Passa al contingut principal

1922, FA CENT ANYS

L’any 1922, la ciutat de Tarragona tenia 24.100 habitants i 11.700 electors. Al dic de llevant del port s’hi instal·là un peculiar rellotge (restaurat el 2021), que substituïa els tocs de trompeta per indicar l’hora d’inici de treball i de fi de la jornada laboral. S’aprovà el “tercer plan de ensanche”, que va regir el creixement de la ciutat al voltant d’una plaça (Imperial Tàrraco) i l’ampliació cap al nord-est (actual avinguda de Catalunya). Es millorà l’enllumenat públic de la Rambla. El 7 d’abril s’estrenà al Saló Modern la pel·lícula “Heroísmos”, rodada íntegrament a Tarragona per la Creu Roja, amb l’objectiu de recaptar diners per construir l’Hospital de Sang de la ciutat. La botiga de Conrado Miquel venia els primers discos parladors de ceràmica, que es podien escoltar en un gramòfon i que valien 10 pessetes. Se celebrà la II edició de la Cursa Armangué, que portà a la ciutat més de 15.000 espectadors. El Nàstic es convertí en la primera entitat provincial que superava el miler de socis i el 20 d’agost inaugurà el nou camp al Camí de l’Àngel (després avinguda de Catalunya) amb un partit entre el F.C. Barcelona, campió d’Espanya, i el F.C. Espanya, campió de Catalunya. El 26 de desembre el mític porter Ricardo Zamora jugà de porter amb el Nàstic davant de 10.000 espectadors, segons les cròniques de l’època, en el segon partit internacional que es jugà a Tarragona contra l’Sport Club Wacker de Leipzig (Alemanya). El resultat, empat a 2 gols. El Barça també inaugurà el camp de les Corts.  James Joyce publicà la seva obra Ulisses. S’estrenà Nosferatu de Murnau, una de les joies del cinema expressionista. El papa Benet XV morí als 67 anys a causa d’una epidèmia de grip a Itàlia. Fou escollit com a nou papa el cardenal de Milà, Achille Ratti, amb el nom de Pius XI.

Baixada del Patriarca 1922 | Foto: Tarragona Antiga

Iniciem la recuperació de la memòria perduda de la Congregació corresponent a l’any 1922 a partir del 12 de febrer, data en què va tenir lloc la Junta General Ordinària de la Congregació sota la presidència del prefecte Mn. Hermógenes Malo “siendo numerosísima la asistencia de socios”:

Después de darse cuenta del movimiento de fondos durante el año último, de varias comunicaciones de relativa importancia y de acordarse concurrir a la solemne procesión el Viernes Santo, previa la venia de S. E. El Cardenal y demás autoridades, se procedió a la renovación de parte de la Directiva, siendo elegidos: Vocal eclesiástico 1.º, Rdo. D. José Miró; Mayoral 1.º, D. Pascual Monravá; vocal 1.º seglar, D. Salvador Martí; id. 4.º id., D. Luís Arola; secretario (reelegido), D. José Reyes.[1]

La resta de components que continuaven a la Junta Directiva de la Congregació eren els següents: Sr. Ferran de Querol Bofarull, sotsprefecte; Sr. Antoni Elias Buxadé, majoral segon; Sr. Francesc Rigau Marot, majoral tercer; Mn. Lluís Güerri Esteve, prior; Mn. Josep Figuerola Sanromà i Mn. Joan Ros Arnau, vocals eclesiàstics segon i tercer respectivament; Sr. Joaquim de Querol de Rius, vocal seglar segon; Sr. Josep M. Vives Raventós, vocal seglar tercer; Sr. Josep Gil Sabaté, vocal seglar cinquè; Sr. Joan Rosset Abelló, vocal seglar sisè i Sr. Rafael Miracle Vallés, sotssecretari.

