Daniel Pallejà i Blay

Publicat a la revista "Entitats" número 26, abril de 2007 Pàgina de l'article publicat | Arxiu Dani Pallejà Enguany la Reial Germandat de Jesús Natzarè celebra el centenari del seu pas fundacional, i un dels més emblemàtics de la Setmana Santa tarragonina: el pas de Jesús Natzarè, conegut també com La Verònica. La Reial Germandat de Jesús Natzarè va ser fundada el 1903 per tal d'acompanyar en processó el pas de Jesús Natzarè , que datava del segle XIX. Aquest pas, que constava només d'una sola imatge, necessitava una restauració urgent i ja l'any 1906 es cregué oportú realitzar una peanya nova i ampliar el pas amb tres imatges més. El projecte fou elaborat pel fundador de la Germandat, Sr. Ramon Salas i Ricomà, mentre que en la seva realització hi col·laborarien diferents artesans i industrials de la ciutat. L'autor de les tres imatges (la Mare de Déu, Maria Salomé i la Verònica) fou l'escultor barceloní Josep Rius. El pas va ser estrenat per

Publicat al Diari de Tarragona el 2 d'abril de 2007 Article al Diari de Tarragona (2-04-2007) El pas de Jesús Natzarè, també conegut popularment com La Verònica, té una arrelada presència a la Setmana Santa de Tarragona. Ja se'n parla el 1698, any en què el Gremi de Corders demanà poder treure la imatge en la processó que en aquells temps es feia el Dijous Sant. Lamentablement la imatge fou destruïda l'any 1811 durant la Guerra del Francès, com a conseqüència de l'entrada de les tropes napoleòniques a la nostra ciutat. Fins aleshores la imatge era venerada a l'antic convent de Santa Clara. L'any 1815 es torna a tenir constància d'una imatge del Natzarè realitzada amb cabell natural i que vestia túnica brodada. Es guardava als Pares Franciscans, actualment l'església de Sant Francesc d'Assís, d'on la mare de Ramon Salas, Tecla Ricomà i Rufí, va agafar la imatge del Natzarè per amagar-la a casa seva, evitant així les dramàtiques conseqü

Antecedents històrics anteriors a l'any 1907 El pas de Jesús Natzarè, també conegut popularment com La Verònica , té una arrelada presència a la Setmana Santa de Tarragona. Ja se'n parla el 1698, any en què el Gremi de Corders demanà poder treure la imatge en la processó que en aquells temps es feia el Dijous Sant. Lamentablement la imatge fou destruïda l'any 1811 durant la Guerra del Francès, com a conseqüència de l'entrada de les tropes napoleòniques a la nostra ciutat. Fins aleshores la imatge era venerada a l'antic convent de Santa Clara. Misteri de Jesús Natzarè. Anys 20 | Foto Arxiu Dani Pallejà L'any 1815 es torna a tenir constància d'una imatge del Natzarè realitzada amb cabell natural i que vestia túnica brodada. Es guardava als Pares Franciscans, actualment l'església de Sant Francesc d'Assís, d'on la mare de Ramon Salas, Tecla Ricomà i Rufí, va agafar la imatge del Natzarè per amagar-la a casa seva, evitant així les dramàtiq

“Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador (1) que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué.” (Jn 20,3-8) Sudari d'Oviedo | Foto CES Seguint la sèrie iniciada l'any passat en què vaig tractar el Llençol Sant de Torí , aquesta vegada faré el mateix sobre una relíquia que, com veureu més avall, es complementaria amb el Llençol de Torí. Es tracta del Sudari, que des del segle IX es conserva a la Cambra Santa de la Catedral d'Oviedo. Aquesta peça és una tela de lli, blanca d'origen, de forma rect