Passa al contingut principal

Qui soc

DANIEL PALLEJÀ BLAY

 Vaig néixer a Tarragona el 16 de setembre de l'any 1972. Pare de dos fills: la Berta i l'Adrià

Soci del Club Gimnàstic de Tarragona (Secció de futbol) des de l'any 1984. Accionista del Gimnàstic de Tarragona S.A.D. des de l'any 2007

Congregant de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona des de l'any 1992. Des del 2015 al 2020 com a secretari de la Congregació i des del 2021 com a vocal primer. Actualment i des de l'any 2017 Coordinador General de la Processó del Sant Enterrament

Membre de la Reial Germandat de Jesús Natzarè des de l'any 1995. Des de l'any 2000 fins al 2009 vaig pertànyer a la Junta Directiva de la Germandat. Del 2000 fins al 2007, vocal de publicacions i el 2008 i 2009, Secretari General. Portant dels misteris: Jesús Natzarè (1996-1998); Jesús és despullat de les seves vestidures i El Cirineu (1999-2003). Arrenglador de la Germandat (2004-2007)

Membre del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, des de l'any 2022

Membre de la Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir, de Barcelona, des de l'any 2022

Creador i membre del grup d'opinió Tertúlia Confrare Tarragona, des de l'any 2009

Creador de la pàgina bloc Setmana Santa TGN, 2011-2022

Membre de la Confraria de Sant Magí de Tarragona entre els anys 1993 i 2021

Membre de l'Associació Cultural Sant Fructuós entre els anys 2001 i 2021

Soci del Centro Español de Sindonología (CES) i del CESCAT (delegació catalana) 1999-2021

Delegat corresponsal a Tarragona de la revista Pasos de Semana Santa, entre els anys 1998 i 2011, revista editada a Madrid i d'abast nacional

Soci del FC Barcelona entre els anys 1999 i 2005

Membre Promotor de la Fundació FC Barcelona 1999 

Casteller de la Colla Jove Xiquets de Tarragona entre els anys 1995 i 2000

Membre de l'Associació d'Amics de la Colla Jove entre els anys 1995 i 2000

Membre de la Germandat del Sant Ecce-Homo entre els anys 1996 i 2002

Membre de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió entre els anys 1996 i 2009

Membre dels Gogistes Tarragonins entre els anys 1991 i 2011

Membre de l'Ateneu de Tarragona entre els anys 1991 i 1995

Entrades populars d'aquest blog

1922, FA CENT ANYS

L’any 1922, la ciutat de Tarragona tenia 24.100 habitants i 11.700 electors. Al dic de llevant del port s’hi instal·là un peculiar rellotge (restaurat el 2021), que substituïa els tocs de trompeta per indicar l’hora d’inici de treball i de fi de la jornada laboral. S’aprovà el “tercer plan de ensanche”, que va regir el creixement de la ciutat al voltant d’una plaça (Imperial Tàrraco) i l’ampliació cap al nord-est (actual avinguda de Catalunya). Es millorà l’enllumenat públic de la Rambla. El 7 d’abril s’estrenà al Saló Modern la pel·lícula “Heroísmos”, rodada íntegrament a Tarragona per la Creu Roja, amb l’objectiu de recaptar diners per construir l’Hospital de Sang de la ciutat. La botiga de Conrado Miquel venia els primers discos parladors de ceràmica, que es podien escoltar en un gramòfon i que valien 10 pessetes. Se celebrà la II edició de la Cursa Armangué, que portà a la ciutat més de 15.000 espectadors. El Nàstic es convertí en la primera entitat provincial que superava el miler
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

JOSEP CAMPENY I SANTAMARIA. AUTOR DEL PAS DE LA FLAGEL·LACIÓ DEL 1914

Aquesta Setmana Santa del 2014 es compleixen 100 anys de la realització i benedicció de l’antic pas de la Flagel·lació propietat de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang , pas que malauradament desaparegué entre les flames a la plaça del Rei la nit del 21 de juliol de l’any 1936 com a conseqüència de la fúria iconoclasta que es va desfermar als inicis de la Guerra Civil. Tanmateix, l’objectiu d’aquest article no és la història del pas sinó del seu autor, Josep Campeny i Santamaria, escultor oblidat en les últimes dècades. El poc interès que ha suscitat aquest artista entre els crítics i historiadors d’ençà de la seva mort contrasta amb el reconeixement i la fama de què va gaudir en el seu temps, i que podem constatar gràcies a les crítiques i fotografies publicades en revistes i diaris de l’època, especialment en la revista gràfica La Ilustración Artística , de Barcelona, durant l’últim terç del segle XIX i començaments del segle XX.    Josep Campeny i Santamaria |
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL SANT CRIST DE LA SANG

Va passar fa més de dos mil anys. La memòria d'allò que succeí es transmeté de boca en boca primer i a través de manuscrits després.  Sabem què va passar, és clar, però el relat que tot seguit llegireu està envoltat per la intrigant boira de la llegenda, del misteriós, del prodigi. El Sant Crist de la Sang de Tarragona 1617-1936. Foto Arxiu Dani Pallejà  Una turbamulta de fanàtics envoltaven un ésser que en aquestes alçades no era més que una despulla humana, sagnant, brut i humit de suor. Aquell home indefens devia la poca vida que li quedava a uns soldats romans que vetllaven perquè els seus últims passos cap al cadafal s'ajustessin a la llei de Roma. Les mans escapaven de la multitud que insultava i vexava qui només feia una setmana havia estat aclamat com al seu rei. De cop i volta la multitud deixà pas perquè aparegués un gran travesser de fusta de pi, era el Patibulum de la creu, que hauria de carregar aquell presoner. Quan algú el carregà sobre aquella escarran
Publica un comentari a l'entrada
Més informació