El nou majoral segon, Pascual Monravà, va adquirir un nou llibre de comptes, en el qual va anotar tots els ingressos i despeses que la Congregació realitzà en concepte d’emissió i cobrament de quotes, venda de medalles, estatuts, atxes i lloguers de vestes.  Afortunadament, aquest llibre ha arribat fins als nostres dies i el tenim conservat al nostre arxiu. Hi podem observar que l’any 1922 la quota anual era de 5 pessetes, repartides en dues remeses de 2,50: la primera es passava al gener com a ordinària i la segona a l’octubre com a extraordinària. Una medalla valia 6 pessetes; un exemplar dels estatuts 1,50; el cartró per una atxa es cobrava a 4 i el lloguer de la vesta a 5. Podem observar també, pel nombre de rebuts emesos, que al gener la Congregació tenia 312 membres.          

Durant la Quaresma, tots els dilluns a les sis de la tarda es resaven a Natzaret els “Misteris de la Puríssima Sang”, amb la meditació corresponent, sermó per part d’un prevere i cant del salm miserere.[2] 

El 10 de març a dos quarts d’onze del matí es va celebrar a l’església de Natzaret, conjuntament amb la Congregació de Senyores de la Soledat,[3] l’anual missa en sufragi dels congregants i congregantes difunts durant l’any anterior, celebrada pel prior Mn. Lluís Güerri acompanyat del prefecte Mn. Hermógenes Malo i del vocal eclesiàstic Mn. Joan Ros. La música de capella va anar a càrrec del Sr. Gols. Tal com podem observar en el llibre de misses i funcions de l’església de Natzaret conservat a l’arxiu de la Congregació, la celebració va tenir un cost total de 36,50 pessetes, 25 de les quals van servir per pagar el mestre Gols.[4]

La Junta Directiva va acordar regalar al rei Alfons XIII un artístic pergamí amb el títol de “Congregant d’Honor”, que li va ser concedit l’any 1920, i oferir-li l’honor de presidir i ser portador de la bandera de la Congregació a la Processó del Sant Enterrament.

Durant uns dies, a l’aparador de la Sastreria Brell, situada a la Rambla Nova cantonada amb carrer Comte de Rius, antic carrer Hospital, s’hi va poder contemplar el pergamí que va ser realitzat per l’artista il·lustrador tarragoní Sr. Joan Molas:

Dicha obra, de gran composición histórica y cristiana, merece un especial estadio, por abarcar el Antiguo Testamento, llegando hasta mediados del siglo XV.

Representa el pergamino: en el centro superior y dentro un óvalo, el Santo Cristo de la Congregación, con la cabeza de Adán y las costillas de Eva, que la tierra las expulsa y cumpliendo una de las profecías y en señal de haberse realizado la redención humana. En el fondo, las montañas agrietadas y los castillos derrumbándose, así como el sol y la luna entregándose a la muerte del Redentor.

Sirve de peana el escudo nacional, engrandecido por el calor que recibe del crucificado; a ambos lados del escudo un monarca y un fraile, demostración de los dos poderes más fuertes en la época medieval; sobre el monarca, un caballero cruzado que victoriosamente muestra una rodela con la cruz y espada triunfante al regreso de los Santos Lugares; y la Iglesia, representada por un fraile, protege a un flechero, elemento primordial y necesario cuando la construcción de los grandes Cenobios, uniéndose ambos poderes en tres cabezas que rematan por debajo del escudo, en señal de unión y concordia.

Dentro una trifolia, San Pablo, apóstol, por ser quien trae la nueva predicación cristiana; en su parte opuesta Santa Tecla, su discípula predilecta, que en el siglo XI los tarraconenses la aclaman por patrona. Sendos escudos de la ciudad y de la Congregación, protegidos por dos animales que, mordiéndose el uno al otro, sufren una mortificación, señal de caridad, emblema predilecto de la Corporación que dedica el documento. En otras trifolias San Fructuoso, mártir, y San Hermenegildo, como primer rey que recibe la palma.

En su parte baja, el Crismón, sostenido por dos ángeles góticos como bendiciendo el nombre del actual Monarca; a éste, que parece van a acometerle unos animales, interpónese otra figura, demostrando que el reinado de Alfonso XIII es estable y feliz, y que vence todos los obstáculos por ser católico.

A un ángulo, un rey de la reconquista, que ha vencido al último árabe de Tarragona y dominado su religión mediante entrega del Corán, en señal de estar segura ya la patria de la morisma. A su opuesto un fraile cisterciense iluminando un Códice, ya que por ellos España tuvo esplendor en las Artes y Letras.

Las letras orladas y de carácter monacal, de factura y labor de mediados del siglo XV, con intercalación de oro en panes, y recordando las formas y tradiciones de los famosos Códices de Poblet.[5] 

Pocs dies després, el pergamí i la petició van ser lliurats al monarca a través del senador i il·lustre patrici tarragoní, en Ramon de Morenés i Garcia-Alesson,[6] que tenia els títols, entre d’altres, de Baró de les IV Torres, Comte d’Assalt, Marquès de Grigny, Comte de la Peña del Moro i Cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya.

Ramon de Morenés. Marqués de Grigny | Arxiu La Sang

El rei Alfons XIII, que l’any 1920 concedí a Ramon de Morenés la Grandesa d’Espanya per petició unànime de l’Ajuntament de la nostra ciutat, acceptà l’oferiment, però designà que fos el governador militar de Tarragona, Francesc Sánchez Manjón, qui presidís i portés la Bandera de la Congregació en el seu nom.[7]  

La Congregació establí converses amb la Germandat del Sant Ecce Homo, que feia ja tres anys que no acompanyava el misteri, per poder resoldre definitivament la falta d’avinença entre elles. Recordem el litigi obert l’any 1918 entre les dues confraries per la propietat i els drets d’acompanyament del nou pas.[8] Lluny d’arribar a un acord, el 8 d’abril la Congregació establí unes “Bases de arreglo” [9], que no van ser acceptades:

Bases que presenta la Congregación de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo para ceder el usufructo del paso Ecce Homo cuya propiedad es de la Mitra.

1º La Real Congregación cede a la Hermandad denominada del Ecce Homo el usufructo a perpetuidad del citado paso con la sola obligación de llevarlo a la procesión del Viernes Santo y caso de no poder llevarlo dicha Hermandad lo sacaría la Real Congregación.

2º La Real Congregación se compromete a pagar los gastos que ocasione el llevar el paso a la procesión excepto lo que sea pompa como luces del paso, adornos, música, etc.

3º El culto de dicho paso se dará en la Iglesia de Nazareth mientras no disponga otra cosa en contra el Prelado que rija la Diócesis.

Pas de l'Ecce Homo | Arxiu La Sang

Tres dies després la Germandat del Sant Ecce Homo reenvià les bases al cardenal Vidal i Barraquer on argumentava les seves diferències per tal que el prelat decretés una resolució final. El cardenal ho va resoldre el mateix dia establint les bases definitives i demanant a la Germandat que les acceptés i les notifiqués als seus associats:

1º La Hermandad del Santo Ecce Homo cuidará de sacar cada año en la procesión del Viernes Santo el nuevo Paso del «Ecce Homo» procurando lo acompañen todos sus asociados.

2º Los gastos necesarios de llevar el Paso en dicha procesión correrán a cargo de la Real Congregación de la Purísima Sangre, siendo de cuenta de la Hermandad los de iluminación del Paso, adornos, música, etc.

3º También correrán a cargo de la Real Congregación los gastos del culto de dicho Paso, que se le dará en la Iglesia de Nazareth.

4º Caso de que algún año no fuese posible a la Hermandad sacar dicho Paso en la repetida procesión, el Administrador Mayor de la misma, antes de la segunda Dominica de Cuaresma, lo pondrá en conocimiento del Prelado diocesano, el cual acordará lo que estime oportuno.

