Salta al contingut principal

Gimnàstic, cent anys d'història

EN PREPARACIÓ

Entrades populars d'aquest blog

ANDREU XIMENIS I MORRÓN. GERMÀ NATZARÈ 2005

NOTA  INTRODUCTÒRIA Tot i que l'article publicat a l'opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè de l'any 2005 no es va signar, com a vocal de publicacions i responsable de l'opuscle vaig tenir el goig d'entrevistar i de conèixer un dels homes més estimats de Tarragona i de la Setmana Santa tarragonina. Natzarè de tota la vida, l'Andreu serà recordat per la seva destresa amb les mans. Lles reproduccions dels passos de la Setmana Santa i d'altres motius tarragonins són avui una peça de col·leccionisme d'indubtable valor. Una tarda de gener el vaig visitar a la seva casa taller on vaig poder gaudir conversant amb ell i contemplant com treballava realitzant aquestes petites grans joies. L'Andreu va traspassar el 19 de maig del 2015. En homenatge a l'Andreu queda reproduït en aquest bloc l'entrevista amb noves fotografies que no vaig poder incloure en l'opuscle.  Dani Pallejà 2020 _________ ANDREU XIMENIS I MORRÓN. GERMÀ NATZA...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL PAS DE JESÚS NATZARÈ. CENT ANYS (1907-2007)

Antecedents històrics anteriors a l'any 1907 El pas de Jesús Natzarè, també conegut popularment com La Verònica , té una arrelada presència a la Setmana Santa de Tarragona. Ja se'n parla el 1698, any en què el Gremi de Corders demanà poder treure la imatge en la processó que en aquells temps es feia el Dijous Sant. Lamentablement la imatge fou destruïda l'any 1811 durant la Guerra del Francès, com a conseqüència de l'entrada de les tropes napoleòniques a la nostra ciutat. Fins aleshores la imatge era venerada a l'antic convent de Santa Clara. Misteri de Jesús Natzarè. Anys 20 | Foto Arxiu Dani Pallejà L'any 1815 es torna a tenir constància d'una imatge del Natzarè realitzada amb cabell natural i que vestia túnica brodada. Es guardava als Pares Franciscans, actualment l'església de Sant Francesc d'Assís, d'on la mare de Ramon Salas, Tecla Ricomà i Rufí, va agafar la imatge del Natzarè per amagar-la a casa seva, evitant així les dramàtiq...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

TRESORS DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA (XII): CONGREGACIÓ DE SENYORES SOTA LA INVOCACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST I DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT

Suplement col·leccionable de Setmana Santa amb el número 12, publicat al Diari de Tarragona el 17 d'abril de 2014 Portada del suplement | Arxiu Dani Pallejà EL PATRIMONI La Soledat: resignació i serenitat dins del dolor En la junta celebrada el 20 de novembre de 1962, presidida per la priora Maria Antònia de Canals, es decidí la substitució de la imatge de Camps i Arnau –la segona de l’entitat– per una altra de nova, que li fou encarregada a l’artista de Barcelona, Josep Viladomat. L’artista només cisella el cap i unes mans per tal d’adaptar el nou mantell. L’arquitecte Josep M. Monravà va projectar la peanya, que realitzà la fusteria Reverté. Els treballs de serralleria van anar a càrrec de Ramon Magarolas i la decoració del misteri fou realitzada per Ferran de Castellarnau. Imatge de la Mare de Déu de La Soledat 1963 | Foto Fer-Vi | Arxiu La Soledat La nova imatge va ser beneïda a l’església de Natzaret l’11 d’abril de 1963, Dimecres Sant, essent els padrins la Sra. Alícia de...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació