Passa al contingut principal

LA FUNCIÓ RELIGIOSA DE JESÚS NATZARÈ DEL 1910

La història de la nostra Germandat és prou coneguda. Molts articles apareguts en els diversos opuscles que la Germandat ha publicat anualment ens han anat desgranant aquests cent dos anys de vida, i pocs fets ens queda per descobrir.

La capella del Natzaré a l'interior de l'església de Natzaret. Darrera el Pas del Ecce Homo. Arxiu Dani Pallejà

Remenant per l'hemeroteca, vaig trobar una notícia que em despertà la curiositat i he cregut interessant publicar-la. Fa referència a la funció religiosa de Jesús Natzarè celebrada el 1910.

Si ens mirem els Estatuts fundacionals, en els articles 2 i 3 s'especifica el següent:

      “Artículo 2º La Hermandad tiene por objeto honrar y dar culto a la Santa Imagen que se venera en la Iglesia de Nazareth, y acompañarla todos los años a la procesión del Viernes Santo, con todo el esplendor y lucimiento que posible sea, siempre y cuando la Congregación de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo acuerde verificar dicho acto religioso.

      Artículo 3º  Será obligación de esta Hermandad:

1º Cuidar siempre del aseo de los vestidos de la Santa Imagen y limpieza de su altar inclusos los ornamentos que sirven para el mismo; y 

2º Procurar que durante las funciones que la congregación celebre en la Iglesia de Nazareth, esto es, en los días de la Preciosísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo, Santa Marina, Los Dolores Gloriosos de María Santísima y todas las que se verifiquen en la Cuaresma, haya encendida su correspondiente lámpara de aceite y dos velas a lo menos.”

Cal recordar, tal com diuen els Estatuts, que encara que la Germandat hagi estat relacionada històricament a l'església de St. Francesc, celebrava les funcions religioses a l'església de Natzaret, donat que la imatge titular es conservava en aquesta església des de l'any 1868 per ordre de l'arquebisbe Francesc Fleix i Solans.

Entre el 1903 i el 1909, a part d'acompanyar la santa imatge a la processó del Divendres Sant, la Germandat no celebrava cap viacrucis o funció religiosa pròpia com avui dia. Tot canviaria el 1910 quan en una de les reunions generals de la Junta Directiva, es decidí organitzar una festa religiosa dedicada a Jesús Natzarè, tal com surt publicat al Diario de Tarragona el 8 de març:

“Presidida por su fundador y presidente D. Ramón Salas, el domingo se reunió en Junta general la Hermandad de Jesús Nazareno. [...]
El reverendo D. José Martí dio cuenta de la fiesta religiosa que se celebrará anualmente en la iglesia de Nazareth, el jueves próximo, la cual consistirá en la celebración de misas desde las siete a las nueve y media, en sufragio de las almas de los socios que hayan fallecido durante el año, y por la tarde habrá Rosario, meditación, canto de motetes y sermón por el Padre Bruno de Igualada, asistiendo con vesta una comisión de socios.”

Com podem observar, el consiliari de la Germandat presentà la que seria la primera festa o “diada” de la Germandat. Aquesta se celebraria el dijous 10 de març, deu dies abans del Diumenge de Rams.
El mateix dijous sortí a la premsa una nota més detallada dels actes a celebrar:

“Conforme ya habíamos anunciado con anterioridad, hoy jueves celebra la importante Hermandad de Jesús Nazareno solemnes cultos dedicados a la imagen titular que se venera en la iglesia de Nazareth.
Predicará el Padre Bruno de Igualada, superior de la residencia de los padres capuchinos de esta capital, el tema correspondiente al acto religioso del “Paso de la calle Amargura.
El altar estará profusamente iluminado y la imagen del Nazareno lucirá la preciosa corona que este año llevará en la procesión del Viernes Santo.
La capilla que dirige el Sr. Gols alternará con bellísimas inspiraciones musicales con los demás actos religiosos.”

L'última referència que trobem sobre aquesta festa és la crònica del Diario de Tarragona del dia següent:

“Lucísima resultó la primera fiesta religiosa celebrada ayer por la Hermandad de Jesús Nazareno, por iniciativa de su digno presidente don Ramón Salas.
La imagen de Jesús con la cruz a cuestas, destacábase por medio acetileno, cuya blanca luz daba al sagrado rostro del Nazareno un aspecto cadavérico que excitaba la piedad del corazón más indiferente, contribuyendo al esplendor del altar la iluminación profusa y la bien dispuesta ornamentación.
El Rdo. D. José Martí leyó varios puntos de meditación que alternó con la capilla Gols, la cual ejecutó inspirada música y cantó piadosos motetes, pronunciando un elocuente y sentido sermón sobre el paso de Jesús por la calle de Amargura el P. Capuchino Bruno de Igualada.
Durante el acto ocuparon sitio preferente en el presbiterio varios socios con vesta.”

Al llibre de caixa de la Germandat dels anys 1903-1926, hi trobem les anotacions comptables de les despeses que aquesta funció ocasionà:

“Gastos de la función religiosa del 10 de marzo dedicada a Jesús Nazareno:

- Cera        40,00 Ptas.
- Música    20,00 Ptas.
- Misas      15,00 Ptas.
- Iglesia     12,00 Ptas.
- Sermón   15,00 Ptas.      
- Arreglo del Altar de la función del 10 de Marzo 8,00 Ptas.
- A D. Juan Danús su cuenta de aparatos de cetileno empleados en la carroza y en la función religiosa 66,15 Ptas.”      

Aquesta celebració religiosa no es realitzà mai més, tot i que en un principi es presentà com una festa anual. No sabem si el motiu fou d'assistència o de despeses elevades. Tant la premsa de l'època com el llibre de caixa no reflecteixen cap celebració especial de la Germandat fins l'any 1928 amb motiu de les noces d'argent de la Germandat.

Daniel Pallejà i Blay 2005

Article publicat a l'opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè 2005


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

TRESORS DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA (XII): CONGREGACIÓ DE SENYORES SOTA LA INVOCACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST I DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT

Suplement col·leccionable de Setmana Santa amb el número 12, publicat al Diari de Tarragona el 17 d'abril de 2014 Portada del suplement | Arxiu Dani Pallejà EL PATRIMONI La Soledat: resignació i serenitat dins del dolor En la junta celebrada el 20 de novembre de 1962, presidida per la priora Maria Antònia de Canals, es decidí la substitució de la imatge de Camps i Arnau –la segona de l’entitat– per una altra de nova, que li fou encarregada a l’artista de Barcelona, Josep Viladomat. L’artista només cisella el cap i unes mans per tal d’adaptar el nou mantell. L’arquitecte Josep M. Monravà va projectar la peanya, que realitzà la fusteria Reverté. Els treballs de serralleria van anar a càrrec de Ramon Magarolas i la decoració del misteri fou realitzada per Ferran de Castellarnau. Imatge de la Mare de Déu de La Soledat 1963 | Foto Fer-Vi | Arxiu La Soledat La nova imatge va ser beneïda a l’església de Natzaret l’11 d’abril de 1963, Dimecres Sant, essent els padrins la Sra. Alícia de

EL PAS DE JESÚS NATZARÈ. CENT ANYS (1907-2007)

Antecedents històrics anteriors a l'any 1907 El pas de Jesús Natzarè, també conegut popularment com La Verònica , té una arrelada presència a la Setmana Santa de Tarragona. Ja se'n parla el 1698, any en què el Gremi de Corders demanà poder treure la imatge en la processó que en aquells temps es feia el Dijous Sant. Lamentablement la imatge fou destruïda l'any 1811 durant la Guerra del Francès, com a conseqüència de l'entrada de les tropes napoleòniques a la nostra ciutat. Fins aleshores la imatge era venerada a l'antic convent de Santa Clara. Misteri de Jesús Natzarè. Anys 20 | Foto Arxiu Dani Pallejà L'any 1815 es torna a tenir constància d'una imatge del Natzarè realitzada amb cabell natural i que vestia túnica brodada. Es guardava als Pares Franciscans, actualment l'església de Sant Francesc d'Assís, d'on la mare de Ramon Salas, Tecla Ricomà i Rufí, va agafar la imatge del Natzarè per amagar-la a casa seva, evitant així les dramàtiq

1922, FA CENT ANYS

L’any 1922, la ciutat de Tarragona tenia 24.100 habitants i 11.700 electors. Al dic de llevant del port s’hi instal·là un peculiar rellotge (restaurat el 2021), que substituïa els tocs de trompeta per indicar l’hora d’inici de treball i de fi de la jornada laboral. S’aprovà el “tercer plan de ensanche”, que va regir el creixement de la ciutat al voltant d’una plaça (Imperial Tàrraco) i l’ampliació cap al nord-est (actual avinguda de Catalunya). Es millorà l’enllumenat públic de la Rambla. El 7 d’abril s’estrenà al Saló Modern la pel·lícula “Heroísmos”, rodada íntegrament a Tarragona per la Creu Roja, amb l’objectiu de recaptar diners per construir l’Hospital de Sang de la ciutat. La botiga de Conrado Miquel venia els primers discos parladors de ceràmica, que es podien escoltar en un gramòfon i que valien 10 pessetes. Se celebrà la II edició de la Cursa Armangué, que portà a la ciutat més de 15.000 espectadors. El Nàstic es convertí en la primera entitat provincial que superava el miler