La Germandat del Sant Ecce Homo acatà la resolució i inicià els preparatius per tornar a sortir de nou a la Processó acompanyant el pas.[10]

El dia anterior, 10 d’abril, en sessió plenària de l’Ajuntament es comunicà la invitació de la Sang per assistir a la Processó del Sant Enterrament, s’acordà acceptar-la i que hi assistissin tots els regidors que així ho desitgessin. També es comunicà una petició per part del prefecte per demanar una subvenció municipal de 500 pessetes per a l’organització de la Processó. En aquest cas s’acordà que la petició passés a una comissió que estudiï el cas.[11] Seguint el fil de la subvenció, aquesta no va ser tractada fins a la sessió de plenari celebrat el 14 d’agost, no sense polèmica per part dels regidors republicans, que votaren en contra. El resultat va ser d’11 a 4 a favor de concedir dita subvenció.[12]   

El Dimecres Sant la Congregació publicà a la premsa local les normes que els congregants havien de seguir per a la bona organització de la Processó del Sant Enterrament:

Esta Real y venerable Congregación, cumpliendo con lo dispuesto en sus estatutos, pone de manifiesto las siguientes prescripciones:

1. Se recuerda a los señores congregantes la obligación reglamentaria de asistir a las funciones de Jueves y Viernes Santo, que con toda solemnidad se celebrarán en la iglesia de la Congregación, a las siete de la mañana de cada uno de dichos días.

2. Se encarga a los congregantes la puntual asistencia a la procesión general de la Congregación, y en caso de que no puedan asistir personalmente, hacerse sustituir, a fin de que la Asociación cumpla religiosamente uno de los fines para que fue instituida y viene practicando desde remotos tiempos, a cuyo efecto observarán las siguientes disposiciones:

1ª Los congregantes concurrirán con la debida anticipación a la iglesia para que en el acto de ser llamados por su número, reciban el hacha y se coloquen en el puesto que les corresponda, debiendo volver el hacha sobrante y la papeleta en el acto de entrar la procesión en la iglesia, pues de no verificarlo así, la falta de entrega de los trozos sobrantes, irroga a la Congregación, por la que todos debemos velar, perjuicios que se evitan cumpliendo lo recomendado.

2.ª No será admitida ninguna persona a la procesión del Viernes Santo con vesta y capuz que no sea congregante o sustituya uno de éstos, a cuyo fin deberán usar el escudo, cuyo modelo tiene adoptado la Asociación, exceptuando solamente los individuos que llevan improperios.

3.ª Al entrar en la iglesia, todos los congregantes o sustitutos se quitarán el capuz y permanecerán descubiertos hasta el momento de ocupar el puesto que les corresponda en la procesión.

4.ª Al salir ésta y durante el curso de la misma, observarán todo el recogimiento debido a tan religioso acto, y para dar más respetabilidad al mismo, si el tiempo lo permite, llevarán suelta la cola de la vesta, cuyo cumplimiento cuidarán los arrengladores nombrados al efecto.

Los señores arrengladores darán conocimiento en la primera sesión que celebre la Junta directiva, de las faltas que se hayan cometido, para proceder a lo que haya lugar.

Tarragona 12 de Abril de 1922. - Por Acuerdo de la Junta Directiva - El secretario, José Reyes.

Notas: Los que lleven improperios, deberán reunirse en la iglesia de la Trinidad.

—La Junta directiva ruega con el mayor interés a todos los señores congregantes de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo, a los congregantes de las otras Hermandades y a todos en general que, a la llegada a Nazareth, procuren volver a sus casas por calles distintas a las que va aún en curso la procesión, a fin de evitar la desorganización y mal efecto que causa ver a individuos con el capuz levantado, regresar por el curso que aún sigue la misma.[13] 

També trobem anunciat el viacrucis que la Congregació, per segon any, va organitzar al matí del Divendres Sant. Respecte a l’any 1921, s’avançà l’inici a dos quarts de sis i es va invertir el recorregut del mateix: Plaça del Rei, Baixada de Pescateria, Cós del Bou, Baixada de Misericòrdia, Major, Merceria, Santa Teresa (ara Fòrum), Santa Anna i de nou a la Plaça del Rei.

A partir de les set del matí del Dijous Sant van començar a Natzaret els oficis amb comunió general, i a la tarda es va instal·lar l’artístic monument.

El governador militar de la plaça i banderer de la Processó en representació del Rei, va publicar la següent ordre destinada a l’assistència dels militars a la Processó del Divendres Sant: 

A la procesión general de Viernes Santo que saldrá de la iglesia de Nazareth a las 18, están invitados todos los señores jefes y oficiales de la guarnición.

