Passa al contingut principal

Qui soc

DANIEL PALLEJÀ BLAY

Vaig néixer a Tarragona el 16 de setembre de l'any 1972. Pare de dos fills: la Berta i l'Adrià

Soci del Club Gimnàstic de Tarragona (Secció de futbol) des de l'any 1984. Accionista del Gimnàstic de Tarragona S.A.D. des de l'any 2007

Congregant de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona des de l'any 1992. Des del 2015 al 2020 com a secretari de la Congregació i des del 2021 com a vocal primer. Actualment i des de l'any 2017 Coordinador General de la Processó del Sant Enterrament

Membre de la Reial Germandat de Jesús Natzarè des de l'any 1995. Des de l'any 2000 fins al 2009 vaig pertànyer a la Junta Directiva de la Germandat. Del 2000 fins al 2007, vocal de publicacions i el 2008 i 2009, Secretari General. Portant dels misteris: Jesús Natzarè (1996-1998); Jesús és despullat de les seves vestidures i El Cirineu (1999-2003). Arrenglador de la Germandat (2004-2007)

Membre del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, des de l'any 2022

Membre de la Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir, de Barcelona, des de l'any 2022

Creador i membre del grup d'opinió Tertúlia Confrare Tarragona, des de l'any 2009

Creador de la pàgina bloc Setmana Santa TGN, 2011-2022

Membre de la Confraria de Sant Magí de Tarragona entre els anys 1993 i 2021

Membre de l'Associació Cultural Sant Fructuós entre els anys 2001 i 2021

Soci del Centro Español de Sindonología (CES) i del CESCAT (delegació catalana) 1999-2021

Delegat corresponsal a Tarragona de la revista Pasos de Semana Santa, entre els anys 1998 i 2011, revista editada a Madrid i d'abast nacional

Soci del FC Barcelona entre els anys 1999 i 2005

Membre Promotor de la Fundació FC Barcelona 1999 

Casteller de la Colla Jove Xiquets de Tarragona entre els anys 1995 i 2000

Membre de l'Associació d'Amics de la Colla Jove entre els anys 1995 i 2000

Membre de la Germandat del Sant Ecce-Homo entre els anys 1996 i 2002

Membre de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió entre els anys 1996 i 2009

Membre dels Gogistes Tarragonins entre els anys 1991 i 2011

Membre de l'Ateneu de Tarragona entre els anys 1991 i 1995

Entrades populars d'aquest blog

FRANCESC CÀNOVAS, AUTOR DE LA REMODELACIÓ I AMPLIACIÓ ESCULTÒRICA DEL PAS DE LA PIETAT EL 1910

A inicis del segle XX la Setmana Santa tarragonina va iniciar un impuls per tal de millorar l’estètica escultòrica de la Processó del Sant Enterrament. La Congregació de la Sang i la de Senyores de la Soledat milloren el pas de la Mare de Déu de la Soledat amb la confecció d’un nou mantell i vestit per a la imatge (1901), i la realització d’una nova i artística peanya (1905); es restauren els cascs dels Armats (1902) dotant-los d’uns nous i més vistosos plomalls; confeccionen una nova tovallola o sudari brodat pel Crist del pas de La Flagel·lació (1905), i construeixen una nova peanya per al mateix grup escultòric (1906). El Gremi de Marejants restaura el pas del Sant Enterrament dotant-lo de nous fanals d’il·luminació a gas (1902) i la confecció d’un nou mantell de seda de color blau cel per a la imatge de Santa Maria Magdalena (1904). La Reial Germandat de Jesús Natzarè, un cop fundada el 1903 fa millores a la peanya del Natzarè fins el 1907, any en que construeix una artística p

1921, FA CENT ANYS

El Cardenal Vidal i Barraquer a Roma. 1921 | Cedida AMCAM. Fons Família Vidal-Barraquer Aquest any, a Alemanya, Adolf Hitler es convertia en líder del Partit Nacionalsocialista. Fritz Lang i Charles Chaplin estrenaren les seves primeres pel·lícules, mentre que, a Espanya, el president del govern, Eduardo Dato, va ser assassinat davant de la Puerta de Alcalá, a Madrid. S’establí l’assegurança obligatòria per a tots els treballadors i es va crear el Partit Comunista d’Espanya. La derrota sagnant de l’exercit espanyol, el 22 de juliol a l’Annual, va incrementar el desànim general de la població espanyola que ja patia durant mesos els revessos militars al nord del Marroc, al Riff, davant els rifenys d’Abd el-Krim. La desfeta va impactar encara més perquè la majoria dels milers de soldats espanyols no eren professionals, sinó poble ras, allistat en lleves forçoses. La dissort va trastocar la celebració de moltes festes majors d’aquell any que en senyal de dol s’anaren suspenent. A casa nos

TRESORS DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA (XII): CONGREGACIÓ DE SENYORES SOTA LA INVOCACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST I DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT

Suplement col·leccionable de Setmana Santa amb el número 12, publicat al Diari de Tarragona el 17 d'abril de 2014 Portada del suplement | Arxiu Dani Pallejà EL PATRIMONI La Soledat: resignació i serenitat dins del dolor En la junta celebrada el 20 de novembre de 1962, presidida per la priora Maria Antònia de Canals, es decidí la substitució de la imatge de Camps i Arnau –la segona de l’entitat– per una altra de nova, que li fou encarregada a l’artista de Barcelona, Josep Viladomat. L’artista només cisella el cap i unes mans per tal d’adaptar el nou mantell. L’arquitecte Josep M. Monravà va projectar la peanya, que realitzà la fusteria Reverté. Els treballs de serralleria van anar a càrrec de Ramon Magarolas i la decoració del misteri fou realitzada per Ferran de Castellarnau. Imatge de la Mare de Déu de La Soledat 1963 | Foto Fer-Vi | Arxiu La Soledat La nova imatge va ser beneïda a l’església de Natzaret l’11 d’abril de 1963, Dimecres Sant, essent els padrins la Sra. Alícia de