Publicat al Diari de Tarragona el 17 d'abril de 2014
 |
| Imatge de l'article publicat al Diari de Tarragona |
La Junta directiva de la Congregació de la Sang va decidir el 1913, pocs dies després de celebrar la Setmana Santa, fer un nou pas de La flagel·lació i renovar tota la vestimenta dels Armats. L’autor escollit per les dues tasques va ser el prestigiós escultor igualadí Josep Campeny i Santamaria (1858-1922).
D’on va venir la inspiració a Campeny per fer el pas de La flagel·lació? Considerem que Josep Campeny va inspirar-se en el cinema.
La seva posició social li permetia anar assíduament a veure òpera al Liceu i gaudir del nou art de Lumière a les sales de cinema de Barcelona.
Pocs mesos després de rebre l’encàrrec de la Congregació de la Sang, concretament el 9 de juny de 1913, els cinemes Diorama i Kursaal estrenaven la gran superproducció cinematogràfica de Hollywood Del Pessebre a la Creu, realitzada el 1912 pel director Sidney Olcott.
Rodada a Egipte i Terra Santa
Aquesta cinta que relata la vida i Passió de Jesús va ser Rodada a Egipte i Terra Santa, utilitzant els mateixos escenaris on va tenir lloc la vida pública de Crist.
 |
| Cartell del film 1912 | Arxiu Dani Pallejà |
Aquest film va ser tot un èxit atès que era la primera pel·lícula de llargmetratge americà i, a més a més, la primera sobre la vida de Crist.
El 1905 ja s’havia fet una pel·lícula sobre Jesús, però Del Pessebre a la Creu va ser la primera experiència cinematogràfica a posar una estructura narrativa i explicar una història completa en lloc de limitar-se a representar escenes seleccionades com fins en aquell moment s’havia fet en la història del cinema.
També va ser el primer film en què es van utilitzar tècniques d’il·luminació i efectes especials, com per exemple l’escena de Jesús caminant sobre les aigües, que seria de gran influència per als futurs cineastes.
A la ciutat comtal es van prorrogar les sessions de
projecció i va estar en cartellera més d’una setmana–en aquells anys una cinta es
projectava entre tres i quatre dies.
A
Tarragona es va projectar al Coliseu Mundial, i el 6 de juny de 1913 llegim al Diario
de Tarragona la nota següent:
«Hoy último día de la colossal pel·lícula de 2.400metros, dividida
en cinco partes titulada ‘Del Pesebre a la Cruz o Jesús de Nazareth’. Durante
la producción de la película el quinteto de este Coliseo ejecutará obras
musicales de Rosini, Gounod y Chopin».
La importància i l’èxit que va tenir aquest film de ben segur que no va passar desapercebut per Josep Campeny. Fixeu-vos en el fotograma del film i el conjunt escultòric de Campeny. Veureu la increïble semblança que tenen ambdues imatges.
 |
| Fotograma de la seqüencia de la Flagel·lació de Jesús del film "Del Pessebre a la Creu". Arxiu Dani Pallejà |
 |
| Pas de la Flagel·lació de Josep Campeny 1914 | Foto H. Vallvé | Centre d'Imatges de Tarragona | L'Arxiu |
La columna alta, la mateixa posició anatòmica de Crist i del botxí de la dreta que el flagel·la. Tanmateix, el soldat romà que en el pas de Campeny està en primer pla, de genolls a terra amb una llança i la corona d’espines a la mà, en el fotograma del film està en un segon pla darrere del botxí de l’esquerra.
Podria ser que Campeny anés a veure aquesta seqüència en diverses sessions o potser el fotograma va aparèixer en algun opuscle propagandístic del film publicat en la seva estrena.
Vídeo de l'escena de la flagel·lació de Jesús, del film 'Del Pessebre a la Creu'
El que sí podem assegurar és que Del Pessebre a la Creu
va servir clarament d’inspiració a Campeny per realitzar el pas de La flagel·lació
i, fins i tot, podríem dir que va ser el primer misteri de Setmana Santa,no
només tarragoní sinó de tot l’Estat espanyol, inspirat en el cinema.
El diumenge 29 de març de 1914, les figures acabades del
nou pas arribaren a Tarragona tal com els dos rotatius de la ciutat, el Diario
de Tarragona i La Cruz, esmenten en les seves edicions del dimarts
31. Diu el Diario de Tarragona:
«El referido paso a juicio de las personas inteligentes es una verdadera
obra de arte».
I La Cruz:
«Hemos tenido ocasión de ver las citadas figuras, y aúnque no presumimos
de inteligentes, no reparamos en afirmar que se trata de una soberbia obra de arte
que llamará poderosísimamente la atención de cuantos la contemplen».
Curiosament, el nou pas no es va custodiar dins de l’església de la Sang, sinó en un magatzem situat al carrer de Sant Agustí. Allà, al davant del Patronat Obrer, es concentrarien la tarda de Divendres Sant, 10 d’abril, els aspirants de la Congregació a l’espera de ser recollits pels Armats.
El nou pas que era portat a espatlles va ser recollit per la cohort romana, i acompanyat per un bon nombre d’aspirants amb la nova vesta blanca i estola vermella. Darrere del pas, la Banda de Santa Cecília de Tortosa, l’acompanyava al so de les marxes processionals fins a la plaça del Rei. Allà per primera vegada, el públic que es concentrava a l’interior de la plaça més setmanasantera de la ciutat, va poder admirar i elogiar la magnífica obra realitzada per Josep Campeny.
Instal·lada a Natzarè
Ja el 22 de febrer de 1915, La Vanguardia informa
que:
«el paso de los azotes, que se inauguró en la procesión del Santo
Entierro celebrada el año último en Tarragona y que tanto llamó la atención por
su espléndida belleza, ha quedado instalado en uno de los altares laterales de
la iglesia de Nazareth, a cuyo efecto, el artista tarraconense, don Salvador
Ripoll, ha construido una vitrina, inspirándose en el mismo estilo de la iglesia,
de efecto sorprendente y que permite admirar la obra del señor Campeny».
Val a dir que per fer aquest article ens hem hagut de basar en les cròniques i en diferents notes aparegudes en la premsa local i barcelonina de l’època, ja que malauradament les actes de la Congregació van ser cremades juntament amb tots els passos i imatges de l’església de Natzaret durant el capvespre del 21 de juliol de 1936 (vegeu el text adjunt).
QUAN LA PLAÇA DEL REI ES VA CONVERTIR EN UNA FOGUERA
El 21 de juliol uns camions amb gent armada procedents de Barcelona arriben a Tarragona per estendre l’ona revolucionària. Saquegen e incendien el convent de Santa Clara. Entren a la Trinitat i Natzaret. A Natzaret treuen el pas de La Flagel·lació, el del Crist de la humiliació, l’Ecce Homo i La soledat i també la imatge del Sant Crist de la Sang i Jesús Natzarè. Desmunten tot el mobiliari litúrgic i ho amunteguen al mig de la plaça juntament amb els arxius de la Casa de la Sang, improperis, vestimentes dels armats i el que saquegen de la Trinitat. Ho cremen. La plaça del Rei es converteix en una gran foguera.
Daniel Pallejà i Blay, 2014
Per a més informació llegir els articles:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada