Daniel Pallejà i Blay

El passat mes de novembre, el Museu Diocesà de Tarragona va finalitzar la remodelació del seu espai expositiu, reordenant i dignificant les seves sales i incorporant una nova selecció d’obres d’artistes com Modest Gené, Ramon Ferran, Mn. Josep Curieses, Josep M. Rosselló i Josep Minguell, entre d’altres. Una de les peces del museu, la Campana de la Confraria de la Sang [1] , que havia estat dipositada a l’espai de reserves a l’interior de Santa Tecla la Vella a principis de la primera dècada de l’actual segle, també ha estat novament exposada a la cinquena sala expositiva, dedicada al Renaixement. Aquesta campana, coneguda fins ara com la Campana de Santa Maria del Miracle, és la que, l’any 1560, els espardenyers i esparters, un cop instituïda la Confraria de la Sang, costejaren i fonaren per ubicar-la al campanar de l’antiga església romànica de Santa Maria de Natzaret, església desapareguda l’any 1723 en esfondrar-se’n gran part de la mateixa juntament amb la Casa de la Sang [2] ...

Sí, heu llegit bé el títol d’aquest article, recuperem patrimoni dels segles XVII i XVIII. La Congregació, per sort, no perdé tot el seu patrimoni artístic durant el malaurat 21 de juliol de 1936. Però fins fa ben poc no ho sabíem. Sabíem, que el magnífic retaule de Francesc Bonifàs del 1759, el Sant Crist de la Sang, els passos de la Flagel·lació de Josep Campeny del 1914, la Mare de Déu de la Soledat del segle   XVI, l’Ecce Homo de Josep Rius del 1918, la impressionant imatge del Crist de la Humiliació d’Antoni Garrigós, la imatge de Sant Rafael, el quadre i el reliquiari de Santa Marina, tots els estris litúrgics, les vestimentes dels nostres Armats i tot l’arxiu documental que estava a la Casa de la Sang va desaparèixer sota les flames de la gran foguera situada al bell mig de la plaça del Rei. Només es va poder salvar una part de la cara de l’estimat i recordat Sant Crist de la Sang de Benet Baró realitzat l’any 1617, relíquia que reposa actualment dins una urna situada a la...

A inicis de l’any 1923, concretament el 21 de gener, festivitat de Sant Fructuós, el cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer feia donació a la Catedral de les relíquies dels sants màrtirs, Fructuós, Auguri i Eulogi. Una de les activitats que donava feina a més tarragonins eren les drassanes, que podien fabricar vaixells de fins a dotze mil tones i setanta-cinc metres d’eslora. Hi treballaven unes dues-centes cinquanta persones. La ciutat disposava aquell any de tres diaris: Diari de Tarragona , La Cruz i Tarragona . El Parc de Bombers es traslladaria a la baixada de la Pescateria amb carrer Cós del Bou (actual local de la Colla Jove). Es van iniciar les obres del Teatre Tarragona, situat a la Rambla Nova. Norbert Calabuig seria el primer jugador professional en firmar pel Nàstic. El 25 d’abril va arribar a l’Ajuntament l’estàtua dels despullats, estàtua que no seria instal·lada a l’actual emplaçament de la Rambla Nova fins a l’adveniment de la segona república. L’1 de juliol se ce...