicitaciones efusivas del vecindario los organizadores de ese acto que honra a Tarragona, así como todos cuantos elementos han contribuido a su celebración.[12]

El pas de Jesús Natzarè, o la Verònica, tal com es coneixia, va estrenar els vestits de les tres maries, confeccionades per la Sra. Dolores Ramos Caballero “siendo de tal acierto que llaman poderosamente la atención por su gusto artístico”.[13]   

Si bé a la crònica del Tarragona expressava que a la processó no hi hagué cap incident desagradable, cal apuntar que al Diario de Tarragona va publicar dos dies després un breu explicant un incident:


Al pasar por la calle del Conde de Rius en la procesión del Santo Entierro la Congregación de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo, atravesó la calle un gato y un “chusco” le aplicó el hacha encendida, por lo cual el felino emprendió vertiginosa carrera, causando tal alarma que los concurrentes a la procesión se desparramaron, abandonando a ésta.

Por tal motivo hubo señoras desmayadas y se registró algún atropello.

La serenidad de los que llevaban el Santo Cristo hizo que se restableciera la calma, continuando la procesión con el mayor orden.[14]

Aquella processó va ser l’últim acte de Mn. Hermógenes Malo com a prefecte de la Congregació. El 5 d’abril, sis dies després, va ser traslladat a Sevilla. Trobem publicat al Tarragona la notícia d’aquell adeu:


La marcha de un buen amigo - Ayer, en el tren de las nueve, salió para Madrid y Sevilla el ilustre canónigo, dignidad de Maestrescuela que ha sido desde el año 1910, de esta Metropolitana, doctor D. Hermógenes Malo, que por haber permutado con el Dr. D. Magín Albaigés, familiar del Cardenal Dr. Vidal y Barraquer, nombrado chantre del Cabildo de la citada capital andaluza, se ha visto precisado a dejar Tarragona, donde contaba con numerosas y leales amistades.

El Dr. Malo era considerado como un tarraconense más, pues recién llegado de Solsona, de cuya Catedral era Deán, hace trece años, fué nombrado por el Arzobispo Dr. Costa y Fornaguera, Prefecto de la Real Congregación de la P. S. de N. S. Jesucristo. La actuación del Dr. Malo en el citado puesto de honor ha sido fecundísima, bastando recordar que, gracias a su celo y activa labor, los 200 congregantes se convirtieron en 330, que son los que hoy forman, parte de la referida corporación piadosa. Además, es sabido que en su tiempo fué restaurada la iglesia de Nazareth, adquiridos los dos magníficos pasos de la «Flagelación» y «Ecce-Homo», los nuevos improperios y los trajes de la cohorte romana, un precioso terno y el Estandarte principal, estrenado este año. Se fundó la Misa de doce y media, los días festivos, y, en fin, se han llevado a cabo una porción de mejoras, debidas, claro está, al entusiasmo de los congregantes, estimulados constantemente por el Dr. Malo.

Por todos los citados motivos, la marcha del virtuoso e incansable sacerdote ha sido sentidísima, no tan sólo por los individuos de la Congregación, cuya Directiva le dedicó una sesión anteayer, sí que también por una parte considerable de la ciudad, que sabe agradecer el bien que se le hace.

El Dr. Malo fué despedido en la estación por numerosos amigos, entre los que recordamos a los Rdos. D. Mariano López, D. Luis Güerri, D. Juan Ros y D. Anastasio Malo; Sres. D. Pascual Monravá, don Fernando de Querol, D. Manuel de Orovio, D. Celestino Salvadó, D. Manuel Vilar Orovio, Registrador de la Propiedad, D. F. del Pozo, D. Vicente Brell, D. Agustín Pons Icart y muchos otros que no recordamos.

Sinceramente deseamos al Dr. Malo, el amigo entusiasta de Tarragona, un felicísimo viaje y nuevos triunfos en el elevado cargo que va a ocupar en la capital andaluza, por la fuerza de las circunstancias.[15]

La notícia de l’adeu ens descobreix també, que aquest any s’havia estrenat “el estandarte principal”, però no podem saber certament si es refereix a la bandera principal de la Processó, és a dir, el que porta l’abanderat, o la bandera principal encarnada (vermella) que la Congregació, encara avui dia, utilitza en la resta d’actes fora de la Quaresma i Setmana Santa. El periodista que escrigué la notícia també deixa entreveure que el pas de l’Ecce-Homo era considerat un pas de la Sang, ja que el llista dins dels projectes fets pel ja exprefecte en bé de la Congregació. Recordem en la sèrie d’articles “Fa cent anys” publicats en les revistes anteriors les disputes, acords i desacords que tingué la Congregació amb l’Administració del Sant Ecce-Homo des de la realització del pas l’any 1918.   

El fet és que acabada la Setmana Santa del 1923, la Congregació s’havia quedat sense prefecte, i s’iniciaren ben aviat les diverses reunions amb l’Arquebisbat, per tal de substituir-lo.

Arribats al mes de maig, el dia 7 morí als 83 anys Mn. Josep Miró Gabriel, vocal eclesiàstic de la Congregació des del 1896.

El dia 26 “el señor cardenal ha nombrado prefecto de la Real Congregación de la Purísima Sangre al canónigo magistral de esta Metropolitana, muy Iltre. Dr. Sabaté”[16] i el 30, dia anterior a la diada de Corpus, prengué possessió en reunió de Junta Directiva[17]. Així doncs, el Dr. Jaume Sabaté Poblet es convertí en el nou prefecte de la Congregació.

L’endemà, dijous 31 de maig, es va celebrar la diada del Corpus Christi. El recorregut, que per segon any consecutiu arribaria fins a la Rambla Nova, variaria a l’arribar la processó a la plaça del Rei, ja que aquesta continuaria pels carrers de Santa Anna i Merceria en compte dels de Portella, Granada i plaça de Sant Antoni, com es feia anteriorment. Els congregants que hi van participar, van quedar prèviament a la capella de la Puríssima, a la Catedral, per repartir els ciris. Un dia abans, al Diario de Tarragona es publicà l’anunci que li va remetre la Congregació:


La Junta directiva, comunica a los señores congregantes, que habiendo sido invitada esta Real y Venerable Congregación, para asistir a la solemne procesión del Santísimo Corpus Christi qué saldrá de la Santa iglesia Catedral basílica, mañana, a las seis de la tarde, y en la imposibilidad de avisar personalmente a todos, invitándoles e interesándoles para asistir a la misma; se les participa por el presente aviso, que el punto de reunión será en la capilla de la Purísima, donde se les facilitará vela; rogándoles a la vez no dejen de asistir a tan edificante acto, ostentando el escudo de esta Real y Venerable Congregación.

Tarragona 30 de Mayo de 1923. —P. A. de la J. D., el secretario, José Reyes.

Transcrivim per curiosa, una nota d’opinió del mateix dia i capçalera, arran de l’anunci anterior fet per la Congregació:


Como verán nuestros lectores en la sección religiosa, la Congregación de la Purísima Sangre invita a sus congregantes para que asistan este año a la procesión del Corpus.

Nosotros debemos suponer que todos los congregantes asistirán a dicha procesión, mucho más si se tiene en cuenta que nuestro bondadoso Prelado

concurre a la del Viernes Santo.

Amor con amor se paga.


Les cròniques sobre la Processó de Corpus destaquen quela Custodia ha sido conducida este año encima de un ingenioso aparato con ruedas con neumáticos, para que fuese menos penosa la labor de los ocho sacerdotes que la sostenían en hombros, estando dicho aparato cubierto con damascos encarnados[18]. És la mateixa carrossa amb la qual, encara avui dia, surt la Custòdia del Corpus i el braç de Santa Tecla. Aquest any, doncs, complirà el seu centenari.

Seguim la vida de la Congregació, i ens n’anem a l’1 de juliol, data en què se celebrà a l’església de Natzaret la festa titular de la Preciosa Sang de Nostre Senyor Jesucrist:

 

A las siete y media de la mañana misa de Comunión, con plática preparatoria que dirá el muy ilustre Sr. Dr. D. José Valles, canónigo de esta Santa iglesia catedral.

Por la tarde, a las seis, exposición de S. D. M. trisagio cantado por la capilla del Sr. Gols, seguirá el sermón predicando el M. I. Sr. Dr. Don Salvador Rial, canónigo de esta Santa iglesia catedral; y reserva solemne con asistencia de la Junta directiva.

Esta, invita, mega encarecidamente y agradecerá la asistencia de los señores y señoras Congregantes y demás fieles a tan solemnes cultos y de un modo especial a la sagrada Comunión.

 

El 18 de juliol, per Santa Marina, la Congregació celebrà a les deu del matí a Natzaret un ofici cantat. Segons la premsa “con motivo de ser Santa Marina, fué muy visitada por sus adoradores la iglesia de Nazareth, donde se venera dicha Santa”.[19]  

Arribem al mes de setembre. Entre el 13 i el 15 de setembre va tenir lloc el cop d'estat de Primo de Rivera. El dia 30, l’Ajuntament encapçalat per l’alcalde Sr. Josep Mullerat Soldevila, va ser dissolt pel governador militar i es creà una comissió. El dimarts 2 d’octubre prengueren possessió els nous regidors i triaren d’alcalde el sotsprefecte de la Congregació, Sr. Ferran de Querol Bofarull. El 12 de novembre, és a dir, un mes i deu dies després, va presentar la seva dimissió com a regidor i alcalde al·legant la seva avançada edat (seixanta anys) i al seu estat de salut.   

L’última nota que trobem a la premsa pel que fa a la Congregació, la publica el setmanari La Veu de Tarragona, en l’edició del 6 d’octubre:


Se'ns diu que l'any vinent, la Congregació de la Sang celebrarà les festes de Setmana Santa amb més lluïment que els anteriors.

Ho celebrarem.

Per acabar aquest article, recordem, tal com hem destacat anteriorment, que deixem Tarragona i la Congregació sota la dictadura, amb el vistiplau del rei Alfons XIII, del general Miguel Primo de Rivera Orbaneja, personatge destacat del proper article de la sèrie “fa cent anys”.

Daniel Pallejà i Blay, 2022 



[1] Diario de Tarragona, 9/2/1923, p. 2.

[2] Tarragona, 14/2/1923, p. 2.

[3] Diario de Tarragona, 13/2/1923, p. 2.

[4] Ibídem

[5] La Cruz, 14/2/1923, p. 2.

[6] Diario de Tarragona, 13/3/1923, p. 1.

[7] La Veu de Tarragona, 17/3/1923, p. 2. 

[8] Tarragona, 24/3/1923, p. 3.

[9] Diario de Tarragona, 28/3/1923, p. 2.

[10] Veure PALLEJÀ BLAY, Daniel: “1922, fa cent anys”. Revista “La Sang” número 39. 2022, P.32-33.

Tarragona, 28/3/1923, p. 3.

[11] Tarragona, 30/3/1923, p. 2 i 3.

[12] Tarragona, 31/3/1923, p. 3.

[13] Diario de Tarragona, 29/3/1923, p. 2.

[14] Diario de Tarragona, 1/4/1923, p. 2.

[15] Tarragona, 6/4/1923, p. 1.

[16] Diario de Tarragona, 27/5/1923, p. 2.

[17] Diario de Tarragona, 31/5/1923, p. 2.

[18] Tarragona, 2/6/1923, p. 1.

[19] Diario de Tarragona, 19/6/1923, p. 2.


Article publicat a la revista La Sang de l'any 2023







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

TRESORS DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA (XII): CONGREGACIÓ DE SENYORES SOTA LA INVOCACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST I DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT

Suplement col·leccionable de Setmana Santa amb el número 12, publicat al Diari de Tarragona el 17 d'abril de 2014 Portada del suplement | Arxiu Dani Pallejà EL PATRIMONI La Soledat: resignació i serenitat dins del dolor En la junta celebrada el 20 de novembre de 1962, presidida per la priora Maria Antònia de Canals, es decidí la substitució de la imatge de Camps i Arnau –la segona de l’entitat– per una altra de nova, que li fou encarregada a l’artista de Barcelona, Josep Viladomat. L’artista només cisella el cap i unes mans per tal d’adaptar el nou mantell. L’arquitecte Josep M. Monravà va projectar la peanya, que realitzà la fusteria Reverté. Els treballs de serralleria van anar a càrrec de Ramon Magarolas i la decoració del misteri fou realitzada per Ferran de Castellarnau. Imatge de la Mare de Déu de La Soledat 1963 | Foto Fer-Vi | Arxiu La Soledat La nova imatge va ser beneïda a l’església de Natzaret l’11 d’abril de 1963, Dimecres Sant, essent els padrins la Sra. Alícia de

EL PAS DE JESÚS NATZARÈ. CENT ANYS (1907-2007)

Antecedents històrics anteriors a l'any 1907 El pas de Jesús Natzarè, també conegut popularment com La Verònica , té una arrelada presència a la Setmana Santa de Tarragona. Ja se'n parla el 1698, any en què el Gremi de Corders demanà poder treure la imatge en la processó que en aquells temps es feia el Dijous Sant. Lamentablement la imatge fou destruïda l'any 1811 durant la Guerra del Francès, com a conseqüència de l'entrada de les tropes napoleòniques a la nostra ciutat. Fins aleshores la imatge era venerada a l'antic convent de Santa Clara. Misteri de Jesús Natzarè. Anys 20 | Foto Arxiu Dani Pallejà L'any 1815 es torna a tenir constància d'una imatge del Natzarè realitzada amb cabell natural i que vestia túnica brodada. Es guardava als Pares Franciscans, actualment l'església de Sant Francesc d'Assís, d'on la mare de Ramon Salas, Tecla Ricomà i Rufí, va agafar la imatge del Natzarè per amagar-la a casa seva, evitant així les dramàtiq

RELÍQUIES DE LA PASSIÓ (II). EL SUDARI D'OVIEDO

“Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador (1) que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué.” (Jn 20,3-8) Sudari d'Oviedo | Foto CES Seguint la sèrie iniciada l'any passat en què vaig tractar el Llençol Sant de Torí , aquesta vegada faré el mateix sobre una relíquia que, com veureu més avall, es complementaria amb el Llençol de Torí. Es tracta del Sudari, que des del segle IX es conserva a la Cambra Santa de la Catedral d'Oviedo. Aquesta peça és una tela de lli, blanca d'origen, de forma rect