Passa al contingut principal

TOCAT PEL MISTERI

Col·laboració dins l'edició del setmanari Catalunya Cristiana núm. 1170 del 21 de febrer de 2002
Pàgina del Catalunya Cristiana amb l'article | Arxiu Dani Pallejà
La Setmana Santa de Tarragona per a mi ha estat sempre la festa gran de la ciutat. És una setmana que sempre espero durant tot l'any. Recordo, de la meva infantesa, com anava amb els pares a veure els armats en la recollida de passos, i la popular pujada cap a la plaça del Rei. Veure l'esforç dels portants, els confrares i els penitents acompanyant Jesús en silenci en els diferents misteris va colpir el meu cor per sempre més.
Per tradició? Per creença? Aquesta és la qüestió que sempre em faig. Però la resposta és clara: no hi hauria tradició si no creguéssim en el fet que Jesús va patir el sofriment de la Passió per tots nosaltres.
El cert és que només fa sis anys —i en tinc 29— que vaig entrar a la Reial Germandat, de Jesús Natzarè, però ja en feia uns quants que desfilava a la processó del Divendres Sant en una altra confraria. Vaig començar sent portant del pas de Jesús Natzarè, pas que és portat a coll. Després vaig passar al de «Jesús és despullat de les seves vestidures» i ja fa dos anys soc membre de la Junta Directiva. La meva tasca són les publicacions que fan referència a la Germandat: el llibre anual que surt editat durant els dies sants i els butlletins interns per als associats. A més, participo en les trobades i congressos que es fan arreu de l'Estat en nom de la Germandat. És una manera de donar-nos a conèixer i intercanviar experiències amb altres confraries.
Religiositat popular? Crec que la contemplació dels passos que participen en la processó del Divendres Sant és una catequesi al carrer, i fa que molta gent pugui comprendre, des d'una visió evangelitzadora, el que Jesús va patir en la seva Passió abans d'arribar a l'esclat de la nova vida: la seva resurrecció.

Daniel Pallejà i Blay. Membre de la Reial Germandat de Jesús Natzarè (1903)

Catalunya Cristiana núm. 1170. 21 de febrer de 2002

Portada de l'exemplar de Catalunya Cristiana núm 1170. Any 2002 | Arxiu Dani Pallejà

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

TRESORS DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA (XII): CONGREGACIÓ DE SENYORES SOTA LA INVOCACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST I DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT

Suplement col·leccionable de Setmana Santa amb el número 12, publicat al Diari de Tarragona el 17 d'abril de 2014 Portada del suplement | Arxiu Dani Pallejà EL PATRIMONI La Soledat: resignació i serenitat dins del dolor En la junta celebrada el 20 de novembre de 1962, presidida per la priora Maria Antònia de Canals, es decidí la substitució de la imatge de Camps i Arnau –la segona de l’entitat– per una altra de nova, que li fou encarregada a l’artista de Barcelona, Josep Viladomat. L’artista només cisella el cap i unes mans per tal d’adaptar el nou mantell. L’arquitecte Josep M. Monravà va projectar la peanya, que realitzà la fusteria Reverté. Els treballs de serralleria van anar a càrrec de Ramon Magarolas i la decoració del misteri fou realitzada per Ferran de Castellarnau. Imatge de la Mare de Déu de La Soledat 1963 | Foto Fer-Vi | Arxiu La Soledat La nova imatge va ser beneïda a l’església de Natzaret l’11 d’abril de 1963, Dimecres Sant, essent els padrins la Sra. Alícia de

EL PAS DE JESÚS NATZARÈ. CENT ANYS (1907-2007)

Antecedents històrics anteriors a l'any 1907 El pas de Jesús Natzarè, també conegut popularment com La Verònica , té una arrelada presència a la Setmana Santa de Tarragona. Ja se'n parla el 1698, any en què el Gremi de Corders demanà poder treure la imatge en la processó que en aquells temps es feia el Dijous Sant. Lamentablement la imatge fou destruïda l'any 1811 durant la Guerra del Francès, com a conseqüència de l'entrada de les tropes napoleòniques a la nostra ciutat. Fins aleshores la imatge era venerada a l'antic convent de Santa Clara. Misteri de Jesús Natzarè. Anys 20 | Foto Arxiu Dani Pallejà L'any 1815 es torna a tenir constància d'una imatge del Natzarè realitzada amb cabell natural i que vestia túnica brodada. Es guardava als Pares Franciscans, actualment l'església de Sant Francesc d'Assís, d'on la mare de Ramon Salas, Tecla Ricomà i Rufí, va agafar la imatge del Natzarè per amagar-la a casa seva, evitant així les dramàtiq

1923, FA CENT ANYS

A inicis de l’any 1923, concretament el 21 de gener, festivitat de Sant Fructuós, el cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer feia donació a la Catedral de les relíquies dels sants màrtirs, Fructuós, Auguri i Eulogi. Una de les activitats que donava feina a més tarragonins eren les drassanes, que podien fabricar vaixells de fins a dotze mil tones i setanta-cinc metres d’eslora. Hi treballaven unes dues-centes cinquanta persones. La ciutat disposava aquell any de tres diaris: Diari de Tarragona , La Cruz i Tarragona . El Parc de Bombers es traslladaria a la baixada de la Pescateria amb carrer Cós del Bou (actual local de la Colla Jove). Es van iniciar les obres del Teatre Tarragona, situat a la Rambla Nova. Norbert Calabuig seria el primer jugador professional en firmar pel Nàstic. El 25 d’abril va arribar a l’Ajuntament l’estàtua dels despullats, estàtua que no seria instal·lada a l’actual emplaçament de la Rambla Nova fins a l’adveniment de la segona república. L’1 de juliol se ce