Vivamos la Pasión va ser el lema
triat per la Junta Mayor de la Semana Santa Marinera de València per
a celebrar els dies 15, 16 i 17 de setembre el XIII ENCUENTRO NACIONAL DE
COFRADIAS PENITENCIALES.
Prop de quatre-cents germans i confrares de tot l'Estat ens vam reunir durant tot el cap de setmana al Palau de Congressos de València en una trobada l'objectiu de la qual va ser compartir i intercanviar experiències així com resoldre problemes comuns a totes les confraries i germandats d'arreu de l'Estat.
 |
| Cartell del Encuentro Nacional de València. Arxiu Daniel Pallejà |
Prop de quatre-cents germans i confrares de tot l'Estat ens vam reunir durant tot el cap de setmana al Palau de Congressos de València en una trobada l'objectiu de la qual va ser compartir i intercanviar experiències així com resoldre problemes comuns a totes les confraries i germandats d'arreu de l'Estat.
La trobada va iniciar-se divendres a les 5 de
la tarda amb l'acte d'inauguració presidit per l’arquebisbe de València Dr.
Agustín García-Gasco, l’alcaldessa Rita Barberà i el conseller d'economia
d’aquella comunitat autònoma. Tot seguit l’Ateneo Musical del Puerto va
fer l’estrena oficial de la marxa processional XIII Encuentro del
mestre D. Vicente R. Andreu Sanjuan, i es va presentar la primera ponència
d'aquesta trobada: La religiosidad popular en torno a la Pasión, Muerte
y Resurrección del Señor: ¿vivencia de Fe o Folklore? a càrrec del Sr.
José Jaime Brosel Gavilá. Les conclusions d'aquesta primera ponència van ser:
- La religiositat popular ha de ser, primer de
tot, una vivència de fe, però sense excloure els seus elements tradicionals, culturals,
festius o folklòrics.
- Es constata la necessitat que els mitjans de
comunicació rebin bona informació per part de les germandats i confraries. Per
aquest motiu és necessari designar i formar una persona dins de cada entitat
encarregada exclusivament de la relació amb els mateixos.
Acabat aquest acte es va inaugurar una mostra
amb estands en els què diferents cases comercials mostraven la seva producció
de brodats, clauers, insígnies, medalles i, fins i tot, algun escultor oferia
els seus serveis i mostrava al públic alguna imatge pròpia. També hi havien
confraries amb els seus cartells, programes i opuscles.
Més tard vam traslladar-nos amb autocars fins
al Real Monasterio de San Miguel de los Reyes, on ens van oferir un sopar fred
en el claustre del monestir.
Dissabte al matí les jornades començaren amb la
conferència La veneración de las Reliquias de los Misterios de la
Pasión Muerte y Resurrección del Señor: ¿devoción o fanatismo?, pronunciada
pel Sr. D. José Daniel García Mejías. D'aquesta conferència es van
extreure les conclusions següents:
- Les relíquies han estat i són un mitjà de
l´Església per evangelitzar com a testimoni viu dels misteris de la passió,
mort i resurrecció del Senyor .
- Respecte a si aquesta veneració és fanatisme
o devoció, el conferenciant pensava que per al creient ha de ser devoció, però
ben entesa, viscuda, practicada, celebrada i testimoniada, tant a nivell
individual com corporativament.
Després d'una pausa en la que tots vam
aprofitar per anar a la cafeteria del mateix Palau de Congressos a prendre un
refresc mentre fèiem petar la xerrada amb membres d'altres germandats, es va
iniciar la segona i última ponència del dia a càrrec de D. Pedro García Pilán,
llicenciat en Sociologia. El tema que va oferir portava per títol Las cofradías
y la sociedad civil. Una reflexión desde las Ciencias Sociales, amb les
següents reflexions:
- Les confraries són part integrant de la
societat civil i, per tant, han d'implicar la mateixa des dels seus propis
preceptes, procurant posar la seva part en la construcció d'una societat més
justa.
- Les confraries han d'intentar que els seus
associats s'integrin plenament, aconseguint que els confrares passin a tenir un
compromís amb ells mateixos, amb la Confraria i amb la societat.
- La integració cada cop més gran dels joves a
las confraries és un fet real, i així ho mostra la seva participació en les
celebracions.
Tres col·loquis-debats es van pronunciar
simultàniament en diferents sales del Palau. Aquests van ser: ¿Cofradías
mixtas o unigenéricas?, Los jóvenes en las cofradías: ¿futuro o realidad? i Semana
Santa: ¿una o cincuenta y dos?.
Després de dinar ens vam preparar per assistir
a la Processó que es va organitzar amb motiu del Jubileu de l'any 2000. Aquesta
consistia en acompanyar la Mare de Déu dels Desamparats i el
Santíssim Crist del Salvador pels carrers de la Ciutat Vella de València fins a
la catedral, on va tenir lloc la Celebració de la Paraula presidida pel Bisbe
Auxiliar, i l´Ofrena a la Verge. Segons la premsa local aquest acte va convocar
unes 2500 persones. Membres de la Germandat de la Verge explicaven amb emoció
que feia uns quaranta anys que les dues imatges no coincidien en una Processó.
Una forta mascletà a l’estil
més pur valencià acomiadà les dues imatges en el seu retorn a les respectives
esglésies on es veneren, mentre nosaltres ens dirigíem al carrer del Rosari per
visitar la Casa Museo de la Semana Santa Marinera de València.
Dins aquest museu hi ha vint-i-set passos, exposats en ordre cronològic, i
altres objectes de totes les germandats com programes, penons, banderes i
vestes. També hi ha pantalles repartides estratègicament pel local on es
projecten els vídeos de les processons dels dies sants. Cal destacar la
col·lecció de vestits dels personatges bíblics (Joan Baptista, Salomé, Caifàs,
la Verònica i la Samaritana, entre d’altres) que encara avui dia participen en
les desfilades santes de la ciutat.
Sobre aquesta tradició de la Setmana Santa
valenciana, va presentar-se diumenge l´última ponència del congrés: Los
personajes bíblicos en las cofradías de la Semana Santa Marinera. El
conferenciant va ser el Sr. Francesc Amat Torres, llicenciat en Geografia i
Història i, fins fa pocs anys, professor a la U.R.V. de Tarragona. Amb el Sr. Amat vaig tenir l´honor de passar llargues estones de tertúlia per compartir
uns mateixos sentiments tarragonins. Ell em va comentar que Tarragona és la
seva segona casa i que guarda grans records de la seva estança a la nostra
ciutat. Tal com va demostrar en la seva ponència, és un gran apassionat de la
Setmana Santa valenciana i, sobretot, d’aquests personatges bíblics sobre els
què ha publicat diversos treballs.
Després d’una breu pausa es va procedir a
escollir la nova seu de la trobada del 2001. Com que l’única candidatura
presentada va ser la de Ponferrada, aquesta seu va ser aclamada per unanimitat.
Curiosament l'organització anirà a càrrec de la HERMANDAD DE JESÚS NAZARENO, i
es realitzarà els dies 21, 22 i 23 de setembre.
Amb una emotiva celebració eucarística
presidida pel Sr. Arquebisbe de València, ens acomiadarem del Palau de
Congressos i ens vam traslladar a un dels coberts del port, lloc on vam
compartir una gran paella valenciana. Acabat l´àpat va arribar el moment del
comiat tot desitjant retrobar-nos, si Déu vol, a Ponferrada.
Per acabar aquesta crònica voldria destacar
l´interès que van demostrar molts congressistes per la nostra Setmana Santa,
interès segurament també provocat per la retransmissió efectuada l'any passat
de la processó del Sant Enterrament a la 2 de TVE. Tarragona i els seus dies de
passió comença a ser coneguda arreu de l’Estat.
Daniel Pallejà i Blay,
2001
Article publicat a l'opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè 2001
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada