JESÚS ÉS DESPULLAT DE LES SEVES VESTIDURES I EL GREMI DE SASTRES

A Tarragona, després de la restauració cristiana, van sorgir entre els segles XIII i XVII gremis i confraries que aplegaven els diferents oficis i professions de la ciutat. Aquestes eren institucions amb reglaments propis, i que van adoptar el nom d'un sant patró tutelar per a cada ofici. Aquests gremis, en conformitat amb les condicions imposades per l'autoritat municipal, havien d'acompanyar-la en tots els seus actes públics i solemnes, i assistir amb la seva bandera i els seus representants a les funcions populars religioses o civils sempre que també hi participés la bandera de la ciutat.

Altar de la Capella dels Sastres. Catedral de Tarragona

Entre les diferents confraries es troba documentada el 1514 la Confraria de Nostra Senyora de la Encarnació y lo Arcángel Sant Gabriel de mestres sastres, calçaters, passamaners y altres officis de la Ciutat de Tarragona,⁽¹⁾ erigida a la capella dels Sastres de la Catedral de Tarragona i que es reunia al refetor del Claustre, a la Capella del Corpus Christi o a casa dels procuradors de la confraria.

A començaments del segle XVIII el seu procurador sol·licità poder assistir a la processó de Dijous Sant amb el pas Jesús és Despullat de les seves Vestidures abans de la Crucifixió. Però no van rebre l'autorització eclesiàstica per a construir-lo fins el 8 d’octubre de 1712. Es desconeix l'autor del nou misteri i la composició de les seves imatges però sí la data de la primera sortida a la processó: el 15 de març de l'any següent es demanà permís a la Congregació de la Sanch per desfilar amb el nou pas. El guardaven a l'església de Natzaret, però a finals del mateix any i per l'estat ruïnós en que es trobava dita església, s'hagué de treure i guardar-lo en un altre lloc. L'any 1742 els sastres tornaren a demanar a la congregació guardar el pas a Natzaret, i la Sang hi va estar d'acord sempre i quan les despeses que s'originessin els assumís la confraria propietària del pas.

A partir del 1758 els sastres afiliats tenien l'obligació d'anar a la processó i acompanyar el misteri sense admetre substituts i, a més, els que no encenguessin l'atxa tindrien la mateixa penalització que els que no hi assistien: una forta multa i la privació dels drets gremials durant un cert període de temps ⁽²⁾.

Capella dels Sastres. Catedral de Tarragona

Les coses es van complicar l'any 1796, quan el gremi no respon a la invitació de la Congregació de la Sang per a participar en la processó del Dijous Sant, fet pel qual el governador militar Sr. Marqués de Vallesantoro va redactar un decret, conservat a l'arxiu històric de Tarragona, on comminà el gremi que acompanyés el pas a la processó. El confrare que no hi assistís seria penalitzat amb una multa de 30 rals i 30 dies de presó. Per suposat hi va anar tothom.

Quatre anys més tard el gremi de sastres manifestaren al governador que no podien anar a la processó a causa de la gran misèria que hi havia aquell any i que no podien comprar-se les atxes, fet pel qual el governador va ordenar que deixessin el misteri a la Congregació de la Sang. Aquesta s'encarregaria de vestir-lo i il·luminar-lo. Els procuradors del gremi no van estar d'acord amb aquesta resolució i no el van deixar fins a les nou de la nit de Dimecres Sant, ja que aquell any el tenien guardat i desmuntat a la sagristia de la Mare de Déu dels sastres a la Catedral. El lliurament de les imatges es va fer a peces i sense claus ni cargols, de manera que a les sis del matí de Dijous Sant (dotze hores abans de començar la processó), els procuradors de la Sang van haver de trobar un fuster que amb gran destresa i ajudat d'altres voluntaris muntés el pas. Per fi “ab claus clavaren los Jueus y tot lo demés necesitave lo Misteri y compongueren lo Misteri molt més millor que ningun altre any y a la Professó hi feren anar quatre estudiants ab achas per il·luminar dit Misteri”.⁽³⁾ Acabada la processó va haver-hi una picabaralla entre les dues confraries arran del fet, però finalment la situació es va arreglar. Durant els següents anys el misteri va assistir acompanyat dels mestres sastres sense cap més dificultat, fins que l'any 1811 Tarragona i la Setmana Santa patirien un dels cops més durs de la seva història: l'assalt i saqueig de les tropes napoleòniques. D'aquesta manera el pas que es trobava a l'església de Natzaret va ser destruït conjuntament amb la resta d'objectes i imatges que es trobaven en el seu interior.

Cent cinquanta anys més tard la Reial Germandat de Jesús Natzarè recuperaria el pas que tots coneixem, obra d'Agustí Ballester i Besalduch, i que aquest any celebra el seu 40è aniversari desfilant pels carrers de Tarragona. Felicitats.

Daniel Pallejà i Blay 2001

_______

Notes:

1. A.H.C. “Libro actas del Consejo de la Ciudad”, 1514. Sessió de la Divuitena, 28 d'abril.
2. A.H.P. “Llibre ó Quadern de Resolucions presas per los Confrares de la Confraria de Nostra Senyora y Arcangel Sant Gabriel de Mestres Sastres, Calçaters, Passamaners y altres officis de la Ciutat de Tarragona”. Abril 1742 al 22 juny de 1762, fols. 1 al 10, 43, v., 48 y 49.
3. Arxiu de la Congregació de la Sang. Vol. 9 fol. 86. Acta 5 d'abril de 1800. Junta Particular.

Bibliografia consultada:

• Juan Salvat i  Bové. “Tesoro Bibliográfico de la Confraria i Congregació de la Sanch de Jesuchrist. Tarragona Siglos XVI-XIX.” 1987. Pàg. 228-230.
• Jordi Rovira i Soriano. Salvador Ramon i Vinyes. Andreu Dasca i Roigé. “Introducció a la Setmana Santa de Tarragona”. Biblioteca Tarraconense núm. 9. 1994.
• Emili Morera. “Reseña histórica de la Congregación de la P. Sangre de N. S. Jesucristo establecida en Tarragona”. La Cruz. Diario Católico. Núm. 1060. 18 d'abril de 1905.
• Sancho Capdevila. “La Real Congregación de la Purísima Sangre de N. S. Jesucristo”. Opuscle de la A. A. S. S. 1928 i reproduït al de 1940.

Article publicat a l'opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè 2001