Col·laboració dins l'edició del setmanari Catalunya Cristiana núm. 1170 del 21 de febrer de 2002
Pàgina del Catalunya Cristiana amb l'article | Arxiu Dani Pallejà |
La Setmana Santa de Tarragona per a mi ha estat sempre la
festa gran de la ciutat. És una setmana que sempre espero durant tot l'any.
Recordo, de la meva infantesa, com anava amb els pares a veure els armats en la
recollida de passos, i la popular pujada cap a la plaça del Rei. Veure l'esforç
dels portants, els confrares i els penitents acompanyant Jesús en silenci en
els diferents misteris va colpir el meu cor per sempre més.
Per tradició? Per creença? Aquesta és la qüestió que sempre
em faig. Però la resposta és clara: no hi hauria tradició si no creguéssim en
el fet que Jesús va patir el sofriment de la Passió per tots nosaltres.
El cert és que només fa sis anys —i en tinc 29— que vaig
entrar a la Reial Germandat, de Jesús Natzarè, però ja en feia uns quants que
desfilava a la processó del Divendres Sant en una altra confraria. Vaig
començar sent portant del pas de Jesús Natzarè, pas que és portat a coll.
Després vaig passar al de «Jesús és despullat de les seves vestidures» i ja fa
dos anys soc membre de la Junta Directiva. La meva tasca són les publicacions
que fan referència a la Germandat: el llibre anual que surt editat durant els
dies sants i els butlletins interns per als associats. A més, participo en les
trobades i congressos que es fan arreu de l'Estat en nom de la Germandat. És
una manera de donar-nos a conèixer i intercanviar experiències amb altres
confraries.
Religiositat popular? Crec que la contemplació dels passos
que participen en la processó del Divendres Sant és una catequesi al carrer, i
fa que molta gent pugui comprendre, des d'una visió evangelitzadora, el que
Jesús va patir en la seva Passió abans d'arribar a l'esclat de la nova vida: la
seva resurrecció.
Daniel Pallejà i Blay. Membre de la Reial
Germandat de Jesús Natzarè (1903)
Catalunya Cristiana núm. 1170. 21 de febrer de
2002
Portada de l'exemplar de Catalunya Cristiana núm 1170. Any 2002 | Arxiu Dani Pallejà |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada