El passat mes de novembre, el Museu Diocesà de Tarragona va finalitzar la remodelació del seu espai expositiu, reordenant i dignificant les seves sales i incorporant una nova selecció d’obres d’artistes com Modest Gené, Ramon Ferran, Mn. Josep Curieses, Josep M. Rosselló i Josep Minguell, entre d’altres.
Una de les peces del museu, la Campana de la
Confraria de la Sang[1], que
havia estat dipositada a l’espai de reserves a l’interior de Santa Tecla la
Vella a principis de la primera dècada de l’actual segle, també ha estat novament
exposada a la cinquena sala expositiva, dedicada al Renaixement.
Aquesta campana, coneguda fins ara com la
Campana de Santa Maria del Miracle, és la que, l’any 1560, els espardenyers i
esparters, un cop instituïda la Confraria de la Sang, costejaren i fonaren per
ubicar-la al campanar de l’antiga església romànica de Santa Maria de Natzaret,
església desapareguda l’any 1723 en esfondrar-se’n gran part de la mateixa
juntament amb la Casa de la Sang[2].
Malauradament, la falta dels primers llibres
d’actes de la Congregació no ens permet conèixer com es va gestar l’adquisició
de la campana ni qui la va fondre, però sí que sabem, de la mà de Bonaventura
Hernández Sanahuja, que va poder consultar aquests primers llibres, que una
campana es va traslladar al santuari de Santa Maria del Miracle amb tots els
estris de la Confraria[3].
A partir del 8 d’octubre de l’any 1567, a
causa de l’estat ruïnós de la casa, la Confraria celebrà les reunions a la
capella del Corpus Christi de la Catedral fins al 12 de desembre de 1568, en què
la confraria s’instal·là a l’església de Santa Maria del Miracle[4].
La confraria va traslladar-s’hi amb una antiga imatge del Sant Crist, reformada
l’any 1570 pel mestre Olives i l’any 1592 per l’artista Isaac Hermes; una
imatge de la Verge dels Dolors també renovada l’any 1570 per l’imatger Geroni
Xanxo, i tots els altars, ornaments “y una campana que
pertenecía a la cofradía.”[5]
L’any 1591, un cop fetes les reparacions de
l’església romànica de Santa Maria de Natzaret, la confraria va tornar a l’església
i a la casa de la Sang, on va col·locar sobre la porta de la casa l’escut de
pedra que encara podem veure actualment. Desconeixem documentalment si va
tornar amb la campana. L’any 1666 la Congregació tornà a instal·lar-se a
l’església del Miracle, ja que els dos edificis presentaven problemes
estructurals i no hi tornaren fins al 1707 juntament amb els trinitaris, pel
fet que el Santuari del Miracle estava ocupat per les tropes austriacistes.
L’any 1714, els trinitaris i la Congregació es traslladaren de nou a la renovada
església del Miracle i deixaren l’església de Natzaret en estat ruïnós, amb un
arc de la volta a punt de desprendre’s així com la paret de la casa contigua[6].
Malauradament, la nit del 26 de juliol de l’any
1723 la Casa de la Sang s’esfondrà en tota la seva totalitat, i resultaren
mortes dues criatures d’una família que encara vivia en un dels habitatges de
la Casa de la Sang[7].
A conseqüència d’aquest enrunament, cedí també l’arc de la volta i gran part de
l’estructura de l’església.
L’any 1742 la Congregació es tornà a
instal·lar a la nova i reedificada església de Natzaret, que, amb alguna
modificació estructural i ornamental, ha arribat fins als nostres dies.
De la campana de la Sang del 1560 sabem que en
algun dels vaivens de la Congregació ja no va tornar de l’església del Miracle.
Sí que coneixem, per una sèrie d’escrits de Joan Molas, publicats l’any 1914 al
Diario de Tarragona,
sobre la història de l’església de Santa Maria del Miracle,[8]
que en algun moment aquesta va ser portada i instal·lada a l’espadanya de Sant
Miquel del Pla, i més tard al museu annex a la càtedra d’Arqueologia Sagrada
del Seminari Pontifici.
Amb la inauguració del Museu Diocesà, el gener
del 1915, aquesta va ser instal·lada en un primer moment a la sala dels
tapissos de la Catedral. Uns mesos més tard va ser reubicada en el mur romà de
la planta baixa de la sala principal, mur que podem veure actualment a la sala
de l’exedra. Com dèiem a l’inici de l’article, allí s’hi va estar fins a
principis de la primera dècada d’aquest segle quan va ser traslladada a
l’interior de la capella de Santa Tecla la Vella.
La campana de la Sang és de bronze, de forma
troncocònica, i constitueix una sola peça amb una doble ansa. Conserva els
elements de subjecció de ferro forjat que van ser utilitzats per penjar-la al
mur romà. El cap mesura 37 cm de diàmetre i el seu peu 43 cm. L’ornamentació i
les inscripcions estan repartides en registres horitzontals. Aquests, de dalt a
baix, presenten una banda amb una inscripció en lletres monacals + XPS VINCIT XPS RE(g)NAT XPS INPAE(r)AT (sic);
una banda amb la data, MDLX, i dues
fornícules ornamentades amb arcuacions gòtiques -l’una amb Santa Maria de
Natzaret amb l’infant, i l’altra amb Crist sofrent (Arma Christi), envoltat
dels instruments de la Passió i la Creu al fons amb la inscripció IRN (sic)-; una banda amb decoració
fitomòrfica; una banda llisa amb una inscripció vertical sota la fornícula del
Crist Sofrent, AVE MARIA; una banda
de tres cercles concèntrics i per últim una banda llisa.
Avui, aquesta campana, l’objecte més antic que
es conserva de la nostra estimada Congregació de la Sang, roman exposada amb la
cartel·la: “Campana de la Confraria de la Sang, de l’antiga església de Santa Maria
de Natzaret, de Tarragona. Anònim. 1560”.
Fotografies: Daniel Pallejà Blay | Museu Diocesà de Tarragona
Arxiu del Museu Diocesà de Tarragona (MDT)
Arxiu de la Biblioteca Hemeroteca Municipal de
Tarragona (BHMT)
Bertran
Luengo, Jordi. El mestratge de la Sang de Tarragona.
Història d’una confraria. 1545-2020. Cossetània Edicions, Tarragona, 2020.
Caballero Bassedas, Montse (Coord.). El bronze en museus de les comarques de Tarragona. Col·lecció
“diffundere”, 2. Tarragona, 2003.
Capdevila
Felip, Sans. El
temple de Santa Maria del Miracle de Tarragona. Publicacions de “LA CRUZ”, Tarragona,
1924.
Capdevila
Felip, Sans. La Real Congregación de la Purísima
Sangre de N. S. Jesucristo. Semana Santa Tarragona, 1928.
Hernández Sanahuja, Buenaventura. Historia
del origen, época y vicisitudes de la Cofradía y Congregación de la Purísima
Sangre de N. S. Jesucristo de Tarragona. Tarragona, 1861.
[1] Número d’inventari MDT-0005.
[2] De l’església romànica, actualment només en queden dempeus els carreus
visibles a la meitat inferior de la façana del carrer de Natzaret.
[3] Hernández Sanahuja, Buenaventura.
Historia del origen, época y vicisitudes
de la Cofradía y Congregación de la Purísima Sangre de N. S. Jesucristo de
Tarragona. Tarragona 1861, pp.17-18
[4] Capdevila Felip, Sans. El
temple de Santa Maria del Miracle de Tarragona. Tarragona: Publicacions de
“LA CRUZ”, Tarragona 1924, p.70
[5] Hernández Sanahuja, Buenaventura.
Historia del origen..., p.18
[6] Capdevila Felip, Sans. La
Real Congregación de la Purísima Sangre de N. S. Jesucristo. Semana Santa
Tarragona 1928, p.20
[7] Bertran Luengo, Jordi. El mestratge de la Sang de Tarragona.
Història d’una confraria. 1545-2020. Tarragona 2020, p.88
[8] Molas, Joan. Santa Maria del Miracle. Diario de Tarragona,
10 d’octubre de 1914, p.1
Article publicat a la revista La Sang de l'any 2025
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada