Passa al contingut principal

TOCAT PEL MISTERI

Col·laboració dins l'edició del setmanari Catalunya Cristiana núm. 1170 del 21 de febrer de 2002
Pàgina del Catalunya Cristiana amb l'article | Arxiu Dani Pallejà
La Setmana Santa de Tarragona per a mi ha estat sempre la festa gran de la ciutat. És una setmana que sempre espero durant tot l'any. Recordo, de la meva infantesa, com anava amb els pares a veure els armats en la recollida de passos, i la popular pujada cap a la plaça del Rei. Veure l'esforç dels portants, els confrares i els penitents acompanyant Jesús en silenci en els diferents misteris va colpir el meu cor per sempre més.
Per tradició? Per creença? Aquesta és la qüestió que sempre em faig. Però la resposta és clara: no hi hauria tradició si no creguéssim en el fet que Jesús va patir el sofriment de la Passió per tots nosaltres.
El cert és que només fa sis anys —i en tinc 29— que vaig entrar a la Reial Germandat, de Jesús Natzarè, però ja en feia uns quants que desfilava a la processó del Divendres Sant en una altra confraria. Vaig començar sent portant del pas de Jesús Natzarè, pas que és portat a coll. Després vaig passar al de «Jesús és despullat de les seves vestidures» i ja fa dos anys soc membre de la Junta Directiva. La meva tasca són les publicacions que fan referència a la Germandat: el llibre anual que surt editat durant els dies sants i els butlletins interns per als associats. A més, participo en les trobades i congressos que es fan arreu de l'Estat en nom de la Germandat. És una manera de donar-nos a conèixer i intercanviar experiències amb altres confraries.
Religiositat popular? Crec que la contemplació dels passos que participen en la processó del Divendres Sant és una catequesi al carrer, i fa que molta gent pugui comprendre, des d'una visió evangelitzadora, el que Jesús va patir en la seva Passió abans d'arribar a l'esclat de la nova vida: la seva resurrecció.

Daniel Pallejà i Blay. Membre de la Reial Germandat de Jesús Natzarè (1903)

Catalunya Cristiana núm. 1170. 21 de febrer de 2002

Portada de l'exemplar de Catalunya Cristiana núm 1170. Any 2002 | Arxiu Dani Pallejà
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EL PAS DE JESÚS NATZARÈ. CENT ANYS (1907-2007)

Antecedents històrics anteriors a l'any 1907 El pas de Jesús Natzarè, també conegut popularment com La Verònica , té una arrelada presència a la Setmana Santa de Tarragona. Ja se'n parla el 1698, any en què el Gremi de Corders demanà poder treure la imatge en la processó que en aquells temps es feia el Dijous Sant. Lamentablement la imatge fou destruïda l'any 1811 durant la Guerra del Francès, com a conseqüència de l'entrada de les tropes napoleòniques a la nostra ciutat. Fins aleshores la imatge era venerada a l'antic convent de Santa Clara. Misteri de Jesús Natzarè. Anys 20 | Foto Arxiu Dani Pallejà L'any 1815 es torna a tenir constància d'una imatge del Natzarè realitzada amb cabell natural i que vestia túnica brodada. Es guardava als Pares Franciscans, actualment l'església de Sant Francesc d'Assís, d'on la mare de Ramon Salas, Tecla Ricomà i Rufí, va agafar la imatge del Natzarè per amagar-la a casa seva, evitant així les dramàtiq...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

1923, FA CENT ANYS

A inicis de l’any 1923, concretament el 21 de gener, festivitat de Sant Fructuós, el cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer feia donació a la Catedral de les relíquies dels sants màrtirs, Fructuós, Auguri i Eulogi. Una de les activitats que donava feina a més tarragonins eren les drassanes, que podien fabricar vaixells de fins a dotze mil tones i setanta-cinc metres d’eslora. Hi treballaven unes dues-centes cinquanta persones. La ciutat disposava aquell any de tres diaris: Diari de Tarragona , La Cruz i Tarragona . El Parc de Bombers es traslladaria a la baixada de la Pescateria amb carrer Cós del Bou (actual local de la Colla Jove). Es van iniciar les obres del Teatre Tarragona, situat a la Rambla Nova. Norbert Calabuig seria el primer jugador professional en firmar pel Nàstic. El 25 d’abril va arribar a l’Ajuntament l’estàtua dels despullats, estàtua que no seria instal·lada a l’actual emplaçament de la Rambla Nova fins a l’adveniment de la segona república. L’1 de juliol se ce...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

RELÍQUIES DE LA PASSIÓ (II). EL SUDARI D'OVIEDO

“Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador (1) que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué.” (Jn 20,3-8) Sudari d'Oviedo | Foto CES Seguint la sèrie iniciada l'any passat en què vaig tractar el Llençol Sant de Torí , aquesta vegada faré el mateix sobre una relíquia que, com veureu més avall, es complementaria amb el Llençol de Torí. Es tracta del Sudari, que des del segle IX es conserva a la Cambra Santa de la Catedral d'Oviedo. Aquesta peça és una tela de lli, blanca d'origen, de forma rect...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació