Passa al contingut principal

1918, FA CENT ANYS

L'any 1918 va ser l'any en què va finalitzar la Primera Guerra Mundial. Concretament, l'11 de novembre, en el quarter general del mariscal francès Ferdinand Foch, al bosc de Compiégne, a prop de París, es firmà l'armistici que posaria fi a la més terrible guerra mai coneguda fins aleshores. També serà recordat per l'assassinat, al més de juliol, del tsar Nicolau II i la seva família en el seu exili a la Sibèria després de la revolució bolxevic que acabà amb la dinastia dels tsars.

A Tarragona, l'arquitecte Josep M. Jujol edificaria l'emblemàtica torre del campanar del convent dels Pares Carmelites (la Punxa) i, al seu interior, el cambril de la Mare de Déu del Carme. El Nàstic jugaria el 13 de gener a les 15.10h el primer partit oficial jugat al camp del Velòdrom. El terreny de joc estava situat a l’actual avinguda Marquès de Montoliu, cantonada amb el carrer Sant Antoni Maria Claret. Aquell partit, corresponent al Campionat de Catalunya 2a Lliga, el va disputar contra el AA.OO Vilanova davant de prop de 500 espectadors i el resultat fou d'un empat a 2 gols.

Tal com ja vam veure a l’article dedicat al 1917, la Setmana Santa anava renovant-se. Recordem que a finals d’any un grup de congregants impulsaren un nou projecte de substitució de la ja centenària imatge de l'Ecce-Homo de Salvador Gurri. Aquest projecte portarà a l’enfrontament i a un llarg conflicte entre la Congregació i la Germandat del Sant Ecce-Homo, tal com veurem en aquest article. Però anem pas a pas, seguint cronològicament tota la informació i notícies relacionades amb la Setmana Santa i, especialment, amb la Congregació.

Anunci de la Casa de J. Rius, 1918. La corona és de l'antiga imatge de l'Ecce Homo | Arxiu Dani Pallejà 

El diumenge 27 de gener a les quatre de la tarda la Congregació celebrà la Junta General Ordinària durant la qual es renovaren càrrecs, s’aprovaren els comptes i els actes a celebrar durant la quaresma, destacant, sens dubte, l’aprovació de la celebració de la Processó del Sant Enterrament. El diari local catòlic La Cruz es féu ressò de la reunió amb els termes següents: «El último domingo celebró junta general la Congregación de la P. S. de Nuestro Señor Jesucristo, habiendo tomado el acuerdo de celebrar el presente año con el esplendor de los anteriores, la procesión del Viernes Santo. Después de aprobado el estado de cuentas, fueron hechos los siguientes nombramientos: Vocal Eclesiástico 3º, Rdo. D. Luís Güerri. Mayoral 3º, D. José Punsoda. Vocal 3º, D. Antonio Quintana. Vocal 6º, D. Jaime Fuster Pomar.»[1]

La resta de membres que componien la junta eren els següents: prefecte M.I. Hermógenes Malo; sotsprefecte Sr. Ferran de Querol i de Bofarull; majoral primer Sr. Francesc Ixart de Moragas; majoral segon Vicens Brell Pàmies; prior Mn. Joaquim Aubanell Vidal; vocals eclesiàstics Mn. Josep Miró i Mn. Josep Figuerola; vocal seglar segon Sr. Manel Guasch Monravà; vocal seglar quart Sr. Josep Rigau; vocal seglar cinquè Sr. Pere Tomàs Farret; secretari Sr. Celestí Salvadó Gras; i sotssecretari Sr. José Reyes Mestres[2].

Tal com indicava abans, durant la Junta es va comunicar als assistents els actes que la Congregació celebraria durant la quaresma. Aquests van ser donats al Diario de Tarragona per tal que es publiquessin. Aquesta va ser la nota publicada: «Como todos los años, la Real Congregación de la Purísima Sangre, de acuerdo con la de señoras bajo la misma advocación y la Virgen de la Soledad, celebrará las funciones que marcan sus Estatutos durante el período cuaresmal. El miércoles de ceniza, a las seis de tarde, se expondrá S.D.M., cantándose el Trisagio, siguiendo la meditación, sermón por el P. Miguel de Barcelona, canto del salmo Credidi y el himno Pange Lingua, y terminando con la bendición y reserva. En todos los lunes de Cuaresma y el domingo de Ramos, a las seis de la tarde, se rezarán los misterios de la Purísima Sangre, seguirá la meditación correspondiente, sermón y canto del Salmo Miserere. El lunes de Semana Santa se consagrará a la memoria de la Santísima Virgen en su soledad, rezándose a las seis de la tarde la Corona Dolorosa, siguiendo la meditación, sermón y terminando con el canto del Stábat Mater. En la función del domingo de Ramos tendrá lugar el patético acto de adoración del Crucificado; y el lunes santo la Congregación de señoras, después del sermón, concurrirá a reverenciar a la Santísima Virgen de la Soledad, besando el pie de la imagen; y el jueves santo, durante los oficios de la mañana, que comenzarán a las siete, habrá comunión general, y en los del viernes se adorará el Lignum Crucis, a cuyos religiosos actos se invita a todos los fieles y especialmente a los señores congregantes de ambos sexos, debiendo asistir los caballeros con vesta y golilla. El Excmo. Sr. Arzobispo concede 100 días de indulgencia a todos y a cada uno de los fieles que, en las debidas disposiciones, asistan a cada uno de los actos religiosos que celebre esta ilustre Congregación.»[3]

La següent notícia que trobem sobre la Congregació data del 13 de febrer, al Diario de Tarragona, en la crònica de l’enterrament del que fou historiador i cronista provincial Emili Morera Llauradó. La desfilada que portà les exèquies des de l’església de Sant Joan fins al cementiri fou molt nombrosa i «la Congregación de la Purísima Sangre, con su estandarte, tenía una representación nutridísima, yendo al frente su director, el canónico D. Hermógenes Malo, con la Junta de gobierno»[4]. Recordem que Emili Morera, que era també congregant, va escriure un magnífic i ampli estudi històric de l’entitat publicat l’any 1905 al diari catòlic La Cruz[5]. El dia 21 de febrer, la Congregació celebrà a l’església de Natzaret les tres misses reglamentàries en el seu record[6]. Abans, però, el dia 14 la Congregació va celebrar a les onze del matí a Natzaret un solemne funeral en sufragi als congregants traspassats[7].

Tornant al tema del nou pas de l’Ecce-Homo, el Diario de Tarragona del dia 8 de març confirmava que «es ya un hecho que en la próxima procesión del viernes santo concurrirá el nuevo paso del Ecce-Homo. La talla de la imagen está terminándose en la casa Rius de Barcelona, y la carroza se está construyendo en los talleres de los Sres. Arana y Brú, estando encargado de la parte decorativa de la misma D. Antonio Revoltós».[8]  

Recollida dels Armats al pas de Jesús Natzarè, 1918 | Foto Vallvé | Arxiu Dani Pallejà

No trobem cap més notícia fins al Divendres de Dolors, dia 22 de març, data en què el diari La Cruz es fa ressò de la imminent arribada de les figures del nou pas: «El domingo quedará expuesto en la tienda del Sr. Brell el nuevo paso Ecce-Homo, adquirido por la Congregación de la Purísima Sangre que figurará en la procesión del Viernes Santo»[9]. En la mateixa pàgina també notificaven que «según se nos comunica, este año promete resultar lucidísima la procesión del Santo Entierro, pues asistirán a la misma todos los pasos, incluso el del gremio de pescadores». Cal dir que en aquells últims anys la participació del Gremi de Marejants era una incògnita ja que els problemes econòmics que patien feien trontollar la seva participació a la processó. Per sort, aquell any i després de fer diferents sortejos mensuals, aconseguiren sufragar les despeses de portants i de la il·luminació del seu misteri.

Però retornem al fil de l'Ecce-Homo. Aquella nota publicada a La Cruz, una setmana abans de la Processó del Sant Enterrament, provocà la primera guspira d'una llarga confrontació entre la Congregació de La Sang i la Germandat del Sant Ecce-Homo. El mateix rotatiu, al dia següent, rectificava la nota anterior dient que «el nuevo Paso del Ecce-Homo que ha de figurar en la próxima procesión del Viernes Santo, ha sido adquirido por la Hermandad del mismo nombre, con la cooperación de valiosos elementos de la Congregación de la Purísima Sangre y con donativos de varias personas devotas y entusiastas de tan religioso acto»[10]. Com veiem, el problema rau en qui adquireix el nou conjunt escultòric. La Sang? o la Germandat?

Aquell mateix dia, Dissabte de Passió, el Diario de Tarragona ens diu que «construidas por la casa Rius de Barcelona, recibió ayer su representante en esta ciudad D. Vicente Bell, las tres figuras de tamaño natural que han de formar el paso del Ecce-Homo en la procesión del viernes Santo, costeado por subscripción. Mañana estará expuesto en la camisería de los Sres. Brell»[11]. Recordem que el Sr. Vicens Brell era el majoral segon de la Congregació i que la sastreria era situada a la Rambla Nova número 57, cantonada amb carrer Comte de Rius, local actualment ocupat per Cortefiel.

El dia següent, Diumenge de Rams, el Diario de Tarragona anunciava que «en la próxima procesión del Viernes Santo, la música del Regimiento de Luchana acompañará a la Real Hermandad de Jesús Nazareno. Acompañará también a la misma Hermandad la banda municipal de Cambrils»[12].  A La Cruz apareixia una altra nota referent a l’Ecce-Homo: «referente al suelto en que hablábamos ayer del paso del Ecce-Homo, se nos ruega la inserción de las siguientes líneas aclaratorias: La comisión que ha tomado a su cargo la adquisición del misterio o paso del Ecce-Homo, con objeto de regalarlo a la Congregación de la Purísima Sangre, establecida en la iglesia de Nazareth, se ha visto sorprendida al leer en el suelto publicado en el día de ayer, que era la Hermandad del Ecce-Homo la que lo había adquirido, deseando se haga constar no ser exacta la noticia»[13].

Passem al Dimarts Sant, tant La Cruz com el Diario de Tarragona anuncien que les noves imatges estan exposades a la Casa Brell, essent el Diario de Tarragona el que fa una acurada descripció de les imatges sota el títol de Notas de Arte. El paso del Ecce-Homo. La nota diu el següent: «Un grupo de entusiastas vecinos, amantes de la Real Congregación de la Purísima Sangre y de todos sus actos, en el deseo de que la procesión del Viernes Santo adquiera en lo posible de año en año mucho mayor esplendor sacudiendo la indiferencia y casi abandono con que se miraba hacía tiempo la parte artística de los componentes de la solemne procesión, estudió la manera de enriquecer el valor artístico de algunos pasos, encargando al reputado escultor de estatuaria religiosa de la capital del Principado D. José Rius el proyecto y más tarde la construcción del paso Ecce-Homo con el desinteresado propósito de regalar-lo a la Real Congregación. Sus nobles deseos han quedado cumplidos; expuesto en el establecimiento de D. Vicente Brell (representante en ésta de los talleres de estatuaria de D. José Rius), hemos visto la nueva obra que en conjunto resulta una verdadera obra de arte. En las escaleras del pretorio y ante robusta columna, vése a Jesús flagelado y coronado de espinas, presentado al pueblo por Pilatos, el primero con cara de dolor y amargura, y el segundo con faz cetrina, por el hecho de imponérsele la masa popular, y en segundo término la arrogante figura de un centurión. El conjunto del grupo es imponente, grandioso, de hermosa concepción y buena factura. Consideramos un acierto en el autor la presentación y disposición del grupo en forma de monumento, estando colocadas las figuras en una gradería de puro estilo romano. Si en general resulta una buena obra, su valor artístico adquiere más vuelo si se examina en detalle; el autor ha estado inspirado en la talla de los tres personajes; en nuestro concepto la figura de Pilatos es la mejor concebida y ejecutada; su testa es purísima de líneas y un primor de talla; la figura del centurión es también acabada: la energía de sus rasgos fisonómicos, musculatura, actitud, en una palabra, todo él, no tiene pero. En donde ha hecho el escultor un alarde de estudio anatómico, es en la figura de nuestro Divino Maestro. Pero no estamos del todo conformes con la presentación de su cuerpo demacrado, lascio, de un hombre agotado por largos sufrimientos, pues Jesús, si bien el acto presente ha sufrido los azotes, su cuerpo no ha tenido tiempo de marchitarse para presentárnoslo como una naturaleza decrépita; además, sus rasgos fisonómicos y sus cabellos castaños casi rubios no son propios de la raza de Judea; empero estos son detalles de concepción que no perjudican la acabada ejecución de la escultura. Salvo estos pequeños detalles, repetimos, la obra ejecutada bajo la dirección del Sr. Rius, es una prueba de la justa reputación artística de que gozan sus talleres. Este interesante grupo va montado sobre esbelta carroza, formada por una moldura romana, ornamentada por friso de hojas de roble, doradas a dos matices, que produce la ilusión de ser metálicas, constituyendo una verdadera filigrana, por su conjunto y detalles recuerda los buenos tiempos de pasada época en que los escultores dejaron en nuestras iglesias y monasterios tantas maravillas. Los Sres. Arana y Brú, en cuyos talleres y bajo su dirección se ha construido, han sido felicitados. La parte pictórica y dorados son obra del reputado dorador Sr. Revoltós. La iluminación del grupo se hará por 26 hachones de cera pura, sobre cuatro arcos metálicos de elegantes líneas doradas, unas barras de igual metal y mediante aros sostienen la rica cortina de terciopelo color tábaco, ornamentado con greca de galón de oro. La parte metálica se ha construido en los talleres del acreditado lampista don Luís Clanchet. Las cortinas con sus aplicaciones han sido montadas en los talleres de tapicería de los Sres. Ávila y Solé. Y nada más que palabras de felicitación para los iniciadores y artífices que han cooperado a la construcción de tan hermoso paso»[14]. 

Pas del Sant Sepulcre davant la façana de l'església de Natzaret | Arxiu Dani Pallejà

Seguint el mateix rotatiu, Dimecres Sant es publica una editorial en què es demana als tarragonins que s'esmerin a mantenir la ciutat neta de cara als forasters que la visiten aquests dies i que respectin la processó, i als que assisteixin a la mateixa que mantinguin la seriositat, respecte i bones formes pensant en l'acte al qual assisteixen[15]. Més endavant, informa que la Congregació ha confiat la bandera principal a l’advocat Sr. Felipe de Veciana, al qual acompanyaran com a cordonistes el Sr. Pascual Monravá i el Sr. Comte de Rius, i que el Gremi de Pescadors va sortejar quatre regals que ajudarien a pagar l’assistència del pas del Sant Enterrament el Divendres Sant[16].

Encara en la mateixa pàgina apareixeria un llarg i dur comunicat de la Germandat del Sant Ecce-Homo adreçant-se al director del diari. Comença el comunicat indicant-li que l'objectiu de la mateixa és aclarir tot el que va passar entre la comissió encarregada de fer el nou pas i la Germandat. Tot seguit cita literalment les notes aparegudes a La Cruz els dies 22, 23 i 24 -vistes anteriorment-, i manifesta que no era així l’acord arribat amb la comissió. La Germandat assegura haver encapçalat la subscripció a petició de la comissió amb mil pessetes i haver acordat els punts següents: «1ª Que, como la del antiguo, la propiedad del nuevo paso fuese del Arzobispado de esta Archidiócesis y que esta Hermandad lo usufructuase con las mismas prerrogativas y con los mismos deberes y derechos que el anterior. 2ª Que, si otra cosa no dispone Su E. I. el Sr. Arzobispo, se venere en la iglesia de Nazareth de la presente ciudad de Tarragona, ya que en ella se venera también el antiguo. Y 3ª Que si esta Hermandad llegase a tener iglesia propia, que pudiera llevarse a la misma el nuevo paso, sin que pudieran oponerse a ello ni la Congregación de la Purísima Sangre ni ninguno de los donantes. Esto es lo que hay y lo que debe cumplirse» i continua la nota advertint que «Estando así, pues las cosas, esta Hermandad declara pública, oficial y firmemente, que si el nuevo paso del Ecce-Homo no se le entrega en la forma y condiciones anteriormente expuestas, no se hará cargo de él ni le acompañará en la procesión del Viernes Santo, a la que asistirá, en cumplimiento del Reglamento, con el paso antiguo, como de costumbre, y además, y para terminar, ruega a las personas que se han dignado continuar con sus nombres en la lista de suscripción, que si no han hecho entrega de las cantidades suscritas, suspendan todo donativo hasta nuevo aviso oficial de esta Hermandad, en previsión de futuras contingencias y posibles proyectos»[17]. Tot això, a dos dies de la processó. Aquell mateix Dimecres Sant, l’arquebisbe Antolín López Peláez va convocar una reunió d’urgència a Palau amb la Direcció de la Germandat del Ecce-Homo. Els detalls de la reunió seran publicats hores després per la mateixa Germandat al Diario.

Dijous Sant. Ambdós rotatius locals publiquen les normes decretades per la Congregació de La Sang als seus congregants de cara a la Processó del Sant Enterrament. No hi ha diferències substancials respecte a les disposicions de l’any 1917 que ja vam publicar en l’article de l’any passat en aquestes mateixes pàgines[18]. A La Cruz apareix també una nota que ens informa que la processó sortirà a dos quarts de set de la tarda[19]. Per tant, l'hora de la sortida de la Processó seria mitja hora més tard respecte a l'any 1917, quan sortí a les sis.

Pas del Sant Enterrament del Gremi de Marejants, davant la façana i porta d'entrada a l'església de Natzaret | Arxiu Dani Pallejà

Una vegada més, apareix una altra carta de la Germandat del Sant Ecce-Homo adreçada al director del Diario, on ens explica la reunió amb l'arquebisbe. En ella diu el següent: «Habiendo obtenido esta Hermandad el fallo favorable del sabio Prelado que hoy rige esta Archidiócesis, en todo cuanto había pactado para la erección del nuevo paso del Ecce-Homo, en la audiencia que se ha dignado conceder hoy a nuestro administrador secretario, tenemos el gusto de participarlo a usted para que se digne ponerlo en conocimiento público, y de que por tanto esta Hermandad saldrá acompañando al nuevo paso en la procesión del próximo viernes. Promete también esta Hermandad, publicar íntegra, para satisfacción de las personas donantes, el acta que se levantará oportunamente confirmando la propiedad de dicho paso a favor de la Silla Arzobispal tarraconense, como exigía esta Hermandad, y las demás condiciones estipuladas y que se relacionan en el remitido que queda publicado en la edición de hoy»[20].

Divendres Sant; transcrivim literalment la crònica que realitzà el Diario de Tarragona de la recollida dels passos i la processó: «Los trenes llegados al medio día y por la tarde y en carruajes particulares han conducido a esta ciudad buen número de viajeros para presenciar la procesión que de tiempo inmemorial es considerada solemnísima. A las tres de la tarde, hora en que la cohorte romana ha hecho su salida para recoger los pasos, el hormigueo de vecinos y forasteros en las calles Cos del Bou, plaza de la Constitución, Portalet, San Agustín y Ramblas era incesante, aumentando a medida que se acercaba la hora señalada para salir la procesión. La plaza del Rey, en donde se halla la iglesia de Nazareth, organizadora del Santo Entierro, era imposible dar un paso, dificultando con ello la formación del cortejo; una verdadera ola humana constituía el apiñado concurso de asistentes que esperaban el turno de ponerse en marcha y los espectadores. El buen celo de los organizadores pudo hacer que empezara a las seis y media a desfilar. Formaban en la comitiva: Sección de la guardia civil, cohorte romana, ejecutando al son de los timbales sus pasadas; bandera de la Real Congregación de la Purísima Sangre, con acompañantes y tradicionales matracas. Seguían los alumnos del Colegio de la Doctrina cristiana en número de 160, llevando el pendón principal los jóvenes José M. Roset, Antonio Piñol y Fernando Ruiz; pendón de San Juan de la Salle, jóvenes Bernabé Martí, Juan Roca y Martín Rojas; bandera, Juan Morrón, Manuel Cardona y José Mª Boronat; bandera, Luis Carbó, Antonio Alberich y Juan Castell. Al paso “Jesús en el Huerto” le daban escolta los alumnos de la Guardia de Honor, presididos por el Hermano director Leonardo y el capellán. Seguían a este paso 32 jóvenes aspirantes de la Real Congregación, vistiendo la vesta blanca con escapulario rojo, llevando la bandera los jóvenes Monravá, Corbella y Nadal, presididos por su director y Junta con su hermoso paso “La Flagelación”, espléndidamente iluminado. La hermandad del Ecce-Homo, haciendo honor al paso que por vez primera asistía a la procesión, ha estado concurridísimo i brillante, elevándose a sesenta las hachas que iluminaban a su paso, que durante el desfile fue celebrado por su presentación, llevando la bandera de la hermandad los jóvenes Salvador Inglés, Juan Aviá y Jaime Anglés, precedidos de la capilla de canto del maestro Sr. Roig, cerrando la comitiva la Junta y una banda de música. La Real Hermandad de Jesús Nazareno iba presidida con su señera y gallardetes con 125 luces, la banda de música de Cambrils y llevando la bandera principal el letrado D. Joaquín Monteverde, acompañado de D. Manuel de Peñarrubia, presidente de la Junta de Amigos del árbol, y D. Luis Soler, presidente de la Cruz Roja, seguidos de la banda militar de Luchana, con el artístico paso “Jesús Nazareno”, escoltado por el presidente don Ramón Salas, Rdo. D. José Martí y don Camilo Rodríguez. Real Congregación, con la severidad propia de la misma, han desfilado 180 congregantes con capuz, llevando hachas y 77 con improperios de la Pasión de Nuestro Señor, llevando el hermoso Cristo los mayorales Sres. Ixart, Brell y Punsoda, entonando salmos la nutrida capilla del señor Gols. El gremio joven de San Isidro acompañaba al paso “La Piedad”, formando un numeroso concurso que llevaban 80 luces y una banda de música. El paso “El Santo Entierro”, a cargo del Gremio de pescadores, cuya bandera era llevada por los jóvenes Pedro Mas, José Gavaldá y José Ricomá, formaban en la comitiva 84 luces, cerrando el paso el señor cura párroco de San Pedro y la Junta directiva del Gremio. Los payeses de San Lorenzo, en número de treinta luces, acompañaban “el Santo Sepulcro”, escoltado por la escuadra de gastadores de Almansa y una banda de música. La bandera principal de la Real Congregación, era llevada por D. Felipe de Veciana Caylá, llevando las borlas el señor Monravá y el conde de Rius, con un acompañamiento numeroso, en el que formaban 78 luces. El paso de “La Soledad”, con once luces, seguido del terno de la Congregación y perfectos, comisiones de las Asociaciones religiosas, clero parroquial, Cabildo Catedral, presididos por el Sr. Arzobispo, gobernador civil, alcalde, concejales señores Boada y Larín, teniente coronel de la Guardia civil, jefe de Policía, sección de la Guardia urbana, banda de cornetas y tambores, música y una compañía del Regimiento de Almansa. De la solemnidad del acto no tenemos palabras suficientes para ensalzar la esplendidez, concurrencia, orden y compostura»[21].

Aquesta fantàstica i detallada crònica ens permet visualitzar com era la processó de fa cent anys, i comprovem que cada any anava augmentant en participació. Si en l'article del 1917 hi comptàvem 773 confrares descrits en la crònica, i afegint-hi armats, bandes, banderers, portants, músics, presidències i autoritats sumaven una xifra aproximada de 1.300 participants, en aquest 1918 es produeix un augment a 917 confrares apuntats, i si sumem la resta d'acompanyament resulten ser uns 1.450 participants. Segons la crònica de La Cruz, la processó acabà a Natzaret a les 23h[22], per tant, la processó va tenir una durada de quatre hores i mitja.

Sobre la recollida dels passos podem destacar que, per única vegada, el nou pas de l'Ecce-homo, que era portat a espatlles (com tots els passos de la processó), va ser recollit pels armats a la Rambla nova, davant mateix de la Sastreria Brell, tal com podem veure en les fotografies. El Natzarè i el pas del Sant Enterrament també varen ser recollits a la Rambla Nova, davant de la casa Salas el primer i de la casa Feliu el segon. L'Oració a l'Hort, a la Rambla Vella (davant del col·legi Saavedra), i els dos passos del Gremi de Pagesos, a l'església de Sant Llorenç.

Fotografies de la recollida del pas de l'Ecce Homo davant la Sastreria Brell | Arxiu Dani Pallejà

En aquesta exhaustiva recerca sobre la Congregació i la celebració de la Setmana Santa de l'any 1918, m'agradaria destacar una nota cultural que va aparèixer al Diario de Tarragona el dimecres de Pasqua i que ens explica el següent: «En los magníficos escaparates de la ferretería de D. Bernabé Martí, S. en C., han llamado la atención de nuestro público, durante los días de Semana Santa y Pascua, una gran exposición de distintos objetos propios del negocio de la casa, entre los que destacaban una gran variedad de artículos agrícolas y de arte, armorizados de una manera notable. De entre ellos, aparecía una tela al óleo, obra de nuestro paisano y aventajado pintor, D. Pedro Ferrán, representando la procesión del Viernes Santo durante su salida de la iglesia de Nazaret de esta ciudad. Aparecen en primer término el paso del antiguo Ecce-Homo con los congregantes de la Hermandad. Una apiñada multitud contempla la salida de la procesión en la plaza del Rey, viéndose, adosados a las paredes del citado templo, otros pasos preparados a organizarse. El interior de la iglesia, lleno de luz, da la simple impresión del natural hormigueo de gentes con velas encendidas. El artista ha sabido impresionar muy justamente el momento, con la tónica de color propia del caso. Aparecen en el último término las casas de la parte de poniente, muy armónicamente dibujadas y coloridas. El cielo, crepuscular, está asimismo trazado con maestría y competencia»[23]. Llàstima que, a dia d'avui, no se sàpiga res d'aquesta magnífica obra, ni el seu parany. No obstant això, i sense tenir-ne la certesa absoluta, aquesta obra podria ser la que il·lustra la portada de l'opuscle de l'Agrupació d'Associacions del 1930. La semblança amb la descripció anterior és gairebé absoluta, i la publicació no diu res de l'autor de la portada. Sempre quedarà la incògnita.

Seguim. El diumenge 7 d'abril se celebraria a l'església de Natzaret «un solemne oficio, dispuesto por la Junta de la Congregación de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo, en honor del paso de la Flagelación. Predicará el canónigo D. Miguel Juliá»[24].

El Diario de Tarragona del 26 de maig tornaria a publicar una extensa nota enviada per la Germandat del Sant Ecce-Homo, de la qual es desprèn que l'arquebisbe, que en principi podria estar d'acord amb els termes proposats per la mateixa, assumint la propietat del pas, rep unes al·legacions de la comissió de la realització del nou pas en sentit contrari. Davant d'això, no falla a favor de ningú, sinó que posa la resolució del conflicte en mans d'un tercer desconegut per no ser considerat jutge i part. És per aquest motiu que la Germandat retreu a La Sang en aquesta nota que permeti que els senyors de la comissió, per afavorir-la a ella, s'oposin a la voluntat expressada anteriorment per l'arquebisbe, posant-lo així en un compromís[25].

La Congregació va celebrar la Festa de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist el 7 de juliol: «A las siete y media, misa de comunión con plática y canto de motetes. Tarde a las siete, exposición del señor, Trisagio solemne cantado por la capilla del señor Gols, sermón por el P. Miguel de Barcelona, bendición y reserva»[26].   

Tornant una altra vegada al tema de l'Ecce-Homo, el 4 d'agost apareix publicada la nota següent: «El pleito que sostenía la Hermandad del Ecce-Homo, respecto a la pertenencia del paso del mismo nombre, ha sido fallada a favor de la asociación, y por consiguiente, la imagen citada será en adelante, propiedad del Sr. Arzobispo»[27]. Cap més nota sobre aquest conflicte apareixeria en la premsa en el que quedava del 1918. El que sí que podem dir per acabar aquest tema és el que es desprèn dels diferents documents d'arxiu conservats, d'anys posteriors al 1918. Tot sembla indicar que el decret de resolució del conflicte manifestaria que la Germandat del Sant Ecce-Homo tenia el dret a acompanyar el pas a la processó del Sant Enterrament, tal com feia amb l'anterior imatge, i que l'encarregat del seu culte seria la Congregació de La Sang. En aquest sentit, la Germandat del Sant Ecce-Homo no reconegué cap dret sobre el pas per part de la Congregació de La Sang i decidí no acatar la resolució. Per tant, a partir d'ara deixaria d'acompanyar el nou conjunt escultòric recentment estrenat i no tornaria a participar a la processó fins a nova ordre. 

El pas de l'Ecce Homo a l'interior de Natzaret | Foto Millan | Arxiu Dani Pallejà

Deixant ja aquest conflicte, ens trobem una notícia breu al Diario de Tarragona que ens informa d'una reunió de Junta Directiva que se celebrà el 20 de desembre: «con asistencia de catorce vocales, se reunió la Junta directiva de la Congregación de la Purísima Sangre de N.S.J. Fue nombrado conserje D. José Juncosa Bonfill; se admitió como congregante a don Juan Fortuny Ras, y se acordó pedir informe al arquitecto Sr. Salas sobre la conveniencia de ampliar la puerta de la iglesia que comunica con la plaza del Rey, para que puedan pasar cómodamente los pasos de la procesión del Viernes Santo»[28].  Sobre l'ampliació de la porta ja trobem referències l'any 1865, quan, a causa de la pluja a l'hora de començar la processó, se suspengué i els passos de les altres confraries no pogueren resguardar-se al seu interior tret del pas del Sant Enterrament, que es va haver de desmuntar per encabir-lo. L'any següent, diverses veus van reclamar l'ampliació de la porta principal de la plaça del Rei, però no tenim constància que s'efectuessin les obres. Aquest 1918, la Congregació es va trobar que el nou pas de l'Ecce-Homo no passava per la porta a causa de l'alçada de la columna. Per resoldre-ho momentàniament s'hagué de desmuntar el capitell. El segon problema va aparèixer quan, fins i tot amb el capitell desmuntat, no entrava per alçada dins de cap capella de Natzaret. Veurem l'any vinent com es va resoldre la situació.

Una última notícia sobre la Congregació apareixeria en la premsa del dia 28 de desembre. L'arquebisbe Antolín López Peláez morí inesperadament el dia 22 a Madrid a causa d'una diabetis. El dia 27 se celebrà la seva sepultura a Tarragona i la Congregació participà en la comitiva fúnebre que sortí des del Palau Arquebisbal fins a la Catedral: «A las diez en punto se puso en marcha la comitiva, abriendo paso cinco guardias civiles de a caballo, en el siguiente orden: Los asilados de San José con su director Dr. Farriols. Congregación de la Sangre, con su estandarte, (...)»[29].     

Per finalitzar aquest any 1918, cal indicar (com ja vam fer l'any passat) que durant tot l'any a Natzaret es continuaren celebrant les funcions habituals, entre les quals podem destacar la de les 40 hores celebrades en els mesos de maig i octubre i els diferents sufragis pels congregants traspassats. La Reial Germandat de Jesús Natzarè també celebrà les seves funcions i els sufragis pels difunts a Natzaret, on tenia una capella amb l'altar del Natzarè.

Daniel Pallejà i Blay, 2018



[1] Diario Católico La Cruz, 31 de gener de 1918, pàgina 2

[2] De la mateixa manera que l’any passat, no hem pogut trobar documents que ens confirmin la persona que ocupà el càrrec de vocal seglar primer.

[3] Diario de Tarragona, 31 de gener de 1918, pàgina 3

[4] Diario de Tarragona, 13 de febrer de 1918, pàgina 1

[5] Diario Católico La Cruz, “Reseña histórica de la Congregación de la P. Sangre de N.S. Jesucristo establecida en Tarragona”. Del 12 al 18 d’abril de 1905. 6 capítols del número 1056 al 1061

[6] Diario de Tarragona, 20 de febrer de 1918, pàgina 3

[7] Diario de Tarragona, 14 de febrer de 1918, pàgina 2

[8] Diario de Tarragona, 8 de març de 1918, pàgina 2

[9] Diario Católico La Cruz, 22 de març de 1918, pàgina 2

[10]Diario Católico La Cruz, 23 de març de 1918, pàgina 2

[11] Diario de Tarragona, 23 de març de 1918, pàgina 2

[12] Diario de Tarragona, 24 de març de 1918, pàgina 2

[13] Diario Católico La Cruz, 24 de març de 1918, pàgina 2

[14] Diario de Tarragona, 26 de març de 1918, pàgines 1 i 2

[15] Diario de Tarragona, 27 de març de 1918, pàgina 1

[16] Diario de Tarragona, 27 de març de 1918, pàgina 2

[17] Ibídem

[18] DANIEL PALLEJÀ BLAY."1917. Fa cent anys". Revista La Sang 34, 2017. Pàg. 48-49

[19] Diario Católico La Cruz, 28 de març de 1918, pàgina 2

[20] Diario de Tarragona, 28 de març de 1918, pàgina 2

[21] Diario de Tarragona, 30 de març de 1918, pàgina 1

[22] Diario Católico La Cruz, 30 de març de 1918, pàgina 2

[23] Diario de Tarragona, 3 d'abril de 1918, pàgina 2

[24] Diario de Tarragona, 5 d'abril de 1918, pàgina 3

[25] Diario de Tarragona, 26 de maig  de 1918, pàgina 2

[26] Diario de Tarragona, 6 de juliol de 1918, pàgina 3

[27] Diario de Tarragona, 4 d'agost de 1918, pàgina 2

[28] Diario de Tarragona, 21 de desembre de 1918, pàgina 2

[29] Diario de Tarragona, 28 de desembre de 1918, pàgina 1


Article publicat a la revista La Sang de l'any 2018





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

TRESORS DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA (XII): CONGREGACIÓ DE SENYORES SOTA LA INVOCACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST I DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT

Suplement col·leccionable de Setmana Santa amb el número 12, publicat al Diari de Tarragona el 17 d'abril de 2014 Portada del suplement | Arxiu Dani Pallejà EL PATRIMONI La Soledat: resignació i serenitat dins del dolor En la junta celebrada el 20 de novembre de 1962, presidida per la priora Maria Antònia de Canals, es decidí la substitució de la imatge de Camps i Arnau –la segona de l’entitat– per una altra de nova, que li fou encarregada a l’artista de Barcelona, Josep Viladomat. L’artista només cisella el cap i unes mans per tal d’adaptar el nou mantell. L’arquitecte Josep M. Monravà va projectar la peanya, que realitzà la fusteria Reverté. Els treballs de serralleria van anar a càrrec de Ramon Magarolas i la decoració del misteri fou realitzada per Ferran de Castellarnau. Imatge de la Mare de Déu de La Soledat 1963 | Foto Fer-Vi | Arxiu La Soledat La nova imatge va ser beneïda a l’església de Natzaret l’11 d’abril de 1963, Dimecres Sant, essent els padrins la Sra. Alícia de

EL PAS DE JESÚS NATZARÈ. CENT ANYS (1907-2007)

Antecedents històrics anteriors a l'any 1907 El pas de Jesús Natzarè, també conegut popularment com La Verònica , té una arrelada presència a la Setmana Santa de Tarragona. Ja se'n parla el 1698, any en què el Gremi de Corders demanà poder treure la imatge en la processó que en aquells temps es feia el Dijous Sant. Lamentablement la imatge fou destruïda l'any 1811 durant la Guerra del Francès, com a conseqüència de l'entrada de les tropes napoleòniques a la nostra ciutat. Fins aleshores la imatge era venerada a l'antic convent de Santa Clara. Misteri de Jesús Natzarè. Anys 20 | Foto Arxiu Dani Pallejà L'any 1815 es torna a tenir constància d'una imatge del Natzarè realitzada amb cabell natural i que vestia túnica brodada. Es guardava als Pares Franciscans, actualment l'església de Sant Francesc d'Assís, d'on la mare de Ramon Salas, Tecla Ricomà i Rufí, va agafar la imatge del Natzarè per amagar-la a casa seva, evitant així les dramàtiq

1922, FA CENT ANYS

L’any 1922, la ciutat de Tarragona tenia 24.100 habitants i 11.700 electors. Al dic de llevant del port s’hi instal·là un peculiar rellotge (restaurat el 2021), que substituïa els tocs de trompeta per indicar l’hora d’inici de treball i de fi de la jornada laboral. S’aprovà el “tercer plan de ensanche”, que va regir el creixement de la ciutat al voltant d’una plaça (Imperial Tàrraco) i l’ampliació cap al nord-est (actual avinguda de Catalunya). Es millorà l’enllumenat públic de la Rambla. El 7 d’abril s’estrenà al Saló Modern la pel·lícula “Heroísmos”, rodada íntegrament a Tarragona per la Creu Roja, amb l’objectiu de recaptar diners per construir l’Hospital de Sang de la ciutat. La botiga de Conrado Miquel venia els primers discos parladors de ceràmica, que es podien escoltar en un gramòfon i que valien 10 pessetes. Se celebrà la II edició de la Cursa Armangué, que portà a la ciutat més de 15.000 espectadors. El Nàstic es convertí en la primera entitat provincial que superava el miler