TRESORS DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA (XII): CONGREGACIÓ DE SENYORES SOTA LA INVOCACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST I DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT
Suplement col·leccionable de Setmana Santa amb el número 12, publicat al Diari de Tarragona el 17 d'abril de 2014
 |
| Portada del suplement | Arxiu Dani Pallejà |
EL PATRIMONI
La Soledat: resignació i serenitat dins del dolor
En la junta celebrada el 20 de novembre de 1962, presidida per la priora Maria Antònia de Canals, es decidí la substitució de la imatge de Camps i Arnau –la segona de l’entitat– per una altra de nova, que li fou encarregada a l’artista de Barcelona, Josep Viladomat. L’artista només cisella el cap i unes mans per tal d’adaptar el nou mantell. L’arquitecte Josep M. Monravà va projectar la peanya, que realitzà la fusteria Reverté. Els treballs de serralleria van anar a càrrec de Ramon Magarolas i la decoració del misteri fou realitzada per Ferran de Castellarnau.
 |
| Imatge de la Mare de Déu de La Soledat 1963 | Foto Fer-Vi | Arxiu La Soledat |
La nova imatge va ser beneïda a l’església de Natzaret l’11 d’abril de 1963, Dimecres Sant, essent els padrins la Sra. Alícia del Castillo, esposa del governador civil, i l’alcalde, Sr. Benigne Dalmau.
 |
| Benedicció del pas. Dimecres Sant del 1963 | Foto Vallvé | Arxiu La Soledat |
La carcassa metàl·lica que suporta el cap i les mans de la imatge va vestida de vellut vermell, amb punys i mocador de cap fets de puntes de blonda. A la mà esquerra porta un mocador també de puntetes. Va coronada amb corona de dotze estels.
 |
| Mocador fet amb puntes de blonda | Foto. Marc Torija | Arxiu La Soledat |
La il·luminació del pas la proporcionen quatre canelobres amb cinc espelmes cada un dins una tulipa de vidre treballat. Amb tot, la principal font de llum la proporcionen els vuitanta-sis ciris que cremen al peu de la Mare de Déu. Les faldilles són de vellut sintètic grana amb borles i serrells grana.
Al frontal del misteri hi ha brodat l’escut de la Congregació de la Santíssima Verge de la Soledat amb un serrell daurat.
Després d’anar molts anys a rodes, des de l’any 1991 és dut al coll per vint-i-dos congregants voluntaris. Dotze van a l’interior i deu són exteriors. Acompanya també des de l’any 1991 la Banda de Timbals de la Soledat formada per components de la Congregació. La peanya es guarda a Natzaret, mentre que la imatge de la Mare de Déu de la Soledat presideix la sala de juntes de la Casa de la Sang.
El mantell
És de vellut blau marí amb brodats i serrells en fil d’or i incrustacions de pedreria. Va ser confeccionat l’any 1962 per la comunitat de monges carmelites de Banyoles i va tenir un cost de 80.963 pessetes. Cau pels tres costats del misteri, que va guarnit amb una abundosa ornamentació floral de gladiols.
 |
| Mantell i els canelobres del pas | Foto Albert Nel·lo | Arxiu La Soledat |
La corona
Va ser realitzada l’any 1964 gràcies a l’or i la plata resultat de les donacions de particulars i senyores congregantes. Aquesta corona realitzada per l’orfebre Claveras surt per primer copa la processó de l’any 1965. Està adornada amb esmalts amb motius marians.
 |
| La corona de la Soledat | Arxiu La Soledat |
La peanya
El dia 2 d’abril de 2011 va ser beneïda per l’arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol. L’actual peanya va ser realitzada als tallers de fusteria i policromia Artemartínez d'Horche (Guadalajara). Van actuar de padrins el matrimoni Vallvé-Fontana. La peanya es guarda a l'església de Natzaret a la plaça del Rei.
 |
| A dalt detall lateral de la peanya. A sota el dia de la benedicció | Fotos: Dani Pallejà i Fer-Vi | Arxiu La Soledat |
LA HISTÒRIA
Exclusivament femenina
La Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat, fins ara l’única congregació exclusivament femenina de la ciutat de Tarragona, va ser constituïda formalment el 22 de juny de 1876, sent priora la senyora Bàrbara de Otto de Balcells i el senyor arquebisbe Constantino Bonet Zanuy.
La Congregació forma part de La Sang, nom amb el qual és coneguda l’entitat formada per les dues congregacions: la dels homes, que es coneix com Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, i la de dones, la nostra coneguda com Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat.
Actualment la Congregació està formada per més de 1.200 persones, entre congregants i aspirants. Àvies, mares, filles i netes, tres i quatre generacions fidels i compromeses en la fe i la devoció a la Mare de Déu de la Soledat. La primera referència documental de l’existència d’una imatge de la Mare de Déu de la Soledat propietat de la Confraria de la Sang la trobem en un inventari efectuat l’any 1565 pel secretari on detalla les imatges i diferents estris existents dins l’església de Natzaret i que participen en la processó general de Dijous Sant. Tot i això, hom creu que a la primera processó del Dijous Sant organitzada per la Confraria de la Sang de N. S. Jesucrist el 3 d’abril del 1550 ja figurava la Verge de la Soledat com un dels tres misteris fundacionals juntament amb el Sant Crist i l’Ecce Homo.
Estatuts propis
L’any 1859 l’arquebisbe Josep Domènech Costa i Borràs prohibeix la participació de les dones i infants a la processó de Dijous Sant. Només poden assistir les dones amb els estris de la Passió, o sigui, com a penitents, però ja no acompanyaran la imatge de la Mare de Déu de la Soledat. Aquest mateix any, entra en vigor uns nous estatuts de la Congregació de la Sang en el que en un dels articles dedicats a les senyores de la Sang estableix la possibilitat d’associar-se i tenir estatuts propis elegint càrrecs entre elles per tal de venerar i conservar la Santa Imatge de la Mare de Déu.
L’any 1861 les senyores de la Sang s’organitzen, s’associen i estableixen càrrecs i funcions interines. Aquell any paguen i confeccionen un nou mantell per a la Soledat i encarreguen a l’escultor Bernat Verderol que acabi la imatge col·locant-li uns peus, element que fins aleshores no havia tingut mai.
L’any 1868 el pas estrena una nova peanya i noves faldilles confeccionades per les senyores de la Soledat i l’any 1872 estableixen una funció religiosa que tindrà lloc tots els dilluns de quaresma.
El 1876, la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat, agregada a la Congregació de la Puríssima Sang des de l’any 1861, fa un pas més i el 27 d’abril la priora ja esmentada –Bàrbara de Otto de Balcells– envia una carta i un esborrany d’estatuts a l’arquebisbe Constantí Bonet Zanui sol·licitant la seva aprovació. Atenent a la petició, el 15 de maig l’arquebisbe mana remetre les constitucions manuscrites a l’ardiaca Sr. Pau Forés per la seva revisió. El 19 de juny l’ardiaca Pau Forés retorna els estatuts corregits sense que aquests perdessin ni l’esperit ni la idea amb què foren redactats.
Amb data de 22 de juny de 1876, l’arquebisbe Constantí Bonet i Zanui aprova els estatuts i s’erigeix canònicament la Congregació de Senyores sota la invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat.
El 19 d’abril de 1935, l’antiga imatge de la Soledat desfila per última vegada a la processó del Divendres Sant. Quinze mesos més tard, la nit del 21 de juliol de 1936, el pas i la imatge de la Soledat són cremats a la plaça del Rei juntament amb les altres imatges, arxius i estris que es custodien a l’església de Natzaret i la casa de la Sang.
El 15 de març de l’any 1939 es reuneix la junta de la Congregació per primera vegada després de la Guerra Civil, i donant compte de la pèrdua completa del pas i de la imatge de la Soledat i també de l’arxiu de la Congregació, es decideix reorganitzar-se i recaptar donatius per adquirir una nova talla.
La revifalla després de la guerra
L’escultor Antoni Garrigós, autor del desaparegut pas del Crist de la Humiliació, proposa fer la nova imatge de la Mare de Déu de la Soledat per 5.000 pessetes i presenta un esbós, però ben aviat la seva delicada salut el fa desistir del projecte i s’ha de buscar un altre artista.
Finalment es decideix aprovar la proposta de l’escultor Josep Maria Camps i Arnau que presenta una maqueta de la Mare de Déu i un pressupost com el de Garrigós, de 5.000 pessetes.
En Junta celebrada el 20 de novembre de 1962, es decideix la substitució de la imatge per una altra de nova, encarregant-li a l’artista de Barcelona, Josep Viladomat la seva execució. La Fusteria Reverté realitzarà la nova peanya dissenyada per l’arquitecte Sr. Josep M. Monravà, les llànties de ferro per la Serralleria Magaroles i la decoració de la peanya anirà a càrrec del Sr. Ferran de Castellarnau.
Després de diversos intents els anys 1965, 1970 i 1976 demanant infructuosament l’assistència de les senyores a la processó del Sant Enterrament, no serà fins a l’any 1979 que s’obté el permís per acompanyar la imatge de la Soledat el Divendres Sant. Aquell any assisteixen deu senyores amb vesta i cucurulla. Un any més tard assisteixen 26 senyores congregantes amb vesta i golilla i el 1981, 32, fins que l’any 1982 hi assisteix la presidència de la junta directiva i la secció de les aspirants.
L’any 2001 la Congregació celebra els 125 anys de la seva constitució amb un seguit d’actes entre els quals destaca una exposició amb fotografies, vestes, maquetes i el pas de la Mare de Déu de la Soledat a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials.
Un any després, el 2002, per primera vegada la Congregació edita el seu propi Opuscle.
El 2003 la Congregació de Senyores és reconeguda com a membre de ple dret de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona i passa a tenir dues membres representants en la Junta de l’Agrupació.
La Soledat del segleXVI...- Era una imatge ‘de cap i pota’, l’autor i la data de l’execució de la qual es desconeixen. La cara i les mans, plenes de vida, a penes sorgien d’un gran mantell de vellut negre amb brodats amb fil d’or estrenat el 1914. Era una imatge renaixentista d’expressió natural.
 |
| La Soledat anònima del segle XVI | Arxiu La Soledat |
...La de la catedral.- Mentre es feia un nou pas, es va demanar poder assistir a la processó del Divendres Sant amb la imatge de la Mare de Déu exposada al Museu Diocesà (actualment situada a la capella del Sant Crist de la Salut de la Catedral).
 |
| Imatge de la Soledat de la Catedral 1939 i 40 | Foto Dani Pallejà | Arxiu La Soledat |
...La de Camps i Arnau...- Aquesta imatge va substituir la perduda del segle XVI. Va ser obra de Josep Maria Camps i Arnau. És una magnífica talla molt austera pròpia de les necessitats de la postguerra. El cost de la imatge va ser de 5.000 pessetes i va anar dalt d’una nova carrossa i peanya dissenyades per l’arquitecte Josep Maria Monravà. El fuster Lluís Àvila Roca va ser l’encarregat d’executar-la. L’artista Joan Magarolas Senet va realitzar tota la part de serralleria i el Sr. Pere Guinovart s’encarregà de la instal·lació elèctrica del pas. El cost de la peanya va ser de 3.856 pessetes.
 |
| La Soledat de Camps i Arnau al seu pas pel Pla de la Seu. Anys 40 | Foto Vallvé | Arxiu La Soledat |
...I la seva restauració.- El Dilluns Sant de 1941 es va beneir. El 1962 es va estrenar un nou mantell. Està actualment a la capella de la Soledat, a l’església de Natzaret. L’any 2013 va ser restaurada per l’artista tarragoní Eustaqui Vallés.
 |
| Soledat de Camps i Arnau | Foto Dani Pallejà | Arxiu La Soledat |
Molt més que símbols
L’emblema de la Congregació reprodueix les cinc llagues disposades en la forma que s’anomena ‘Creu de Sant Andreu’. Al mig hi ressalta el cor de la Mare de Déu amb una flama de foc i traspassat per l’espasa del dolor, el qual és dins un escut de pergamí. Alhora, aquest escut és a l’interior d’un altre escut de pell de toro alemany amb florons barrocs i coronat amb una corona d’infant que representa l’escut de la Sang. El cordó de la medalla és negre per a les congregantes i vermell per a les membres de la Junta. Les aspirants porten l’escut brodat a la vesta amb fil vermell sobre fons blanc.
 |
| Escut medalla de la Congregació de la Soledat | Arxiu La Soledat |
L’origen de la medalla el trobem el 1898,quan el prevere Pau Ayala, prefecte de la Sang, va reglamentar que les congregantes de la Soledat tinguessin un distintiu propi de la mateixa manera que els senyors congregants
Congregants i aspirants
Les congregantes porten vesta completament negra amb cinyell de cuir negre, guants negres i cucurulla negra o bé gorguera blanca amb cinta negra. Opcionalment, el canesú i els punys poden ser de vellut negre. Les aspirants vesteixen túnica blanca amb botons folrats de blau marí, faixí blau i capa-estola blava, cordada al tercer botó de la vesta, gorguera blanca amb cinta blava i guants blancs.
 |
| Les aspirants davant el pas de la Soledat el Dissabte Sant | Arxiu La Soledat |
L’any 1957 coma resultat de la reforma litúrgica i a causa de la idea del Sr. cardenal Arriba i Castro sobre la Setmana Santa, promulgada per decret de 26 de novembre de 1955, de la Sagrada Congregació de Ritus, en què s’establia una major participació i col·laboració dels fidels en funcions i actes litúrgics, es va fer una crida en ressaltar la importància d’assistir a la processó de la Mare de Déu de la Soledat. Ho van fer 200 senyores vestides de negre i amb mantellina i ciri. El trajecte va ser: plaça del Rei, carrer Santa Anna, plaça del Fòrum, carrer Merceria, Major i la Nau.
El pas anava adornat amb flors blanques. Al final de l’acte pietós es va entonar la Salve Regina. L’any següent la Congregació obté l’autorització del cardenal per entrar dins de la Catedral a celebrar la Corona Dolorosa i posteriorment la veneració de la imatge, abans de retornar a Natzaret.
 |
| Processó de la Soledat. Dissabte Sant 13 d'abril del 1968 | Foto Vallvé | Arxiu Congregació |
La mantellina és una peça de roba fina de seda, tul, blonda o randa que porten les dones per a cobrir-se el cap i l’esquena i que sol ser de color negre. A alguns llocs del centre d’Espanya i Andalusia, la mantellina es porta tradicionalment sobre una pinta (en castellà, peineta o chulona) que fa que la mantellina quedi elevada i amb un aspecte molt diferent.
A la processó del Dissabte Sant les congregantes de la Soledat poden anar amb la vesta negra, o vestides de dol amb la mantellina curta. Les abanderades acostumen a portar la pinta i mantellina llarga.
 |
| Congreganta amb la mantellina. Dissabte Sant | Foto Albert Nel·lo | Arxiu Congregació |
El futur
L’any 1959 es crea la secció d’aspirants de la Congregació de Senyores de la Soledat. La formen totes les nenes fins als 14 anys. Actualment són un centenar. La primera notícia d’una secció de la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat la trobem l’any 1899 quan el prefecte de la Congregació de la Sang i president de la Congregació de Senyores, Pablo Ayala López, reorganitza, amb la priora Bàrbara de Otto, la Congregació i impulsa la creació de la secció de señoritas. És el 17 de març quan s’instaura per primer cop, i organitzat per la Congregació de Senyores de la Soledat, l’acte d’ingrés de 24 noies. Les noies van rebre un diploma acreditatiu i la nova medalla de la Congregació, que el mateix president Pablo Ayala havia dissenyat l’any anterior. Aquesta secció estava formada per noies que tenien entre 7 i 20 anys. Aquesta dada la podem veure als estatuts de la Congregació de Senyores del 1876 i del 1920 en què es diu que poden ingressar a la congregació un cop feta la Primera Comunió i també explicita que fins als 20 anys no podien exercir cap càrrec dins la junta de govern.
El 4 d’abril de 1998 es van celebrar dos actes molt importants per la secció. Per una banda es va beneir la bandera de les aspirants i per primera i única vegada –fins al dia d’avui– es beneïren i s’imposaren els escapularis a les nenes aspirants.
Daniel Pallejà i Blay, 2014
Fonts:
- Arxiu Congregació de Senyores de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat
- Arxiu Dani Pallejà Blay
Suplement col·leccionable de
Setmana Santa amb el número 12, publicat al Diari de Tarragona el 17 d'abril de
2014
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada