EL PAS DE LA FLAGEL·LACIÓ DE JOSEP CAMPENY (1914-1936)

“La procesión salió a la seis y media de la iglesia de Nazareth, abriendo la marcha una sección de Guardia civil montada; seguía la cohorte romana, la bandera de la Congregación, el paso de «Jesús en el Huerto» con los alumnos del colegio del Sagrado Corazón, pendón y escolanía; el paso de «La Flagelación» con los aspirantes a la Congregación y capilla de música...” (Diario de Tarragona, 22 de març de 1913)

Fotografies inèdites de la maqueta del nou pas de Josep Campeny 1914 | © ARXIU CONGREGACIÓ DE LA SANG

L’any 1913, els aspirants de la Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist ja acompanyaven el pas de La Flagel·lació de Jesús, altrament dit Els Assots. Aquest pas datava del 1868 i estava format per tres figures: Crist i dos botxins que l’assotaven. Segons les cròniques de l’època aquestes imatges eren massa petites. Una nota sobre la processó apareguda al Diario de Tarragona del 12 d’abril de 1868 així ho constata dient que “... el paso del Salvador atado a la columna en el acto del azotamiento, nuevo este año, cuyas figuras nos parecieron demasiado pequeñas...”.

El 1906 es va substituir la peanya per una de més gran, però tot i així, encara generava crítiques. En un article publicat al Diario de Tarragona el 31 de març de 1907 es diu que “Los pasos de la Oración en el huerto, el de la Flagelación y el del Ecce-Homo son demasiado pobres; las figuras van mal vestidas, y tratándose de un culto como el católico, que en todas sus manifestaciones extensas tiende a la suntuosidad, y que es esencialmente majestuoso, debe procurarse que sus misterios se exterioricen con los mayores atributos de majestad”.

Pas de la Flagel·lació del 1868. Divendres Sant anys 1910-1913 | Arxiu Dani Pallejà

Però tornem al 1913. La Junta directiva de la Congregació de la Sang observava que en els darrers anys les confraries i germandats anaven renovant els seus misteris i d’aquesta manera la processó anava guanyant en qualitat artística. El 1907 la Germandat de Jesús Natzarè renova el seu pas amb una nova peanya i amb la incorporació de les tres maries de Josep Rius, convertint-lo a partir d’aleshores en un dels misteris artísticament més ben valorats de la processó. El 1910 el Gremi de Llauradors també renoven el pas de La Pietat canviant la peanya i afegint-hi les figures de Sant Joan i Maria Magdalena, i entre 1911 i 1912 els germans de La Salle culminen un nou pas de l’Oració a l’Hort realitzat per l’escultor Lluís Argullol.

La Congregació de la Sang, davant d’aquest canvis, no va voler quedar-se enrere i va decidir, pocs dies després de celebrar la Setmana Santa, fer un nou pas de La Flagel·lació i renovar tota la vestimenta dels Armats.

Val a dir primerament que per fer aquest article ens haurem de basar en les cròniques i en diferents notes aparegudes en la premsa local i barcelonina de l’època, ja que malauradament les actes de la Congregació van ser cremades juntament amb tots els passos i imatges de l’església de Natzaret durant el capvespre del 21 de juliol de 1936.

L’autor escollit per fer el nou pas de La Flagel·lació va ser el prestigiós escultor igualadí Josep Campeny i Santamaria (1858-1922), autor -entre d’altres obres- del primer misteri de dolor, l’Oració a l’hort de Jesús, instal·lat l’any 1900 al Camí de la Santa Cova de Montserrat. Però Campeny no només farà el pas. La Congregació també li encomana efectuar la renovació de la vestimenta dels Armats. Aquesta informació desconeguda fins ara, la podem corroborar en un extens article titulat El Sr. Arzobispo y Tarragona publicat al Diario de la Marina de la Habana. Escrit pel seu corresponsal a Barcelona, Bartolomé Ferrer Bittini, el dia 7 de maig de 1914 i reproduït pel Diario de Tarragona el 10 de juny, l’article comenta l’èxit del nou pas de Josep Campeny i afegeix que “Los soldados romanos (armats), cuya indumentaria ha sido toda renovada bajo la misma dirección del señor Campeny, han producido un efecto soberbio, pues están ajustados a la propiedad histórica más rigurosa”.

Josep Campeny i Santamaria | Arxiu Dani Pallejà

Per tant, Campeny tenia un gran repte per endavant. Aquest era un projecte ambiciós que li podria donar encara més prestigi en la seva carrera artística després d’uns anys amb poca producció escultòrica a causa de la seva dedicació com a professor docent a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de la Vila de Gràcia.

D’on va venir la inspiració a Campeny per fer el pas de La Flagel·lació? Considerem que Josep Campeny va inspirar-se en el cinema per executar el pas de la Flagel·lació. La seva posició social li permetia anar assíduament a veure òpera al Liceu i gaudir del nou art de Lumière a les sales de cinema de Barcelona. Pocs mesos després de rebre l’encàrrec de la Congregació de la Sang, concretament el 9 de juny de 1913, els cinemes Diorama i Kursaal estrenaven la gran superproducció cinematogràfica de Hollywood Del Pessebre a la Creu, realitzada el 1912 pel director Sidney Olcott. Aquesta cinta que relata la vida i Passió de Jesús va ser rodada a Egipte i Terra Santa, utilitzant els mateixos escenaris on va tenir lloc la vida pública de Crist. Aquest film va ser tot un èxit atès que era la primera pel·lícula de llargmetratge americà i, a més a més, la primera sobre la vida de Crist. El 1905 ja s’havia fet una pel·lícula sobre Jesús, però Del Pessebre a la Creu va ser la primera experiència cinematogràfica a posar una estructura narrativa i explicar una història completa en lloc de limitar-se a representar escenes seleccionades com fins en aquell moment s’havia fet en la història del cinema. També va ser el primer film en què es van utilitzar tècniques d’il·luminació i efectes especials, com per exemple l’escena de Jesús caminant sobre les aigües, que seria de gran influència per als futurs cineastes.

Programa de mà del film a Mèxic | Arxiu Dani Pallejà

A la ciutat comtal es van prorrogar les sessions de projecció i va estar en cartellera més d’una setmana -en aquells anys una cinta es projectava entre tres i quatre dies-. A Tarragona es va projectar al Coliseu Mundial, i el 6 de juny de 1913 llegim al Diario de Tarragona la nota següent: “Hoy último día de la colosal película de 2.400 metros, dividida en cinco partes titulada ‘Del Pesebre a la Cruz o Jesús de Nazareth’. Durante la producción de la película el quinteto de este Coliseo ejecutará obras musicales de Rosini, Gounod y Chopin”.

La importància i l’èxit que va tenir aquest film de ben segur que no va passar desapercebut per Josep Campeny. Fixeu-vos en el fotograma del film i el conjunt escultòric de Campeny. Veureu la increïble semblança que tenen ambdues imatges. La columna alta, la mateixa posició anatòmica de Crist i del botxí de la dreta que el flagel·la. Tanmateix, el soldat romà que en el pas de Campeny està en primer pla, de genolls a terra amb una llança i la corona d’espines a la mà, en el fotograma del film està en un segon pla darrere del botxí de l’esquerra. Podria ser que Campeny anés a veure aquesta seqüència en diverses sessions o potser el fotograma va aparèixer en algun opuscle propagandístic del film publicat en la seva estrena.

Fotograma del film | Seqüencia de la flagel·lació | Arxiu Dani Pallejà

El pas de la Flagel·lació de Josep Campeny | Fotografia de H. Vallvé | Centre d'imatges de Tarragona. l'Arxiu

Vídeo seqüència del film

El que sí podem assegurar és que Del Pessebre a la Creu va servir clarament d’inspiració a Campeny per realitzar el pas de La Flagel·lació i fins i tot podríem dir que va ser el primer misteri de Setmana Santa, no només tarragoní sinó de tot l’Estat espanyol, inspirat en el cinema.

Pel que fa a la realització del pas, la primera notícia la trobem al Diario de Tarragona el dia 9 de gener, on ens diu que “en el taller de escultura del Sr. Campeny de Barcelona han empezado los trabajos para la construcción de un nuevo paso de la «Flagelación del Señor», que ha de estrenarse en esta capital en la próxima procesión del Viernes Santo”. Tres dies més tard també es va publicar a La Vanguardia de Barcelona la nota següent: “Está construyéndose en un taller de Barcelona el paso de la Flagelación para la procesión del Viernes Santo, en cuyo acto se exhibirá este año una numerosa cohorte romana con indumentaria apropiada y nueva, costeado todo por suscripción”. Així doncs, veiem que la Congregació havia decidit fer una subscripció popular per fer front a la despesa del projecte, però això ho veurem més endavant. El 13 de gener, el Diario de Tarragona informava també de la realització del pas de Campeny i el seu cronista feia referència a la maqueta presentada per l’escultor: “Tenemos las mejores noticias del magnífico grupo «La flagelación», encargado al ilustre escultor Sr. Campeny y que ha de ser el principal atractivo de la próxima procesión de Semana Santa, como novedad artística de primera fuerza. El boceto es verdaderamente magistral é inspira devoción y recogimiento, recordando los célebres pasos de Montañes. Dicho misterio será acompañado por los jóvenes aspirantes de la Congregación de la Puríssima Sangre, que vestirán bajo modelo especial, que aumentará, si cabe, el esplendor y efecto producido por la contemplación del grupo escultórico que está ya para terminar. La cohorte romana se presentará, como ya saben nuestros lectores, con indumentaria completamente nueva, sin faltar el menor detalle”.

Veiem gràcies a aquesta nota que per a la processó del 1914, la posada en escena de la congregació havia de ser, si més no, espectacular. Nou pas, nova vestimenta dels armats i una nova vesta per als aspirants de la Sang. A més a més, durant el febrer del 1914 es restauraria l’altar major de l’església de Natzaret amb el restabliment de l’antic cambril i unes noves escalinates d’accés per poder venerar el Sant Crist i La Soledat, i el 16 de març s’inauguraria la il·luminació elèctrica del temple.

Els aspirants de la Sang eren una secció de la Congregació fundada el 1904 sota el mandat del prefecte Pau Ayala, amb l’objectiu d’acompanyar l’antic pas de La Flagel·lació. Diferents col·lectius havien custodiat abans el grup escultòric, però la falta d’acompanyament dels últims anys i per tant, la no participació del pas a la processó, van fer que La Sang es decidís a crear la nova secció per acompanyar el misteri sense interrupcions. Així doncs, deu anys més tard i aprofitant la renovació del pas de La Flagel·lació també es decideix canviar la vesta de color negre que portaven els aspirants de la Congregació per una vesta blanca amb escapulari vermell.

Els aspirants de la Congregació acompanyant el pas l'any 1926 | Arxiu Dani Pallejà

Els armats també van ser totalment renovats sota la direcció de l’escultor del nou pas de La Flagel·lació. Campeny va dissenyar conjuntament amb el seu amic Sr. Malatesta, que era el responsable de la sastreria del teatre del Liceu de Barcelona, tota la vestimenta de la Cohort Romana. Campeny i Malatesta, que havien estat a París i Roma diverses vegades, van inspirar-se en un relleu del Museu del Louvre de París, procedent de l’arc de Claudi, datat l’any 51 dC, i en la Columna Trajana de Roma, aixecada entre els anys 98 i 117 dC. Concretament, de la Columna Trajana van extreure els dissenys dels escuts rectangulars, i del Relleu del Louvre els cascs. Un cop fets els dissenys, Malatesta confecciona la roba i Campeny encarrega a l’artesà del metall Pere Corberò els cascs, els escuts, les cuirasses i les llances.

Actualment, després de diversos canvis en la vestimenta dels armats –l’última renovació és del 2013-, del disseny de Campeny només en resten els escuts rectangulars que aquest any compliran el seu centenari.

Però centrem-nos en el nou pas de La Flagel·lació. Seguint l’ordre cronològic, el 24 de gener de 1914 el Diario de Tarragona ens diu que “... débase la novedad al celo de una comisión de caballeros de esta capital, que ha tomado a pecho el asunto, y a la generosidad de muchos señores donantes, no menos celosos del esplendor de aquella procesión, que cada año va resultando más lucida. A los mismos se deberá la construcción de un artístico Paso de la Flagelación, cuyas figuras, todas ellas de tamaño natural, labradas por el escultor D. José Campeny, son, según referencias, verdaderas obras de arte”.

Aquesta comissió a què fa referència la nota, que és la que s’encarrega de tota la renovació amb el nou pas, nova vestimenta d’armats i noves vestes per als aspirants, va estar encapçalada pel metge odontòleg i congregant de la Sang Sr. Agustí Pons Ycart. Més tard, aquesta mateixa comissió també va renovar els improperis i el mateix Sr. Pons Ycart va establir una fundació que aconseguí instaurar la missa de dos quarts d’una a Natzaret, i a partir del 1916 una funció religiosa anual en honor al Crist flagel·lat del nou pas.

Des de l’11 de febrer fins al 17 d’abril de 1914, els diaris locals Diario de Tarragona i La Cruz van publicar una sèrie de relacions de “los señores donantes que figuran en la suscripción voluntaria para la compra de los uniformes nuevos que ha de vestir la cohorte romana (armats) y del nuevo paso de la Flagelación del Señor”. La subscripció, que anava encapçalada per l’Excm. i Rvdm. Arquebisbe de Tarragona Sr. Antolín López Peláez, va recaptar 7.618,75 pessetes.

El pas de la Flagel·lació en el taller de Campeny. Retall de la revista "La Hormiga de Oro" 11 d'abril de 1914 | Arxiu Dani Pallejà

El diumenge 29 de març, les figures acabades del nou pas arribaren a Tarragona tal com els dos rotatius de la ciutat esmenten en les seves edicions del dimarts 31. El Diario de Tarragona comenta que “se ha recibido ya el nuevo paso de La Flagelación que ha de concurrir en la próxima procesión del Viernes Santo”, i afegeix que “uno de estos días llegará el reputado escultor de Barcelona Sr. Campeny, en cuyos talleres ha sido construido para montar el referido paso que a juicio de las personas inteligentes, es una verdadera obra de arte”. La Cruz va més enllà i explica detalladament la configuració del pas en una extensa nota titulada “La procesión del Viernes Santo – El nuevo paso de la flagelación”. El text diu el següent: “el Domingo llegaron las cinco figuras del nuevo paso de la Flagelación que acaba de esculpir el conocido escultor de Barcelona D. José Campeny. Hemos tenido ocasión de ver las citadas figuras, y aún que no presumimos de inteligentes, no reparamos en afirmar que se trata de una soberbia obra de arte que llamará poderosísimamente la atención de cuantos la contemplen.

El grupo está formado por cinco figuras de talla de tamaño natural. El divino Jesús atado por las dos manos a la columna, en posición de desfallecimiento, casi caído, con la expresión del dolor más acerbo pintado en el rostro, las espaldas ensangrentadas. Dos sajones, de facciones congestionadas por la rabia, esgrimen los instrumentos del tormento. Un tercer sajón aparece ocupado en la labor de tejer la corona de espinas que se ha de colocar después sobre las sienes del Redentor de los hombres.

Completa el grupo un legionario, con lanza, en actitud de vigilar al atormentado.

El rostro de Jesús es de una expresión realmente divina, mezcla de dolor supremo y de infinita dulzura, fijos los ojos en el cielo, amoratados los labios, desfallecido todo el cuerpo, sufriendo resignado los bárbaros golpes de sus flageladores. Las facciones de los verdugos son cual corresponde a hombres de corazón insensible, fuertes y vigorosos, excitados por el odio.

En una palabra, creemos que la obra que acaba de realizar el Sr. Campeny es de las que bastan para dar nombre a un artista, y en este sentido podremos envanecernos de contar con un paso de mérito realmente insuperable. Los inteligentes y el público en general se convencerán en su día de que no exageramos.

La llamada carroza ha estado a cargo de nuestro paisano el señor Ripoll, el cual según se nos asegura ha realizado un trabajo notabilísimo”.

El pas de la Flagel·lació a la Plaça del Rei. Divendres Sant anys 20 | Arxiu Dani Pallejà

El dia següent, el Diario de Tarragona reprodueix aquest mateix text descriptiu del pas i afegeix que “el paso y la carroza pesan en junto unas 60 arrobas, mucho más que el paso que tienen a su cargo los pescadores, que es hoy el más voluminoso”.

El mateix dia també se’n fa ressò La Vanguardia de Barcelona en una petita nota publicada a la secció provincial en què informa que “el nuevo paso de la Flagelación que acaba de esculpir el conocido artista barcelonés don José Campeny, está formado por cinco figuras de tamaño natural, cuyo conjunto artístico es imponente, por la expresión dolorida de Jesús y la ferocidad de los sayones que le maltratan. La obra escultórica ha sido muy celebrada”, i acaba la notícia dient que “La Congregación ha nombrado presidente honorario al señor arzobispo”.

Una setmana més tard, concretament el Dimecres Sant 8 d’abril, el mateix rotatiu barceloní va publicar entre gloses i relats de Setmana Santa una gran fotografia del nou pas i una altra de la nova vestimenta del Capità Manaies.

Curiosament, el nou pas no es va custodiar dins de l’església de la Sang, sinó en un magatzem situat al carrer de Sant Agustí. Allà, al davant del Patronat Obrer, es concentrarien la tarda de Divendres Sant els aspirants de la Congregació a l’espera de ser recollits pels Armats. Dijous Sant, el Diario de Tarragona informava així de la recollida: “El señor prior de la Congregación de aspirantes de la Puríssima Sangre, encarece a los asociados que mañana a las cinco y media en punto concurran al Patronato del obrero con vesta y golilla para acompañar el nuevo paso de la flagelación, desde la calle de San Agustín a la iglesia de Nazareth”.

Divendres Sant 10 d’abril. El nou pas que era portat a espatlles va ser recollit per la cohort romana, i acompanyat per un bon nombre d’aspirants amb la nova vesta blanca i estola vermella. Darrere del pas, la Banda de Santa Cecília de Tortosa, que dirigia el Sr. Federico Zaragoza, l’acompanyava al so de les marxes processionals fins a la plaça del Rei. Allà per primera vegada, el públic que es concentrava a l’interior de la plaça més setmanasantera de la ciutat, va poder admirar i elogiar la magnífica obra realitzada per Josep Campeny.

Eren les sis de la tarda quan els armats abillats amb la nova vestimenta del mateix autor sortiren de Natzaret i iniciaren la processó. Recollim part de la crònica editada al diari La Cruz en l’edició del Dissabte Sant: “A la hora señalada salió la procesión de la iglesia de Nazareth, y fue una de las más lucidas que hemos presenciado en esta ciudad. Abrían la marcha cinco guardia civiles, la cohorte romana, con sus magníficos trajes, que llamaron poderosamente la atención. (...) Iba luego el nuevo y artístico paso de la Flagelación, acompañado por los jóvenes aspirantes a congregantes, con vesta blanca y escapulario encarnado. Le precedía la banda de Santa Cecilia, de Tortosa. (...) La procesión regresó a las once, habiendo sido presenciada por una multitud enorme que llenaba materialmente todas las calles de la extensa carrera.”

Continua la crònica del diari fent elogis a les novetats que aquell 1914 havien aportat a la processó tarragonina, nou pas de La Flagel·lació, noves vestes, nous armats, nou vestit i mantell de la Soledat i restauració del Natzarè. “Hemos de decir cuatro palabras de las importantes reformas introducidas este año, casi todas ellas por suscripción popular. El nuevo paso de la Flagelación es realmente una obra soberbia, que fue ponderada por todas las personas inteligentes. Las figuras, de las que ya hablamos, descansan sobre una carroza de gusto y riqueza imponderables, obra de nuestro paisano el escultor Sr. Ripoll. Las telas son de riquísimo terciopelo; y el decorado, de un dibujo severo y suntuoso, ha estado a cargo de D. M. Ferraté. Cuatro grandes arcos de metal sostienen 26 blandones encarnados, produciendo el conjunto un efecto indescriptible. (...) Podemos decir bien alto que nuestra procesión del Viernes Santo es una de las mas magníficas de España”.

Acabada la processó, el pas va ser resguardat un altre cop al magatzem del Carrer de Sant Agustí a l’espera de ser novament recollit la tarda de Divendres Sant de 1915.

Detall del Crist de la Flagel·lació | Arxiu Dani Pallejà

Seguint la cronologia periodística, retornem a l’article del que fèiem referència a l’inici de l’estudi, publicat al Diario de la Habana i reproduït al Diario de Tarragona en la seva edició del 10 de juny, en que diu: “La procesión del Viernes Santo ha sido el clou, por su lucimiento, pues han acudido a presenciarla millares de forasteros para ver la novedad que constituía el estreno del paso de la Flagelación, grupo escultórico del notable artista señor Campeny, quien ha dado a su obra todo el sentimiento religioso de su propia grandiosidad, dentro de los medios de un arte robusto, exquisito y noble”.

Com podem comprovar, l’èxit obtingut per la Congregació i l’artista en l’execució i estrena del nou pas va ser aclaparador. Les imatges d’aquesta gran obra no podien estar tancades en un magatzem per més temps. Així que la Congregació de la Sang va decidir traslladar les cinc figures del pas a l’església de Natzaret per instal·lar-les en una capella lateral. En aquest sentit, el Diario de Tarragona del 17 de setembre ens diu que “Trátase de trasladar al Museo diocesano el sepulcro y apóstoles del siglo XIV que existen en la iglesia de Nazaret, venerándose en el sitio que aquéllos actualmente ocupan, el nuevo paso de la Flagelación”.

Aquest sepulcre i les imatges dels apòstols, que eren de pedra sense policromar, formaven un Sant Enterrament a l’estil del pas del Gremi de Marejants. Actualment estan dipositats a l’interior de l’església de Santa Tecla la Vella, al darrere de la Catedral. Així mateix, l’espai que ocupaven a l’església de Natzaret i que es destinaria per a la veneració del nou pas de La Flagel·lació és la capella de l’esquerra, on -actualment i fins que no s’inauguri el Museu de la Setmana Santa- hi ha el pas del Descendiment de la Creu, propietat de la Congregació del mateix nom.

Ja el 22 de febrer de 1915, el rotatiu La Vanguardia de Barcelona publica una nota en què informa que “el paso de los azotes que se inauguró en la procesión del Santo Entierro celebrada el año último en Tarragona y que tanto llamó la atención por su espléndida belleza, ha quedado instalado en uno de los altares laterales de la iglesia de Nazareth, a cuyo efecto, el artista tarraconense, don Salvador Ripoll, ha construido una vitrina, inspirándose en el mismo estilo de la iglesia, de efecto sorprendente y que permite admirar la obra del escultor señor Campeny”. Per tant, d’aquesta nota deduïm que només van instal·lar les figures en un retaule tancat amb vitrina per tal que els fidels les poguessin contemplar i venerar. La peanya es deuria quedar al magatzem del carrer de Sant Agustí. Actualment, no s’ha trobat cap fotografia d’aquesta capella o altar amb la flagel·lació, i desconeixem quan es va retirar i es va col·locar el pas amb la seva peanya a la capella on actualment està el pas de Soriano Montagut, tal i com apareix en alguna instantània dels anys 30. Sobre l’obra de la vitrina i la instal·lació de les figures de la Flagel·lació a Natzaret, trobem una altra nota al Diario de Tarragona del 17 de juny en què es diu que “nuestro Excmo. Prelado ha dado 722 pesetas para colocar en la iglesia de Nazaret el Paso de la Flagelación”.

Detall del Romà del pas de la Flagel·lació | Arxiu Dani Pallejà

El 26 de febrer, a instàncies del prefecte de la Congregació, D. Hermógenes Malo i de l’arquebisbe López Peláez, el Sant Pare Benet XV va concedir quatre indulgències plenàries anuals als fidels que un cop confessats i havent rebut l’Eucaristia, visitessin la imatge de Crist flagel·lat. Una nota apareguda al Diario de Tarragona del 20 d’abril informa que “en Nazareth predicó un notable sermón el párroco de San Francisco Dr. D. Jaime Valls, con motivo de lucrarse la indulgencia plenaria concedida por S. S. el Papa a los fieles que visitaren el nuevo paso de la Flagelación”.

L’any 1916, el diari La Cruz publica en la portada de l’edició de Dijous Sant una fotografia del pas amb un interessant article titulat “El paso de la Flagelación” en el qual diu el següent: “En la Iglesia de Cristo, todo lo que no contribuya a la santificación de los fieles o la impida está de más, y debe proscribirse; y por el contrario, todo medio que la favorezca es racionalmente utilizable.

Estudiando a la luz de este principio el derecho litúrgico de la Iglesia se descubre fácilmente por qué la Sagrada Congregación de Ritos tiende a eliminar del culto o restringe a lo menos dentro de ciertos límites el empleo de determinados adelantos científicos.

La luz eléctrica por ejemplo empleada con exceso o en determinadas formas impide la devoción y el recogimiento por lo que no es de extrañar haya sido limitado su uso en las funciones religiosas.

Las producciones del arte siempre que sirvan para excitar afectos piadosos en el alma de los fieles son aprobadas y bendecidas por la Iglesia, que consecuentemente con este criterio, mientras prohíbe las representaciones teatrales de la sagrada pasión, autoriza las procesiones de semana santa, bendice y enriquece con indulgencias las artísticas imágenes que representan algún paso de la pasión del Redentor.

Nuestra procesión de Viernes Santo expurgada de algo que olía a profano y ridículo a la par que enriquecida con nuevos y artísticos pasos cuyo aspecto mueve a la contemplación de los divinos misterios que en estos días conmemoramos, se adapta cada vez más perfectamente al criterio de la Sagrada liturgia y secunda de modo eficaz las aspiraciones de la Santa Iglesia.

Muestra de ello es el paso de la Flagelación, representado en nuestro grabado, paso adquirido hace dos años por pública suscripción iniciada por personas no menos amantes del arte, que del esplendor del culto y provecho espiritual de los fieles, ya que elevadas por los mismos iniciadores fervientes preces a la santidad de Benedicto XV, pidiendo fuese enriquecida con indulgencias la piadosa imagen del Redentor que figura en el referido paso, por Rescripto de la Sagrada Congregación del S. Oficio de 26 de febrero de 1915, se dignó el Papa a conceder cuatro indulgencias plenarias anuales aplicables a las almas del purgatorio, que pueden lucrarse en otros tantos días elegibles a voluntad de los fieles con tal que confesados y recibida la Santa Eucaristía, visiten la mencionada imagen de Cristo Flagelado, que se venera en la iglesia de la Purísima Sangre, rezando alguna oración por las intenciones del Sumo Pontífice.

Agradezcamos gracia tan singular y aprovechémonos de ella purificándonos del reato de nuestras culpas y aliviando a las almas del purgatorio. Con ello, además fomentaremos el culto católico con verdadero espíritu cristiano”. L’article va signat amb les inicials V. M., que corresponen al canonge de la Catedral, Mn. Miquel Vilatimó.

El Pas de la Flagel·lació a la Plaça del Rei. Anys 30 | Arxiu Dani Pallejà

Entre el 1919 i 1920, s’actuà a l’artístic frontal decorat de la peanya per tal d’obrir uns respiradors que ajuden, a més, a millorar la visibilitat dels portants interiors.

L’any 1925, davant de les queixes rebudes sobre l’excessiva durada de la processó per les múltiples aturades dels passos que eren tots duts a espatlles, conjuntament amb l’elevada despesa que suposava el lloguer dels portants, la Congregació de la Sang decideix posar rodes als seus misteris de La Soledat, La Flagel·lació i l’Ecce-Homo. Les carrosseries noves van ser fabricades al taller del Sr. Joan Marrugat i Almirall i eren dotades d’un enginyós mecanisme giratori que facilitava la circulació dels passos pels carrers més estrets de la Part Alta. Les rodes eren de goma massissa i incorporaven uns amortidors rudimentaris, frens, i unes barres horitzontals per poder-los empènyer.

Entre els anys 1927 i 1928 es va canviar l’escut brodat dels aspirants que duia el faldó, per l’escut de la Congregació i, a més, se li va afegir un sobrefaldó que cobria la greca de galó d’or dels velluts.

El Diario de Barcelona de avisos y noticias en l’edició del Dimarts Sant 3 d’abril de 1928, publicava en la seva portada una magnífica fotografia del pas a l’interior de l’església de Natzaret. La fotografia signada per Millán era, però, d’un reportatge efectuat l’any 1918 quan encara era dut a espatlles i no s’havien obert els respiradors.

Portada del Diari de Barcelona del 3 d'abril del 1928 | Arxiu Dani Pallejà

El 28 de març de 1929 el Diario de Tarragona va publicar un extens article, obra de Mn. Francesc Company, que detallava la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant. Sobre la participació i acompanyament del pas de La Flagel·lació deia el següent:

“Siguen los Aspirantes de la R. y V. Congregación de la P. Sangre, casi formando un grupo con las anteriores agrupaciones; en realidad muchos aspirantes pertenecen al Colegio.

El hábito de los aspirantes es túnica blanca y escapulario con capirote encarnado. Sobre el escapulario, encima del pecho, llevan cosido el emblema de la Asociación, que consiste en la columna cruzada por los azotes, inscrito dentro de la corona, todo de metal.

Acompañan el Paso de la Flagelación. La figura de Jesús, casi desnuda, cae doblando sus rodillas al pie de una columna truncada, a la cual está atado con áspera cuerda que ciñe sus muñecas, agobiado bajo la lluvia de azotes que descargan tres sayones, de piernas y brazos desnudos, que en actitud un tanto violenta y exagerada, rodean la víctima. Un soldado romano armado de lanza contempla con atención la escena medio sentado sobre sus mismos pies, posición que hace que su alta talla no desentone del conjunto, ni su actitud quite visualidad al grupo escultórico.

Gruesos blandones de cera amarilla, colocados en curva en los cuatro frentes, alumbran el Paso.

La presidencia, que lo es también de las agrupaciones que le preceden, la forman el capellán del Colegio del Sagrado Corazón, el Hno. Director del mismo, y los presidentes de la asociación de Alumnos, Antiguos Alumnos y Aspirantes”.

El pas de la Flagel·lació al seu pas per la Rambla dirigint-se a Sant Agustí | © ARXIU CONGREGACIÓ DE LA SANG

Arribem al 1935. Després de tres anys sense processó, es torna a celebrar la desfilada tot i l’absència destacada d’alguns misteris. Així doncs, el Divendres Sant 19 d’abril, el pas de La Flagel·lació va fer per última vegada el recorregut pels carrers de la ciutat. Aquell dia, però, pocs aspirants el van acompanyar ja que no s’aconsellava la participació dels infants i joves a causa de la por als possibles disturbis que es podrien produir durant la desfilada.

El diari ABC del 14 d’abril del mateix any va publicar una fotografia del Crist del pas, juntament amb una altra imatge de l’Oració a l’Hort de Pamplona en un article titulat “De la imagineria española”, on parlava de “las representaciones modernas que se exhiben procesionalmente” comparant-los amb els clàssics misteris de Montañes i Salzillo.

Diari ABC- suplement Blanco y Negro, 14 d'abril de 1935 | Arxiu Dani Pallejà

Un any més tard, concretament el Divendres Sant 10 d’abril de 1936 la processó no va sortir al carrer. La inseguretat ciutadana i les autoritats locals van aconsellar que les celebracions religioses es fessin a l’interior dels temples. Uns mesos més tard, concretament el 21 de juliol cap al migdia, uns camions amb gent armada procedents de Barcelona i barris perifèrics arriben a la ciutat per estendre l’ona revolucionària. En arribar al davant del convent de Santa Clara forcen les portes de l’església, la saquegen i la incendien. Poc després els assaltants es dirigeixen a la plaça del Rei i es divideixen entre els que entren a l’església de la Trinitat i Natzaret. A Natzaret forcen ràpidament les portes del temple i treuen a l’exterior el pas de La Flagel·lació, el del Crist de la Humiliació, l’Ecce-Homo i La Soledat, també la imatge del Sant Crist de la Sang i Jesús Natzarè. Desmunten els retaules i tot el mobiliari litúrgic i ho amunteguen al mig de la plaça juntament amb els arxius de la Casa de la Sang, improperis, vestimentes dels armats i tot el que saquegen de la Trinitat. Poc temps més tard la plaça del Rei es converteix en una gran foguera. El pas de La Flagel·lació de Josep Campeny es consumeix devorat pel foc. El dia següent, la plaça del Rei es desperta amb una imatge desoladora. Segons testimonis presencials entre les cendres només van quedar els xassís metàl·lics dels passos, un fragment del cap del Sant Crist de la Sang, que una veïna devota va recollir i retornar a la Congregació i, encara sencera però carbonitzada, la columna del pas de La Flagel·lació.

Els passos de la Flagel·lació i Ecce Homo a la Plaça del Rei. Anys 20 | Arxiu Dani Pallejà

No seria fins dotze anys després que la Congregació recuperaria el nou pas de La Flagel·lació, obra d’Innocenci Soriano Montagut, que actualment podem contemplar a la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.

En record pels 100 anys de la realització del pas de La Flagel·lació de Josep Campeny, acabem aquest article amb el poema Jesús Assotat de Jacint Verdaguer, inclòs en la seva obra escrita l’any 1895:

Flors del Calvari.

Los pecadors de la terra

al bon Jesús tenen pres;

lo lliguen a una columna

com a la banca l’anyell.

S’armen de brots ortigosos,

de cordes i de fuets,

i damunt de ses espatlles,

com una pluja d’hivern,

cauen vergues sobre vergues

i flagell sobre flagell.

Altres botxins los relleven

en l’horrible fueteig,

i la pluja és ja tempesta,

la gotellada torrent.

Los dobles cordills se rompen,

los vímets se fan malbé.

Cadenes de ferro surten

plenes de garfis d’acer,

que se li’n duen a esqueixos

bocins de carn i de pell.

Los assotadors desdiuen,

sols Jesucrist no desdeix,

i en la tempesta sagnosa

a cadascú va dient,

mirant-lo amb ulls plens de llàgrimes:

-Fill meu, no m’assotes més!

Daniel Pallejà i Blay, 2014

Per a més informació llegir els articles:

"Josep Campeny i Santamaria (1858-1922). Autor del pas de la Flagel·lació del 1914"

"El pas que es va inspirar en el cinema" i "Quan la plaça del Rei es va convertir en una foguera"

Bibliografia:

JOSÉ SÁNCHEZ REAL.
DANIEL PALLEJÀ BLAY. Josep Campeny i Santamaria. Autor del pas de la Flagel·lació del 1914. Agrupació d’Associacions de Setmana Santa. Tarragona, 2014.
JOSEP MARIA SALVADÓ URPÍ; JORDI BERTRAN. Els Armats de Tarragona. Els seus orígens a la península Ibèrica. Indústries Gràfiques Gabriel Gibert. Tarragona, 2009.
LLUÍS MARIA MEZQUIDA GENÉ. La Sang: 1931-1939. Opuscle editat per la Reial i Venerable Congregació de la Sang. Tarragona, 1993.
ARXIU DE PREMSA: Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona; Hemeroteca Tarragona Fundació Catalunya-La Pedrera; Biblioteca Virtual de Prensa Histórica (http://prensahistorica.mcu.es); Hemeroteca Digital de La Vanguardia (www.lavanguardia.com); Hemeroteca de ABC (http://hemeroteca.abc.es). Consulta de les següents capçaleres: Diario de Tarragona 1868-1936; La Cruz. Diario Católico 1913-1936; La Vanguardia de Barcelona 1913-1936; ABC 1913-1936; Diario de Barcelona de Avisos y Noticias 1913-1936.