Passa al contingut principal

EL LLENÇOL SANT A LES PROCESSONS DE SETMANA SANTA

Dins de l'ampli ventall existent de confraries, gremis i germandats, així com també dels seus passos de Setmana Santa, no només de l'Estat espanyol sinó m'atreviria a dir que de tot el món, ens trobem només amb tres úniques confraries que desfilen els dies sants amb una còpia del Llençol Sant venerat a Torí.

Dijous Sant. Confraria El Sant Sudari, El Llençol Sant de Sóller (Mallorca). Foto Arxiu Dani Pallejà 
Aquestes confraries són: 

Agrupación del Santo Sudario de Cristo. Cofradía Marraja de Cartagena
Durant els anys 1977 i 1978 la confraria Marraja es plantejà la nova idea de treure en processó no la clàssica imatge de la passió de Crist i/o la figura de Maria, sinó alguna cosa que fins a la data no havia sortit des de feia segles, segons les notícies de què disposaven. D'aquesta manera sorgí la Agrupación del Santo Sudario de Cristo. L'any 1980 van treure al carrer per primer cop una reproducció facsímil realitzada per la NASA de la Santa Síndone de Torí a mida natural i col·locada dins d'una urna de vidre. Aquell primer any, i tenint en compte que durant la processó feia molta calor, el vapor tancat dins l'urna es condensà sobre els vidres, cosa que ocasionà una confusió entre els fidels, arribant-se a sentir veus de “Milagro, milagro”.

Cartagena 1981. Foto Arxiu Dani Pallejà
Per evitar situacions com aquella i per tal de fer més visible la imatge de la Síndone, des de l'any 1981 desfilà en posició vertical sobre un travesser de fusta, motiu pel qual el pas fou ràpidament conegut popularment com “El Barco Velero”.

Durant el que podem anomenar “la crisi del carboni 14”, les autoritats eclesiàstiques aconsellaren que el Llençol Sant sortís en processó parcialment camuflat. Aquest fet provocà que la Junta decidís l'any 1990 que el llenç l'exposés una figura, que inspirada en els evangelis aniria vestida de blanc, sense ales ni senyals externes de cap tipus. Rafael Braqueahis i Manuel Ardil esculpiren la figura que aguanta el Llençol, del qual només es podia veure la part davantera, no així la part posterior, que quedava tapada per aquesta figura.

Tal com desfilà entre els anys 1990 i 1995
Passat el temps de la crisi, l'any 1996 es va substituir la figura per dos àngels, obra de l'escultor Manuel Feria del Río, que fins a l'actualitat sustenten el Llençol de manera que es pot veure pràcticament sencer.

L'agrupació Marraja, que té com a objectiu primordial donar a conèixer al gran públic la importància que el Llençol Sant de Torí es mereix, desfila en la processó de la Vera Cruz del Dissabte Sant.

Pas actual 1996. Foto Arxiu Dani Pallejà
A part dels actes propis de la Setmana Santa, també organitzen conferències i exposicions dedicades exclusivament a aquesta santa relíquia.

Archicofradía de Nuestro Padre Jesús Nazareno de Alhama (Múrcia)
Va ser fundada l'any 1921 i sortí per primer cop en processó pels carrers d'Alhama el Divendres de Dolors de 1922, amb la imatge de Jesús Nazareno i els seus “armaos”.

La confraria desfila en la processó del Divendres Sant amb els següents passos: Jesús Nazareno, Cristo yacente, Cristo resucitado, La Samaritana, La Piedad, Cristo Crucificado, La Santa Cena, El Cristo de la Columna, Paso del Sepulcro vacío, Cruz Vencida, La Virgen de la Amargura, Cristo del Perdón, Cristo del Refugio, Sábana Santa i La Sentencia o el Lavatorio de Pilatos.

Pas d'Alhama (Múrcia). Foto Arxiu Dani Pallejà
El pas de la Sábana Santa, a diferència del dels Marrajos, és una còpia del negatiu fotogràfic del Llençol Sant. Està emmarcat i subjectat verticalment per dos travessers de fusta i sortí per primer cop el Divendres Sant de l'any 1993.  

Durant la resta de l'any la còpia s'exposa a l'església de la Concepció. 

Confraria El Sant Sudari, El Llençol Sant de Sóller (Mallorca)
Aquesta confraria, fundada l'any 1999, desfila amb una còpia del Sant Llençol de Torí. En el seu estendard, així com a la part davantera de la cucurulla, hi apareix la faç que es suposa que tenia el Crist jacent, segons les dades aportades per la imatge del rostre de la Síndone. 

L'escut de la confraria està format per una creu, davant la qual hi apareix la part frontal del Llençol Sant. Aquest escut es reprodueix a l'anvers del medalló que porten tots els confrares, i en el seu revers hi figura la imatge, en negatiu, del rostre de la Síndone.

Dissabte Sant a Sóller. Mallorca. Foto Arxiu Dani Pallejà
Actualment són uns 60 confrares. El Dijous Sant treuen en processó dos passos; un és la rèplica de la Síndone, que és portat per dos confrares amb cucurulla; el segon, sobre plataforma i portat per quatre confrares amb la cara destapada, representa un àngel que porta a les seves mans el Llençol Sant. Cal destacar que des de l'any 2000, la confraria organitza una processó dedicada exclusivament al Llençol Sant. Aquesta processó es realitza el Dissabte Sant a la nit i consisteix en el fet que la confraria, acompanyada per membres de les altres germandats i devots en general, puja fins a un monticle rodejat de pinar i ubicat als afores de la ciutat. En aquest lloc hi ha un gran monument en pedra d'on sobresurten, en relleu, tres creus i que es coneix amb el nom de “ses tres creus”. Quan la processó arriba en aquest punt, troba el Sant Llençol penjat i flanquejat, a cada costat, per dos àngels, i als peus del mateix hi ha dos centurions romans en actitud jacent, tot il·luminat per desenes de torxes i espelmes que donen una sensació especial de recolliment. 

Aquest acte simbolitza la trobada del sepulcre buit per part dels deixebles. Seguidament el president de la Confraria llegeix els versicles evangèlics que fan referència a aquest esdeveniment i a continuació un duet d'òpera canta l'Ave Maria de Schubert. Acabat l'acte, el Llençol Sant és despenjat i portat pels confrares fins a l'església parroquial. Durant el trajecte de tornada es passa pel davant del cementiri, circumstància que s'aprofita per parar davant del mateix i aixecar el Llençol Sant en senyal d'esperança de resurrecció per a tots els difunts que allà hi reposen. 

Església parroquial de Sant Bartomeu amb el Sant Llençol. Foto Arxiu Dani Pallejà
Després de realitzar un minut de silenci i una pregària arriben a l'església parroquial de Sant Bartomeu. El Sant Llençol es col·loca a la capella de les ànimes, al costat del Sant Crist que s'utilitza per representar el Sant Enterrament del Divendres Sant. El Llençol queda allà exposat durant l'any i atrau la curiositat i admiració dels visitants de l'església.

La confraria també organitza diversos actes culturals, entre els quals destaquen la realització de donatius i obres piadoses, i també conferències per donar a conèixer el Sant Llençol. 
  
Daniel Pallejà i Blay 2005

Article publicat a l'opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè 2005



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

TRESORS DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA (XII): CONGREGACIÓ DE SENYORES SOTA LA INVOCACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST I DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT

Suplement col·leccionable de Setmana Santa amb el número 12, publicat al Diari de Tarragona el 17 d'abril de 2014 Portada del suplement | Arxiu Dani Pallejà EL PATRIMONI La Soledat: resignació i serenitat dins del dolor En la junta celebrada el 20 de novembre de 1962, presidida per la priora Maria Antònia de Canals, es decidí la substitució de la imatge de Camps i Arnau –la segona de l’entitat– per una altra de nova, que li fou encarregada a l’artista de Barcelona, Josep Viladomat. L’artista només cisella el cap i unes mans per tal d’adaptar el nou mantell. L’arquitecte Josep M. Monravà va projectar la peanya, que realitzà la fusteria Reverté. Els treballs de serralleria van anar a càrrec de Ramon Magarolas i la decoració del misteri fou realitzada per Ferran de Castellarnau. Imatge de la Mare de Déu de La Soledat 1963 | Foto Fer-Vi | Arxiu La Soledat La nova imatge va ser beneïda a l’església de Natzaret l’11 d’abril de 1963, Dimecres Sant, essent els padrins la Sra. Alícia de

EL PAS DE JESÚS NATZARÈ. CENT ANYS (1907-2007)

Antecedents històrics anteriors a l'any 1907 El pas de Jesús Natzarè, també conegut popularment com La Verònica , té una arrelada presència a la Setmana Santa de Tarragona. Ja se'n parla el 1698, any en què el Gremi de Corders demanà poder treure la imatge en la processó que en aquells temps es feia el Dijous Sant. Lamentablement la imatge fou destruïda l'any 1811 durant la Guerra del Francès, com a conseqüència de l'entrada de les tropes napoleòniques a la nostra ciutat. Fins aleshores la imatge era venerada a l'antic convent de Santa Clara. Misteri de Jesús Natzarè. Anys 20 | Foto Arxiu Dani Pallejà L'any 1815 es torna a tenir constància d'una imatge del Natzarè realitzada amb cabell natural i que vestia túnica brodada. Es guardava als Pares Franciscans, actualment l'església de Sant Francesc d'Assís, d'on la mare de Ramon Salas, Tecla Ricomà i Rufí, va agafar la imatge del Natzarè per amagar-la a casa seva, evitant així les dramàtiq

1922, FA CENT ANYS

L’any 1922, la ciutat de Tarragona tenia 24.100 habitants i 11.700 electors. Al dic de llevant del port s’hi instal·là un peculiar rellotge (restaurat el 2021), que substituïa els tocs de trompeta per indicar l’hora d’inici de treball i de fi de la jornada laboral. S’aprovà el “tercer plan de ensanche”, que va regir el creixement de la ciutat al voltant d’una plaça (Imperial Tàrraco) i l’ampliació cap al nord-est (actual avinguda de Catalunya). Es millorà l’enllumenat públic de la Rambla. El 7 d’abril s’estrenà al Saló Modern la pel·lícula “Heroísmos”, rodada íntegrament a Tarragona per la Creu Roja, amb l’objectiu de recaptar diners per construir l’Hospital de Sang de la ciutat. La botiga de Conrado Miquel venia els primers discos parladors de ceràmica, que es podien escoltar en un gramòfon i que valien 10 pessetes. Se celebrà la II edició de la Cursa Armangué, que portà a la ciutat més de 15.000 espectadors. El Nàstic es convertí en la primera entitat provincial que superava el miler