LA HERMANDAD DE JESÚS NAZARENO DE PONFERRADA

Les primeres notícies que trobem sobre aquesta germandat daten del 8 d'abril de 1770, segons el llibre d'actes més antic que es conserva, encara que alguns estudiosos creuen que fou fundada molts anys enrere. 

A finals del segle XVIII, la Hermandad de Jesús Nazareno organitza per primer cop la processó coneguda amb el nom de El Encuentro i que es realitza el Divendres Sant. En aquesta processó, la Hermandad porta el seu Natzarè, acompanyat per un trompetero, des de la Ermita del Carmen fins a la Plaza de la Encina, on es produeix l'encontre amb Sant Joan i la Soledat.

Jesús Nazareno

A començaments del segle XIX, la Hermandad pateix una de les crisis més greus, ja que la invasió francesa que dona lloc a la Guerra de la Independència va destruir la major part del patrimoni artístic de la confraria. El 1814 comença un període de lenta recuperació fins als anys cinquanta, època de màxima esplendor de la germandat en que recuperaren el Natzarè i la Soledat i referen els estatuts, que conservaren la seva vigència fins a finals del segle XX. Tot i aquesta etapa d'esplendor, la desamortització priva la Germandat dels seus mitjans de sosteniment econòmic i obre una greu crisi que no s’acabarà definitivament fins ben entrat el segle XX.

A finals del segle XIX, la Germandat comença a treure en processó els passos d'una antiga confraria que no aconseguí sobreviure a la desamortització, la Cofradía de la Venerable Orden Tercera de San Francisco, i que són coneguts popularment com els de el campo. També en aquesta època, es fa càrrec de la processó de la Soledat, que havia iniciat temps enrere la Cofradía de Sta. Lucía, també desapareguda, i assumeix de forma definitiva l'organització del viacrucis parroquial i de la processó del Sant Enterrament, organitzada des del 1631 per la Hermandad Sacerdotal.

Acabats els temps difícils, la confraria reinicia a meitat del segle XX el seu ràpid creixement amb la incorporació de nous passos de l'escultor José Juan González (ElCalvario, LaPiedad i La Conducción al Sepulcro) i amb la cessió definitiva, decretada el 1943, dels antics passos de la Ermita de San Antonio (Oración del Huerto, Flagelación, Ecce-Homo i Nazareno de los Labradores del Campo), que són completats per noves imatges del mateix escultor.

Fou una època de nombroses novetats, com ara l'estrena d'una nova vesta blanca i una medalla metàl·lica, que acabarien als anys vuitanta amb la incorporació al patrimoni de la Germandat del Santo Cristo de la Esperanza.

És aleshores quan es renoven les andas procesionales, i el rei D. Joan Carles I accepta el títol de Hermano Mayor del pas del Calvario. L'any 1978 les dones passen a formar part de la confraria i el 1980 adquireixen el dret de formar part de la Junta de Govern.

La Flagelación

AIs anys noranta arriben amb la benedicció del seu 14e pas, el Sant Sopar, obra molt discutida per la seva qualitat artística, que realitzà el 1992 l’escultor gallec Xelo de Tremiñá, en una etapa en que la Germandat aconsegueix superar la xifra de 2.000 confrares i adquireix un local propi com a seu social.

El nou mil·lenni l'han començat amb una campanya de recaptació de fons per a la conservació dels seus passos. L’Oració a l'Hort i el Santo Cristo de la Esperanza són els primers que passen per mans dels restauradors.

Un altre dels objectius marcats per la Germandat per a aquest nou segle fou l'organització de la Trobada de Confraries de tot l'Estat, que se celebra el setembre passat amb un gran èxit de participació.

La Hermandad de Jesús Nazareno organitza set de les deu processons que se celebren a la ciutat de Ponferrada i desfila amb els passos següents:

Virgen de los Dolores. Realitzada el1936 per José Juan González.

Santa Cena. Obra de Xelo de Tremiñá (1992).

Oración en el Huerto. El Crist agenollat i amb els braços en creu; d'autor desconegut i realitzat durant el segle XVIII. L'acompanya des de l'any 1945 un àngel, obra de José Juan González. L'any 1983 es col·loca un tronc que prové de l’hort de les oliveres de Jerusalem.

Oración en el Huerto. Foto Dani Pallejà

La Flagelación. D'autor desconegut (s. XVIII). Inicialment era un Crist lligat a la columna, al qual van incorporar l'any 1945 els dos sicaris que l'assoten, obra de José Juan González.

Ecce-Homo. Talla única feta al segle XVIII i d'autor desconegut. El Crist porta la corona d'espines i una vara a la mà que fa que el pas es conegui popularment com la cañica.

Jesús Nazareno. Imatge realitzada l'any 1845 per l'escultor Manuel Félix López. El natzarè va acompanyat pel Cirineu, que l'ajuda a portar la creu. Imatge d'autor desconegut del segle XVIII, relacionat amb l'escola de Gregorio Fernández. El pas el completa el Trompetero, talla realitzada per José Juan González.

San Juanín. Imatge de 1814 de petites dimensions, obra de Manuel el Tallista, d’escàs valor artístic però de gran popularitat.

La Verónica. Integrat per la talla anònima de la Verónica i pel Cristo de los Labradores del Campo, una imatge de la mateixa època.

Santo Cristo de la Esperanza. Imatge d'autor desconegut del segle XVIII procedent del Cementiri del Carmen de Ponferrada.

El Calvario. Composició de quatre imatges realitzades per José Juan González entre 1936 i 1956. El Sant Crist crucificat esta acompanyat per la Verge dels Dolors, Sant Joan i Maria Magdalena.

La Piedad. Conjunt escultòric de José Juan González, realitzat el 1945. El Crist mort descansa sobre els genolls de Maria.

Conducción del Señor al Sepulcro. També obra de l'escultor José Juan González. Va ser realitzat entre 1948 i 1949. Té vuit imatges. El Crist és portat sobre un llençol per Sant Joan, Josep d'Arimatea i Nicodem. En segon terme, la Verge és acompanyada per les tres Maries: Maria Magdalena, Maria Salomé i Maria Cleofás.

Santa Urna. El Sant Crist fou realitzat el 1634 per Gaspar Becerra.

Cruz Desnuda. Surt en processó per primera vegada l'any 2001. És un homenatge als confrares desapareguts durant l'any.

Virgen de la Soledad. Va ser tallada el 1844 per Manuel Félix López. Se li canvien les mans en cada una de les tres processons en que desfila, ja que disposa de tres jocs amb diferents posicions. Porta un gran mantell.

Daniel Pallejá i Blay 2002

Article publicat a l'opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè 2002