ELS PRECURSORS DELS NATZARENS

Publicat al Diari de Tarragona el 31 de març de 2015

Una de les imatges devocionals més populars i arrelades a la història de la Setmana Santa tarragonina és la de Jesús Natzarè. A través del Llibre d’Actes del Consell de la Ciutat, sabem que aquesta devoció arrenca l’any 1698, quan la Confraria de Santa Llúcia de mestres corders construeix el pas de Jesús amb la creu a coll, més conegut aleshores com el Porta Creu i sol·licita poder treure’l a la Processó de Dijous Sant.

L’acompanyament de la imatge de Jesús Natzarè pels carrers de Tarragona ha estat molt divers. A l’últim terç del segle XIX el va acompanyar la Confraria de Jesús Natzarè.

El 21 de juliol del 1936 no només es perderen les imatges processionals de les nostres confraries, gremis, congregacions i germandats sinó que foren destruïts també tots els arxius que es custodiaven en les seves seus i locals assaltats aquella fatídica tarda-vespre. Per tant, avui dia existeixen poques fonts documentals o arxius d’abans del 1936 que puguin ser consultats i que ens ajudin a poder descobrir noves dades històriques i potser encara desconegudes de la història de la nostra Setmana Santa.

La premsa, la font

En aquest sentit, la premsa tarragonina pot ésser una bona font d’investigació. El 23 d’abril de 1882, al diari La Opinión, es llegeix:

«Hoy, a las diez y media, en la Iglesia de Nazareth, la Cofradía de Jesús Nazareno, junto con el Colegio de Tarragona, costeará un oficio cantado».

El 20 de maig de 1883, el Diari de Tarragona inclou una petita nota que ens informa que:

«con objeto de renovar la junta de gobierno, la Cofradía de Jesús Nazareno celebrará hoy, a las tres y media de la tarde, junta general ordinària en uno de los salones de las Casas Consistoriales».

I el 29 de març de 1892:

«En la Junta general que celebró anteayer la Cofradía de Jesús Nazareno se acordó concurrir este año con dicho paso a la procesión del Viernes Santo, a cuyo fin prociedóse después al nombramiento de pendonistas, mayorales y administradores».

Trobem per tant definitivament confirmada l’existència de la Confraria de Jesús Natzarè.

Arribaren moments difícils per a la Confraria de Jesús Natzarè. Segurament entre els anys 1893 i 1894 es dissolgué la confraria, ja que l’any 1894 el pas desfilà entre les fileres dels penitents amb improperis de la Sang, que recordem que era la propietària de la imatge des de l’any 1867. El 1895, en junta general de la Congregació de la Puríssima Sang, s’aprova la confecció d’una nova túnica per a la imatge.

La imatge de Jesús Natzaré en una fotografia dels anys 20 |

El fundador de l’actual

Ramon Salas i Ricomà, veient que la imatge de Jesús Natzarè tornava a passar per problemes d’acompanyament, decidí fundar l’any 1903 la Germandat de Jesús Natzaré. Però no ho féu com una refundació de l’antiga Confraria de Jesús Natzarè, ja que en els estatuts que presenta a l’arquebisbat per procedir a la seva aprovació, titula la nova entitat com a “Hermandad de devotos del Santo Nazareno”. El mateix arquebisbe recomana canviar aquest nom pel d’“Hermandad de Jesús Nazareno”, perquè segons l’escrit d’aprovació final dels estatuts, “el título de Santo Nazareno no es muy común en el lenguaje cristiano”.

Amb aquest article he volgut donar a conèixer l’existència, en l’últim terç del segle XIX, de la Confraria de Jesús Natzarè, predecessora de l’actual Reial Germandat de Jesús Natzarè. Aquest escrit ens confirma que encara avui dia hi ha certs aspectes històrics de la nostra Setmana Santa que estan per descobrir.

Daniel Pallejà i Blay, 2015

Extracte de l'article: "La Confraria de Jesús Natzarè (1872-1892)"