IMATGES DEL PASSAT

Enguany que celebrem el Centenari de la nostra Germandat, ens fixarem en dues fotografies, inèdites fins ara i d'autor anònim, que ens donen dades sobre com es feia la recollida del pas de Jesús Natzarè a principis de segle. Actualment és difícil datar aquestes dues fotografies, que fins al moment són les més antigues de què disposem, perquè la qualitat de les imatges i la informació de l'època no ens permeten fer-ho amb exactitud. No obstant això, hi ha una sèrie d'aspectes importants que ens possibiliten datar les dues fotografies entre 1907 i 1911.

Els Armats de la Sang durant la Recollida del Misteri de Jesús Natzarè al Carrer Hospital. Arxiu Dani Pallejà

La segona instantània en el mateix moment que la fotografia anterior. Arxiu Dani Pallejà

El primer d'ells té a veure amb el pas de Jesús Natzarè. L'any 1907 es reformà el pas fundacional amb una nova peana i amb la incorporació de les figures de les dones, ja que anteriorment només sortia el Natzarè. A la primera fotografia veiem que el pas ja ha estat ampliat. Com a detall observem que les mans del Natzarè estan entrellaçades a l'alçada de la cintura, tal com les duia fins a l'any 1914, quan l'escultor Josep Rius va restaurar la imatge. 

Esbós original de l'escultor Josep Rius (11/02/1907). Arxiu AHAT. Arxiu Dani Pallejà

El Diari de Tarragona del 8 d'abril del 1914 recull aquest article sobre el Natzarè:

“La imagen de Jesús Nazareno que figura en el paso a cargo de la Real Hermandad del mismo nombre, ha sido objeto de una notable restauración, realizada por el conocido escultor de Barcelona D. José Rius.

Dicha imagen data del siglo XVII y por consiguiente, a causa de su mucha antigüedad y de las vicisitudes por que ha pasado durante tan larga época, tenía algunos detalles deteriorados.

Se hacía necesaria la restauración y ésta se ha llevado a cabo de modo cumplido, permitiendo así que los tarraconenses puedan continuar venerando tan edificante imagen que como es sabido, forma parte del conmovedor grupo del majestuoso paso del Nazareno en su encuentro con la Virgen en la calle de la Amargura.”

Exactament, aquesta intervenció consistí en fer de nou els peus i els colzes donant una nova posició als braços i a les mans. 

El segon aspecte està relacionat amb els armats. Tant una fotografia com l'altra ens mostren la cohort romana anterior a l'any 1914, ja que aquest any es van renovar les vestimentes tal com apareix documentat al díptic que el Sindicat d'Iniciativa va editar en ocasió de la Setmana Santa:

“Además de las espléndidas funciones religiosas que celebra la Iglesia, tendrá lugar la organización de la Procesión del Santo Entierro, yendo con bandas civiles y militares, desde las primeras horas de la tarde la Cohorte de soldados romanos, -que este año estrenará un magnífico vestuario-,  a las iglesias y colegios, para acompañar, con toda pompa, los pasos o Misterios hasta la plaza del Rey, de donde saldrá, a las seis, la Solemne Procesión.”  

A les dues fotografies, podem observar amb tot detall l'abillament que duien els armats des de l'any 1879: la capa creuada al pit sobre l'espatlla esquerra, la corretja de l'espasa per la dreta i, com a fet curiós, la barba que porten tots els components (tradicional en els grups d'armats de l'època). Podem destacar l'escut del Capità Manaies, que era rodó com a diferència de la resta que el duien com els nostres actuals armats, i la indumentària diferent d'un timbaler, a la dreta de la segona imatge.

Les dues fotografies recullen el moment en què el grup d'armats està fent una de les tradicionals passades davant del pas, i envoltats per una gran quantitat de persones de totes les edats que contemplen amb expectació l'acte de recollida del Natzarè. 

El següent punt fa referència a la ubicació. Les fotos foren realitzades al carrer Comte de Rius. La segona d'elles ens mostra la part superior del carrer, on podem observar la Rambla Vella i la Bocacalle al fons i el Teatre Principal a la dreta de la imatge. La primera fotografia ens deixa entreveure que el pas està situat davant del número 10, on vivia el fundador i president de la Germandat, en Ramon Salas.

Mirant la premsa de l'època, el Diari de Tarragona, des de l'any 1907 fins al 1909, ens informa que la recollida del pas es feia en aquest indret, tal com surt publicat el dia 28 de març de 1907:

“Los pasos que concurrirán a la procesión saldrán de los puntos siguientes con su acompañamiento y músicas: [...] Y el de Jesús Nazareno, de la casa que habita el presidente de la Hermandad D. Ramón Salas, calle del Conde de Rius, debiendo los hermanos reunirse en los bajos del Juzgado de primera instancia”.

L'any 1910 i 1911 la premsa de l'època no conté cap informació sobre la recollida dels passos, i no és fins al 1912 que ens en torna a parlar. El Diari del 4 d'abril d'aquest darrer any ens diu que el pas sortia de Casa Salas, a la Rambla Nova:

“El paso saldrá de la Rambla de Castelar, número 25, domicilio del presidente de la Hermandad, el arquitecto D. Ramón Salas”.

Recollida del Natzarè a Casa Salas a la Rambla Nova. Arxiu AHAT. Arxiu Dani Pallejà

Així doncs, no podem saber si aquest any fou el primer en què sortí des de Casa Salas, o bé ja s'hi havia sortit en la recollida dels dos anys anteriors (com mostra la fotografia anterior). Per una altra banda, la falta de documentació tampoc no ens permet assegurar si fou durant aquest darrer any quan el president es traslladà a la casa de la Rambla Nova o bé ja s'hi havia traslladat anteriorment.

Tenint en compte tots aquests punts, doncs, podem datar les dues fotografies -objectiu d'aquest article- entre 1907 i 1911.

No voldríem acabar aquest article sense fer esment del ressò que tingué a la premsa de 1907 la renovació del pas Jesús Natzarè. El Diari de Tarragona del 20 de març ens informa de la reunió de Junta en què el president presentà l'esbós del misteri i el projecte de la nova peana:

“Ayer celebró Junta general la Hermandad de Jesús Nazareno para dar cuenta de los trabajos realizados por la Directiva y tratar de la próxima procesión del santo entierro.

El señor presidente, el arquitecto provincial D. Ramón Salas, presentó el boceto del Misterio de Jesús Nazareno, que representará el paso de la calle de Amargura, formando un grupo hermoso y edificante a la vez, el cual irá sobre preciosa carroza de diez y seis palmos de ancho, que tendrá casi las mismas dimensiones del paso que tiene a su cargo el gremio de pescadores.

Por unanimidad fue elegido pendonista el señor Marqués de Grigny, D. Ramón de Morenes García Aleson, uno de los socios fundadores.

Tratáronse además otros asuntos relativos a la procesión, a cuyo lucimiento contribuirán con entusiasmo y fe todos los hermanos.”

Quatre dies més tard apareix publicada una altra notícia dedicada a l'ampliació del pas:

 “LA PROCESIÓN DEL VIERNES SANTO – Gracias a las plausibles iniciativas y esfuerzos de algunos buenos tarraconenses, parece que este año revestirá inusitado esplendor, pues figuraran en ella mayor número de Misterios que de costumbre.

Merece citarse en primer término la Hermandad de Jesús Nazareno, que haciendo un tour force, ha hecho construir una magnífica carroza, rica en ornamentación, en arte y profusión de luz.

Con la hermosa imagen que poseen del Nazareno y tres magníficas que han adquirido, representando a la Virgen, santa María Salomé y Verónica, han formado el paso de la calle de la amargura con tal propiedad y arte, que con justicia podrá rivalizar con los grupos escultóricos que gozan de merecida fama. Las tres imágenes adquiridas son de gran mérito artístico y debidas al cincel del notable escultor de Barcelona D. José Rius. La Santa Faz que ostentará la Verónica, es obra de nuestro paisano el dibujante D. Francisco Carbó. En la carroza de referencia han trabajado el Sr. Casanovas, en la parte escultórica; el señor Ferraté en la de decorado; las hermanas de la casa de Beneficencia en el bordado, y en los trabajos artísticos de hierro forjado; la casa de la señora viuda de Baró, corriendo a cargo de los señores Cornadó hermanos el dorado de las mismas.

Todos cuantos artistas han tomado parte en la construcción de la carroza, merecen nuestros aplausos, ya que por el buen gusto demostrado ponen el arte decorativo Tarraconense a una altura envidiable.

Pecaríamos de injustos si no felicitáramos a nuestro particular amigo el arquitecto provincial D. Ramón Salas, ya que la construcción de tan preciada obra artística ha sido dirigida por él. Gracias también a él débase la iniciativa del proyecto, pues él ha sido el más activo propagandista para reunir los fondos necesarios para llevar a la práctica obra tan artística y meritoria, secundado por la Junta Directiva de aquella importante Hermandad.”

Segons surt publicat al Diari del 30 de març (Dissabte Sant), la processó del Divendres Sant s'hagué d'escurçar a causa de la pluja, i en arribar a la Baixada Misericòrdia s'anà directament al Cos del Bou fins a la plaça del Rei sense passar per la plaça de la Font, el carrer Comte de Rius, la Rambla Nova i el carrer Sant Agustí.

El cronista també ens detalla la participació de la nostra Germandat en la processó del Sant Enterrament:

“...el paso de Jesús Nazareno con el precioso grupo de la Santísima Virgen María, la Verónica y María Salomé, llevados sobre riquísima carroza, con un acompañamiento lucido y numeroso de socios de la Hermandad con vesta y capuz, pendón y banda de música del regimiento de almansa; ...”

Aquestes cites ens donen una idea del pes que tenia la Germandat dins de la societat tarragonina de l'època gràcies, en gran part, a l'esforç i dedicació del president Ramon Salas i Ricomà, que aleshores també era arquitecte municipal, urbanista i historiador.

Daniel Pallejà i Blay i Núria Comas i Lou 2003

  

Fonts d'informació:

• Diari de Tarragona, 1907 – 1914
• Salvadó i Urpí, Josep M. Els Armats de Tarragona. Col·lecció Pau de les postals, 1986
• Col·lecció de programes de la Germandat
• Arxiu Germandat

Article publicat a l'opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè 2003