Durant els primers anys del segle XX la Setmana Santa tarragonina experimenta una onada profunda de renovació enfocada especialment en la qualitat artística dels grups escultòrics. Tenim constància que el 1902 el Gremi de Marejants restaura el pas del Sant Enterrament, i la Congregació de la Sang renova els cascs dels armats; el 1903 el Gremi de Pagesos restaura la peanya i confecciona nous velluts per al pas del Sant Sepulcre, i es funda la Reial Germandat de Jesús Natzarè; el 1904 es funda l’Asociación de Jóvenes Aspirantes de la Congregació de la Sang, i una devota del pas de la Flagel·lació regala una cabellera nova per a la imatge de Jesús d’aquell antic pas; els Pagesos continuen amb les seves millores als passos de la Pietat i Sant Sepulcre, i una veïna devota del Cós del Bou regala un mantell nou de seda blava per a la figura de Maria Magdalena del pas del Sant Enterrament del Gremi de Marejants.
I així podríem continuar
enumerant moltes millores que es van anar efectuant fins a la fatídica data del
21 de juliol del 1936, data en què la Setmana Santa patí un fort cop de
flagell. Aquest cop suposà perdre quasi la seva totalitat de conjunts
escultòrics i tots els documents i arxius relacionats amb aquests dies sants.
La Congregació de Senyores de
la Mare de Déu de la Soledat també va entrar en aquesta fase de renovació i
recuperació d’elements. Per exemple, l’any 1901 confeccionà un nou mantell i
vestit per a la Mare de Déu de la Soledat.
Però l’objectiu d’aquest
article està enfocat en la construcció d’una peanya nova, l’any 1905, per a la
imatge de la Mare de Déu. Per confeccionar aquest article ens hem basat en
l’única font documental existent avui dia sobre la Setmana Santa tarragonina
d’aquells primers anys del segle XX: la premsa local tarragonina.
Desconeixem certament com era l’antiga peanya del segle XIX, però podríem gairebé assegurar que aquesta devia ser semblant a la de la il·lustració que reproduïm, de dimensions reduïdes ja que fins a l’any 1872 l’acompanyament de la imatge es feia sota pal·li.
 |
| La Soledat de Barcelona sota pal·li | Fragment del full de rengle La Processó del Dijous Sant, editat per F. Paluzié a les darreries del s.XIX. Font: Costumari de Joan Amades. Document cedit per l'Associació Cultural Joan Amades. |
El que
sí coneixem per la premsa és que aquesta peanya va ser construïda el 1868, tal
com ens indica una nota del Diario de
Tarragona del 7 d’abril:
«Entre los diversos cambios y
mejoras que se introducen este año en algunas de las imágenes y ornamentos
propios de la procesión, cuéntase una hermosa carroza cubierta de paño y seda
negra con adornos recamados en oro que se han procurado los señores
congregantes de la P. Sangre para la imagen de Nuestra Señora de la Soledad».
Aquesta peanya era senzilla,
sense cap tipus de treball decoratiu en fusta, però destacava pels ornaments
brodats en fil d’or de les seves faldilles de color negre.
Dos dies més tard, una nota
que detalla la composició de la processó del Divendres Sant confirma que el pas
seria:
«conducido bajo palio, cuyas
varas están conferidas a doce individuos que pertenecen a la Congregación de la
Purísima Sangre».
Per tant, aquesta peanya no
podia ser gaire gran. El pal·li, amb només sis varals, era portat per dotze congregants
que s’anaven alternant durant el recorregut de la processó.
Anem al 1905. Tal com dèiem,
la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat, ja constituïda
l’any 1876, amb l’impuls del seu president i alhora prefecte de la Congregació
de la Sang, Dr. Pau Ayala, decideix substituir la vella peanya ja deteriorada del
1868. Així trobem al Diario de Tarragona
del 28 de març que:
«Las señoras de la Congregación
de la Purísima Sangre que tienen a su cargo la Virgen de la Soledad, tratan de
hacer construir una nueva y lujosa carroza para dicha imagen, con el fin de que
pueda estrenarse en la próxima procesión del Viernes Santo».
Dos dies més tard el mateix
rotatiu amplia la notícia:
«El celoso prefecto de la
Congregación de la Purísima Sangre, canónigo D. Pablo Ayala, venia sustentando
la idea de construir una nueva carroza para la venerada imagen de la Virgen de
la Soledad. Para ello el ilustre prebendado formó un proyecto, bajo el cual ha
dibujado el correspondiente diseño el reputado escultor D. Félix Ribas, a quien
el Sr. Ayala ha confiado la realización de la obra. Esta, según el diseño que
hemos tenido ocasión de ver, será de sumo gusto artístico y llamará la atención
en la próxima procesión del Viernes Santo».
 |
| La nova peanya del pas de la Soledat. Finals dels anys 20 | Arxiu Dani Pallejà |
No trobem cap més referència
fins a l’11 d’abril, quan novament el Diario
de Tarragona informa que:
«Se trabaja activamente para que
se halle terminada a su debido tiempo la carroza que conducirá a la Virgen de
la Soledad. Dicha carroza se construye bajo la dirección de D. Félix Ribas,
corriendo la pintura a cargo del Sr. Cornadó y la fabricación de aparatos el
señor Danús».
Els aparells del Sr. Danús són
els braços amb les tulipes de llum instal·lades. Aquests braços, vuit en total,
portaven cinquanta tulipes amb els seus ciris, tal com ens diu el mateix
rotatiu en la crònica de la processó del Divendres:
«…congregantes con vesta y
golilla acompañando el paso de la imagen de la Virgen de la Soledad, llevada
sobre una nueva y riquísima carroza adornada con artísticos candelabros que
contenían cincuenta luces…».
En l’edició del Diario de Diumenge de Pasqua apareix una
nota més acurada. Es tractava d’un elogi a la peanya nova, al seu promotor i
als artistes que la van realitzar, alhora que realçava aquesta nova adquisició
que ajudà a enriquir artísticament el conjunt de la processó del Sant
Enterrament del Divendres Sant:
«LA NUEVA CARROZA DE LA SOLEDAD.
– Con justa razón tiene ya fama universal la esplendidez con que Tarragona
celebra todos los años la procesión del Viernes Santo, en la que, y como a porfía,
emulan unas con otras todos los gremios y hermandades con la mayor brillantez y
lucimiento sus respectivos pasos.
En el presente le ha cabido la
suerte dar un agigantado paso en aquel sentido a la Congregación de Señoras de
la Purísima Sangre que tiene a su cargo la Virgen de la Soledad, y en efecto,
el M. I. señor prefecto D. Pablo Ayala que ha tiempo tenia iniciado su hermoso
proyecto para la construcción de una nueva carroza en donde se pudiera llevar
dignamente tan venerada imagen en la procesión, ha visto este año colmados sus
deseos. Y verdaderamente dicha carroza ha sido lo más notable que se ha visto
en dicho acto religioso por su riqueza en los trabajos de escultura practicados
con suma pulcritud y delicadeza en los talleres de D. Félix Ribas; su pintura y
dorados llevados a cabo por el artista D. Pablo Cornadó y los ricos candelabros
primorosamente trabajados por el industrial D. Juan Danús, que con el paño y
adornos de seda y oro formaban en conjunto una obra acabada que era el encanto
y admiración de los congregantes de ambos sexos y del público inteligente».
D’aquesta peanya, podem veure
per diferents fotografies de l’època que als laterals del pis superior de la
mateixa hi destacaven quatre escuts ornamentals treballats en fusta i daurats:
al frontal i darrere, l’escut de la Congregació de la Soledat, un cor
traspassat per una espasa; en un lateral, l’escut de la Congregació de la Sang
amb les cinc llagues; i a l’altre, el dels aspirants, dos flagells creuats amb
la columna de la flagel·lació.
 |
| Pas de la Soledat. Anys 10 del segle XX | Arxiu Dani Pallejà |
Aquesta peanya tant artística
va ser duta a coll fins al 1924. L’any següent, davant les crítiques rebudes
sobre l’excessiva durada de la processó per les múltiples aturades dels passos
duts a espatlles i l’elevada despesa que suposava el lloguer dels portants, la
Congregació de la Sang decidí posar rodes als seus misteris. D’aquesta manera
al pas de la Soledat se li va fer una nova carrosseria fabricada al taller del
Sr. Joan Marrugat i Almirall i passà a ser dut per dos homes que l’empenyien,
tal i com es pot veure a la fotografia del pas de la Soledat per la coca
central de la Rambla Nova.
 |
| Any 1929 | Arxiu Dani Pallejà |
Aquesta peanya va desaparèixer
engolida per les flames juntament amb les imatges, altars i tot el que es
guardava a l’interior de l’església de Natzaret, el fatídic dia 21 de juliol
del 1936, al bell mig de la plaça del Rei, centre neuràlgic de la nostra
Setmana Santa.
Daniel
Pallejà i Blay | 2015
Fonts consultades:
- Diario de Tarragona (anys 1868 i 1905). Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada