Passa al contingut principal

Qui soc

DANIEL PALLEJÀ BLAY

Vaig néixer a Tarragona el 16 de setembre de l'any 1972. Pare de dos fills: la Berta i l'Adrià

Soci del Club Gimnàstic de Tarragona (Secció de futbol) des de l'any 1984. Accionista del Gimnàstic de Tarragona S.A.D. des de l'any 2007

Congregant de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona des de l'any 1992. Des del 2015 al 2020 com a secretari de la Congregació i des del 2021 com a vocal primer. Actualment i des de l'any 2017 Coordinador General de la Processó del Sant Enterrament

Membre de la Reial Germandat de Jesús Natzarè des de l'any 1995. Des de l'any 2000 fins al 2009 vaig pertànyer a la Junta Directiva de la Germandat. Del 2000 fins al 2007, vocal de publicacions i el 2008 i 2009, Secretari General. Portant dels misteris: Jesús Natzarè (1996-1998); Jesús és despullat de les seves vestidures i El Cirineu (1999-2003). Arrenglador de la Germandat (2004-2007)

Membre del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, des de l'any 2022

Membre de la Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir, de Barcelona, des de l'any 2022

Creador i membre del grup d'opinió Tertúlia Confrare Tarragona, des de l'any 2009

Creador de la pàgina bloc Setmana Santa TGN, 2011-2022

Membre de la Confraria de Sant Magí de Tarragona entre els anys 1993 i 2021

Membre de l'Associació Cultural Sant Fructuós entre els anys 2001 i 2021

Soci del Centro Español de Sindonología (CES) i del CESCAT (delegació catalana) 1999-2021

Delegat corresponsal a Tarragona de la revista Pasos de Semana Santa, entre els anys 1998 i 2011, revista editada a Madrid i d'abast nacional

Soci del FC Barcelona entre els anys 1999 i 2005

Membre Promotor de la Fundació FC Barcelona 1999 

Casteller de la Colla Jove Xiquets de Tarragona entre els anys 1995 i 2000

Membre de l'Associació d'Amics de la Colla Jove entre els anys 1995 i 2000

Membre de la Germandat del Sant Ecce-Homo entre els anys 1996 i 2002

Membre de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió entre els anys 1996 i 2009

Membre dels Gogistes Tarragonins entre els anys 1991 i 2011

Membre de l'Ateneu de Tarragona entre els anys 1991 i 1995

Entrades populars d'aquest blog

TRESORS DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA (XII): CONGREGACIÓ DE SENYORES SOTA LA INVOCACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST I DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT

Suplement col·leccionable de Setmana Santa amb el número 12, publicat al Diari de Tarragona el 17 d'abril de 2014 Portada del suplement | Arxiu Dani Pallejà EL PATRIMONI La Soledat: resignació i serenitat dins del dolor En la junta celebrada el 20 de novembre de 1962, presidida per la priora Maria Antònia de Canals, es decidí la substitució de la imatge de Camps i Arnau –la segona de l’entitat– per una altra de nova, que li fou encarregada a l’artista de Barcelona, Josep Viladomat. L’artista només cisella el cap i unes mans per tal d’adaptar el nou mantell. L’arquitecte Josep M. Monravà va projectar la peanya, que realitzà la fusteria Reverté. Els treballs de serralleria van anar a càrrec de Ramon Magarolas i la decoració del misteri fou realitzada per Ferran de Castellarnau. Imatge de la Mare de Déu de La Soledat 1963 | Foto Fer-Vi | Arxiu La Soledat La nova imatge va ser beneïda a l’església de Natzaret l’11 d’abril de 1963, Dimecres Sant, essent els padrins la Sra. Alícia de

EL PAS DE JESÚS NATZARÈ. CENT ANYS (1907-2007)

Antecedents històrics anteriors a l'any 1907 El pas de Jesús Natzarè, també conegut popularment com La Verònica , té una arrelada presència a la Setmana Santa de Tarragona. Ja se'n parla el 1698, any en què el Gremi de Corders demanà poder treure la imatge en la processó que en aquells temps es feia el Dijous Sant. Lamentablement la imatge fou destruïda l'any 1811 durant la Guerra del Francès, com a conseqüència de l'entrada de les tropes napoleòniques a la nostra ciutat. Fins aleshores la imatge era venerada a l'antic convent de Santa Clara. Misteri de Jesús Natzarè. Anys 20 | Foto Arxiu Dani Pallejà L'any 1815 es torna a tenir constància d'una imatge del Natzarè realitzada amb cabell natural i que vestia túnica brodada. Es guardava als Pares Franciscans, actualment l'església de Sant Francesc d'Assís, d'on la mare de Ramon Salas, Tecla Ricomà i Rufí, va agafar la imatge del Natzarè per amagar-la a casa seva, evitant així les dramàtiq

1922, FA CENT ANYS

L’any 1922, la ciutat de Tarragona tenia 24.100 habitants i 11.700 electors. Al dic de llevant del port s’hi instal·là un peculiar rellotge (restaurat el 2021), que substituïa els tocs de trompeta per indicar l’hora d’inici de treball i de fi de la jornada laboral. S’aprovà el “tercer plan de ensanche”, que va regir el creixement de la ciutat al voltant d’una plaça (Imperial Tàrraco) i l’ampliació cap al nord-est (actual avinguda de Catalunya). Es millorà l’enllumenat públic de la Rambla. El 7 d’abril s’estrenà al Saló Modern la pel·lícula “Heroísmos”, rodada íntegrament a Tarragona per la Creu Roja, amb l’objectiu de recaptar diners per construir l’Hospital de Sang de la ciutat. La botiga de Conrado Miquel venia els primers discos parladors de ceràmica, que es podien escoltar en un gramòfon i que valien 10 pessetes. Se celebrà la II edició de la Cursa Armangué, que portà a la ciutat més de 15.000 espectadors. El Nàstic es convertí en la primera entitat provincial que superava el miler