Habiendo sido designado por nombramiento especial para representar a S. M. el Rey (q.D.g.) por haberse dignado aceptar la presidencia de la Real y Venerable Congregación de la Purísima Sangre de N. S. Jesucristo, me acompañarán todos los señores primeros jefes de los cuerpos y dependencias, asistiendo también las comisiones siguientes, las que se colocarán a ambos flancos de la representación de Su Majestad:

Almansa: un jefe, dos capitanes y cuatro subalternos; Luchana: un jefe, un capitán y dos subalternos; Zona: un jefe, un capitán y un subalterno; intendencia: un jefe y un capitán; Guardia civil: un jefe, un capitán y un subalterno; Carabineros: un jefe, un capitán y un subalterno.

El piquete lo dará el regimiento de Almansa y se compondrá de una compañía con escuadra, banda y música, destacando los gastadores para la escolta del Santo Sepulcro.

Oportunamente se anunciará la hora precisa en que debe hallarse en el templo. 

Ja Divendres Sant a les set del matí, un cop acabat el viacrucis, es va celebrar a Natzaret el primer dels oficis propis del dia amb comunió general: 

Durante los oficios se adorará el Lignum Crucis, a cuyo religioso acto se invita a todos los fíeles y especialmente a los señores congregantes de ambos sexos, debiendo asistir los caballeros con vesta y golilla. 

Un any més no hem trobat cap referència a la recollida dels passos per part dels Armats de la Sang. Per les cròniques, sabem que la Processó va començar a les set de la tarda i no a les sis o dos quarts de set, horaris que es publicaren al Diario de Tarragona en dos breus diferents.

La processó va estar organitzada de la manera següent: una secció de la Guàrdia Civil a cavall precedia els Armats; seguia el pas de l’Oració a l’Hort, acompanyat del Col·legi dels Germans de les Escoles Cristianes; pas de La Flagel·lació amb els Aspirants de la Congregació acompanyats per l’escolania de la Catedral; Germandat del Sant Ecce Homo amb el pas homònim; Reial Germandat de Jesús Natzarè amb el seu pas i bandera portada pel diputat provincial Sr. Josep Prat, acompanyat del Sr. Martí Güell i el regidor Sr. Sertori Alaix; els acompanyaven musicalment les bandes de cornetes, tambors i música del Regiment de Luchana; Congregació de la Sang amb els improperis i el Sant Crist de la Sang acompanyat pel Cor de Capella del Sr. Gols; Gremi de Pagesos amb el pas de La Pietat; Gremi de Pescadors amb el pas del Sant Enterrament; el Sant Sepulcre amb l’esquadra de gastadors del Regiment d’Almansa fent-li escorta; pas de La Soledat; comissions de l’exèrcit; bandera principal de la Congregació portada pel general de la Vuitena Divisió Sr. Francisco Sánchez Manjón, en representació del rei Alfons XIII, i acompanyat com a cordoners pel governador civil Sr. Antonio Infante i l’alcalde Sr. Andreu Segura.

Pas dels Assots | Arxiu La Sang

En arribar la cua de la Processó al Palau Arquebisbal, s’hi afegí l’Eminentíssim Cardenal Vidal i Barraquer acompanyat de capitulars. Tancava la desfilada una comissió de l’Ajuntament; Guàrdia Urbana i un piquet del Regiment d’Almansa format per una companyia i les bandes de cornetes, tambors i música.[14] La Processó finalitzà a la Plaça del Rei a dos quarts d’onze.    

El rotatiu Tarragona va destacar en la seva crònica de la processó dos fets especials. En primer lloc, la Banda de Música d’Almansa, que tancava la desfilada, en passar per la Rambla Nova va interpretar per primera vegada la marxa “La mort de l’heroi”, dedicada a l’escultor Julio Antonio, autor del Monument als herois de 1811, que aleshores s’havia acabat de fer i estava exposat al Museu d’Art Modern de Madrid. Dita peça musical, composta pel mestre San Miguel, sotsdirector del Real Cuerpo de Alabarderos, va ser interpretada també el Dijous Sant a la capella pública del Palau Reial de Madrid. L’altre fet destacat va ser que uns quants soldats andalusos, seguint els costums de la seva terra van cantar saetas a cada un dels passos, i segons el Tarragona, aquest fet va cridar l’atenció dels presents per ser aquest costum desconegut a la nostra ciutat.[15] 

La premsa local també va destacar la presència a la ciutat del president de la Mancomunitat de Catalunya, Sr. Josep Puig i Cadafalch, que des de la balconada del Palau Arquebisbal seguí la desfilada processional. 

A finals del mes d’abril la Congregació es proposà fundar la missa dominical de dos quarts d’una:  

 

Esta Congregación, haciendo suya la iniciativa del congregante D. Agustín Pons Icart, encaminada a fundar en esta ciudad la misa de doce y media confió a una comisión de su seno el encargo de propagar tan piadosa idea y abrir una suscripción para llevarla a la práctica.

Lo cual ha de ser bajo las siguientes condiciones:

Se funda, a perpetuidad en la iglesia de Nazareth propia de esta Real Congregación, una misa rezada, para todos los días de precepto, la cual se celebrará a la indicada hora y será a intención de los respectivos fundadores.

Serán fundadores, de la misa o misas que soliciten, las personas que subscribieren por tantas veces doscientas pesetas como misas pretendan obtener: a quienes, una vez hecha la debida distribución, se dará cuenta del día, del año en qué corresponda celebrar cada una de las misas, así como de la forma y demás circunstancias con que la fundación quede canónicamente establecida.

Se nombra un depositario de las cantidades suscritas (de las que se librará el correspondiente recibo) al Rdo. Sr. Dr. D. Luis Guerri, prior de esta Congregación.

Se advierte a las personas que deseen suscribirse, que el número de misas está a punto de completarse y que interesa cerrar cuanto antes la suscripción, a fin de no demorar los beneficios de la obra proyectada.

El Prefecto, Hermógenes Malo.[16] 

El diumenge 30 d’abril, a dos quarts d’onze, es va celebrar a l’església de Natzaret un solemne ofici dedicat al pas de la Flagel·lació, amb predicació de Mn. Antoni Díaz.[17]  

Arribats al mes de maig, trobem a la premsa local una gran esquela que anuncia la mort del fins aleshores congregant número 1 de la Congregació, el Sr. Juan Bautista Vidal i Palau, veí del Cós del Bou número 7, que morí el dia 13 a l’edat de 80 anys.[18] 

El dijous 15 de juny, diada del Corpus Christi, s’estrenà la nova custòdia modernista de la Catedral de Tarragona, realitzat per Bernardí Martorell i la Fàbrica de Plateria Sanosa i Cia. de Barcelona. Es tractava d’un monumental mobiliari compost per la carrossa, el baldaquí, el seient, l’ostensori i la corona. Totes les entitats i confraries que participaven a la processó es preparaven abans de sortir en una de les capelles de la Catedral. La capella designada per a la Congregació era la de la Puríssima, lloc on s’entregà el ciri a tots els congregants participants. Era obligació portar la medalla de l’entitat. Les altres confraries “setmanasanteres” participants van ser els Germans de les Escoles Cristianes, que es reuniren a la capella de Sant Tomàs, i les germandats de Jesús Natzarè i del Sant Ecce Homo, que compartiren la capella de Santa Tecla.[19] Els dos gremis, pescadors i pagesos, no hi assistiren. La processó, que sortí a les sis de la tarda, baixà de manera excepcional fins a la Rambla Nova. 

El diumenge 2 de juliol la Congregació va celebrar la Festa de la Puríssima Sang:

 

A las siete y media de la mañana misa de Comunión, con plática preparatoria que dirá el reverendo D. José M." Figuerola, coadjutor de San Juan.

Por la tarde, a las seis, exposición de S. D. M. trisagio cantado por la capilla del Sr. Gols, seguirá el sermón predicando el Rdo. padre Alfonso de Alger, capuchino; y reserva solemne con asistencia de la Junta directiva.

Esta, invita, ruega encarecidamente y agradecerá la asistencia de los señores y señoras Congregantes y demás fieles a tan solemnes cultos y de un modo especial a la sagrada Comunión.[20]

El dia 10 la Congregació va celebrar un sorteig -en desconeixem el premi- en què va ser premiat el número 2486.[21] Els sorteigs de la Congregació tenien com a objectiu eixugar les despeses generades en l’organització dels actes i oficis de la quaresma i Setmana Santa. 

La vigília de Santa Marina, 17 de juliol, a les set de la tarda a Natzaret se celebraren completes, i al dia següent, festa de la patrona de la Congregació, a les set i a les vuit del matí se celebraren misses resades. A les onze, ofici solemne oficiat pel prior Mn. Lluís Güerri i, a les sis de la tarda rés del Rosari cantat per Mn. Josep Miró i cant dels goigs de Santa Marina. La música va anar a càrrec de la Capella del Sr. Gols, que cobrà 15 pessetes.[22]   

Passades les festes de Santa Tecla, la Junta Directiva de la Congregació va demanar audiència al cardenal Vidal i Barraquer per demanar-li l’autorització per poder fundar la missa dominical de dos quarts d’una:

 

La comisión encargada de dicha fundación ha visitado a nuestro Eminentísimo Cardenal quien se ha dignado a autorizar la misa de doce y media en la iglesia de Nazareth, y podemos adelantar que el día 8 del próximo octubre empezará a celebrarse y será a intención de la fundadora Dª. María del Pilar Segimón, viuda de Fénech, por haberle correspondido perpetuamente el segundo domingo de Octubre. Pasado mañana, domingo, a las 11 se cantará en dicha iglesia una misa solemne en acción de gracias por haberse llevado a feliz término la referida fundación Predicará el congregante Rdo. D. Juan Ros.[23] 

Finalitzem aquesta memòria de l’any 1922 donant compte de la visita que va fer a la ciutat la relíquia del braç de Sant Francesc Xavier el divendres 10 de novembre. A les 10 del matí s’inicià una processó que acompanyaria la Santa Relíquia pels carrers de la ciutat fins a la Catedral de Tarragona. Aquesta processó s’inicià des de l’església de Sant Agustí. La Congregació va participar-hi amb la bandera de l’entitat portada pel comte de Rius, Sr. Joaquim de Querol Rius, que era vocal segon de la junta i fill del sotsprefecte de l’entitat. L’acompanyaren la resta de la Junta Directiva i diversos congregants amb vestit i medalla.[24] 

Daniel Pallejà i Blay, 2022 



[1] Diario de Tarragona, 14/2/1922, p. 2.

[2] Diario de Tarragona, 26/3/1922, p. 2.

[3] Diario de Tarragona, 9/3/1922, p. 2.

[4] Llibre d’anotacions “Misas y demés funcions celebrades a la iglésia de Nazareth.1919-1936”. Arxiu Congregació La Sang: p. 8.

[5] Diario de Tarragona, 19/3/1922, p. 2.

[6] Tarragona, 25/3/1922, p. 2.

[7] Diario de Tarragona, 14/4/1922, p. 1.

[8] Veure PALLEJÀ BLAY, Daniel: “1918, fa cent anys” a Revista La Sang núm,35, Tarragona 2018: p.32 i “1919, fa cent anys” a Revista La Sang núm,36, Tarragona 2019: p.62

[9] AHAT. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Capsa 4, 15a-8.7. Ecce Homo 1882-1994

[10] Ídem

[11] Diario de Tarragona, 11/4/1922, p. 2.

[12] Diario de Tarragona, 16/8/1922, p. 1.

[13] Diario de Tarragona, 12/4/1922, p. 1-2.

[14] Diario de Tarragona, 14/4/1922, p. 1

[15] Tarragona, 15/4/1922, p. 1

[16] Diario de Tarragona, 30/4/1922, p. 3

[17] Diario de Tarragona, 30/4/1922, p. 5

[18] Tarragona, 14/5/1922, p. 5

[19] Diario de Tarragona, 15/6/1922, p. 2                      

[20] Diario de Tarragona, 2/7/1922, p. 3

[21] Diario de Tarragona, 11/7/1922, p. 2

[22] Llibre d’anotacions “Misas y demés funcions celebrades a la iglésia de Nazareth.1919-1936”. Arxiu Congregació La Sang: p. 8.

[23] La Cruz. Diario Católico, 29/9/1922, p. 2-3

[24] La Cruz. Diario Católico, 11/11/1922, p. 1

 

 Article publicat a la revista La Sang de l'any 2022





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FRANCESC CÀNOVAS, AUTOR DE LA REMODELACIÓ I AMPLIACIÓ ESCULTÒRICA DEL PAS DE LA PIETAT EL 1910

A inicis del segle XX la Setmana Santa tarragonina va iniciar un impuls per tal de millorar l’estètica escultòrica de la Processó del Sant Enterrament. La Congregació de la Sang i la de Senyores de la Soledat milloren el pas de la Mare de Déu de la Soledat amb la confecció d’un nou mantell i vestit per a la imatge (1901), i la realització d’una nova i artística peanya (1905); es restauren els cascs dels Armats (1902) dotant-los d’uns nous i més vistosos plomalls; confeccionen una nova tovallola o sudari brodat pel Crist del pas de La Flagel·lació (1905), i construeixen una nova peanya per al mateix grup escultòric (1906). El Gremi de Marejants restaura el pas del Sant Enterrament dotant-lo de nous fanals d’il·luminació a gas (1902) i la confecció d’un nou mantell de seda de color blau cel per a la imatge de Santa Maria Magdalena (1904). La Reial Germandat de Jesús Natzarè, un cop fundada el 1903 fa millores a la peanya del Natzarè fins el 1907, any en que construeix una artística p

1921, FA CENT ANYS

El Cardenal Vidal i Barraquer a Roma. 1921 | Cedida AMCAM. Fons Família Vidal-Barraquer Aquest any, a Alemanya, Adolf Hitler es convertia en líder del Partit Nacionalsocialista. Fritz Lang i Charles Chaplin estrenaren les seves primeres pel·lícules, mentre que, a Espanya, el president del govern, Eduardo Dato, va ser assassinat davant de la Puerta de Alcalá, a Madrid. S’establí l’assegurança obligatòria per a tots els treballadors i es va crear el Partit Comunista d’Espanya. La derrota sagnant de l’exercit espanyol, el 22 de juliol a l’Annual, va incrementar el desànim general de la població espanyola que ja patia durant mesos els revessos militars al nord del Marroc, al Riff, davant els rifenys d’Abd el-Krim. La desfeta va impactar encara més perquè la majoria dels milers de soldats espanyols no eren professionals, sinó poble ras, allistat en lleves forçoses. La dissort va trastocar la celebració de moltes festes majors d’aquell any que en senyal de dol s’anaren suspenent. A casa nos

TRESORS DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA (XII): CONGREGACIÓ DE SENYORES SOTA LA INVOCACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST I DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT

Suplement col·leccionable de Setmana Santa amb el número 12, publicat al Diari de Tarragona el 17 d'abril de 2014 Portada del suplement | Arxiu Dani Pallejà EL PATRIMONI La Soledat: resignació i serenitat dins del dolor En la junta celebrada el 20 de novembre de 1962, presidida per la priora Maria Antònia de Canals, es decidí la substitució de la imatge de Camps i Arnau –la segona de l’entitat– per una altra de nova, que li fou encarregada a l’artista de Barcelona, Josep Viladomat. L’artista només cisella el cap i unes mans per tal d’adaptar el nou mantell. L’arquitecte Josep M. Monravà va projectar la peanya, que realitzà la fusteria Reverté. Els treballs de serralleria van anar a càrrec de Ramon Magarolas i la decoració del misteri fou realitzada per Ferran de Castellarnau. Imatge de la Mare de Déu de La Soledat 1963 | Foto Fer-Vi | Arxiu La Soledat La nova imatge va ser beneïda a l’església de Natzaret l’11 d’abril de 1963, Dimecres Sant, essent els padrins la Sra. Alícia de