Passa al contingut principal

XIII TROBADA NACIONAL DE CONFRARIES PENITENCIALS VALÈNCIA 2000

Vivamos la Pasión va ser el lema triat per la Junta Mayor de la Semana Santa Marinera de València per a celebrar els dies 15, 16 i 17 de setembre el XIII ENCUENTRO NACIONAL DE COFRADIAS PENITENCIALES.
Cartell del Encuentro Nacional de València. Arxiu Daniel Pallejà

Prop de quatre-cents germans i confrares de tot l'Estat ens vam reunir durant tot el cap de setmana al Palau de Congressos de València en una trobada l'objectiu de la qual va ser compartir i intercanviar experiències així com resoldre problemes comuns a totes les confraries i germandats d'arreu de l'Estat.

La trobada va iniciar-se divendres a les 5 de la tarda amb l'acte d'inauguració presidit per l’arquebisbe de València Dr. Agustín García-Gasco, l’alcaldessa Rita Barberà i el conseller d'economia d’aquella comunitat autònoma. Tot seguit l’Ateneo Musical del Puerto va fer l’estrena oficial de la marxa processional XIII Encuentro del mestre D. Vicente R. Andreu Sanjuan, i es va presentar la primera ponència d'aquesta trobada: La religiosidad popular en torno a la Pasión, Muerte y Resurrección del Señor: ¿vivencia de Fe o Folklore? a càrrec del Sr. José Jaime Brosel Gavilá. Les conclusions d'aquesta primera ponència van ser:

- La religiositat popular ha de ser, primer de tot, una vivència de fe, però sense excloure els seus elements tradicionals, culturals, festius o folklòrics.

- Es constata la necessitat que els mitjans de comunicació rebin bona informació per part de les germandats i confraries. Per aquest motiu és necessari designar i formar una persona dins de cada entitat encarregada exclusivament de la relació amb els mateixos.

Acabat aquest acte es va inaugurar una mostra amb estands en els què diferents cases comercials mostraven la seva producció de brodats, clauers, insígnies, medalles i, fins i tot, algun escultor oferia els seus serveis i mostrava al públic alguna imatge pròpia. També hi havien confraries amb els seus cartells, programes i opuscles.

Més tard vam traslladar-nos amb autocars fins al Real Monasterio de San Miguel de los Reyes, on ens van oferir un sopar fred en el claustre del monestir.

Dissabte al matí les jornades començaren amb la conferència  La veneración de las Reliquias de los Misterios de la Pasión Muerte y Resurrección del Señor: ¿devoción o fanatismo?, pronunciada pel Sr. D. José Daniel García Mejías. D'aquesta conferència es van extreure les conclusions següents:

- Les relíquies han estat i són un mitjà de l´Església per evangelitzar com a testimoni viu dels misteris de la passió, mort i resurrecció del Senyor .

- Respecte a si aquesta veneració és fanatisme o devoció, el conferenciant pensava que per al creient ha de ser devoció, però ben entesa, viscuda, practicada, celebrada i testimoniada, tant a nivell individual com corporativament.

Després d'una pausa en la que tots vam aprofitar per anar a la cafeteria del mateix Palau de Congressos a prendre un refresc mentre fèiem petar la xerrada amb membres d'altres germandats, es va iniciar la segona i última ponència del dia a càrrec de D. Pedro García Pilán, llicenciat en Sociologia. El tema que va oferir portava per títol Las cofradías y la sociedad civil. Una reflexión desde las Ciencias Sociales, amb les següents reflexions:

- Les confraries són part integrant de la societat civil i, per tant, han d'implicar la mateixa des dels seus propis preceptes, procurant posar la seva part en la construcció d'una societat més justa.

- Les confraries han d'intentar que els seus associats s'integrin plenament, aconseguint que els confrares passin a tenir un compromís amb ells mateixos, amb la  Confraria i amb la societat.

- La integració cada cop més gran dels joves a las confraries és un fet real, i així ho mostra la seva participació en les celebracions.

Tres col·loquis-debats es van pronunciar simultàniament en diferents sales del Palau. Aquests van ser: ¿Cofradías mixtas o unigenéricas?, Los jóvenes en las cofradías: ¿futuro o realidad? Semana Santa: ¿una o cincuenta y dos?.

Després de dinar ens vam preparar per assistir a la Processó que es va organitzar amb motiu del Jubileu de l'any 2000. Aquesta consistia en acompanyar la Mare de Déu dels Desamparats i el Santíssim Crist del Salvador pels carrers de la Ciutat Vella de València fins a la catedral, on va tenir lloc la Celebració de la Paraula presidida pel Bisbe Auxiliar, i l´Ofrena a la Verge. Segons la premsa local aquest acte va convocar unes 2500 persones. Membres de la Germandat de la Verge explicaven amb emoció que feia uns quaranta anys que les dues imatges no coincidien en una Processó.

Una forta mascletà a l’estil més pur valencià acomiadà les dues imatges en el seu retorn a les respectives esglésies on es veneren, mentre nosaltres ens dirigíem al carrer del Rosari per visitar la  Casa Museo de la Semana Santa Marinera de València. Dins aquest museu hi ha vint-i-set passos, exposats en ordre cronològic, i altres objectes de totes les germandats com programes, penons, banderes i vestes. També hi ha pantalles repartides estratègicament pel local on es projecten els vídeos de les processons dels dies sants. Cal destacar la col·lecció de vestits dels personatges bíblics (Joan Baptista, Salomé, Caifàs, la Verònica i la Samaritana, entre d’altres) que encara avui dia participen en les desfilades santes de la ciutat.  

Sobre aquesta tradició de la Setmana Santa valenciana, va presentar-se diumenge l´última ponència del congrés: Los personajes bíblicos en las cofradías de la Semana Santa Marinera. El conferenciant va ser el Sr. Francesc Amat Torres, llicenciat en Geografia i Història i, fins fa pocs anys, professor a la U.R.V. de Tarragona. Amb el Sr. Amat vaig tenir l´honor de passar llargues estones de tertúlia per compartir uns mateixos sentiments tarragonins. Ell em va comentar que Tarragona és la seva segona casa i que guarda grans records de la seva estança a la nostra ciutat. Tal com va demostrar en la seva ponència, és un gran apassionat de la Setmana Santa valenciana i, sobretot, d’aquests personatges bíblics sobre els què ha publicat diversos treballs.

Després d’una breu pausa es va procedir a escollir la nova seu de la trobada del 2001. Com que l’única candidatura presentada va ser la de Ponferrada, aquesta seu va ser aclamada per unanimitat. Curiosament l'organització anirà a càrrec de la HERMANDAD DE JESÚS NAZARENO, i es realitzarà els dies 21, 22 i 23 de setembre.

Amb una emotiva celebració eucarística presidida pel Sr. Arquebisbe de València, ens acomiadarem del Palau de Congressos i ens vam traslladar a un dels coberts del port, lloc on vam compartir una gran paella valenciana. Acabat l´àpat va arribar el moment del comiat tot desitjant retrobar-nos, si Déu vol, a Ponferrada.

Per acabar aquesta crònica voldria destacar l´interès que van demostrar molts congressistes per la nostra Setmana Santa, interès segurament també provocat per la retransmissió efectuada l'any passat de la processó del Sant Enterrament a la 2 de TVE. Tarragona i els seus dies de passió comença a ser coneguda arreu de l’Estat.

Daniel Pallejà i Blay, 2001 
Article publicat a l'opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè 2001    


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

TRESORS DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA (XII): CONGREGACIÓ DE SENYORES SOTA LA INVOCACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST I DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT

Suplement col·leccionable de Setmana Santa amb el número 12, publicat al Diari de Tarragona el 17 d'abril de 2014 Portada del suplement | Arxiu Dani Pallejà EL PATRIMONI La Soledat: resignació i serenitat dins del dolor En la junta celebrada el 20 de novembre de 1962, presidida per la priora Maria Antònia de Canals, es decidí la substitució de la imatge de Camps i Arnau –la segona de l’entitat– per una altra de nova, que li fou encarregada a l’artista de Barcelona, Josep Viladomat. L’artista només cisella el cap i unes mans per tal d’adaptar el nou mantell. L’arquitecte Josep M. Monravà va projectar la peanya, que realitzà la fusteria Reverté. Els treballs de serralleria van anar a càrrec de Ramon Magarolas i la decoració del misteri fou realitzada per Ferran de Castellarnau. Imatge de la Mare de Déu de La Soledat 1963 | Foto Fer-Vi | Arxiu La Soledat La nova imatge va ser beneïda a l’església de Natzaret l’11 d’abril de 1963, Dimecres Sant, essent els padrins la Sra. Alícia de

EL PAS DE JESÚS NATZARÈ. CENT ANYS (1907-2007)

Antecedents històrics anteriors a l'any 1907 El pas de Jesús Natzarè, també conegut popularment com La Verònica , té una arrelada presència a la Setmana Santa de Tarragona. Ja se'n parla el 1698, any en què el Gremi de Corders demanà poder treure la imatge en la processó que en aquells temps es feia el Dijous Sant. Lamentablement la imatge fou destruïda l'any 1811 durant la Guerra del Francès, com a conseqüència de l'entrada de les tropes napoleòniques a la nostra ciutat. Fins aleshores la imatge era venerada a l'antic convent de Santa Clara. Misteri de Jesús Natzarè. Anys 20 | Foto Arxiu Dani Pallejà L'any 1815 es torna a tenir constància d'una imatge del Natzarè realitzada amb cabell natural i que vestia túnica brodada. Es guardava als Pares Franciscans, actualment l'església de Sant Francesc d'Assís, d'on la mare de Ramon Salas, Tecla Ricomà i Rufí, va agafar la imatge del Natzarè per amagar-la a casa seva, evitant així les dramàtiq

1922, FA CENT ANYS

L’any 1922, la ciutat de Tarragona tenia 24.100 habitants i 11.700 electors. Al dic de llevant del port s’hi instal·là un peculiar rellotge (restaurat el 2021), que substituïa els tocs de trompeta per indicar l’hora d’inici de treball i de fi de la jornada laboral. S’aprovà el “tercer plan de ensanche”, que va regir el creixement de la ciutat al voltant d’una plaça (Imperial Tàrraco) i l’ampliació cap al nord-est (actual avinguda de Catalunya). Es millorà l’enllumenat públic de la Rambla. El 7 d’abril s’estrenà al Saló Modern la pel·lícula “Heroísmos”, rodada íntegrament a Tarragona per la Creu Roja, amb l’objectiu de recaptar diners per construir l’Hospital de Sang de la ciutat. La botiga de Conrado Miquel venia els primers discos parladors de ceràmica, que es podien escoltar en un gramòfon i que valien 10 pessetes. Se celebrà la II edició de la Cursa Armangué, que portà a la ciutat més de 15.000 espectadors. El Nàstic es convertí en la primera entitat provincial que superava el miler